Reducció mundial de la mortalitat relacionada amb malalties hepàtiques en zones amb major consum de cafè

Reducció mundial de la mortalitat relacionada amb malalties hepàtiques en zones amb major consum de cafè

Les dades epidemiològiques sobre la mortalitat relacionada amb el fetge suggereixen que el cafè té un efecte protector dependent de la quantitat de cafè que es prengui.

Objectiu

Estimar l’impacte potencial global de l’augment del consum de cafè per càpita en la mortalitat mundial relacionada amb el fetge.

Hipòtesi

Augmentar el consum de cafè per càpita a més de 2 tasses per dia a nivell de població general té el potencial d’evitar centenars de milers de morts relacionades amb el fetge anualment si l’impacte del cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge es confirma en assajos clínics.

Mètodes

Utilitzant el conjunt de dades de l’estudi Global Burden of Disease 2016. Problemes de salut, en adults (els majors de 15 anys), els autors van modelar l’impacte de l’augment del consumo de cafè per càpita en la mortalitat relacionada amb el fetge el 2016 en 94 països utilitzant els quocients de risc publicats per si s’ingerien més de 2 tasses de cafè/dia i 4 tasses/dia o més. Ajustant per factors estadístics de confusió i supòsits en un model provat usant anàlisi de sensibilitat.

Resultats

Es va estimar que a tot el món, va haver-hi 1,240.201 morts relacionades amb el fetge en adults el 2016. La taxa de mortalitat hepàtica global mitjana el 2016 va ser de 15 morts / 100.000 habitants / any. Si tots els països amb una ingesta per càpita de cafè de menys de 2 tasses/dia augmentaran a més de 2 tasses/dia, el nombre total previst de morts relacionades amb el fetge hauria estat 630.947 el 2016 amb 452.861 de morts evitades. Si el consum per càpita fos de més de 4 tasses/dia, el nombre previst de morts relacionades amb el fetge el 2016 hagués estat 360.523 amb 723.287 de morts evitades.

Introducció

La malaltia hepàtica és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a nivell mundial. A tot el món, s’estima que la cirrosi és la causa de més d’un milió de morts a l’any, el que equival a més del 2% de totes les morts. A més, el carcinoma hepatocel·lular (HCC) tenint una malaltia hepàtica de base, és la tercera causa més comuna de mort per càncer a tot el món, amb 745.000 morts a l’any. Existeixen nombrosos esforços per prevenir les complicacions per malaltia hepàtica, tant a nivell nacional com internacional, com són les estratègies de vacunació i tractament per a l’hepatitis B i C. No obstant, es requereixen intervencions addicionals fàcils per reduir la càrrega de la mortalitat relacionada amb la malaltia hepàtica. El cafè és una d’aquelles intervencions que podria tenir un paper potencial.

Durant dècades, s’ha reconegut que la ingesta de cafè ofereix cert grau de protecció contra les malalties hepàtiques. Els informes inicials van descriure una associació entre la ingesta de cafè i les millora en les proves de funció hepàtica. En els últims anys, hi ha hagut un nombre creixent de publicacions que informen que la ingesta de cafè no només millora la bioquímica del fetge, sinó que també alenteix la progressió a la cirrosi i s’associa amb un risc reduït de mort per malaltia hepàtica. La magnitud de la protecció que ofereix el cafè en els estudis de cohorts és important.

En un dels estudis de cohorts prospectius d’alta qualitat més grans fins a la data, Setiawan et al. van demostrar una reducció del 46% en la mort per cirrosi hepàtica per a les persones avaluades a l’ingressar a l’estudi com beure 2-3 tasses/dia; i una reducció del 71% en la mort per cirrosi en aquells que consumeixen 4 tasses o més al dia, després d’ajustar per factors de confusió clau com són edat, IMC, diabetis, sexe, raça, nivell educatiu i consum d’alcohol.

Les dades es van extreure de l’Estudi de Cohort Multiètnic dels EUA, una cohort de diferents ètnies, de 162.022 homes i dones de Hawaii i Califòrnia, (25% caucàsics, 16% afroamericans, 30% asiàtics, 7% natius illencs i 22% hispans) amb malaltia hepàtica crònica de diverses etiologies o sense malaltia, en els quals d’inici s’havia exclòs l’HCC.

De manera similar, la cohort prospectiva de l’Estudi de Salut Xinès de Singapur també va revelar una reducció similar del 66% en la mortalitat relacionada amb el fetge amb un augment en la ingesta de cafè a dos o més tasses per dia; no obstant, no es va observar un impacte en la mortalitat relacionada amb el fetge en les persones amb hepatitis B crònica. És important destacar que les dades publicades han demostrat reduccions en la mortalitat relacionada amb el fetge, la cirrosi hepàtica i el càncer de fetge en les poblacions orientals i occidentals que donen suport a la idoneïtat del cafè com una possible intervenció mundial. Si bé els estudis preliminars en models animals donen suport al mecanisme protector del cafè sobre la fibrogènesi hepàtica i el dany hepàtic, el mecanisme exacte pel qual el cafè atenua la progressió de la fibrosi a les persones segueix sense estar clar.

El cafè compleix molts dels requisits quan es tracta de possibles intervencions que poden exercir un paper en la reducció de la mortalitat per malalties hepàtiques a nivell mundial. Està àmpliament disponible, generalment és assequible i està associat amb efectes secundaris mínims. L’impacte potencial en la salut global per la ingesta de cafè, que es defensa com una teràpia per a la salut del fetge no s’ha explorat prèviament i el modelatge matemàtic és una forma d’explorar l’impacte potencial de noves intervencions a nivell de població. L’objectiu d’aquest estudi va ser estimar la possible reducció de la mortalitat associada a malalties hepàtiques amb l’augment del consum de cafè a tot el món, utilitzant models matemàtics i estimacions publicades de reducció del risc relatiu en la mortalitat relacionada amb el fetge.

Figura 1. Mapa mundial de la ingesta diària estimada de cafè per càpita en tasses/dia. Es demostra la ingesta diària estimada de cafè per càpita (tasses/dia) per Amèrica del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda, Europa i Escandinàvia. Totes les altres regions del món havien estimat la ingesta diària de cafè per càpita en menys d’una tassa per dia.

Comentaris

La malaltia hepàtica és responsable de més d’un milió de morts a tot el món cada any, amb una càrrega major als països d’ingressos mitjans baixos degut a una elevada prevalença de l’hepatitis viral. Per tant, es necessiten amb urgència iniciatives rendibles, assequibles i accessibles per implementar a nivell de població internacional poder reduir aquesta xifra. Les últimes dues dècades han vist una quantitat significativa de publicacions importants que han consolidat l’evidència que el consum de cafè juga un paper important protector front al risc de mort per cirrosi i/o HCC. En aquest s’estima que gairebé mig milió de vides podrien salvar-se anualment si s’adoptés a nivell mundial el consum moderat de cafè com una iniciativa de salut per reduir el risc de mort prematura per malatia hepàtica.

El nombre de vides potencials salvades si es pogués implementar una ingesta de cafè de dues tasses/dia varien notablement segons la ubicació geogràfica. Les projeccions teòriques estimen que es salvarien poques o cap vida a Europa amb aquesta política, ja que en aquesta regió la ingesta mitjana de cafè actual ja és de dues o més tasses diàries. No obstant, fora d’Europa, les taxes de consum de cafè són relativament baixes. Només al sud-est asiàtic, estimem que es podrien salvar més de 150.000 vides anualment amb la implementació d’una política de dues tasses/dia i també en altres regions del món on el consum de cafè és baix i les taxes de malaltia hepàtica subjacent són relativament altes. En particular, aquests països amb més probabilitats d’obtenir beneficis en disminuir la mortalitat de causa hepàtica, són productors de cafè (sud-est d’Àsia, Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina).

Aquestes dades també estimen que es podrien salvar més de 720.000 vides anualment si la ingesta mundial de cafè augmentés a quatre o més tasses diàries. Algunes sèries publicades ja han demostrat un efecte dosi-resposta per a la ingesta de cafè i protecció contra la mortalitat tant per cirrosi com per HCC. La magnitud de la reducció varia, entre les sèries de casos. En l’article actual, vam decidir utilitzar les estimacions de reducció de riscos generades a partir de l’article de Setiawan i els seus col·legues. El seu estudi de cohort va ser prospectiu i va incloure el conjunt de dades més gran amb informació per a més de 162.000 individus i va ser ètnicament mixt.

Encara que les seves dades es van obtenir en una població exclusivament nord-americà amb una edat mitjana de 60 anys que pot no ser generalitzable a la població mundial, l’estudi va incloure pacients amb diverses etiologies de malaltia hepàtica. Els riscos relatius derivats de l’estudi també es van ajustar apropiadament per a la confusió per sexe, edat, alcohol, tabaquisme, IMC, ètnia, nivell d’educació i diabetis. A més, fins a la data, no hi ha hagut una revisió sistemàtica ni una metanàlisi sobre l’impacte del consum de cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge, a partir dels quals podríem derivar un RR combinat per utilitzar-lo en aquest estudi.

Les dades de Setiawan i els seus col·legues van revelar que, en comparació amb els no bevedors de cafè, aquells que bevien 2-3 tasses al dia tenen una reducció del 38% en el risc d’HCC i una reducció del 46% en el risc de mort per malaltia hepàtica crònica (cirrosi). Si les persones bevien quatre o més tasses al dia, la reducció del risc d’HCC era del 41% i de mort per cirrosi era del 71%. Altres estudis de cohorts han informat reduccions de risc de magnitud similar.

Lai et al. també van informar una reducció de la mortalitat en pacients amb malaltia hepàtica per l’augment del consum de cafè en una cohort de població adulta noruega, no obstant aquesta cohort estava formada exclusivament per homes fumadors de Finlàndia, pel que no està clara la possibilitat de generalitzar els resultats més enllà d’aquesta població. Klatsky et al. també van informar un efecte dosi-resposta entre la ingesta de cafè i la mortalitat relacionada amb la cirrosi en una cohort poblacional dels EUA. També hi ha hagut diversos estudis de casos i controls que donen suport a l’associació entre el consum de cafè i la millora de la supervivència relacionada amb el fetge, encara que no es pot establir la causalitat a partir d’aquests estudis.

En general, les dades s’han considerat el suficientment convincents com per a què, per primer cop, les directrius de pràctica clínica de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès) pel carcinoma hepatocel·lular (2018) i la malaltia del fetge gras no alcohòlic (2015) recomanen un major consum de cafè en persones amb malaltia hepàtica crònica, per reduir la progressió de la malaltia hepàtica, la incidència d’HCC i la mortalitat relacionada amb el fetge. A més, el cafè sembla una intervenció segura per a les persones amb malaltia hepàtica crònica tal i com es destaca a les guies clíniques de l’EASL per a l’HCC.

Tanmateix, l’article de Goh i col·legues planteja un punt important, donat que no està clar si els beneficis del cafè en la reducció del risc de mortalitat hepàtica es distribueixen uniformement entre totes les etiologies de la malaltia hepàtica, altres articles no han donat suport a aquest descobriment.

En l’article de Setiawan, l’efecte protector del cafè sobre la reducció del risc d’HCC i la mortalitat per cirrosi no es va examinar específicament en pacients amb hepatitis viral subjacent com anàlisis de subgrups. No obstant, no van trobar proves que donin suport a la interacció entre el consum de cafè i l’etiologia de l’hepatitis viral de la malaltia hepàtica. L’única publicació que explora específicament els beneficis del consum de cafè en persones amb hepatitis B va trobar que el cafè protegeix contra el desenvolupament d’HCC, però no va examinar la mortalitat per cirrosi com a criteri de valoració.

Encara que les dades que donen suport als beneficis potencials del cafè per reduir el risc d’HCC són convincents, les dades dels registres de càncer són estimatius en moltes parts del món, particularment en països d’ingressos mitjans baixos amb alta prevalença d’HCC i baixa ingesta de cafè, com l’Àfrica i l’Àsia i no es va explorar l’impacte potencial d’un major consum de cafè sobre el risc d’HCC.

El mecanisme pel qual el cafè ofereix protecció contra la malaltia hepàtica no s’ha demostrat clarament, però sembla que la cafeïna no és el químic protector. Dels molts compostos del cafè, els diterpens i els àcids clorogènics són els més estudiats en la malaltia hepàtica. L’alt consum de cafè s’ha correlacionat amb una millor sensibilitat a la insulina, el que suggereix que el cafè pot exercir efectes protectors a l’atenuar la fibrosi hepàtica induïda per insulina i/o NAFLD com a cofactor en la progressió de la malaltia hepàtica. La ingesta de cafè també s’ha associat amb taxes més baixes d’inflamació bioquímica en estudis transversals en humans i en estudis amb animals, i es relaciona amb els nivells d’enzims hepàtics i de citocines proinflamatòries IFN-γ i TNF-α que van ser menors amb la ingesta de cafè.

Aquest article i les projeccions de vides salvades tenen molts biaixos potencials. En primer lloc, es tracta d’un estudi d’un model, considerant les vides potencials salvades en funció de les taxes de reducció de risc teòric, no es disposa de taxes de reducció de risc publicades i derivades d’una revisió sistemàtica i una metanàlisi. A més, una limitació dels estudis de cohorts és que, si bé l’avaluació del consum de cafè (exposició) va tenir lloc abans del resultat d’interès, l’impacte de la malaltia hepàtica crònica greu en la ingesta de cafè no s’ha tingut en compte, per tant, no es pot excloure la causalitat inversa. En l’article de Setiawan i col·legues es va poder excloure la història prèvia o actual d’HCC a l’inici de l’estudi; tanmateix, les característiques de la malaltia hepàtica subjacent i la gravetat a l’ingressar a l’estudi va ser limitat.

Les dades de Setiawan es van desenvolupar a partir d’una població de persones que viuen als EUA, on és elevada la prevalença d’obesitat, malaltia del fetge gras no alcohòlic i consum d’alcohol, si aquestes estimacions es poden ampliar a comunitats en altres lloc amb diferents factors de risc de malaltia hepàtica segueixen sense resposta.

Si bé no es disposa de dades sobre la durada del consum necessari per obtenir els beneficis del cafè en la supervivència, vam realitzar una anàlisi de sensibilitat addicional per estimar el nombre de vides potencialment salvades el 2016 amb un major consum de cafè, restringit a les persones grans, i que va mostrar que encara hi ha centenars de milers de morts relacionades amb el fetge que podrien evitar-se amb un major consum de cafè. Per tant, vam arribar a la conclusió que fins i tot amb ajustaments per factors de confusió i supòsits, un augment en la ingesta de cafè té el potencial de salvar centenars de milers de vides a escala mundial.

Com les dades de mortalitat relacionada amb el fetge són només estimacions, és probable que les dades d’aquest estudi no informen totalment sobre els beneficis del cafè.

Però els resultats suggereixen que un major consum de cafè podria reduir la mortalitat relacionada amb la malaltia hepàtica a tot el món. No obstant, fins a la data, els estudis clau reportats han estat cohorts observacionals i fins que s’observi un benefici en la mortalitat als assajos controlats aleatoris, s’ha de moderar l’entusiasme per adoptar la política de consum de cafè. Els descobriments d’aquest estudi suggereixen que es realitzaran més investigacions sobre els mecanismes protectors del cafè en la malaltia hepàtica, les dades d’un assaig controlat aleatori serien beneficiosos, en particular degut al seu baix cost, àmplia accessibilitat i bon perfil de seguretat. Els estudis d’intervenció de salut pública també estarien justificats per explorar la millor manera de generar l’impacte potencial que el cafè podria tenir en termes de reducció global de la càrrega de malaltia hepàtica.

Conclusió

Segons les dades disponibles, el cafè representa una intervenció de salut pública simple, relativament segura i accessible que pot reduir la mortalitat relacionada amb el fetge a nivell mundial. Si l’impacte del cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge que es mostra als estudis de cohort es confirma en assajos clínics, augmentar el consum de cafè per càpita a més de dues tasses per càpita per dia a nivell de població tindria el potencial d’evitar centenars de milers de morts per malaltia hepàtica. Es necessiten amb urgència més investigacions per confirmar els beneficis del cafè sobre la mortalitat relacionada amb el fetge.

 

Font: Alimentary Pharmacology & Therapeutics

Referència: Gow P, Spelman T, Gardner S, Hellard M, Howell J. Estimates of the global reduction in liver disease-related mortality with increased coffee consumption: an analysis of the Global Burden of Disease Dataset. Aliment Pharmacol Ther. 2020;52:1195–1203. https://doi.org/10.1111/apt.16020

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

Detecció precoç no invasiva de càncer quatre anys abans del diagnòstic mitjançant una anàlisi de sang convencional (biòpsia líquida)

Detecció precoç no invasiva de càncer quatre anys abans del diagnòstic mitjançant una anàlisi de sang convencional (biòpsia líquida)

L’assessorament sobre l’estil de vida estàndard es va correlacionar amb les millores en l’esteatohepatitis no alcohòlica o fibrosi en la meitat dels nens amb fetge gras no alcohòlic, segons els resultats de l’estudi publicats a Gastroenterology.

No obstant, els investigadors van observar una progressió continuada en més d’un terç dels nens dins dels 2 anys.

L’assessorament sobre l’estil de vida estàndard es va correlacionar amb les millores en l’esteatohepatitis no alcohòlica o fibrosi en la meitat dels nens amb fetge gras no alcohòlic.

“L’alta incidència de diabetis tipus 2, i la seva forta relació amb la progressió de la fibrosi, subratlla la necessitat urgent d’avaluar els resultats a més llarg termini”, van escriure Stavra A. Xanthakos, MD, de la divisió de gastroenterologia, hepatologia i nutrició al Cincinnati Children’s Hospital Medical Centre i el departament de pediatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati a Cincinnati, Ohio, i els seus col·legues. “Es necessiten urgentment assajos de teràpies noves per identificar intervencions eficaces i accessibles pels nens que no responen a l’assessorament sobre l’estil de vida”.

En dos assajos clínics aleatoris de doble cec, Xanthakos i els seus col·legues van comparar el placebo amb l’assessorament sobre l’estil de vida estàndard d’atenció en 122 nens amb NAFLD de la xarxa d’investigació clínica NASH. Els canvis histològics es van avaluar amb anàlisi de regressió amb respecte als canvis basals i longitudinals en les variables clíniques.

“En el moment de la inscripció, el 31% dels nens tenien EHNA definitiva, el 34% tenia EHNA a la zona límit 1, el 13% tenia EHNA a la zona límit 3 i el 21% tenia fetge gras però no EHNA·, van escriure els investigadors. “Durant un període de temps mig d’1,6 anys, la NASH límit o definitiva es va resoldre en el 29% dels nens, mentre que el 18% dels nens amb fetge gras o NASH límit va desenvolupar NASH definitiva”.

Els resultats van mostrar millores en la fibrosi en el 34% dels nens; no obstant, la fibrosi va empitjorar en un 23%. Els investigadors van notar que es va notificar la progressió a NASH o fibrosi definitiva en el 36% dels nens i ambdós es van observar en l’11% dels nens. Les millores de NASH o fibrosis van tenir lloc en el 52% dels nens i el 20% dels nens van veure millores en ambdós. La diabetis tipus 2 es va desenvolupar en el 5% dels nens. L’edat adolescent, la circumferència de cintura més alta, els nivells d’alanina o aspartat aminotransferasa, el colesterol total i LDL a l’inici de l’estudi, l’augment del nivell d’alanina aminotransferasa, HbA1C (p <0,05) es van correlacionar amb la progressió a NASH i/o fibrosis.

Altres factors correlacionats amb la progressió a NASH i/o fibrosi van ser l’augment del nivell de gamma-glutamil transferasa i el desenvolupament de diabetis tipus 2 (P <,01). L’augment de la gamma-glutamil transferasa es va correlacionar amb la disminució de les probabilitats de millora (P = ,003).

 

Font: healio.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

El multivers de desenvolupament de vacunes COVID-19

El multivers de desenvolupament de vacunes COVID-19

Deixant al seu pas més de 12 milions d’infeccions, més de 550.000 morts i un cost econòmic de milers de milions de dòlars fins a la data, la pandèmia del SARS-CoV-2 ha devastat als més vulnerables a la nostra societat: adults de 65 anys d’edat o més grans, persones amb afeccions subjacents i persones amb pocs recursos econòmics.

Es necessita urgentment una vacuna per prevenir la COVID-19 i, per tant, aturar les complicacions i morts resultants de la transmissió de la malaltia.

Jackson i col. informen ara al The New England Journal of Medicine els descobriments preliminars d’un assaig de fase 1 per avaluar la seguretat i inmunogenicitat d’una vacuna mRNA SARS-CoV-2. La fase 1 involucra a 45 adults sans, de 18 a 55 anys d’edat, que van ser assignats rebre la vacuna candidata en un dels tres nivells de dosis (25 μg, 100 μg o 250 μg) administrats en dues vacunes amb 28 dies de diferència. Aquests descobriments preliminars representen el primer de tres informes de dades d’un estudi de fase 1 d’aquesta vacuna candidata. També se planeja un segon informe que inclou dades similars d’adults majors de 55 anys i un informe final que resumeix la seguretat i durabilitat de la immunitat per ambdues cohorts d’estudi.

La velocitat amb la qual s’ha desenvolupat aquesta vacuna és notable: des de la publicació de les primeres seqüències de SARS-CoV-2 fins a la fase 1 en 6 mesos, en comparació amb una línia de temps típica de 3 a 9 anys (Fig. 1). El ràpid ritme de desenvolupament de vacunes contra la COVID-19 està habilitat per diversos factors: coneixement previ del paper de la proteïna espiga en la patogènesi del coronavirus i evidencia que l’anticòs neutralitzant contra la proteïna espiga és important per a la immunitat; l’evolució de les plataformes tecnològiques de vacunes d’àcid nucleic que permeten la creació de vacunes i la propera fabricació de milers de dosis un cop que es coneix una seqüència genètica; i activitats de desenvolupament que poden dur-se a terme en paral·lel, en llocs de seqüencialment, sense augmentar els riscos pels participants de l’estudi.

Figura 1. Via tradicional de desenvolupament de vacunes

Les dades de seguretat i immunogenicitat en aquest informe preliminar són prometedors i donen suport al desenvolupament continu d’aquesta vacuna. No obstant, hem de tenir en compte la complexitat del desenvolupament de la vacuna i el treball que queda per fer abans que les vacunes COVID-19 estiguin àmpliament disponibles.

Molts estudis de fase 3 fallen degut a la identificació incorrecta de la dosi que millor equilibra la seguretat i l’eficàcia. El règim de dosificació per aquesta vacuna d’ARNm encara està en estudi. La dosi de 250 μg no semblava estar associada amb títols d’anticossos marcadament més alts que la dosi de 100 μg, però estava associada amb una major proporció d’events adversos sistèmics greus. Com indiquen els investigadors, és prudent avaluar dosis de 100 μg i menys per definir el règim que proporciona el perfil de risc-benefici més apropiat per aquesta vacuna. Una altra consideració especial de dosificació en aquest cas és l’edat: les funcions immunes que disminueixen amb l’edat i que probablement siguin responsables del major risc de COVID-19 greu en els adults grans també poden donar lloc a respostes deficients de la vacuna. Es necessitarà una dosi alta de la vacuna COVID-19 per a la protecció efectiva dels adults grans, com s’observa amb les vacunes per a la influenza?

Serà necessari confirmar la importància clínica dels títols d’anticossos neutralitzants i d’unió al SARS-CoV-2 i la seva capacitat per predir l’eficàcia. Aquestes mesures s’estan utilitzant actualment per guiar la selecció de dosis abans de ser verificades; són les millors eines disponibles i tenen el suport de descobriments en primats no humans. La confirmació de la correlació entre els títols d’anticossos i la protecció contra la COVID-19 només serà possible en un gran estudi d’eficàcia clínica. Mentrestant, també serà necessari documentar la validesa dels assajos per mesurar l’anticòs. Aquests assajos són notòriament variables perquè usen virus vius o expressió de proteïnes en cultius cel·lulars amb una lectura que es basa en una reacció biològica in vitro (és a dir, la unió d’anticossos sèrics o l’eliminació de l’antigen viral). L’optimització de les característiques de rendiment d’aquests assajos serà inavaluable per agilitzar el desenvolupament i donar suport el pont a través de poblacions i processos de fabricació variats.

Els autors indiquen que és imminent un assaig planificat de fase 3 d’aquesta vacuna d’ARNm SARS-CoV-2. L’assaig requerirà milers d’individus per confirmar la seguretat de la vacuna i mostrar una eficàcia estadísticament sòlida en la prevenció de la COVID-19. La complexitat operativa inherent a un gran estudi se veu agreujada per les ondulacions de la pandèmia; l’eficàcia només es pot determinar si existeix una coincidència entre la ubicació dels participants vacunats i els punts calents de la pandèmia. La incertesa amb respecte al perfil d’eficàcia esperat també genera complexitat. Els perfils observats per a d’altres vacunes virals suggereixen que l’eficàcia contra la COVID-19 greu pot ser major que l’eficàcia contra la malaltia lleu. S’ha de considerar la selecció curosa dels punts finals primaris i els dissenys d’estudi basats en events amb la possibilitat de reestimar la mida de la mostra.

Accelerar el desenvolupament dels candidats a la vacuna COVID-19 més enllà de la fase 1 depèn del seguiment paral·lel continu de les activitats i dels abundants recursos. El món ha estat testimoni de la comprensió de 6 anys de treball en 6 mesos. Pot la vacuna multivers tornar a fer-ho, donant lloc a una realitat d’una vacuna segura i eficaç de COVID-19 pels més vulnerables en els propers 6?

Per llegir l’article original, cliqueu aquí.

 

Font: The New England Journal of Medicine

Referència: DOI: 10.1056/NEJMe2025111

Article traduït per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Estudi del Registre Europeu de Trasplantament de Fetge sobre els resultats del trasplantament hepàtic en pacients amb esteatohepatitis no alcohòlica

Estudi del Registre Europeu de Trasplantament de Fetge sobre els resultats del trasplantament hepàtic en pacients amb esteatohepatitis no alcohòlica

  • En els últims anys està augmentant el nombre de pacients que estan sent trasplantats per esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès), a Europa.

  • El carcinoma hepatocel·lular (HCC) ha estat la indicació més freqüent en pacients trasplantats amb NASH.

  • La supervivència en els receptors de trasplantament hepàtic amb NASH és comparable a la d’altres indicacions de malaltia hepàtica.

  • L’edat, l’IMC (Índex de Massa Corporal) més elevat i tenir una malaltia hepàtica més avançada van ser factors pronòstics de pitjors resultats en els receptors de trasplantament per NASH.

Antecedents i objectius

S’ha publicat poc sobre els resultats obtinguts després del trasplantament de fetge per a pacients amb esteatohepatitis no alcohòlica (NASH). L’objectiu de l’estudi va ser determinar la freqüència i els resultats del trasplantament de fetge a Europa en els pacients amb NASH i identificar els factors pronòstics.

Mètodes

S’analitzen les dades de pacients trasplantats de fetge entre gener del 2002 i desembre del 2016 utilitzant la base de dades del Registre Europeu de Trasplantaments de Fetge. Es comparen les dades dels pacients amb NASH versus els d’altres etiologies. L’objectiu principal es va centrar en conèixer tant la supervivència del pacient com la de l’empelt (resultats de necessitats de retrasplantament).

Resultats

Entre els 68.950 adults sotmesos a un primer trasplantament de fetge, el 4,0% va ser trasplantat per NASH (amb un augment de l’1,2% el 2002 al 8,4% el 2016). La majoria de pacients trasplantats per NASH (39,1%) tenien carcinoma hepatocel·lular (HCC) front al 28,9% dels pacients no NASH. La NASH no es va associar significativament amb la supervivència dels pacients o dels empelts.

Les causes més comunes de mort en pacients amb NASH i sense HCC van ser la infecció (24,0%) i les complicacions cardiovasculars / cerebrovasculars (5,3%). L’augment de l’edat del receptor (61-65 anys versus més de 65 anys), un índex de MELD elevat de més de 23 i un índex de massa corporal del receptor baix (<18,5 kg/m2 o alt >40 kg/m2 va predir independentment el risc de morir en els pacients trasplantats per NASH sense HCC.

Conclusions

El nombre i la proporció de trasplantaments de fetge realitzats per malaltia per NASH a Europa va augmentar del 2002 al 2016. La indicació per HCC va ser més comuna en pacients trasplantats amb NASH. La supervivència de pacients i empelts en els pacients amb NASH és comparable a la d’altres indicacions de malaltia hepàtica.

Resum

La prevalença de la malaltia per fetge gras no alcohòlic ha augmentat de manera extraordinària en paral·lel amb l’augment de l’obesitat i la diabetis a nivell mundial. La forma progressiva, d’esteatohepatitis no alcohòlica, és una indicació creixent pel trasplantament de fetge a Europa, amb bons resultats generals informats. No obstant, es requereix una avaluació curosa dels factors de risc per obtenir després del trasplantament uns resultats favorables en els pacients amb esteatohepatitis no alcohòlica.

Introducció

La prevalença de la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) ha augmentat a nivell mundial en paral·lel amb l’augment de l’obesitat i la diabetis. Aproximadament una quarta part de la població adulta europea té NAFLD, el que representa un augment del 10% des del 2005.

L’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) i la fibrosi hepàtica progressiva associada, confereixen un major risc de morbiditat i mortalitat relacionades amb el fetge en els pacients amb NAFLD. La NASH és una indicació cada cop més freqüent pel trasplantament de fetge (TH), i ara és la segona causa després de la malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol (ALD) als EUA. De manera similar, la NASH ha anat augmentant en els pacients sotmesos a TH a Europa, per exemple, al Regne Unit (4% el 1995 i 12% el 2013). Però falta més informació per conèixer els TH per NASH en els serveis de trasplantament europeus.

Donada la freqüent coexistència d’obesitat, diabetis i comorbiditats relacionades, es considera que els pacients amb NASH que requereixen TH tenen un major risc. En contrast amb els EUA, els resultats després del TH per NASH a Europa, s’ha limitat fins a l’actualitat a les dades d’un sol centre. En absència de contraindicacions ben validades, segueix sent un repte estratificar eficaçment als pacients amb NASH que podrien ser candidats a TH.

S’ha realitzat una anàlisi exhaustiva dels TH a Europa utilitzant una base de dades paneuropea prospectivament actualitzada (n = 68,950) per determinar la freqüència i els resultats dels pacients trasplantats per NASH. Sobre aquesta avaluació, s’han identificat variables que podrien predir un risc de pitjor resultat clínic després del TH per a NASH.

Comentaris

En aquest estudi s’observa que la proporció de TH en pacients amb NASH ha augmentat i ara representa el 8,4% dels trasplantaments anuals a Europa, i reflecteix les taxes a partir de les dades nacionals publicades. Les tendències estan en consonància amb les observades als EUA on la NASH representa més del 18% dels trasplantaments. La magnitud de l’impacte de NASH en els serveis de trasplantament als Estats Units pot pronosticar la càrrega futura que es veurà a Europa en relació amb l’augment de l’obesitat projectat al continent. Tanmateix, les àmplies variacions entre els països, en els perfils de factors de risc poden limitar l’aplicabilitat local de les dades paneuropees. A més de l’efecte dels factors de risc, una major informació sobre NASH i més confiança en els resultats dels trasplantats podrien contribuir a una major proporció de trasplantaments.

Continua havent-t’hi controvèrsia en la forma en què les grans bases de dades estableixen diagnòstics de NASH i ColangioCarcinoma (CC). En consonància amb altres grans estudis de bases de dades i per facilitar comparacions significatives entre conjunts de dades, s’han escollit pacients amb CC i amb un IMC de més de 30 kg/m2, com a presumptes NASH. No obstant, les diferències en les característiques i resultats entre NASH pur i presumpte ressalten, observant que els pacients amb NASH segueixen sent una població heterogènia i identifiquen sistemàticament subconjunts d’alt i baix risc basats en las característiques del receptor i del donant.

Una gran proporció de receptors amb NASH van ser trasplantats amb la indicació d’HCC i que va ser major que el percentatge d’HCC en població no-NASH. Aquests descobriments, van estar d’acord amb una anàlisi recent de la base de dades del Registre Científic dels Estats Units, sobre els recipients de TH, en què els autors descriuen un augment de 7,7 cops la prevalença de NASH amb pacients trasplantats per HCC entre el 2002 i el 2016. Alguns estudis han suggerit que els pacients amb NASH tenen un major risc de desenvolupar HCC, en part degut als riscos associats amb l’obesitat i a la resistència a la insulina. L’HCC en el context de NASH és una preocupació mundial important i si no es controla es veurà que malgrat el control del VHB i el VHC el nombre d’HCC, no disminuirà.

Entre els casos de NASH, va haver-hi una diferència en la taxa d’HCC entre les cohorts considerades de NASH pura (28,5%) versus presumpta NASH (47,1%), degut a la incorporació del codi diagnòstic càncer d’origen no conegut, en el Registre Europeu de TH (ELTR) (càncers – carcinoma hepatocel·lular, cirrosi; sense diagnòstic secundari) i en la cohort de cirrosi criptogènica.

A l’igual que amb altres estudis de registre, s’ha de tenir en compte la influència potencial de les de dades que falten, malgrat la gran quantitat de pacients inclosos a l’estudi. Com es descriu en els mètodes d’aquest estudi, en una proporció significativa de casos, faltaven les dades de MELD, l’IMC del receptor o l’IMC del donant. Va haver-hi diferències estadísticament significatives en les característiques dels pacients entre els casos en els quals es disposava de tota la informació en comparació amb els pacients en els quals hi havia una certa falta de dades. Es van emprar altres mètodes estadístics “d’indicador de falta” per aprofitar al màxim els casos disponibles i minimitzar qualsevol pèrdua de poder estadístic en les anàlisis multivariables. La influència de les dades incompletes és una limitació recurrent en els estudis de bases de dades de registre i, encara que s’usen àmpliament diferents mètodes estadístics per explicar l’efecte de les dades que falten, cadascun d’ells comporta un biaix inherent.

No va haver-hi diferències significatives en les morts postrasplantament hepàtic degut a infecció i events cardiovasculars / cerebrovasculars entre els receptors NASH i els no NASH sense HCC. Les conclusions extretes d’aquestes dades han de ser moderades tenint en compte que en el 28,7% dels casos es desconeixen les causes de mort. No obstant, la pèrdua de qualitat de les dades es compensa amb la durada del seguiment i així una anàlisi de la base de dades de la UNOS va indicar que el 24% de les morts que van tenir lloc als 5 anys o més, després del trasplantament, es van produir per causes desconegudes. La mida de les cohorts de la base de dades pot permetre una major tolerabilitat cap a les dades que falten, però segueix sent una limitació. En comparació, una metanàlisi recent de 6 estudis d’un i dos centres va demostrar que en la cohort NASH van ser més freqüents les morts per sèpsia i/o per causes cardiovasculars.

No es va trobar que la NASH fos un predictor independent de la supervivència del pacient o de l’empelt. Aquests resultats es sumen a les evidències recents que suggereixen que la pràctica actual en la selecció de pacients i els resultats de l’atenció perioperatòria són acceptables per aquests pacients, i reflecteixen una bona utilitat dels òrgans donants. Tanmateix, els descobriments del present estudi exigeix més estudi per conèixer el risc de trasplantament segons l’edat del receptor i l’IMC del mateix. El risc atribuït als receptors de més edat és particularment pertinent, ja que una proporció creixent de trasplantaments es realitza en receptors d’edat avançada tant als EUA com a Europa. A més, el risc que comporten els receptors amb un IMC més baix pot reflectir els efectes no desitjables de la sarcopènia associada. No obstant, el nombre de pacients en ambdós extrems de l’IMC es basen en relativament pocs casos (n = 77 per IMC ≤25 kg/m2; n = 92 per IMC> 40 kg/m2 i n = 233 per IMC 25-30 kg/m2).

Les variables crítiques, incloses les comorbiditats pretrasplantament hepàtic, i en particular els components de la síndrome metabòlica, poden haver influït en els determinants pronòstics de la present anàlisi. No es va trobar cap de les variables mesurades, una associació amb la mortalitat postrasplantament hepàtic en els receptors amb HCC, el que suggereix que els factors específics de l’HCC. Els factors específics del tumor només han estat recopilats pel ELTR des del 2007, i recentment s’ha publicat un estudi dedicat a això que explora la influència d’aquests factors en els resultats posteriors al trasplantament.

Les grans bases de dades dels registres com l’europeu, ELTS i l’americà, UNOS van ser dissenyades per facilitar la investigació, però haurien de millorar a la pràctica per garantir la recopilació de dades i el desig de capturar camps de dades rellevants. Els desenvolupaments tecnològics per optimitzar la recopilació de dades i la revisió periòdica dels camps recopilats en resposta a l’evolució del coneixement serien possibles solucions. A més, l’harmonització dels camps de dades en diferents registres permetria comparacions significatives entre conjunts de dades.

En resum, s’informa de l’augment anual en el nombre de trasplantaments hepàtics realitzats per NASH a Europa, a través de l’anàlisi del ELTR des del 2002. La proporció de trasplantaments realitzats per NASH amb HCC concomitant, està augmentant, el que reflecteix l’associació àmpliament reconeguda de NASH amb HCC. NASH no va ser un predictor independent de la supervivència post TH (del pacient i de l’empelt). No obstant, l’avaluació curosa i la selecció de pacients seran fonamentals per mantenir una supervivència acceptable en aquells trasplantats per NASH, amb una cura especial als candidats amb major risc teòric, pacients femenines, receptors majors de 60 anys, aquells amb malaltia hepàtica avançada (MELD >23) i particularment pacients amb IMC extremadament alt o baix.

 

Font: Journal of Hepatology 2019 vol. 71 j 313–322

Referència: http://dx.doi.org/10.1016/j.jhep.2019.04.011

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

La infecció pel virus de l’hepatitis D en la població mundial és molt més freqüent del que es creia: resultats d’una revisió sistemàtica i metanàlisi

La infecció pel virus de l’hepatitis D en la població mundial és molt més freqüent del que es creia: resultats d’una revisió sistemàtica i metanàlisi

El 2010, es va estimar que al voltant de 248 milions de persones eren portadores de l’HBsAg (diagnòstic d’hepatitis per virus B) a nivell mundial.

A partir del 2016, es va estimar que 468 milions de persones vivien amb l’hepatitis B i que 119 milions de persones s’havien infectat durant aquest mateix any. Els estudis científics han demostrat que la infecció pel virus de l’hepatitis B (VHB), que va ser descoberta el 1963 per Blumberg, és la causa més comuna de carcinoma hepatocel·lular (CHC) a tot el món. El percentatge de pacients amb cirrosi hepàtica i càncer de fetge degut al VHB ha augmentat entre el 2006 i el 2016.

El virus de l’hepatitis D (VHD) va ser descobert per primer cop per Rizzeto i col·legues a mitjans de la dècada del 1970 mentre investigaven a un grup de pacients amb VHB amb hepatitis greu. El VHD és un virus defectuós ja que només pot propagar-se si existeix el VHB. S’estimava que aproximadament el 5% dels portadors crònics de VHB es coinfectan amb VHD. Segons les dades publicades entre els anys 80 i 90, s’estimava que entre 15 i 20 milions de persones eren portadores del VHD a tot el món.

Els estudis sistemàtics realitzats sobre la història natural de la coinfecció crònica del VHB i VHD és una de les formes més greu d’hepatitis viral, i aquest grup té un risc més elevat de desenvolupar cirrosi i HCC que les persones amb monoinfecció per VHB. El 2015, 97 nacions havien inclòs la vacuna del VHB pels recent nascuts, i 180 països van incloure la vacuna HepB3 (HepB3 = tres dosis de la vacuna de l’hepatitis B) en el seu programa de vacunacions de rutina.

No obstant, encara es detecten brots epidèmics d’infecció per VHD i les opcions de tractament de la infecció per VHD segueixen sent molt limitades, donar que l’únic tractament parcialment eficaç és l’interferó. Després de l’administració d’interferó (IFN) α o d’IFN-pegilado podrien produir-se recaigudes. No hi ha cap estudi publicat a la literatura que hagi avaluat globalment el nombre de persones afectades per la infecció per VHD. Per tant, es precisen estimacions fiables per establir la prevalença actualitzada de la infecció pel VHD. L’objectiu del present estudi és investigar la prevalença actual, els genotips i els factors de risc associats a la infecció per VHD.

Objectiu

El virus de l’hepatitis D (VHD) és un virus defectuós que precisa en el seu cicle de vida el virus de l’hepatitis B (VHB). Es pot produir una coinfecció quan es transmeten a la vegada o bé la persona portadora del VHB pot patir una superinfecció. El VHB amb superinfecció pel VHD s’ha considerat com una de les formes més greus d’hepatitis viral crònica. Tanmateix, existeixen poques dades sobre la càrrega global de la infecció pel VHD.

Disseny

Es van realitzar cerques sobre hepatitis delta a PubMed, Embase, la biblioteca de Cochrane i bases de dades integrades de recursos de coneixement de la Xina des de l’1 de gener del 1977 fins el 31 de desembre del 2016. Es van incloure estudis amb una mida de mostra mínim de 50 pacients. El present estudi va analitzar dades referides a un total de 40 milions d’individus per estimar la prevalença de VHD emprant el model d’efectes aleatoris Der-Simonian. Les dades es van categoritzar d’acord amb els factors de risc.

Resultats

D’un total de 2.717 estudis inicialment identificats, només 182 articles de 61 països i regions van complir amb els criteris d’inclusió final. La prevalença general del VHD va ser del 0,98% de la població (95% IC 0,61 a 1,42). En la població amb HBsAg positiu, la prevalença combinada de VHD va ser del 14,57% (95% IC 12,93 a 16,27): la seroprevalença va ser del 10,58% (95% IC 9,14 a 12,11) en la població general sense factors de risc, si existia d’ús de drogues per via intravenosa (UDVI) i/o comportament sexual de risc de CSR va ser del 37,57% (95% IC 29,30 a 46,20), en la població UDVI i del 17,01% (95% IC 10.69 a 24.34) en la població amb CSR.

Conclusió

S’estima que aproximadament el 10,58% de portadors d’HBsAg (no UDVI ni CSR) es troben coinfectats amb el VHD, que és el doble del que s’ha estimat anteriorment. També s’observa una prevalença de VHD substancialment major en la població d’UDVI i en els individus amb CSR. Després del present estudi es destaca la necessitat d’un major interès en la detecció del VHD de rutina i la implementació rigorosa del programa de vacunes contra el VHB.

Importància d’aquest estudi

Què es sap ja sobre aquest tema?

  • És coneguda l’elevada prevalença del virus de l’hepatitis D (VHD) avaluada entre les poblacions positives pel HBsAg en les regions africanes.
  • Però es necessiten més estudis per determinar la càrrega del VHD i els factos de risc per a la infecció de VHD a tot el món.
  • Aquests resultats són importants per impulsar l’examen de rutina per detectar el VHD i impulsar el programa de vacunació antivirus de l’hepatitis B (VHB).

Quins són els nous descobriments?

  • La prevalença del VHD entre dos grups especials (usuaris de drogues intravenoses i persones que tenen un comportament sexual d’alt risc) va ser molt major que en la població general.
  • La prevalença combinada del VHD en la població amb HBsAg-positiu va ser el doble del que es va estimar anteriorment.
  • L’aparició de nous genotips VHD a Europa és un repte i és de destacar pel futur.

Com podria impactar en la pràctica clínica del futur?

  • La tendència temporal que segueix la infecció pel VHD no és tan optimista com ens imaginàvem, suggerint que és precís que es posin en pràctica amb la major urgència les directrius internacionals de cribratge del VHD i del programa de vacunació anti-VHB.

Comentaris de l’ASSCAT

Després de llegir aquesta revisió sistemàtica publica a la revista Gut sobre l’hepatitis per VHD sabem que és una infecció molt més freqüent del que ens imaginàvem. S’estima que més de 60 milions de persones a tot el món podrien estar infectades pel VHD. Aquesta xifra és molt més elevada del que s’havia estimat abans, afecta en especial a usuaris de drogues intravenoses i a persones amb pràctiques sexuals de risc i a més aquesta infecció ha anat en augment en els últims anys.

Què podem aprendre d’aquest estudi? El nombre de persones que s’estima infectades pel VHD és molt major del que es pensava anteriorment, tot i que la veritable prevalença del VHD segueix sent un tema de debat. Basant-nos en els nombres presentats a l’article de Chen et al., es poden calcular xifres que poden ser conflictives i sense precedents.

En conclusió, la càrrega de la malaltia global causada pel VHD, està augmentant i és urgent diagnosticar als afectats, per poder-los tractar quan això sigui possible, detectar als seus contactes per vacunar-los i implementar les directrius de vacunació eficaç amb tres dosis de la vacuna anti-VHB.

 

Font: Gut

Referència: Chen H-Y, et al. Gut 2019;68:512–521.

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR