Hepatitis D

Gen 10, 2020

INTRODUCCIÓ

L’hepatitis D o hepatitis Delta, és una malaltia hepàtica causada pel virus VHD (virus de l’hepatitis Delta) i està considerada com una de les formes més greus d’hepatitis viral. El VHD és un virus defectuós i precisa per a la seva replicació i persistència en el cos humà que existeixi l’HBSAg (antigen de superfície del virus B).

L’hepatitis D és una malaltia amb un important impacte en la salut global, per la seva gravetat i pel nombre de persones afectades, aproximadament entre 15 i 20 milions de persones al món. La prevalença del VHD varia entre les diverses parts del món. Globalment, la infecció pel VHD està present en aproximadament el 5% dels portadors d’hepatitis B crònica, tot i que aquest percentatge és aproximatiu, doncs està infradiagnosticada a moltes parts del món, en especial a l’Àfrica, pel que és crucial que al diagnosticar un cas nou d’hepatitis per VHB es determini si també es troba el VHD.

La prevalença del VHD en pacients infectats pel VHB de forma crònica és molt elevada en algunes regions, com en determinades parts de Mongòlia, la Xina, Rússia, l’Àsia Central, Paquistan, Turquia, Àfrica i Amèrica del Sud (en especial a la selva amazònica del Brasil), amb una prevalença del VHD del 60% en pacients infectats per VHB a Mongòlia i Paquistan.

Es defineix com hepatitis crònica delta la persistència de nivells elevats de transaminases durant més de sis mesos acompanyats de marcadors en sang d’infecció pel VHD, lesions compatibles en la biòpsia hepàtica o ambdós. Considerant globalment les hepatitis víriques, l’hepatitis delta és la menys freqüent, tot i que com hem mencionat, al món existeixen 15 milions de persones infectades pel VHD.

El VHD és un petit virus “satèl·lit” que per realitzar el seu cicle de replicació necessita el virus de l’hepatitis B (VHB). La infecció pel VHD pot produir-se en un pacient que ja tenia hepatitis pel VHB, situació que es denomina sobreinfecció, o bé es produeix una infecció simultània del VHB amb el VHD, i en aquests casos es denomina coinfecció.

Tant la sobreinfecció com la coinfecció poden presentar quadres clínics d’hepatitis aguda greu i requerir hospitalització. Les dues situacions solen presentar una evolució clínica diferent: els pacients coinfectats amb VHB/VHD solen evolucionar a la curació. Tanmateix, els casos de sobreinfecció gairebé sempre evolucionen a la cronicitat i en ocasions poden produir quadres greus de fallida hepàtica o un empitjorament significatiu de l’hepatitis B crònica que ja tenia el pacient. Només excepcionalment la sobreinfecció pel VHD pot produir l’eliminació del VHB.

Transmissió

L’hepatitis delta es transmet de forma similar a l’hepatitis B.

Es transmet per via sanguínia amb la punxada amb xeringues que han estat emprades per persones infectades (tatuatges, acupuntura, consum de drogues…), pel fet de compartir objectes d’higiene personal com raspalls de dents, maquinetes d’afaitar, o per transfusions sanguínies (en bancs de sang no segurs), el que actualment és impossible en el nostre entorn, ja que els hemoderivats estan controlats.

La transmissió por via sexual és menys freqüent, a l’igual que la transmissió perinatal (de mare a fill), però poden donar-se. Per tant, actualment els pacients amb més risc de contraure l’hepatitis delta són els usuaris de drogues intravenoses, els politransfosos en el passat, com és el cas dels pacients amb hemofília i els HSH (els homes que tenen sexe amb homes).

En els últims anys s’ha observat una disminució dels casos d’hepatitis delta degut a la vacunació anti-VHB de tots els nens nascuts en el nostre entorn, i de les persones que realitzen pràctiques de risc i els seus contactes, així com la millora dels controls dels hemoderivats que es transfonen i, en general, a la millora de les condicions higiènic-sanitàries. No obstant, tot i que es disposa de vacuna anti-VHB, no existeix un tractament antiviral totalment eficaç enfront al VHD.

Símptomes

Tant en cas de superinfecció com en coinfecció VHB-VHD, l’hepatitis aguda apareix després d’un període d’incubació d’entre 30 i 180 dies. El pacient pot presentar cansament, pèrdua de gana, febre (no més de 38ºC habitualment), mal de cap i en ocasions nàusees, vòmits i icterícia (pigmentació groguenca de la pell). En altres ocasions la infecció aguda pot passar desapercebuda perquè el pacient gairebé no presenta símptomes. En les anàlisis destaca l’augment de la xifra de transaminases i és possible que existeixin dos pics d’elevació separats per unes setmanes.

Com ja s’ha comentat anteriorment, la major part d’aquests pacients evolucionen a la curació. En el cas de la sobreinfecció pot presentar-se clínicament com una hepatitis aguda amb els símptomes ja descrits, o com un agreujament de la malaltia hepàtica preexistent. En aquests casos, el pacient sol evolucionar cap a la cronicitat. La situació més greu és que es presenti l’hepatitis amb fallida hepàtica, quan el pacient pot presentar: alteració del nivell de consciència, icterícia, ascites (acumulació de líquid en la cavitat abdominal), edemes i complicacions infeccioses. Aquests símptomes són conseqüència del deteriorament important de les funcions del fetge. En aquests casos la mortalitat sense trasplantament pot ser elevada. La infecció crònica VHB-VHD pot ser asimptomàtica fins als estadis avançats de la malaltia. En ocasions el pacient presenta alguns símptomes inespecífics com cansament o pèrdua de gana.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’hepatitis delta es realitza amb una analítica de sang en la qual es determina la presència d’infecció per VHB (definida per la positivitat de l’antigen de superfícies) i d’anticossos anti-delta. La replicació activa del VHD pot determinar-se per tècniques de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) que no es realitzen de rutina. En algun cas, l’especialista podria proposar addicionalment la realització d’una biòpsia hepàtica (examen microscòpic d’un fragment de fetge que s’obté mitjançant punció).

Tractament

Avui en dia, l’únic tractament aprovat per a l’hepatitis delta és l’interferó pegilat alfa, tot i que rara vegada és capaç d’eradicar la infecció i és freqüent que apareguin recaigudes al suspendre el tractament. Tanmateix, la lesió hepàtica pot millorar i afavorir una millor evolució de la malaltia. Durant el tractament poden aparèixer efectes secundaris ben coneguts com un quadre gripal, alteració de l’estat d’ànim, disminució del nombre de leucòcits i plaquetes, insomni, dolors musculars, etc.

Avenços terapèutics

A l’abril del 2018, es va presentar al Congrés de l’EASL a Paris, un resum del desenvolupament clínic del tractament amb Myrcludex B, que és un inhibidor de l’entrada del virus en la cèl·lula hepàtica. Els resultats del 2019, han confirmat la seguretat i eficàcia en assajos clínics de fase 2b, pel que s’han iniciat assajos de fase 3. Existeixen altres fàrmacs en estudi com lonafarnib, ritonavir i Interferó lambda en una formulació pegilada, els resultats virològics dels quals són equivalents als de l’Interferó pegilat alfa, però amb una millor tolerabilitat, el que el converteix en una opció potencialment atractiva. Actualment s’estan avaluant assajos clínics en fase II, tant en monoteràpia (NCT02765802) com en combinació amb lonafarnib i ritonavir (NCT03600714).

El trasplantament hepàtic pot ser necessari en casos d’insuficiència hepàtica aguda o en pacients amb cirrosi descompensa i/o hepatocarcinoma. Els resultats reportats són bons en casos seleccionats i sotmesos a un tractament preventiu postrasplantament per evitar la reinfecció de l’empelt.

L’hepatitis delta es considera una malaltia minoritària, afectant en especial als països en desenvolupament. Per avançar en el coneixement de la seva història natural, realitzar estudis i assajos clínics s’ha creat la Xarxa Internacional de l’Hepatitis Delta per unir els esforços de clínics i pacients en els països afectats. La seva seu està a Alemanya.

Recentment s’ha publicat: A review on hepatitis D: From virology to new therapies. Journal of Advanced Research 2019; 17: 3–15.

10/01/2020

Info de contacte

Pere Vergés 1, pis 8, desp 11, Hotel d’Entitats La Pau,    08020 – Barcelona

}

Dill-Dij de 09:00-13:30h.

933 145 209 – 615 052 266

Envia'ns un missatge