El multivers de desenvolupament de vacunes COVID-19
Deixant al seu pas més de 12 milions d’infeccions, més de 550.000 morts i un cost econòmic de milers de milions de dòlars fins a la data, la pandèmia del SARS-CoV-2 ha devastat als més vulnerables a la nostra societat: adults de 65 anys d’edat o més grans, persones amb afeccions subjacents i persones amb pocs recursos econòmics.
Es necessita urgentment una vacuna per prevenir la COVID-19 i, per tant, aturar les complicacions i morts resultants de la transmissió de la malaltia.
Jackson i col. informen ara al The New England Journal of Medicine els descobriments preliminars d’un assaig de fase 1 per avaluar la seguretat i inmunogenicitat d’una vacuna mRNA SARS-CoV-2. La fase 1 involucra a 45 adults sans, de 18 a 55 anys d’edat, que van ser assignats rebre la vacuna candidata en un dels tres nivells de dosis (25 μg, 100 μg o 250 μg) administrats en dues vacunes amb 28 dies de diferència. Aquests descobriments preliminars representen el primer de tres informes de dades d’un estudi de fase 1 d’aquesta vacuna candidata. També se planeja un segon informe que inclou dades similars d’adults majors de 55 anys i un informe final que resumeix la seguretat i durabilitat de la immunitat per ambdues cohorts d’estudi.
La velocitat amb la qual s’ha desenvolupat aquesta vacuna és notable: des de la publicació de les primeres seqüències de SARS-CoV-2 fins a la fase 1 en 6 mesos, en comparació amb una línia de temps típica de 3 a 9 anys (Fig. 1). El ràpid ritme de desenvolupament de vacunes contra la COVID-19 està habilitat per diversos factors: coneixement previ del paper de la proteïna espiga en la patogènesi del coronavirus i evidencia que l’anticòs neutralitzant contra la proteïna espiga és important per a la immunitat; l’evolució de les plataformes tecnològiques de vacunes d’àcid nucleic que permeten la creació de vacunes i la propera fabricació de milers de dosis un cop que es coneix una seqüència genètica; i activitats de desenvolupament que poden dur-se a terme en paral·lel, en llocs de seqüencialment, sense augmentar els riscos pels participants de l’estudi.
Figura 1. Via tradicional de desenvolupament de vacunes
Les dades de seguretat i immunogenicitat en aquest informe preliminar són prometedors i donen suport al desenvolupament continu d’aquesta vacuna. No obstant, hem de tenir en compte la complexitat del desenvolupament de la vacuna i el treball que queda per fer abans que les vacunes COVID-19 estiguin àmpliament disponibles.
Molts estudis de fase 3 fallen degut a la identificació incorrecta de la dosi que millor equilibra la seguretat i l’eficàcia. El règim de dosificació per aquesta vacuna d’ARNm encara està en estudi. La dosi de 250 μg no semblava estar associada amb títols d’anticossos marcadament més alts que la dosi de 100 μg, però estava associada amb una major proporció d’events adversos sistèmics greus. Com indiquen els investigadors, és prudent avaluar dosis de 100 μg i menys per definir el règim que proporciona el perfil de risc-benefici més apropiat per aquesta vacuna. Una altra consideració especial de dosificació en aquest cas és l’edat: les funcions immunes que disminueixen amb l’edat i que probablement siguin responsables del major risc de COVID-19 greu en els adults grans també poden donar lloc a respostes deficients de la vacuna. Es necessitarà una dosi alta de la vacuna COVID-19 per a la protecció efectiva dels adults grans, com s’observa amb les vacunes per a la influenza?
Serà necessari confirmar la importància clínica dels títols d’anticossos neutralitzants i d’unió al SARS-CoV-2 i la seva capacitat per predir l’eficàcia. Aquestes mesures s’estan utilitzant actualment per guiar la selecció de dosis abans de ser verificades; són les millors eines disponibles i tenen el suport de descobriments en primats no humans. La confirmació de la correlació entre els títols d’anticossos i la protecció contra la COVID-19 només serà possible en un gran estudi d’eficàcia clínica. Mentrestant, també serà necessari documentar la validesa dels assajos per mesurar l’anticòs. Aquests assajos són notòriament variables perquè usen virus vius o expressió de proteïnes en cultius cel·lulars amb una lectura que es basa en una reacció biològica in vitro (és a dir, la unió d’anticossos sèrics o l’eliminació de l’antigen viral). L’optimització de les característiques de rendiment d’aquests assajos serà inavaluable per agilitzar el desenvolupament i donar suport el pont a través de poblacions i processos de fabricació variats.
Els autors indiquen que és imminent un assaig planificat de fase 3 d’aquesta vacuna d’ARNm SARS-CoV-2. L’assaig requerirà milers d’individus per confirmar la seguretat de la vacuna i mostrar una eficàcia estadísticament sòlida en la prevenció de la COVID-19. La complexitat operativa inherent a un gran estudi se veu agreujada per les ondulacions de la pandèmia; l’eficàcia només es pot determinar si existeix una coincidència entre la ubicació dels participants vacunats i els punts calents de la pandèmia. La incertesa amb respecte al perfil d’eficàcia esperat també genera complexitat. Els perfils observats per a d’altres vacunes virals suggereixen que l’eficàcia contra la COVID-19 greu pot ser major que l’eficàcia contra la malaltia lleu. S’ha de considerar la selecció curosa dels punts finals primaris i els dissenys d’estudi basats en events amb la possibilitat de reestimar la mida de la mostra.
Accelerar el desenvolupament dels candidats a la vacuna COVID-19 més enllà de la fase 1 depèn del seguiment paral·lel continu de les activitats i dels abundants recursos. El món ha estat testimoni de la comprensió de 6 anys de treball en 6 mesos. Pot la vacuna multivers tornar a fer-ho, donant lloc a una realitat d’una vacuna segura i eficaç de COVID-19 pels més vulnerables en els propers 6?
Per llegir l’article original, cliqueu aquí.
Font: The New England Journal of Medicine
Referència: DOI: 10.1056/NEJMe2025111
Article traduït per l’ASSCAT
