Terminologia bàsica

febr. 13, 2023

All | Latest | A B C D F G H P R T V
There are currently 34 names in this directory
Adherència
Adherència a un tractament farmacològic és el grau de seguiment de la pauta de medicació exactament tal i com ha estat prescrita pel metge.
Aguda
Es refereix a l'episodi inicial d'una malaltia que es caracteritza per ser ràpid i de curta durada. Contrasta amb crònica. En hepatitis parlem d'infecció aguda al referir-nos als primers sis mesos de la infecció. És el terme oposat a infecció crònica.
ALAT
També anomenada ALT, GPT, SGPT. Abreviatura d'alanina-aminotransferasa. És un enzim amb gran concentració al fetge i en menor mesura als ronyons i al cor. Quan hi ha una lesió d'aquests òrgans l'enzim és alliberat a la sang i apareix elevada a les anàlisis. Com és una transaminasa més específicament hepàtica que la GOT, la GPT apareix més elevada a les malalties hepàtiques que a d'altres, donant lloc a què el quocient GPT/GOT sigui major d'1 a malaties hepàtiques com les hepatitis víriques en els quals els nivells d'ALAT resulten elevats amb freqüència, degut a la ruptura de les membranes de les cèl·lules hepàtiques a conseqüència de la inflamació.
Albúmina
Proteïna produïda al fetge, necessària per mantenir un equilibri dels fluids al cos. En una anàlisi de sang, si els nivells d'albúmina i proteïna total són més baixos que els nivells normals poden indicar dany en el fetge o malaltia hepàtica. Si no hi ha suficient albúmina, es pot acumular líquid a l'abdomen (ascites).
Alopècia
Caiguda del cabell.
Amilasa
Enzim produït al pàncrees i la saliva que ajuda en la digestió de midó.
Anèmia
Escassetat o canvi de mida o funció dels glòbuls vermells de la sang. Aquestes cèl·lules són les encarregades de transportar l'oxígen als diferents òrgans del cos i per tant la seva mancança provoca menor capacitat de la sang per transportar oxígen. Existeixen diversos tipus d'anèmia, degudes a diferents motius. Els seus símptomes són fatiga, debilitat, palidesa, dificultat per respirar i manca de concentració.
Anticòs
Substància proteínica produïda pel sistema immunològic en resposta a un organisme estrany s'introdueix al cos. La presència d'anticossos indica una infecció passada o possiblement actual. Els anticossos es poden produir en resposta a una vacuna o a una infecció natural, i usualment protegeixen d'infeccions futures. La prova per detectar anticossos enfront al VHC o el VHB és amb freqüència el primer pas per diagnosticar la infecció crònica per VHC o VHB. Un resultat positiu a la prova d'anticossos ha de ser recolzat per d'altres anàlisis de laboratori per confirmar el diagnòstic; la prova d'anticossos per si mateixa no és suficient per fer el diagnòstic d'infecció per VHC o VHB.
ARN
Àcid Ribonucleic. Conjunt de partícules que constitueixen el principal material genètic usat en els virus, i que a més és important en la producció de proteïnes en d'altres organismes vius. L'ARN pot moure's dins de les cèl·lules dels organismes vius i conseqüentment serveix com una espècie de missatger genètic, transmetent la informació guardada a l'ADN de la cèl·lula, des del nucli cap al citoplasma on s'usa per ajudar a produir proteïnes.
Artràlgia
Dolor a les articulacions.
ASAT
També anomenada AST, GOT, SGOT. Abreviatura d'aspartato aminotransferasa. És un enzim amb gran concentració al cor, al fetge i als músculs. Quan hi ha una lesió d'aquests òrgans l'enzim és alliberat a la sang i apareix elevada a les anàlisis. Es realitza en el context d'altres proves hepàtiques (GPT, bilirubina, fosfatasa alcalina) i s'utilitza per avaluar problemes o alteracions del fetge. La seva elevació és directament proporcional al dany cel·lular i pot servir com indicatiu de l'evolució de la malaltia. També s'empra com a paràmetre indicador de lesió cardíaca en el context d'altres paràmetres cardíacs (CPK, LDH), com indicador de lesió cardíaca per un infart de miocardi. El seu valor màxim s'assoleix a les 24 hores després de l'infart, i tendeix a baixar en 3 a 4 dies si la lesió cardíaca cedeix. Si persisteix elevada és que l'infart està progressant a pitjor.
Ascites
Acumulació excessiva de líquid a la cavitat peritoneal (abdomen) usualment causada per una malaltia hepàtica, especialment per cirrosi.
Atordiment
Confusió mental, pèrdua de memòria o manca de vivesa a les reaccions. No ha de confondre's amb encefalopatia.
Bilirubina
Substància groguenca segregada quan els glòbuls vermells de la sang es descomposen. Normalment, la bilirubina és processada i excretada pel fetge, passant després a la femta. La hiperbilirubinèmia (elevació del nivell de bilirubina a la sang) indica l'existència de dany hepàtic, i pot provocar icterícia (que es manifesta amb color groguenc a la pell i en el blanc dels ulls), femta de color clar i orina més fosca.
Biòpsia
Procediment mitjançant el qual s'extreu una petita mostra de cèl·lules o teixit per examinar-la en laboratori per detectar si existeixen signes de malaltia. En el VHC i en el VHB, la biòpsia hepàtica és fins ara la forma més fiable per avaluar el grau de cicatrització del fetge (fibrosi) i també el grau d'inflamació.
Càrrega viral
Mesurament de la quantitat d'un determinat virus present en una mostra de sang. La càrrega viral del VHC també s'expressa com ARN del VHC. La càrrega viral del VHB també s'expressa com ADN del VHB.
Cirrosi
És la conseqüència final de diverses malalties hepàtiques cròniques que porta a la pèrdua de l'arquitectura normal del fetge i a una disminució progressiva de les seves funcions. Les principals alteracions estructurals que apareixen en el fetge són necrosi hepatocel·lular, presència abundant de cicatrius en el fetge (fibrosi) i nòduls de regeneració. Les complicacions derivades de la insuficiència hepàtica i de la hipertensió portal (augment de la pressió de la sang en el sistema venós del fetge) impedeixen el reg sanguini i el funcionament correcte del fetge, fet que pot portar a què aquest deixi de funcionar per complet. Les causes fonamentals que provoquen la cirrosi són el consum excessiu d'alcohol, els VHB i VHC que provoquen respectivament les hepatitis B i C i algunes malalties metabòliques. Es distingeixen dos tipus: la cirrosi compensada que és l'estadi de la cirrosi en la qual el fetge pot encara complir les seves funcions bàsiques i la cirrosi descompensada, que és l'estadi de la cirrosi en què el fetge té greus dificultats per complir les seves funcions bàsiques o ja no pot fer-ho.
Crioglobulinèmia
Augment dels nivells en sang de proteïnes anòmales anomenades crioglobulines que poden donar lloc a què els vasos sanguinis s'inflamin i la sang s'espessi.
Doble cec
S'anomena així a un tipus d'assaig clínic en què ni el participant ni el metge saben quina medicació està prenent el primer.
Fosfatasa Alcalina
Anomenada FA en abreviatura. És un enzim present sobretot en el fetge, els conductes biliars i els ossos. Quan s'obstrueixen els conductes biliars del fetge, la FA s'allibera en el torrent sanguini, donant lloc als enzims elevats en les anàlisis de sang.
Genotip
Una soca o subtipus d'un virus. Per a l'hepatitis C, els genotips s'identifiquen per un número (per exemple, els genotips 1, 2, 3, 4, 5 i 6); alguns subtipus també han estat identificats (per exemple els genotips 1a i 1b). Per a l'hepatitis B, els genotips s'identifiquen per una lletra (A a H). El genotip pot influir en el risc de progressió de la malaltia per ambdós virus, i alguns genotips responen de manera diferent a alguns tractaments.
Genotip 1
És un dels genotips del VHC. És el més prevalent. Es divideix en dos subtipus: genotip 1b i genotip 1a.
GGT
També anomenada Gamma GT, γ-GT i GGTP. Abreviatura de Gamma glutamil transpeptidasa. És un enzim d'origen hepàtic que participa en la transferència d'aminoàcids a través de les membranes cel·lulars. La major part d'ella es troba a nivell hepàtic i a les vies biliars. L'estudi de la Gamma glutamil transpeptidasa es realitza en el context d'altres proves hepàtiques (GOT, GPT, bilirubina, fosfatasa alcalina) i s'utilitza per avaluar problemes o alteracions del fetge. És molt sensible, sobretot, en problemes d'obstrucció de les vies biliars. És l'enzim més sensible als problemes hepàtics produïts per l'alcohol, és l'enzim el valor del qual s'eleva en primer lloc. Sol associar-se a l'elevació de la fosfatasa alcalina, excepte en problemes ossis en que només s'eleva aquesta útlima.
Hepatòcit
Cèl·lula del fetge. Els hepatòcits són les cèl·lules principals del fetge. Els hepatòcits constitueixen al voltant del 80% de la població cel·lular del teixit hepàtic. Són cèl·lules polièdriques amb 1 o 2 nuclis esfèrics poliploides i un nuclèol prominent. Segons la seva localització dins del fetge, tenen diferents propietats: estructurals, histoquímiques i/o bioquímiques. Els hepatòcits asseguren dues grans funcions: la funció de síntesi i la funció d'excreció.
Hepatopatia
Terme genèric utilitzat per designar les malalties del fetge que s'aplica a moltes malalties i dolències que fan que el fetge no funcioni o funcioni malament. També es denomina malaltia hepàtica.
Placebo
Substància innòcua (píndola o líquid) que aparenta i sap exactament com un fàrmac veritable, però que no conté cap substància activa. S'utilitza en els assajos clínics perquè els grups de control que no prenen la medicació experimental no es comportin de manera sesgada.
Prevalença
La proporció de persones que actualment tenen una infecció o una malaltia. Això inclou persones que van adquirir la infecció o dolència fa diversos anys i encara la tenen. Pot anomenar-se també "incidència".
Rebot viral
En anglès "breakthrough". Es produeix quan després que l'ARN del VHC hagi caigut a nivells indetectables, aquest es detecta de nou en sang de manera repentina i pronunciada durant el tractament. No confondre amb recaiguda (en anglès "relapse" o "recurrence").
Resposta Viral Precoç (RVP)
En anglès "Early Virological Response" (EVR). Hem de distingir entre una Resposta Virològica Precoç Parcial (RVPP) que suposa un descens del 99% (equivalent a 2log) de la càrrega viral del VHC passades 12 setmanes de l'inici del tractament contra l'hepatitis C i una Resposta Virològica Precoç Completa (RVPC) que significa que la càrrega viral és indetectable a la setmana 12.
Resposta Viral Ràpida (RVR)
Es produeix si el virus de l'hepatitis C (VHC) és indetectable després de 4 setmanes de tractament. Actualment, la RVR s'empra en investigació, no en la pràctica clínica diària. Una RVR és un bon signe, però el tractament del VHC no hauria d'interrompre's en persones que no la tinguin.
Resposta Viral Sostinguda (RVS)
En anglès "Sustained Virological Response" (SVR). Consisteix a tenir un resultat negatiu de càrrega viral del VHC (ARN del VHC indetectable) passats 6 mesos (24 setmanes) de la finalització del tractament per a l'hepatitis C. Aquesta resposta determina si el tractament ha estat eficaç en termes d'aclariment del VHC i determina la curació de l'hepatitis C. RVS4 i RVS12 es refereixen a què l'ARN del VHC roman indetectable passades 4 i 12 setmanes des que va finalitzar el tractament, respectivament.
Transaminases
Enzims que al ser mesurats en una anàlisi de sang proporcionen informació sobre el grau d'inflamació hepàtica. Les transaminases més comunament mesurades són: ALAT (ALT, GPT, SGPT), ASAT (AST, GOT, SGOT) i GGT (Gamma GT; γ-GT; GGTP).
Variu
Artèria o vas limfàtic anormalment dilatat o inflamat, el qual dóna lloc a hipertensió portal.
Virus
Organisme infecciós microscòpic que envaeix un organisme viu i fa còpies de si mateix (replicació viral).

13/02/2023

Info de contacte

Pere Vergés 1, pis 10, desp 12, Hotel d’Entitats La Pau,    08020 – Barcelona

}

Dill-Dij de 09:00-13:30h.

933 145 209 – 615 052 266

      Envia'ns un missatge