Esteatosi hepàtica

Ago 19, 2019

INTRODUCCIÓ

La malaltia per fetge gras (MHNA, malaltia hepàtica per dipòsit de grassa no alcohólica) pot ser: esteatosi simple (grassa aïllada, que en principi no té mal pronòstic) i/o esteatohepatitis (en aquest cas apareix inflamació i fibrosi progressiva que pot conducir a cirrosi i hepatocarcinoma).

Esta enfermedad  se está reconociendo rápidamente en todo el mundo como una de las causas actuales más frecuentes de enfermedad hepática crónica, lo cual se refleja en el aumento de personas en las listas de espera para trasplante hepático con esta indicación. Éste es uno de los puntos clave, es decir, conocer cuáles van a ser los pacientes que por tener mayores riesgos precisan una atención especial. La mayoría de las personas con EHNA se encuentran asintomáticas y se diagnostican incidentalmente. Hay que tener en cuenta que  es una enfermedad progresiva que puede evolucionar a mayor daño hepático, fibrosis avanzada, cirrosis y cáncer de hígado. Aquesta malaltia s’està reconeixent ràpidament a tot el món com una de les causes actuals més freqüents de malaltia hepàtica crònica, la qual cosa es reflecteix en l’augment de persones en les llistes d’espera per a trasplantament hepàtic amb aquesta indicació. Aquest és un dels punts clau, és a dir, conèixer quins seran els pacients que per tenir més riscos necessiten una atenció especial. La majoria de les persones amb MHNA es troben asimptomàtiques i es diagnostiquen incidentalment. Cal tenir en compte que és una malaltia progressiva que pot evolucionar a major dany hepàtic, fibrosi avançada, cirrosi i càncer de fetge.

En la imatge observem que en comparació amb un fetge sa (esquerra), un fetge gras (detra) llueix més gran i decolorat. Les mostres de teixit revelen dipòsits de grassa en la malaltia hepàtica grassa no alcohòlica, mentre que se observen inflamació i cicatrius (fibrosi) en l´esteatohepatitis no alcohòlica.

El fetge gras és una de les malalties hepàtiques més comunes i se caracteritza per l´acumulació de grassa en el fetge. Normalment és asimptomàtica i, per tant, sol passar desapercebuda. Com hem dit, aquesta malaltia pot evolucionar en alguns casos a esteatohepatitis (fetge gras més inflamació), en menys grau a cirrosi i en casos extrems a la necessitat d’un trasplantament de fetge.

Patogènia multifactorial de l´esteatosi hepàtica

La esteatosi metabòlica és actualment la causa més comuna d’anomalia en l’estàndard del funcionament hepàtic (transaminases i GGT). S’estima que prop del 25% de la població mundial pateix esteatohepatitis relacionada a la presència d’almenys un dels factors de síndrome metabòlica: diabetis, sobrepès, hipertrigliceridèmia, hipercolesterolèmia, hipertensió. En el desenvolupament de l’esteatosi el principal determinant és la resistència a la insulina, mentre que en les causes del dany hepatocel·lular s’inclouen factors com l’excés d’àcids grassos lliures, la disfunció mitocondrial, l’estrès oxidatiu, les citoquines, la sobrecàrrega de ferro , el sobrecreixement bacterià i la predisposició genètica. Estan augmentant els estudis sobre la patogènesi de l’EHNA i s’han presentat investigacions per detectar els factors pronòstics dels pacients amb més risc i que van a tenir rellevància per a posteriors estudis clínics per als pacients que requereixen un seguiment específic, o bé per a aquells pacients que tindran una menor progressió i menor risc, els quals serien tributaris actualment d’una atenció de rutina.

Diagnòstic

Cal establir un diagnòstic precís per diagnosticar i estadificar la MHNA, especialment, la fibrosi que l´acompanya. Actualment, per obtenir el diagnòstic és obligatori fer una biòpsia hepàtica. És per això que en els assajos clínics que investiguen noves molècules de diferents fàrmacs amb diversos mecanismes d’acció se’ls realitza als participants una biòpsia hepàtica per avaluar els resultats terapèutics. Estudis recents destaquen l’interès en conèixer els casos que poden patir una acceleració en la progressió a cirrosi de la malaltia per EHNA. Per tant, avui en dia, en la detecció i quantificació de l’esteatosi, la fibrosi i les lesions inflamatòries, la histologia hepàtica se segueix considerant la prova necessària per a la classificació de esteatosi i esteatohepatitis, encara que tingui inconvenients coneguts. Però actualment s’estudien una sèrie de tècniques no invasives per diagnosticar l’esteatohepatitis no alcohòlica. Les tècniques d’imatge brinden alternatives potencials per a la caracterització de l’esteatosi i l’esteatohepatitis. Les tècniques basades en ressonància magnètica (RM) avaluen la intensitat de senyal específica dels triglicèrids i representen enfocaments sensibles per a la detecció de l’esteatosi, però encara no són mètodes adequats per a l’atenció del dia a dia a causa del cost ia la seva falta de validació.ecografia abdominal habitual presenta el patró ecogràfic de l´esteatosi mostrant un fetge brillant (el teixit hepàtic amb grassa) i és la tècnica més amplament utilitzada com a avaluació de primera línea per a examinar el fetge gras, però és imprecisa per a estimar la gravetat de l´afectació per esteatosi.Aquestes limitacions podrien ser superades mitjançant la funció del paràmetre d’atenuació controlada (CAP, per les sigles en anglès), que ha estat recentment desenvolupat per quantificar l’atenuació de ultrasò durant el mesurament mitjançant el FibroScan® (que mesura rigidesa hepàtica) .El mesurament CAP és un examen fàcil i ràpid que proporciona un valor numèric, que es correlaciona amb el grau histològic d’esteatosi. Durant l’avaluació de la rigidesa hepàtica amb elastografia transitòria, el CAP calcula l’atenuació del senyal d’ultrasò i s’expressa en dB / m. Ha estat examinada en més de 20 estudis controlats en els quals es realitzava biòpsia i que van avaluar la seva correlació amb esteatosi histològicament definida. No obstant això, l’ús rutinari de CAP encara està limitat a causa de la incertesa pel que fa als valors de tall òptims entre diferents graus d’esteatosi i pel que fa a altres covariables com la malaltia de base, l’IMC i la diabetis, que influeixen en els resultats. Cal tenir en compte que la biòpsia hepàtica encara es considera el millor mitjà per diagnosticar el fetge gras si se sospita progressió a esteatohepatitis. El paràmetre d’atenuació controlada (CAP) es podria utilitzar en el seu lloc, però calen més estudis.

Tractament

Actualment, no existeixen tractaments farmacològics aprovats per a l´esteatosi, però està ben demostrat que la MHNA, requereix modificacions de l´estil de vida. Ara per ara l’únic tractament que existeix per aquesta malaltia consisteix a mantenir una dieta hipocalòrica adequada, fer exercici físic moderat i estar sota control per part de l’especialista. . Les estratègies terapèutiques orientades a modular la resistència a la insulina, normalitzar el metabolisme lipoproteic i controlar els marcadors inflamatoris amb probiòtics són el futur en el tractament de l’esteatohepatitis no alcohòlica.   Leer más: 2005-n2-Revision-Enfermedad-hepatica-grasa-no-alcoholica

19/08/2019

Info de contacte

Pere Vergés 1, pis 8, desp 11, Hotel d’Entitats La Pau,    08020 – Barcelona

}

Dill-Dij de 09:00-13:30h.

933 145 209 – 615 052 266

Envia'ns un missatge