INTRODUCCIÓ

L’hepatitis A és una malaltia del fetge causada pel virus de l’hepatitis A (VHA). Es transmet principalment quan una persona no infectada (i no vacunada) menja aliments i beu aigua contaminats per femtes d’una persona infectada pel virus. La infecció està molt associada a l’aigua i als aliments no innocus, el sanejament deficient, la mala higiene personal i el sexe buco-anal.

És més freqüent en nens, tot i que en els països desenvolupats la malaltia es desplaça cap a edats més adultes, i pot afectar als joves. La majoria dels nens desenvolupen la malaltia de forma molt benigna o sense cap simptomatologia, mentre que les persones més grans tenen més probabilitats de presentar símptomes. L’hepatitis A es presenta esporàdicament i en epidèmies a tot el món i tendeix a reaparèixer periòdicament.

El VHA és una de les causes més freqüents d’infeccions de transmissió alimentària. Les epidèmies associades a aliments o aigua contaminats poden aparèixer de forma explosiva, com va succeir amb l’epidèmia registrada a Shanghai el 1988, que va afectar a unes 300.000 persones. Pot prolongar-se en el temps i persistir durant mesos a la població a través del contagi entre persones. Per la infectivitat d’aquest virus, al qual és susceptibles la població infantil i adulta (persones no vacunades), la malaltia pot cursar amb petits brots epidèmics però pot tenir caràcter endèmic principalment en aquells llocs que no compten amb un tractament adequat de l’aigua corrent. No cronifica i, per tant, no hi ha portadors crònics del virus de l’hepatitis A, a diferència del que succeeix amb les hepatitis B i C.

La infecció pel virus de l’hepatitis A a Catalunya ha estat disminuint de forma gradual en els últims anys, degut a les mesures higièniques, la millora de les condicions ambientals i la vacunació conjunta de l’hepatitis A i l’hepatitis B de forma sistemàtica.

Transmissió de l’hepatitis A

El virus de l’hepatitis A (VHA)  es troba en les femtes de les persones que pateixen Hepatitis A i es pot transmetre de persona a persona pel contacte personal proper, per manca de mesures d’higiene, mans brutes, després d’usar l’inodor o de canviar bolquers (via oro-fecal). També es pot estendre per mitjà d’objectes contaminats (joguines, etc.) si entren en contacte amb la boca.

Una altra forma de transmissió de la malaltia és per la ingesta d’aliments i aigua contaminats (glaçons de gel, fruites i verdures crues rentades en aigua infectada). El consum de marisc cru cultivat en aigües contaminades ha estat també una font de casos d’hepatitis A. El virus s’elimina per les femtes des de dues setmanes abans i una setmana després de l’aparició de la malaltia. Per tant, el risc que s’estengui la infecció és més alt les dues setmanes anteriors que es manifestin els símptomes, però desapareix quan s’observa la icterícia (coloració groguenca de la pell i els ulls).

Les persones amb pocs símptomes o sense simptomatologia poden igualment contagiar la infecció. Com els lactants i els nens amb hepatitis A generalment no tenen cap signe de malaltia i la infecció acostuma a passar inadvertida, pot estendre’s fàcilment en jardins d’infància, especialment en aquells amb nens i nenes menors de dos anys i que encara usaven bolquers. El fet de compartir aula amb un nen més gran de cinc anys que ha contret la malaltia o realitzar una visita breu a una casa on hi ha una persona malalta no suposa un risc significativa d’infecció.

Símptomes de l’hepatitis A

Generalment, la malaltia apareix de dos a sis setmanes després del contagi amb el virus. Els símptomes més freqüents són:

• Febre.
• Pèrdua de la gana.
• Nàusees.
• Vòmits.
• Cansament.
• Malestar general.
• Icterícia (coloració groguenca dels ulls i de la pell).
• Orina fosca i femtes blanquinoses.

Normalment, la recuperació es completa a les poques setmanes i la persona serà des de llavors immune al virus de l’hepatitis A.

Diagnòstic

El metge pot diagnosticar l’hepatitis A mitjançant una analítica de sang que permeti constatar la presència d’anticossos de tipus IgM produïts per propi organisme contra el virus.

Tractament

No hi ha tractament específic per a l’hepatitis A. Quedar-se al llit no accelera la recuperació i només es recomana mentre duri el malestar general. Durant la malaltia, la persona pot seguir una activitat normal i una dieta regular que eviti aliments molt grassos, l’alcohol i les substàncies tòxiques pel fetge (inclòs el paracetamol). Els nens amb hepatitis A poden tornar a l’escola o al jardí d’infància quan es trobin bé, no tinguin febre i hagi passat almenys una setmana des de l’inici de la malaltia.

Vacunació

La vacuna de l’hepatitis A té una eficàcia pràcticament del 100% i tot el món que es vacuna queda protegit. S’administra en dues dosis separades per un interval de sis mesos i, com totes les vacunes, pot, ocasionalment, produir manifestacions locals (dolor i envermelliment), això com reaccions generals lleus i de curta durada (mal de cap, febre, nàusees).

Actualment, a Catalunya, tots els nascuts reben de forma sistemàtica la vacunació combinada de l’hepatitis A i l’hepatitis B. També es recomana aquesta vacuna a:

• Professionals que treballen en jardins d’infància, ja que les activitats laborals que desenvolupen fan que puguin estar especialment exposats a aquest virus.
• Persones que viatgen a zones endèmiques (totes les destinacions excepte Austràlia, Canadà, els Estats Units, Europa Occidental, Japó i Nova Zelanda), o que decideixin anar a viure a una zona de risc.
• Homosexuals i heterosexuals amb pràctiques sexuals de risc (oral-anal).
• Manipuladors d’aliments.
• Usuaris de drogues per via parenteral.
• Treballadors en contacte amb aigües residuals no depurades.
• Persones amb hepatopatia crònica.
• Professionals sanitaris d’institucions per a discapacitats.
• Militars i persones joves que conviuen en col·lectius amplis.
• Professionals sanitaris i no sanitaris que treballen en hospitals i centres de dia.

Prevenció

Tot i que qualsevol persona pot infectar-se, hi ha situacions en què el risc és més elevat, com:

• Conviure amb una persona malalta d’hepatitis A.
• Treballar en jardins d’infància on hi ha nens i nenes amb bolquers.
• Viatjar a països amb risc d’hepatitis A. En els països desenvolupats s’han publicat epidèmies en brots en homeless, en usuaris de drogues i en homes que tenen sexe amb homes (HSH), pel que en aquestes poblacions es recomana administrar la vacuna protectora.

La millor forma de prevenir l’hepatitis A és la vacunació i extremar les mesures higièniques (rentar-se les mans). A més, les persones que sospitin estar passant una hepatitis A no han de manipular aliments. És important que a les escoles i els jardins d’infància, per evitar que el virus s’estengui, es segueixin les recomanacions per aturar la transmissió de persona a persona de les malalties de transmissió fecal-oral: rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo i abans de menjar. També és important que s’emprin guants per canviar bolquers i tovalloletes d’un sol ús per eixugar-se les mans.

L’hepatitis A és una malaltia de declaració individualitzada. Per tant, qualsevol professional que sospiti l’existència ha de notificar-ho a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent. També es notificaran de forma urgent els brots epidèmics d’hepatitis A.

Si apareix un cas de malaltia en un jardí d’infància (nens, educadors o pares i mares), dos o més casos en una escola, o un brot epidèmic en un altre àmbit (dos o més casos relacionats en el temps i en l’espai), la unitat de vigilància epidemiològica implementarà les mesures de control adequades. L’actuació preventiva en aquests casos consisteix en l’administració d’immunoglobulina inespecífica i/o vacunació d’aquelles persones dels jardins d’infància o les escoles que els serveis de salut pública considerin de risc. La vacuna de l’hepatitis A és la millor mesura de prevenció pels treballadors de jardins d’infància.

Si es viatja a països de risc (es consideren països de risc tots els d’Àfrica, Centre-Amèrica i el Carib, Amèrica del Sud, tots els països d’Àsia, Orient Mitjà, l’antiga Unió Soviètica, Europa de l’Est, així com les illes del Pacífics (excepte Austràlia). S’ha de tenir en compte que s’ha d’evitar la ingestió de begudes i aliments crus que poden estar contaminats. Amb tot, la millor mesura de prevenció és la vacunació prèvia. S’ha de posar la vacuna almenys un mes abans del viatge i la protecció dura més de vint anys, sempre que s’apliquin les dues dosis.

Nota descriptiva de l’OMS, juliol del 2019:

Clicant en aquest enllaç, s’accedeix a la pàgina de l’Organització Mundial de la Salut en aquest enllaç, s’accedeix a la pàgina de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) on està la “Nota descriptiva sobre l’Hepatitis A de juliol del 2019”: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/hepatitis-a

A més, a la dreta d’aquesta Nota, es pot accedir a Enllaços connexos en els quals es parla del Programa Mundial contra l’Hepatitis i del Dia Mundial contra l’Hepatitis. També es poden llegir les notes descriptives sobre altres tipus d’hepatitis.

Referències:

1. Increase in Hepatitis A Virus Infections – United States, 2013-2018 MMWR Morb Mortal Wkly Rep. 2019 May 10; 68(18):413-415.
2. Notes from the Field: Hepatitis A Outbreak Associated with Drug Use and Homelessness – West Virginia, 2018. MMWR Morb Mortal Wkly Rep.2019 Apr 12; 68 (14):330-331.
3. Prevalence of Hepatitis A Virus Antibody in Portuguese Travelers: A New Paradigm. Acta Med Port.2017 Aug 31;30(7-8):534-540.
4. Serosurveillance of hepatitis A in a region which adopted the universal mass vaccination. Medicine (Baltimore).2017 Mar;96 (9):e5884.
5. Hepatitis A virus infections and outbreaks in asylum seekers arriving to Germany, September 2015 to March 2016. Emerg Microbes Infect.2017 Apr 26;6(4):e26.
6. Underreporting of hepatitis A in non-endemic countries: a systematic review and meta-analysis BMC Infect Dis.2016 Jun 13;16:281.
7. Changes in Hepatitis A epidemiological pattern in Andalucía: 2007-2017. Rev Esp Salud Publica.2018 May 9;92.
8. Changes in the epidemiology of hepatitis A outbreaks 13 years after the introduction of a mass vaccination program. Hum Vaccin Immunother.2015;11(1):192-197.