INTRODUCCIÓ

El fetge és el més voluminós de les vísceres del nostre organisme i un dels òrgans més importants del cos humà. Es situa a la part superior dreta de la cavitat abdominal i el seu pes en una persona adulta sol ser de 1.400 a 1.500 grams.

Morfologia i funcions del fetge

Es divideix morfològicament en dos lòbuls (dret i esquerre) pel lligament falciforme.

En la seva cara inferior dreta es troba la vesícula biliar, destinada a rebre i emmagatzemar la bilis produïda pel fetge per ajudar en la digestió.

Histològicament, el fetge està constituït principalment per dos tipus de cèl·lules: els hepatòcits i les cèl·lules de Kupffer, les quals es disposen d’una forma particular juntament amb el sistema arterial i venós constituint “l’àcid hepàtic”, que representa la unitat estructural i funcional de la fisiologia hepàtica.

Els hepatòcits realitzen totes les funcions clàssiques del fetge (síntesi, metabolització, etc.), mentre que les cèl·lules de Kupffer tenen una funció immunològica i de defensa.

Les tasques bàsiques del fetge són:

Emmagatzemar vitamines, minerals, ferro i sucres que el nostre organisme necessita per funcionar correctament.

Processar els aliments i convertir-los en substàncies i energia que són essencials per a la nostra correcta nutrició i per realitzar les nostres activitats diàries.

Descompondre les substàncies químiques que entren o es produeixen en el nostre organisme i són perjudicials.

Produir proteïnes essencials que ens ajuden a combatre infeccions i a coagular la sang. Controlar els nivells d’hormones i substàncies químiques que circulen al nostre torrent sanguini.

Netejar el cos de toxines (com l’alcohol) i de bacteris.

El fetge pot realitzar les seves tasques perquè milions de cèl·lules treballen en equip constantment. Tot el que entra en el cos es digereix a l’estómac i als intestins.

Aquestes matèries absorbides passen a la sang i després a la “fàbrica” del fetge on les seves cèl·lules les degraden i purifiquen, sintetitzant productes necessaris i rebutjant els productes nocius.

Un òrgan tan bàsic es veu sotmès a moltes situacions perjudicials que generen problemes de diferent índole, sent la més greu la malaltia hepàtica avançada produïda per diverses causes i que impedeix que aquest òrgan tan important realitzi les seves funcions. Una dificultat per a la detecció de la malaltia hepàtica és que en la majoria de casos és asimptomàtica i no es manifesten símptomes de la fallida hepàtica fins que la malaltia està avançada.

Si cliqueu en aquest enllaç podreu llegir un article sobre l’anatomia hepàtica del fetge sa i l’anatomia del fetge amb cirrosi hepàtica: Anatomia del Fetge.

Per saber més sobre què passa quan el fetge falla: El Fetge en el Pacient Sèptic.

Si cliqueu a la imatge veureu una presentació en PowerPoint sobre la fisiologia hepàtica: