Adherència a un tractament farmacològic és el grau de seguiment de la pauta de medicació exactament tal i com ha estat prescrita pel metge.

Es refereix a l'episodi inicial d'una malaltia que es caracteritza per ser ràpid i de curta durada. Contrasta amb crònica. En hepatitis parlem d'infecció aguda al referir-nos als primers sis mesos de la infecció. És el terme oposat a infecció crònica.

També anomenada ALT, GPT, SGPT. Abreviatura d'alanina-aminotransferasa. És un enzim amb gran concentració al fetge i en menor mesura als ronyons i al cor. Quan hi ha una lesió d'aquests òrgans l'enzim és alliberat a la sang i apareix elevada a les anàlisis. Com és una transaminasa més específicament hepàtica que la GOT, la GPT apareix més elevada a les malalties hepàtiques que a d'altres, donant lloc a què el quocient GPT/GOT sigui major d'1 a malaties hepàtiques com les hepatitis víriques en els quals els nivells d'ALAT resulten elevats amb freqüència, degut a la ruptura de les membranes de les cèl·lules hepàtiques a conseqüència de la inflamació.

Proteïna produïda al fetge, necessària per mantenir un equilibri dels fluids al cos. En una anàlisi de sang, si els nivells d'albúmina i proteïna total són més baixos que els nivells normals poden indicar dany en el fetge o malaltia hepàtica. Si no hi ha suficient albúmina, es pot acumular líquid a l'abdomen (ascites).

Caiguda del cabell.

Enzim produït al pàncrees i la saliva que ajuda en la digestió de midó.

Escassetat o canvi de mida o funció dels glòbuls vermells de la sang. Aquestes cèl·lules són les encarregades de transportar l'oxígen als diferents òrgans del cos i per tant la seva mancança provoca menor capacitat de la sang per transportar oxígen. Existeixen diversos tipus d'anèmia, degudes a diferents motius. Els seus símptomes són fatiga, debilitat, palidesa, dificultat per respirar i manca de concentració.

Substància proteínica produïda pel sistema immunològic en resposta a un organisme estrany s'introdueix al cos. La presència d'anticossos indica una infecció passada o possiblement actual. Els anticossos es poden produir en resposta a una vacuna o a una infecció natural, i usualment protegeixen d'infeccions futures. La prova per detectar anticossos enfront al VHC o el VHB és amb freqüència el primer pas per diagnosticar la infecció crònica per VHC o VHB. Un resultat positiu a la prova d'anticossos ha de ser recolzat per d'altres anàlisis de laboratori per confirmar el diagnòstic; la prova d'anticossos per si mateixa no és suficient per fer el diagnòstic d'infecció per VHC o VHB.

Àcid Ribonucleic. Conjunt de partícules que constitueixen el principal material genètic usat en els virus, i que a més és important en la producció de proteïnes en d'altres organismes vius. L'ARN pot moure's dins de les cèl·lules dels organismes vius i conseqüentment serveix com una espècie de missatger genètic, transmetent la informació guardada a l'ADN de la cèl·lula, des del nucli cap al citoplasma on s'usa per ajudar a produir proteïnes.

Dolor a les articulacions.

També anomenada AST, GOT, SGOT. Abreviatura d'aspartato aminotransferasa. És un enzim amb gran concentració al cor, al fetge i als músculs. Quan hi ha una lesió d'aquests òrgans l'enzim és alliberat a la sang i apareix elevada a les anàlisis. Es realitza en el context d'altres proves hepàtiques (GPT, bilirubina, fosfatasa alcalina) i s'utilitza per avaluar problemes o alteracions del fetge. La seva elevació és directament proporcional al dany cel·lular i pot servir com indicatiu de l'evolució de la malaltia. També s'empra com a paràmetre indicador de lesió cardíaca en el context d'altres paràmetres cardíacs (CPK, LDH), com indicador de lesió cardíaca per un infart de miocardi. El seu valor màxim s'assoleix a les 24 hores després de l'infart, i tendeix a baixar en 3 a 4 dies si la lesió cardíaca cedeix. Si persisteix elevada és que l'infart està progressant a pitjor.

Acumulació excessiva de líquid a la cavitat peritoneal (abdomen) usualment causada per una malaltia hepàtica, especialment per cirrosi.

Confusió mental, pèrdua de memòria o manca de vivesa a les reaccions. No ha de confondre's amb encefalopatia.