Factors socials i de gènere que influeixen en l’eliminació de l’hepatitis C en usuàries de drogues ateses en centres d’addiccions a Europa

Factors socials i de gènere que influeixen en l’eliminació de l’hepatitis C en usuàries de drogues ateses en centres d’addiccions a Europa

S’estima que entre les persones que consumeixen drogues, prop de 15,6 milions les consumeixen per via injectada, i d’aquestes entre el 10 i el 30% són dones.

Tirado-Muñoz, J1 & Torrens, M1,2,3 

1Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques-IMIM, Barcelona, Espanya.

2Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Parc de Salut Mar de Barcelona, Barcelona, Espanya

3Departamento de Psiquiatria i Medicina Legal, Universitat Autònoma de Barcelona.

S’estima que entre les persones que consumeixen drogues, prop de 15,6 milions les consumeixen per via injectada, i d’aquestes entre el 10 i el 30%1 són dones. A tot el món, 115 milions de persones tenen el virus de l’hepatitis C (VHC); i la majoria d’elles són persones que usen drogues per via intravenosa (PUDVI)2. A Espanya, la presència de VHC en aquesta població oscil·la entre el 50-80%3. Les PUDVI presenten greus comorbiditats que tenen un impacte negatiu en la salut i en el tractament; especialment a les dones4. Així, els diversos estudis confirmen que les dones que usen drogues per via intravenosa presenten majors riscos de comorbiditat psiquiàtrica i violència5 que els homes que consumeixen per via intravenosa, i ser dona està considerat com una variable predictora del VHC entre les PUDVI6.

Els estudis demostren que compartir material d’injecció exposa als PUDVI a un major risc de transmissió del VHC. A més, trastorns psiquiàtrics com la depressió entre PUDVI, s’associen amb comportaments de risc relacionats amb la injecció com, per exemple, compartir agulles i un altre material d’injecció7.

Aquest article està basat en un estudi europeu que tenia com a objectiu reduir les conductes de risc sexuals i d’injecció associades a l’hepatitis C entre dones usuàries de drogues injectades a Europe (REDUCE) (https://thereduceproject.imim.es). L’estudi es va basar en un grup de 226 dones usuàries de drogues per via intravenosa reclutades en centres de tractament d’addicció (67%) i centres de reducció de danys de cinc regions europees: Àustria, Catalunya, Itàlia, Polònia i Escòcia. En una de les publicacions resultat d’aquest estudi, es va analitzar mitjançant l’Entrevista de Cribratge de Diagnòstic dual (ECDD)8 (una entrevista de cribratge dissenyada per a la detecció dels diagnòstics psiquiàtrics que s’associen més freqüentment entre els usuaris de drogues); es van detectar els següents trastorns psiquiàtrics al llarg de la vida: pànic, trastorn d’ansietat generalitzada, fòbia social, agorafòbia, estrès posttraumàtic, depressió i depressió menor.

Del total de participants, entre el 44% i el 74% tenien resultats positius en la prova del VHC. Els resultats sobre si les dones usuàries de drogues per via intravenosa a Europa, segons el tipus de centre de reclutament, tenien comorbiditat psiquiàtrica, es mostren a la Taula 1. El 87% de les participants va complir amb els criteris de tenir almenys un trastorn psiquiàtric durant la seva vida. Els trastorns més freqüents van ser depressió (76%), pànic (54%), i el Trastorn d’Estrès Post-traumàtic (TEPT) (52%). No va haver-hi associacions entre ser portadora de VHC i qualsevol dels trastorns psiquiàtrics avaluats.

Les dones UDVI que van reportar haver compartit agulles i xeringues tenien gairebé tres cops més probabilitats de complir criteris per algun trastorn psiquiàtric de comorbiditat al llarg de la vida (OR 2.65 95% CI 1.07–6.56), tot i que aquesta associació no es va trobar pel VHC.

Taula 1. Comorbiditat psiquiàtrica entre dones UDI a Europa (Extreta de Tirado-Muñoz et al. 2017)

Trastorns psiquiàtrics avaluats (ECDD*) Total

(N= 226)

Centre ambulatori de tractament de les   addiccions Centre de reducció de danys Valor p
Qualsevol TP 197 (87.2) 127 (90.7) 54 (77.1) 0.007*
Pànic 121 (53.5) 81 (57.9) 32 (45.7) 0.096
Ansietat Generalitzada 80 (35.4) 53 (37.9) 18 (25.7) 0.080
Agorafòbia 62 (27.4) 41 (29.3) 16 (22.9) 0.323
Fòbia Social 64 (28.3) 42 (30.0) 19 (27.1) 0.667
Depressió menor 63 (27.9) 52 (37.1) 7 (10.0) 0.000*
Depressió 171 (75.7) 110 (78.6) 48 (68.6) 0.113
TEPT** 117 (51.8) 81 (57.9) 30 (42.9) 0.040*

*Entrevista de Cribratge de Diagnòstic Dual

**Trastorn d’Estrès Post-traumàtic

Si ens centrem en la mostra de participants d’Espanya, 50 dones UDVI van ser reclutades en centres ambulatoris de tractament de les addiccions del Consorci “Parc de Salut Mar (PSMAR)” i centres de reducció de danys de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mitjana d’edat de les participants va ser de 38,9 anys (DE 7.9), i l’edat mitjana de la primera injecció 24,4 anys (DE 8.7). El 21% va reportar usar majoritàriament opiacis i el 29% substàncies estimulants com la cocaïna.

En el 71% (n=35) de les participants es va detectar el VHC. A l’estudiar la prevalença d’altres trastorns psiquiàtrics de comorbiditat al llarg de la seva vida destaquen com més freqüents la depressió (54%), el pànic (52%) i el TEPT (24%), sent els resultats consistents amb els trobats en la mostra global de l’estudi (Taula 2).

Taula 2. Comorbiditat psiquiàtrica entre dones UDVI a Barcelona

Trastorns psiquiàtrics avaluats (ECDD*) Dones UDI

(n=50)

Pànic 52%
Ansietat Generalitzada 18%
Fòbia Social 8%
Agorafòbia 14%
Depressió 54%
TEPT** 24%

*Entrevista de Cribratge de Diagnòstic Dual

**Trastorn d’Estrès Post-traumàtic 

Pocs treballs han estudiat la comorbiditat psiquiàtrica en aquesta població de forma tan completa; majoritàriament s’han centrat en investigar alguns trastorns psiquiàtrics, com la depressió o els trastorns d’ansietat, per separat. Els resultats mostren com les dones que s’injecten drogues són un grup afectat pel VHC de manera destacada, a més amb trastorns psiquiàtrics associats, representant les dones UDVI un grup especialment vulnerable. Així mateix, en consistència amb alguns estudis previs, els resultats posen de relleu que la presència de simptomatologia psiquiàtrica s’associa de forma significativa amb conductes de risc relacionades amb la injecció. Els resultats posen de relleu que la presència de simptomatologia psiquiatria s’associa de forma significativa amb conductes de risc relacionades amb la injecció.

En aquest estudi, no es va trobar associació significativa entre la depressió o altres trastorns psiquiàtrics i el VHC entre dones UDVI. Estudis previs mostren resultats no consistents, on alguns suggereixen que la depressió és comuna entre els pacients afectats pel VHC9; que és freqüent entre els usuaris de drogues però no està associada al VHC10 ; que 1 de cada 4 pacients amb hepatitis C crònica que van iniciar tractament amb interferó i ribavirina van desenvolupar una depressió induïda. En conseqüència, els especialistes recomanaven una avaluació completa dels pacients abans d’iniciar els tractaments anti-VHC per identificar aquelles persones en risc de desenvolupar una depressió induïda11.

Tot això vol dir que la prevenció del VHC segueix sent un dels principals reptes per a la resposta de salut pública a nivell nacional i europeu. Es recomana l’ús de la intervenció psicosocial, breu, basada en l’evidència, que es va desenvolupar i avaluar en el context d’aquest projecte europeu, que ha demostrat eficàcia en la reducció dels comportaments de risc associats amb el VHC i l’augment del coneixement de la transmissió del VHC entre dones UDVI, on a més s’aborda l’estat d’ànim negatiu en alguna de les seves sessions12. Encara hi ha una transmissió continuada significativa d’aquesta malaltia, i les persones que inicien el consum intravenós sovint s’infecten amb relativa rapidesa2, pel que una actuació ràpida i precoç és de crucial importància.

Quant al tractament del VHC, l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és l’eliminació de la malaltia pel 2030, i els professionals afirmen que eliminar-la en PUDVI és possible. Recomanen el diagnòstic en un sol pas, coordinació amb serveis d’atenció especialitzada i integrar els tractaments per a l’hepatitis C en els centres de tractament de les addiccions per assolir una millor adherència dels pacients13.

Per tant, degut a l’alta prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre les dones UDVI amb diagnòstic d’Hepatitis C, els centres de tractament de drogues i els serveis de reducció de danys haurien d’incorporar de manera sistemàtica el cribratge del VHC amb l’abordatge dels trastorns psiquiàtrics associats i el tractament anti-VHC, amb la finalitat de seleccionar els tractaments, millorar els seus resultats i augmentar la qualitat de vida d’aquestes pacients.

Referències:

1.- Degenhardt L, Peacock A, Colledge S, et al. Global prevalence of injecting drug use and sociodemographic characteristics and prevalence of HIV, HBV, and HCV in people who inject drugs: a multistage systematic review. Lancet Glob Health. 2017, 5 (12):e1192-e1207.

2.- European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. Hepatitis C among drug users in Europe: epidemiology, treatment and prevention. 2016, EMCDDA Insights 23, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

3.- Muga R, Zuluaga P, Sanvisens A, et al. Hepatitis C associated to substance abuse: ever closer to a treatment without Interferon. Adicciones. 2015, 27: 141–149.

4.- Roberts A, Mathers B, Degenhardt L. Women who inject drugs: a review of their risks, experiences and needs. 2010, 132 p. Available from: https://www.unodc.org/documents/hiv-aids/Women_who_inject_ drugs.pdf

5.- Tirado-Muñoz J, Gilchrist G, Fischer G, et al. Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study. Arch Womens Ment Health. 2017, 21(3): 259-269.

6.- Vescio MF, Longo B, Babudieri S, et al. Correlates of hepatitis C virus seropositivity in prison inmates: a meta-analysis. J. Epidemiol Community Health. 2008, 62: 305-13.

7.- Stein MD, Maksad J, Clarke J, et al. Hepatitis C disease among injection drug users: knowledge, perceived risk and willingness to receive treatment. Drug Alcohol Depend. 2001, 61(3):211-15.

8.- Mestre-Pintó JI, Domingo-Salvany A, Martín-Santos R, Torrens M. Dual diagnosis screening interview to identify psychiatric comorbidity in substance users: development and validation of a brief instrument. Eur Addict Res. 2014, 20(1):41–48.

9.- Yarlott L, Heald E, Forton D. Hepatitis C virus infection, and neurological and psychiatric disorders—a review. J Adv Res. 2017, 8(2): 139–148.

10.- Madsen LW, Fabricius T, Hjerrild S, et al. Depressive symptoms are frequent among drug users, but not associated with hepatitis C infection. Scand J Infect Dis. 2014, 46(8):566-72.

11.- Udina M, Castellví P, Moreno-España J, et al. Interferon-induced depression in chronic hepatitis C: a systematic review and meta-analysis. J Clin Psychiatry. 2012, 73(8):1128-38.

12.- Gilchrist G, Tirado-Muñoz J, Taylor A et al. An uncontrolled, feasibility study of a group intervention to reduce hepatitis C transmission risk behaviours and increase transmission knowledge among women who inject drugs. Drugs Educ Prev Pol. 2016, 24(2):179–188.

13.- Grebely J, Bruneau J, Lazarus JV, et al. International Network on Hepatitis in Substance Users Research priorities to achieve universal access to hepatitis C prevention, management and direct-acting antiviral treatment among people who inject drugs. Int J Drug Policy. 2017, 47:51-60.

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

El metge de família davant de l’assistència compartida en els pacients amb malaltia hepàtica

El metge de família davant de l’assistència compartida en els pacients amb malaltia hepàtica

L’assistència compartida és un nou model d’assistència que es proposa contra el que durant molt de temps ha estat el mètode habitual de la derivació entre nivells d’assistència, ja que en cap moment a aquest sistema el podem denominar coordinació.

Lorenzo Armenteros del Olmo. Metge de Família

C.S. Illas Canarias. Lugo. Servizo Galego de Saúde

El model que persisteix en la majoria dels serveis de salut és el model de derivació a través d’una assistència diferida. El metge d’atenció primària (MAP) deriva a un pacient sol·licitant una interconsulta amb l’especialista hospitalari (EH). Aquest pacient entra en una llista d’espera, fora de control del MAP i del propi EH. Quan el pacient és atès a l’hospital es fa sense cap tipus de contacte amb el metge de família (MF), s’atén la patologia concreta del pacient, però amb escassa interacció amb el metge que va realitzar la interconsulta; per tant, no hi ha possibilitat de comunicació i si la hi ha és molt escassa, no passant de la mera comunicació escrita a la història clínica del pacient per a què en algun moment casual pugui ser llegida.

Es proposa un nou model d’assistència compartida que en el procés assistencial de l’Hepatitis C pot aportar grans beneficis al pacient, al millorar la interacció entre professionals implicats tenint al pacient com a eix a través del qual giren els professionals.

Així mateix, l’assistència compartida agilitza l’atenció mèdica del pacient, ja que permet crear agendes ad hoc per a qualsevol patologia. D’altra banda, l’abordatge simultani permet coresponsabilitzar-se de l’assistència, aportant un valor afegit a la interconsulta clàssica, suposant un estalvi de tràmits administratius i de temps, pel que resulta econòmicament rendible.

Si fins ara hem parlat del que suposa des del punt de vista de la gestió, pel pacient la consulta compartida ofereix el millor dels dos nivells assistencials: el d’atenció primària i el d’atenció hospitalària. D’aquesta manera, s’obté un benefici pel pacient, objectiu principal de l’assistència sanitària de qualitat. Tot i que en aquest cas ens referim a l’atenció mèdica, es tracta d’un procés col·laboratiu on poden participar tots els professionals de la salut. En aquest cas, el relat s’orienta d’una forma concreta amb la finalitat de definir una actitud davant d’una situació concreta, però des de cap punt de vista pretén ser exclusiva.

Aquesta fórmula d’assistència compartida es pretén implantar als hospitals, sent els especialistes de Medicina Interna i la seva societat aquells que ho defensen i ho fomenten, però no és una fórmula exclusiva ni excloent. L’assistència compartida té el seu futur en l’atenció primària per eliminar les distàncies, no només físiques, que existeixen entre l’atenció primària i l’hospital. Si Medicina Interna lidera l’assistència compartida des de dins de l’hospital, l’Atenció Primària haurà de fer-ho des de fora de l’hospital: cap a l’hospital i amb l’hospital. Amb la tecnologia actual resulta encara més senzill posar en marxa aquesta proposta d’assistència que només aporta avantatges per a tots els actors implicats. Quan parlem d’assistència compartida, ens referim a consultes, interconsultes (amb i sense la presència del pacient), assessoria, valoració de proves i/o estudis complementaris, així com qualsevol altra forma d’interacció entre ambdós nivells que podem desenvolupar en el futur.

Si impulsem aquest model pel cas de l’Hepatitis C, des de l’Atenció Primària i a través del cribratge poblacional, puguem fer visible aquest percentatge de pacients encara no diagnosticats al romandre asimptomàtics i també d’aquells pacients diagnosticats, però que per motius diversos encara no han rebut tractament. L’accessibilitat del nivell d’AP i la confiança metge-pacient fa que la receptivitat augmenti i que el pacient no dubti en sotmetre’s a les proves diagnòstiques. L’experiència actual ens ho corrobora. Així, els centres de salut amb gran implicació en l’eliminació de l’Hepatitis C estan aconseguint taxes molt altes de col·laboració per part dels pacients.

El diagnòstic en un sol pas faria que el pacient amb malaltia activa assisteixi a la consulta a l’hospital d’una forma precoç, eliminant d’entrada, una primera consulta dels serveis hospitalaris específics, que de no haver realitzat el diagnòstic en un sol pas seria merament diagnòstica, i permetent que aquesta primera consulta sigui per a la planificació de tractament, accelerant els temps. L’existència d’una consulta compartida permetria al pacient (i per extensió també a la seva família i entorn més proper), bé la consulta del centre de salut o en la consulta hospitalària i mitjançant una comunicació entre els professionals, ser coneixedor de les opcions terapèutiques i participar de la decisió de les mateixes amb tota la informació de l’hepatòleg/hepatòloga, amb el suport del seu metge de família. Amb això se li atorga al pacient corresponsabilització i participació en la gestió de la seva malaltia.

Establert i iniciat el tractament s’han de programar consultes compartides en agendes comunes d’ambdós nivells assistencials per a la valoració de l’evolució i seguiment de la tolerància al tractament, possibles efectes secundaris, dubtes, incerteses, etc., que puguin sorgir al llarg del mateix.

Un cop aconseguida l’eliminació, s’inicia un procés de seguiment del pacient i les seves comorbiditats si existeixen i, sobretot, es treballa activament per evitar la reinfecció. Conseqüentment, es posa èmfasi en les mesures de prevenció degut a la importància que tenen en un pacient que ja va patir la malaltia. En aquest sentit, és essencial informar al pacient per a què conegui les vies de transmissió de la malaltia i, sobretot, per a què posi en pràctica les mesures preventives indicades. D’aquesta forma, es vol evitar una malaltia que segueix sent molt greu, no només per si mateixa, sinó també per les seves conseqüències.

En conclusió, el desenvolupament de nous mètodes d’assistència i la implicació majoritària de tots els professionals de la salut permetran una millor actuació sobre l’Hepatitis C, elevant els estàndards de qualitat de l’atenció a aquesta malaltia, ja molt alts al nostre país. Amb aquesta i altres aportacions, podem contribuir des del nivell d’Atenció Primària d’una forma decidida, a l’eliminació de l’Hepatitis C a través d’assistència compartida.

Assistència compartida en hepatitis C (o malaltia hepàtica)

*Gràfica d’elaboració pròpia.

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Impacte del tractament curatiu del VHC en les llistes d’espera de trasplantament i canvis en les indicacions

Impacte del tractament curatiu del VHC en les llistes d’espera de trasplantament i canvis en les indicacions

Tot i que amb freqüència tendim a identificar als professionals de la salut com els responsables dels èxits terapèutics aconseguits amb els pacients, la realitat és que sense la col·laboració activa d’altres professionals com investigadors, enginyers, informàtics, biòlegs o biotecnòlegs, els avenços en medicina no serien possibles.

Gloria Sánchez Antolín

Cap de la Unitat d’Hepatologia

Hospital Universitari del Río Hortega de Valladolid

L’Hepatitis C és una història d’èxit gràcies a l’aparició d’un nou tipus de fàrmacs dissenyats després de la identificació de les dianes moleculars del virus. Es tracta dels anomenats antivirals d’acció directa (AADs). La primera generació de fàrmacs va aparèixer el 2011 (telaprevir i boceprevir), però el seu ús havia de combinar-se amb interferó pegilat, i els efectes secundaris eren encara molt importants, sobretot en pacients cirròtics i trasplantats. Des de l’any 2015 disposem de fàrmacs antivirals de segona generació, emprats en combinacions exclusivament orals i que estan permetent que assistim a un moment històric, ja que són capaços de canviar la història de l’hepatitis C.

Aquests nous antivirals combinats, actuen en les tres dianes de la replicació del VHC: inhibint la proteasa viral, la polimerasa i la proteïna NS5A. La combinació de fàrmacs que actuen en diferents dianes terapèutiques permet aconseguir altes taxes d’eficàcia en la curació del virus.

Però aquesta nova generació d’AADs, a més de molt eficaços, tenen altres característiques, com ser pangenotípics (eficaços en tots el tipus de virus), tenen una durada curta del tractament (8-12 setmanes), tenen pocs efectes secundaris i la tolerància i la seguretat són molt bones, pel que no precisen monitorització analítica al llarg del tractament. A més, tenen poques interaccions amb altres fàrmacs, inclosos els immunosupressors.

La infecció pel VHC habitualment passa desapercebuda i en la major part dels pacients (70%), la malaltia cronifica produint una hepatitis crònica que, entre el 5% i el 20% dels pacients progressarà a cirrosi hepàtica en un termini de 20 a 30 anys. Entre l’1% i el 5% dels pacients infectats, moriran de cirrosi o càncer hepàtic com a conseqüència de la infecció. Per això, l’hepatitis C es va convertir en la causa més important de trasplantament hepàtic al nostre país i als països del nostre entorn des de finals dels anys 90.

Però es va observar que, després del trasplantament, l’hepatitis C recidivava en el 100% dels empelts trasplantats i la progressió de la malaltia conduïa a cirrosi hepàtica en el 30% dels pacients, als cinc anys postrasplantament.

Fins l’any 2014, els tractaments disponibles per a pacients amb VHC estaven basats en l’ús d’interferó, també en els pacients receptors de trasplantament hepàtic. La taxa de curació era encara més baixa que en els pacients no trasplantats (en torn al 30%), i s’acompanyava a més d’importants efectes secundaris que obligaven a suspendre el tractament i fins i tot contraindicaven el seu ús en pacients amb malaltia hepàtica avançada.

Aquesta situació es va evidenciar en algunes publicacions i en dades procedents del Registre Espanyol de Trasplantament Hepàtic, a l’observar que la supervivència dels pacients trasplantats per VHC, era menor respecte a aquells que no estaven infectats per aquest virus.

L’observació d’una progressió encara més ràpida de la malaltia hepàtica en pacients als quals es retrasplantava per cirrosi VHC sobre el fetge trasplantat, va fer que és qüestionés en alguns grups de trasplantament la realització de retrasplantament en aquests pacients.

En aquest context, és evident que l’aparició l’any 2014 dels nous AAD ha suposat una revolució en el tractament de l’hepatitis C en pacients immunocompetents, però sobretot en pacients trasplantats, permetent un accés massiu al tractament del VHC que prèviament no era tolerat en moltes ocasions, en altres no hi havia resposta al tractament i en un altre grup de pacients ni tan sols es podia iniciar per contraindicacions a l’interferó.

Els AAD actuals (Epclusa®, Maviret®, Zepatier®), han demostrat la seva seguretat i eficàcia quan s’usen en pacients trasplantats i han permès que tots els pacients trasplantats hagin estat tractats des del 2014, fins i tot abans de l’aprovació dels AAD, beneficiant-se els pacients amb malaltia més avançada, de programes d’accés precoç. Fins a l’actualitat han estat tractats tots els pacients trasplantats.

Un altre aspecte del tractament del VHC en relació amb el trasplantament, ha estat el tractament dels pacients en llista d’espera. El tractament en aquest grup de pacients ens ha permès assistir a una nova situació en el món del trasplantament: l’exclusió de la llista d’espera per milloria del pacient.

Com veiem a la Figura 1, la proporció de pacients en llista d’espera de trasplantament hepàtic per cirrosi VHC respecte al total de pacients ha disminuït progressivament des del 37,3% el 2013 fins el 22,08% el 2017 gràcies a la milloria de la funció hepàtica aconseguida en els pacients ja inclosos i que ha permès la seva exclusió de la llista i, d’altra banda, gràcies al tractament de pacients en estadis cirròtics que no han precisat ser inclosos a l’aconseguir aturar l’evolució de la malaltia.

Figura 1. Evolució de la proporció de pacients en llista d’espera de trasplantament hepàtic VHC respecte als pacients totals. Dades del Registre Espanyol del Trasplantament Hepàtic.

*Berenguer et al.

Aquest fet, insòlit fins el moment actual, és degut a un progressiu descens en el nombre d’inclusions en la llista d’espera de trasplantament hepàtic acompanyat a més d’un augment progressiu del nombre de pacients exclosos de la llista d’espera per hepatitis C.

Aquesta situació ha tingut repercussió en les llistes d’espera de molts grups de trasplantament hepàtic espanyols que es reflecteixen en la llista d’espera global del nostre país, que per primer cop a la història mostra un descens en el nombre d’indicacions de trasplantament des del 2015 i, per tant, un descens paral·lel dels pacients en llista d’espera (Figura 2).

Figura 2. Evolució de la llista d’espera 2002-2017. Dades del Registre Espanyol de Trasplantament Hepàtic.

Aquesta situació, inèdita en la història del trasplantament, fa que sorgeixin nous escenaris que es podien implantar quan l’augment progressiu de les inclusions en llista d’espera cada any, per sobre dels donants disponibles, feia que la mortalitat en llista d’espera estigués prop del 10%.

Les conseqüències d’aquesta situació han fet que hepatòlegs i cirurgians de trasplantament, després de valorar els canvis en la llista d’espera, plantegin la possibilitat d’ampliar les indicacions de trasplantament hepàtic a algunes patologies amb resultats sensiblement pitjors que els acceptats actualment, sense perjudicar de manera general als pacients en llista d’espera al disposar d’empelts suficients per evitar la temuda mortalitat en llista d’espera.

Per això, la Societat Espanyola de Trasplantament Hepàtic (SETH) ha propiciat una conferència de consens al setembre del 2019 per valorar ampliar la indicació de trasplantament en casos fins el moment controvertits pels seus resultats en supervivència i que inclouen alguns tumors com el colangiocarcinoma o algunes metàstasis hepàtiques, situacions com l’hepatitis alcohòlica aguda, o l’edat dels receptors de trasplantament.

Pacients, hepatòlegs, cirurgians i infermeres de trasplantament, així com la societat sencera, estem assistint al fet històric de l’eliminació d’una malaltia que ha deixat molts homes i dones morts durant gairebé tres dècades davant la desesperació de famílies i professionals sanitaris. Una història d’èxit com dèiem al principi, que permet abordar nous reptes en trasplantament hepàtic, que potser també avui semblin inassolibles, però que gràcies a l’esforç de tots, potser un dia siguin una altra història d’èxit.

Bibliografia

1.- Werner JM1, Vermehren J. New HCV Therapies and Liver Transplantation. Transplantation. 2016 Feb;100(2):260-1

2.- Berenguer M, de la Rosa Rodríguez G, Domínguez-Gil B. Significant impacto f new oral therapies against HCV on the waiting list for liver transplantation in Spain. Journal of Hepatology 2018 vol. 69 j 966–986

3.- Registro Español de Trasplante Hepático. Memoria de Resultados. Accesible en: http://www.ont.es/infesp/Registros/MEMORIA%20RETH%202016_GENERAL.pdf

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

I Congrés de Pacients Hepàtics

I Congrés de Pacients Hepàtics

El passat 22 de maig del 2019, va tenir lloc a Barcelona el I Congrés de Pacients Hepàtics a Espanya, amb l’objectiu de donar a conèixer les malalties del fetge. Organitzat per les associacions de pacients ASSCAT, AMTHC i Albi-España, va tenir lloc a la sala d’actes de l’Hotel d’Entitats Can Guardiola (Passeig Fraba i Puig, 13), a Barcelona.

Teresa Casanovas i Taltavull

Presidenta de l’ASSCAT & hepatòloga

Coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA

L’ASSCAT (Associació Catalana de Pacients Hepàtics), AMTHC (Associació de Malalts i Trasplantats Hepàtics de Catalunya) i Albi-España (Associació per a la Lluita contra les Malalties Biliars Inflamatòries) són associacions de pacients que comparteixen objectius comuns.

Sota el títol: “Què és necessari saber sobre les malalties hepàtiques: la veu dels pacients. Reptes i oportunitats”, l’objectiu del I Congrés de Pacients Hepàtics va ser donar a conèixer les malalties hepàtiques i, en particular, destacar que aquestes són un problema important de salut pels milers de persones afectades (que estan augmentant) per les seves conseqüències per a la salut, pels costos sanitaris que generen i per la pèrdua de qualitat de vida que suposen pels malalts i les seves famílies. 

El Congrés va reunir a destacats professionals de l’hepatologia dels principals hospitals de Catalunya i en ell van intervenir metges, infermeres i pacients. Es va dividir en quatre apartats:

1.- Importància de les malalties hepàtiques.

2.- Hepatitis per virus: què ens diuen les anàlisis. 

3.- Quan li cal un trasplantament de fetge al pacient hepàtic. 

4.- Actualització sobre el que és necessari saber sobre la malaltia hepàtica per greix.

La presentació del Congrés va ser realitzada pels representants de les associacions: Teresa Casanovas, com a presidenta de l’ASSCAT; Josep Maria Martínez, com a president de l’AMTHC; Mercè Tió, com a secretària d’Albi-España. Tots ells van dedicar paraules de benvinguda, agraïment i van destacar la bona acollida de la trobada, que va tenir un gran poder de convocatòria.

Desglossament de l’agenda i els ponents:

1.- Importància de les malalties hepàtiques. Evolució a la cronicitat de malalties sovint asimptomàtiques i que poden passar desapercebudes durant anys.

  • María dania.asplantament i han de despsident de l’iacions, representants de pacients i a tota la ciutadania.asplantament i han de despButi, hepatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron: Campanya #FetgeSa dirigida a la població general.
  • Sabela Lens, hepatòloga de l’Hospital Clínic: “Què ens diu l’screening poblacional de les hepatitis víriques a Catalunya”.
  • Anna Agustí, infermera de l’Hospital Mútua de Terrassa: “Exploració de la rigidesa del fetge amb FibroScan® i informació als pacients”.

2.- Hepatitis per virus: què ens diuen les anàlisis.

  • Miquel Torres, hepatòleg Hospital Esperit Sant: “Hepatitis víriques. Malalties transmissibles. Informació als pacients”.
  • Francisco Rodríguez Frías, especialista en anàlisis clíniques de l’Hospital Vall d’Hebron: “El laboratori d’anàlisi en les malalties hepàtiques. Diagnòstic en un pas del virus C i significat del FIB-4”.

3.- Quan li cal un trasplantament de fetge al pacient hepàtic.

  • Gonzalo Crespo, hepatòleg de l’Hospital Clínic: “Trasplantament hepàtic: Indicacions actuals pel tractament de les malalties hepàtiques avançades”.
  • Eva López, infermera de l’Hospital Clínic: “Informació d’infermeria als pacients en el període d’abans del trasplantament”.

4.- Actualització sobre el que és necessari saber sobre la malaltia hepàtica per greix.

  • Teresa Broquetas, hepatòloga de l’Hospital del Mar: “Malaltia hepàtica per greix, la nova epidèmia que afecta al fetge. Com detectar-la. Què s’ha de fer. Informació als pacients”.
  • Elena Maestre, dietista-nutricionista, de l’Hospital Clínic i professora del Campus de Bellvitge: “Informació als pacients obesos amb fetge gras”.
  • Isabel Graupera, hepatòloga de l’Hospital Clínic: “LiverScreen. Projecte Europeu per detectar pacients asimptomàtics de la població general”.

Al finalitzar el Congrés va haver-hi un torn molt actiu de preguntes i comentaris realitzats per l’audiència i que van ser contestats pels ponents. La Dra. Casanovas va clausurar el Congrés amb paraules d’agraïment i de reconeixement per la tasca que es realitza en el dia a dia per l’avenç en l’atenció i tractament dels pacients hepàtics en els hospitals.

Les malalties hepàtiques, una problemàtica cada cop més àmplia

El fetge i l’assistència mèdic-sanitària dels pacients amb malaltia hepàtica són el centre d’una problemàtica cada cop més àmplia en la qual destaquen avenços diagnòstics i terapèutics, i també qüestions del dia a dia i que interessen als ciutadans relacionades amb la seva prevenció, el seu diagnòstic precoç, l’estil de vida i el tipus de dieta, les situacions de risc enfront a infeccions transmissibles, etc.

“Els pacients hem d’estar atents i treballar de forma conjunta amb altres associacions afins i amb tots els agents implicats, mèdics, personal d’infermeria, farmacèutics, investigadors, acadèmics i companyies farmacèutiques. Igualment, com a representants de la comunitat hem de col·laborar amb els gestors de la salut i amb els responsables sanitaris”, afirma la Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT, hepatòloga i líder del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).

En els últims 2-3 anys les consultes rebudes per les associacions de pacients sobre malalties hepàtiques han augmentat, amb una disminució de les consultes relatives a l’hepatitis per VHC. La teràpia curativa amb els AAD ha representat un gran avenç en el panorama de les malalties del fetge, però ara estan sortint a la llum altres causes d’hepatopatia. Destaquen l’hepatitis per VHB, l’hepatopatia per excés de greix i el dany causat per l’alcohol. “Així mateix, estem assistint a un nombre significatiu de pacients que ens consulten per hepatocarcinoma o per altres dolències com l’hepatitis autoimmune, en les quals treballem activament”, explica la Dra. Casanovas.

És necessària la lluita contra totes les malalties del fetge tenint en compte la veu del pacient

En l’actualitat, a les associacions estem preparats per atendre a les persones que ens consulten, pacients amb hepatopatia de diferents causes i en diverses fases de gravetat, i no només en relació amb les hepatitis víriques. L’hepatitis C ja té un tractament curatiu i milers de persones s’han curat; tanmateix, en el cas de l’hepatitis B es precisa activar un pla d’acció específic per abordar a tota la població. És necessari treballar amb els gestors sanitaris, creant estratègies per superar barreres culturals i inèrcies de molts anys. S’han d’aplicar plans d’acció i mesures preventives que abastin des de la infància i adolescència, fer front als problemes de salut en relació amb l’obesitat per la seva implicació en el dany hepàtic i sistèmic en tot l’organisme de la persona i també posar les mesures i invertir per aturar l’augment del dany hepàtic en relació amb l’alcohol.

És essencial crear un conjunt de mesures de salut pública en relació amb les malalties hepàtiques, no només respecte a les malalties transmissibles, sinó que també s’han de fer campanyes amb les mesures preventives enfront a l’obesitat, el consum perjudicial d’alcohol, les vacunes, etc. En aquestes campanyes s’ha de visualitzar la participació de totes les entitats implicades: públiques privades, ONGs, etc. “S’ha de fer un canvi. És molt important detectar la malaltia hepàtica de forma precoç en lloc d’esperar a que aparegui. Per això s’han de desenvolupar i avaluar programes de cribratge que suposarien un canvi qualitatiu en la pràctica clínica”, explica el Professor Pere Ginés, de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Els programes d’informació i de cribratge s’han d’incrementar, doncs del contrari les persones no diagnosticades i/o no vinculades a l’atenció mèdica, les quals representen milers de pacients, seguiran sense rebre el tractament adequat. Tot això repercuteix en els costos sanitaris. “Un 35% de les persones amb hepatitis no estan diagnosticades. Aquesta és una dada que demostra el desconeixement que tenim sobre aquesta malaltia i és una cosa que convindria canviar. És necessari evitar infeccions i això només es pot fer coneixent les mesures de prevenció”, afirma la Dra. María Buti, hepatòloga a l’Hospital Vall d’Hebron i expresidenta de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH).

*Podeu accedir als vídeos del Congrés clicant en cadascun dels següents apartats:

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Malalties hepàtiques rares. Què vol dir? Com afrontar-les per metges i pacients?

Malalties hepàtiques rares. Què vol dir? Com afrontar-les per metges i pacients?

Només a Europa, hi ha 30 milions de persones que pateixen una malaltia rara, 3 milions a Espanya i 500.000 persones a Catalunya.

Baiges, A & García-Pagán, JC 

Laboratori Hemodinàmica Hepàtica. Servicio Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. IDIBAPS, CIBEREHD i ERN per a malalties hepàtiques rares.

Les malalties rares, també conegudes com malalties orfes o minoritàries, són trastorns que afecten a un petit percentatge de la població. Sota el terme “malalties rares” s’engloben una àmplia varietat de malalties i condicions molt diferents entre elles, que tenen en comú la seva baixa incidència. Per definició, una malaltia es considera rara quan afecta a menys d’1 de cada 2.000 habitants, freqüentment expressat també com menys de 5 cada 10.000 habitants.

S’estima que hi ha entre 6.000-8.000 malalties rares diferents, afectant actualment aproximadament al 10% de la població1,2. Només a Europa, hi ha 30 milions de persones que pateixen una malaltia rara, 3 milions a Espanya i 500.000 persones a Catalunya3. És evident, per tant, que tot i que el nombre de persones afectades per cada malaltia sigui baix, globalment les malalties rares impliquen a una gran part de la població. Tanmateix, les malalties minoritàries no es consideren una prioritat en l’àmbit de la sanitat pública.

En aquest context, els pacients amb malalties rares estan freqüentment en situació de desavantatge. A l’haver escàs coneixement i consciència social, i degut a la gran varietat de trastorns que es presenten per primer cop amb símptomes comuns i inespecífics, són habituals els retards en el diagnòstic i fins i tot els diagnòstics inicials són erronis. No obstant, el retard en el diagnòstic no és l’únic punt dèbil en el maneig d’aquestes malalties. Normalment, els metges no especialitzats en aquestes àrees han tingut escàs o nul contacte amb aquestes malalties pel que els centres locals solen tenir poca experiència i no poden oferir les millors opcions terapèutiques disponibles ni les cures de qualitat necessàries.

Una part crucial de les dificultats a l’hora de tractar aquestes malalties és la manca de coneixement científic. Donada la raresa i diversitat d’aquests trastorns, és difícil estudiar-los i aconseguir recopilar suficient coneixement com per millorar de manera rellevant el seu tractament i maneig. De fet, fins i tot recollir dades simples sobre la història natural d’una malaltia o la utilitat d’un test diagnòstic pot ser difícil donada la baixa prevalença d’aquestes malalties. És per això que quan s’estudien malalties de tan baixa prevalença, la investigació hauria de ser resultat d’esforços coordinats entre múltiples països i múltiples centres hospitalaris, aconseguint així ajuntar dades i coneixement que permetin avançar en el maneig d’aquestes malalties.

Les dificultats i reptes en el maneig de les malalties rares han impulsat la creació i desenvolupament de xarxes europees d’excel·lència clínica com les ERN (European Reference Networks), focalitzades en la necessitat d’establir centres de referència que centralitzin el diagnòstic i tractament dels pacients amb trastorns minoritaris. Les ERN pretenen desenvolupar models que permetin que tots els ciutadans tinguin accés a la millor atenció clínica de manera equitativa. De manera paral·lela, les ERN també tenen com a objectiu establir la creació de bases de dades internacionals i multicèntriques que permetin acumular experiència i coneixement en aquest camp.

En el camp de les malalties hepàtiques, el 2017 es va crear l’ERN Rare-Liver. Es van classificar les malalties rares hepàtiques en tres grans grups: malalties autoimmunes, malalties metabòliques i malalties estructurals o vasculars hepàtiques, i per a cada grup es van designar diversos centres de referència a nivell europeu. Les malalties hepàtiques rares poden causar un dany hepàtic progressiu que pot evolucionar a fibrosi i cirrosi. Les complicacions de la cirrosi tenen una elevada morbimortalitat i, en molts casos, l’únic tractament efectiu és el trasplantament hepàtic. En els pacients pediàtrics, a més, s’afegeix el retard en el creixement i desenvolupament. La xarxa ERN Rare-Liver integra per primer cop el maneig dels pacients hepàtics tant adults com pediàtrics, amb especial interès en les implicacions familiars pel casos d’etiologia genètica.

Taula 1. Grups de malalties rares hepàtiques i exemples principals

Grup de malalties hepàtiques Exemples
Autoimmune Hepatitis Autoimmune
  Colangitis Biliar Primària
  Colangitis Esclerosant Primària
  Hepatopatia associada a IgG4
Infeccioses  
             Infeccions Virals Hepatitis E
               Infeccions Bacterianws Brucel·losi
  Tuberculosi
  Abscés hepàtic piògen
               Infeccions parasitàries Abscés hepàtic amebià
  Esquistosomiasi
Neoplàsiques Adenoma Hepàtic
  Hemangioendotelioma
Genètiques/Hereditàries  
               Malalties metabòliques Malaltia de Wilson
  Malaltia per dipòsit lisosomal
  Dèficit α1-antitripsina
                 Malalties colestàsiques

 

Síndrome Caroli
  Poliquistosi hepàtica
  Colestasis intrahepàtica familiar
Vasculars Síndrome Budd Chiari
  Malaltia Veno-oclusiva hepàtica
  Malformacions arteriovenosws
Miscel·lània Atrèsia Biliar
  Quists coledocals

Adaptat de “Access to care in rare liver diseasese: New challenges and new opportunities”, Jones D. et al, Journal of Hepatology 2018 vol 68, 577-585

L’organització dels centres especialitzats en ERN està permetent que les malalties rares hepàtiques siguin “menys rares”, gràcies a l’efecte que s’aconsegueix sumant casos i a l’acumulació d’experiència. Aquesta acumulació d’experiència col·lectiva s’està aconseguint a l’unit totes les dades i informar sistemàticament tant dels èxits com els fracassos en el maneig d’aquests pacients. En el vessant clínic, la correlació entre la qualitat de l’atenció i l’experiència (individual i institucional) està directament relacionada, pel que l’organització en ERN permet que millori la qualitat de l’assistència oferta en el camp de les malalties rares hepàtiques.

A més dels reptes científics i clínics que suposen les malalties rares, els pacients i els seus familiars han d’afrontar també situacions especialment complexes, donat que amb freqüència es senten aïllats al percebre el desconeixement respecte a la seva malaltia. En aquest context de coneixement científic insuficient, s’han creat múltiples associacions i organitzacions de pacients amb l’objectiu de recol·lectar i difondre informació de la seva malaltia particular, així com de millorar la visualització d’aquestes malalties per a què augmenti la conscienciació i siguin una prioritat per a la sanitat pública.

En ocasions, aquestes societats han aconseguit millorar l’assistència mèdica oferta i han permès el desenvolupament de nous tractaments. El treball col·laboratiu entre les associacions de pacients, la indústria farmacèutica i el col·lectiu mèdic pot exercir un paper clau en el desenvolupament d’estudis i assajos focalitzats en cobrir les necessitats del pacient.

 

Bibliografia

1.- https://globalgenes.org/rarelist

2.- https://www.fda.gov/ForIndustry/DevelopingProductsforRareDiseasesConditions/default.htm

3.- http://www.orpha.net/consor/cgi-bin/index.php/

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

De l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis a l’Associació Catalana de Pacients Hepàtics

De l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis a l’Associació Catalana de Pacients Hepàtics

Cada cop són més nombroses les consultes en relació amb les malalties hepàtiques en general.

Teresa Casanovas Taltavull

Presidenta de ASSCAT & hepatòloga

Coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA

Creada l’any 2000, l’ASSCAT és una associació de pacients, amb seu a Barcelona, els voluntaris de la qual estan compromesos en donar suport i informar als pacients amb hepatitis i a les seves famílies, així com en conscienciar i informar a la ciutadania sobre les greus conseqüències de les malalties hepàtiques, especialment les produïdes per les hepatitis virals, malalties transmissibles que generen estigma i discriminació per manca d’informació pel públic en general. L’ASSCAT desitja ser la veu del pacient en les polítiques de salut.

L’ASSCAT, enfront als avenços actuals de prevenció i de tractaments curatius, té com a objectiu divulgar els coneixements científics sobre les malalties hepàtiques, principalment les hepatitis virals, tant a nivell individual com col·lectiu, mitjançant les seves publicacions i la seva pàgina web (https://asscat-hepatitis.org/ca/). També s’uneix a organitzacions i aliances nacionals, europees i internacionals per realitzar accions col·laboratives amb l’objectiu de l’eliminació de les hepatitis víriques.

El 2019, l’ASSCAT (Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis) va decidir canviar el seu nom pel de “Associació Catalana de Pacients Hepàtics”, donat que en aquest moment és més representatiu de les activitats que realitza l’Associació. D’una banda, proporciona informació i suport als pacients hepàtics. D’altra banda, cada cop són més nombroses les consultes en relació amb les malalties hepàtiques en general. Així mateix, existeix una gran varietat de temes relacionats amb les malalties hepàtiques, que hem anat publicant a les xarxes socials i al web de l’ASSCAT sobretot des del 2018. Considerem que la nova denominació és més explícita en el procés actual i facilita una millor adaptació a futurs reptes.

El fetge i l’assistència mèdic-sanitària dels pacients amb malaltia hepàtica són el centre d’una problemàtica cada cop més àmplia en la qual destaquen els avenços diagnòstics i terapèutics i també qüestions del dia a dia i que interessen als ciutadans, relacionades amb la seva prevenció, el seu diagnòstic precoç, l’estil de vida i el tipus de dieta, o l’evitació de situacions de risc enfront a infeccions transmissibles, etc.

Els pacients hem d’estar atents i treballar de forma conjunta amb altres associacions afins i amb tots els agents implicats en la cura de la salut, metges, personal d’infermeria, farmacèutics, investigadors, acadèmics i companyies farmacèutiques, entre d’altres. Igualment, com a representants de la comunitat hem de col·laborar amb els gestors de la salut i amb els responsables sanitaris.

En els últims 2-3 anys hem vist que les consultes que rebíem sobre malalties hepàtiques en general augmentaven, amb una disminució de les consultes relatives a l’hepatitis per VHC. La teràpia curativa amb els antivirals d’acció directa (AADs) ha representat un gran avenç en el panorama de les malalties del fetge, tot i que ara estan sortint a la llum altres causes d’hepatopatia, entre les quals destaca l’hepatitis pel VHB, l’hepatopatia per excés de greix i el dany causat per l’alcohol. Així mateix, estem assistint a un nombre significatiu de pacients que ens consulten per hepatocarcinoma (HCC) o per altres dolències com l’hepatitis autoimmune, en les quals com a voluntaris hi treballem activament.

En el nostre dia a dia estem assistint a canvis en l’epidemiologia, en la demografia (augment d’immigrants), etc. En conseqüència, la problemàtica lligada a les malalties hepàtiques s’ha de fer front amb noves estratègies i solucions pels malalts hepàtics i les seves famílies. Des de l’ASSCAT creiem que l’Associació ha de continuar amb els objectius inicials d’informació i suport a les persones amb hepatitis, fent-los extensius a totes les persones afectades per dolències del fetge en general. Estem preparats per atendre a pacients amb hepatopatia per diferents causes i en diverses fases de gravetat, i no només en relació amb les hepatitis víriques. L’hepatitis C té un tractament curatiu i milers de persones ja s’han curat; no obstant, en el cas de l’hepatitis B creiem que es precisa activa un pla d’acció específic per abordar a tota la població.

En la nostra opinió, s’haurà de treballar amb els gestors sanitaris, creant estratègies per superar barreres culturals i inèrcies de molts anys. S’hauran de prendre mesures, des de la infància i l’adolescència, enfront als problemes de salut en relació amb l’obesitat, i també augmentar i finançar mesures preventives enfront a l’augment del dany hepàtic per alcohol.

En conjunt, es precisen mesures de salut pública per a les malalties hepàtiques no només en relació amb les malalties transmissibles, també mesures preventives enfront a l’obesitat, així com per aturar el consum perjudicial d’alcohol, intensificar la vacuna anti-VHB, etc. En aquestes campanyes s’ha de visualitzar la participació de totes les entitats implicades: públiques, privades, ONGs, etc.

Els programes d’informació i de cribratge s’han d’incrementar, doncs del contrari les persones no diagnosticades i/o no vinculades a l’atenció mèdica, que representen a milers de pacients, seguiran sense rebre el tractament adequat. Tot això repercuteix en els costos sanitaris.

En resum, el canvi de nom de l’ASSCAT significa donar continuïtat al projecte que es va iniciar a l’any 2000 quan es va crear l’Associació. Ara, partim de la reflexió pensant en qui som, d’on venim i el que creiem que és el més correcte fer ara. Estem convençuts que avui en dia la forma de desenvolupar les activitats i projectes de l’ASSCAAT ha d’adaptar-se als canvis observats a les malalties hepàtiques, a tots els nivells.

Per tant, a l’ASSCAT estem preparats per informar de les noves estratègies i avenços en els tractaments de les malalties del fetge en general, amb el nostre interès centrat en la informació, en les mesures de prevenció i el diagnòstic precoç per a què les persones puguin tenir millor supervivència i qualitat de vida.

 

Font: asscatinform@ nº22

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR