Crònica del Simposium Virtual DigestoCOVID

Crònica del Simposium Virtual DigestoCOVID

El 14 de gener, l’ASSCAT va participar en el primer Simpòsium Virtual DigestCOVID a la taula de les associacions de pacients. Per a nosaltres va ser un gran honor exposar la nostra experiència en la conferència titulada: “Impacte de la pandèmia per COVID-19 i el paper dels pacients en les noves modalitats assistencials”.

La reunió es va iniciar amb la conferència sobre Telemedicina, les seves característiques, les seves bases teòriques i legals i la seva aplicabilitat en el dia a dia, que ha exposat el professor Julio Mayol i va ser molt interessant.

El Dr. Miguel A. Calleja, de l’Hospital Universitari Virgen Macarena, va parlar sobre la telefarmàcia. Una exposició molt pràctica en la qual va exposar el que ha significat pels pacients crònics poder seguir amb les pautes terapèutiques. Això redunda en una millor adherència i en millors resultats clínics. Així mateix, va explicar els sistemes d’enviament, és a dir, la necessitat de disposar d’equips humans i tècnics per absorbir tot el tràfic de paquets disposats diàriament, no només per a l’enviament sinó també per a la traçabilitat del tractament. Tot això s’associa amb l’estalvi de temps, estalvi de quilòmetres recorreguts i costos en benefici dels pacients. Segons el Dr. Calleja, l’hospital s’ha d’adaptar a la nova realitat de la telefarmàcia, donat que ja ha mostrat la seva eficàcia. Els enviaments es poden fer directes al domicili, al centre de salut més proper o fins i tot a la farmàcia comunitària.

El Sr. Pablo Bella, com a representant de l’Associació de Pacients de la Malaltia de Crohn i de Colitis Ulcerosa, va comentar els reptes als quals s’ha hagut d’enfrontar el pacient, que ha hagut de ser molt proactiu i prendre decisions sobre la seva malaltia.

El Sr. Miguel de la Fuente, representant d’EuropaColon, va explicar els Programes de Cribratge de Càncer Colorrectal i la gran afectació que han patit degut a la pandèmia, el que s’ha ocasionat per l’aturada dels programes d’endoscòpia i d’enviament de mostres de sang oculta i pel desviament de recursos humans i tècnics per atendre els casos de COVID.

A continuació, l’ASSCAT, representada per la seva presidenta, la Dra. Teresa Casanovas, va comentar el paper que l’Associació de Pacients Hepàtics està realitzant, a l’haver de renunciar a les activitats presencials. El 2020, vam fer totes les activitats online, potenciant diverses vies de comunicació: el telèfon, el correu electrònic i les xarxes socials. Els projectes del 2021, seran totalment online. No obstant, va explicar: “Tenim dubtes sobre l’aplicabilitat de la telemedicina i l’ús d’Internet pels pacients hepàtics”. Els associats i pacients en general han agraït les respostes a les seves consultes i les trucades telefòniques individualitzades. Des de l’Associació se’ls ha encoratjat a que no perdin l’oportunitat de fer-se les anàlisis i assisteixin a les seves cites i visites, ja que dependrà també de si la seva situació clínica ho requereix amb més o menys urgència. Així mateix, se’ls ha informat sobre la necessitat de rebre la vacuna front a la COVID-19. Ara es necessiten informacions clares sobre les noves estratègies a seguir a les quals ens hem adaptat, però reconeixem que hi ha pacients que poden perdre la seva oportunitat.

La Sra. Eva Bech, com a representant de la FNETH, va parlar sobre les inquietuds dels pacients hepàtics i trasplantats en referència al risc de transmissió, la medicació que reben i a si se’ls hi hauria d’administrar la vacuna. En resum, va explicar com la FNETH ha ajudat en diferents aspectes, com l’atenció a les consultes i l’accés a la medicació.

Per últim, el problema de la COVID persistent o long COVID, va ser presentat pel Dr. Lorenzo Armenteros, metge de família, i la Sra. Eugenia Díez, que van parlar sobre l’evitació de l’ús del terme de “post-COVID”, ja que aquest es refereix a possibles seqüeles. La seva presentació va ser molt informativa perquè va abastar una nova patologia per a la qual és necessari crear protocols de seguiment adequats. Van mostrar els resultats d’una enquesta a la qual van respondre més de 2.200 persones afectades, on es recullen els símptomes d’aquesta malaltia desconeguda i que afecta profundament a la seva qualitat de vida i el seu exercici normal en el dia a dia, doncs no han pogut incorporar-se al treball habitual. Vam poder comprendre l’experiència de vida d’una persona afectada que es va enfrontar amb por a aquesta dolència. Per finalitzar, el Dr. Armenteros creu que s’anirà instaurant un model d’assistència compartida, eliminant barreres entre assistència primària i hospitalària per compartir les proves i les agendes treballant en un equip que obligatòriament serà multidisciplinari.

Aquesta reunió va ser un exemple d’un model de coordinació i creiem que va ser molt útil per poder compartir les experiències entre les diferents associacions i professionals.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).

Conversa online amb els científics que van rebre el Premi Nobel de Medicina 2020

Conversa online amb els científics que van rebre el Premi Nobel de Medicina 2020

El dia 16 de novembre del 2020, en el curs del Congrés de l’AASLD (American Association for the Study of Liver Diseases), que ha tingut lloc online, vam tenir l’oportunitat de compartir uns moments extraordinaris per la lucidesa i humanitat dels protagonistes, els científics guardonats amb el Premi Nobel de Medicina 2020.

Aquest esdeveniment virtual va ser un homenatge per reconèixer el treball, la curiositat, la intel·ligència, la creativitat i la passió dels premiats, en l’avenç de l’Hepatologia. Són figures referents que han unit diferents disciplines (hematologia, virologia i biologia molecular) per vèncer el virus C de l’hepatitis (VHC).

Preguntats sobre com desitjarien ser recordats i quin missatge volien transmetre, les seves respostes reflectien la seva fe en el futur de la ciència. Actualment, tenim transfusions de sang segures i tractaments curatius, amb això, van encoratjar als joves investigadors a que es dediquin a les malalties importants que encara no s’han resolt i que requereixen respostes eficaces i que mantinguin els ulls ben oberts als canvis que aniran apareixent.

Per finalitzar, Havey Alter va llegir un poema escrit per ell quan l’equip de Michael Houhgton va aconseguir clonar el virus C.

Per concloure l’esdeveniment, els protagonistes, organitzadors i tots els assistents vam compartir un brindis online per l’èxit aconseguit.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)

Conseqüències de la COVID-19 en el sistema sanitari

Conseqüències de la COVID-19 en el sistema sanitari

Com a conseqüència de la COVID-19 estem en una crisi global sense precedents, els sistemes de salut estan sobrecarregats i hem vist restriccions greus al nostre entorn.

Així, veiem que els equips de primària han canviat la seva forma de procedir, no estem sent visitats presencialment i el metge de família que ens coneixia ja no ens atén. A més, la població no hi accedeix per por als serveis d’urgències per dolències com infart de miocardi, ictus, etc.

Actualment, els pacients hepàtics, en mig de la incertesa, desitjaríem rebre informació clara sobre com continuarà el sistema públic de salut que fins ara ens controlava i ens tractava. Entenem que s’ha d’adaptar a les problemàtiques sanitàries i també socials i econòmiques, però hi ha poblacions prioritàries i s’haurien de buscar equilibris. Hi ha un gran buit d’informació i es planteja que la nostra població en la seva majoria no està preparada per a què les visites mèdiques es limitin al telèfon o la videoconferència.

Encara que el futur del virus no el coneixem, els països han de continuar amb els programes de salut i han d’adaptar-se a la ciutadania. El dret a la salut és un dret fonamental i els pacients hauríem d’estar informats sobre com hauríem de fer front a la situació si es postposen o cancel·len visites i exploracions.

Considerem que hi ha dues poblaciones diferenciades: la població general, en la qual ens incloem tots, que hem de protegir-nos i ser protegits front a la COVID-19, i la població amb dolències agudes o cròniques que segueixen necessitant cures mèdico-quirúrgiques, segons les guies clíniques i que no poden ser retardats.

Les excuses sobre les retallades aplicades des de fa anys als pressupostos dels programes sanitaris ja no ens serveixen. Tampoc és de rebut que ens diguin que no tenen personal suficient. Ara toca treballar, planificacar millor i buscar els recursos necessaris. Evitar la transmissió de la COVID-19 per salvar vides i també planificar l’assistència dels pacients (aguts i crònics). Si no es fa a temps, les conseqüències seran greus, afectaran a la salut pública i augmentaran els costos directes per a l’atenció, no només sanitaris sinó també socials.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)

Petició als responsables públics sanitaris, pacients i ciutadania

Petició als responsables públics sanitaris, pacients i ciutadania

Mitjançant aquest comunicat ens agradaria donar visibilitat a una situació que a l’ASSCAT s’està produint amb massa freqüència: la recepció de trucades i correus electrònics de consultes de persones que, estant vacunades i amb marcadors actius de protecció per vacunació del VHB, estan preocupats i innecessàriament angoixats, ja que pensen que pateixen infecció de la mencionada hepatitis.

Això es tradueix en consultes de persones que, havent rebut en el seu dia la vacuna anti-VHB i, per tant, havent desenvolupat anti-HBs Ag, tenen protecció contra l’hepatitis B, i han estat correctament informades sobre això pel seu equip de salut. No obstant, aquestes persones pensen que pateixen hepatitis B, mentre que en realitat és el contrari.

Des de l’ASSCAT no volem generalitzar ni propagar retrets a ningú, però sí buscar donar la resposta adequada sobre aquesta circumstància a qui correspongui i posi els mecanismes oportuns per a què els facultatius sanitaris i les persones afectades tinguin la resposta i informació corresponent i convenient en el moment de rebre el resultat.

La qüestió, independentment del motiu pel que el pacient tingui marcadors de protecció per vacunació, és que rebin el diagnòstic correcte, evitant els malentesos i fonamentalment les preocupacions i pors innecessàries que ens transmeten aquells que ens fan la consulta.

Aprofitem per fer una crida a qui correspongui per a què als centres públics de salut (ambulatoris, hospitals, centres de serveis socials, drogodependència, centres Point-of-Care, etc.) s’informés adequadament de la conveniència que aquelles persones que puguin viure situacions de risc de poder infectar-se del VHB, se’ls hi aconselli vacunar-se com a mesura de prevenció.

Reconeixem i som conscients que els programes de vacunació iniciats el 1991 i en recent nascuts o edat temprana funcionen, però per raons diverses (a més del mencionat anteriorment), també ens arriben massa consultes de diagnòstic del VHB tant en fase aguda com crònica en persones que podrien haver estat vacunades.

 

Font: Grup de Treball de l’ASSCAT, atenció al pacient

Resum del webinar SLTC (Screening and Linkage to Care) organitzat per Gilead el 15 de setembre

Resum del webinar SLTC (Screening and Linkage to Care) organitzat per Gilead el 15 de setembre

Aquesta reunió, que és el primer cop que es fa totalment online, va comptar amb la moderació del Dr. Graham Foster des de Londres amb panelistes des de diferents països: Austràlia, Alemanya, Barcelona, Grècia, Dinamarca i Hong Kong.

La reunió va durar 1 hora i es va enfocar en els punts més nous i importants.

Els panelistes, procedents de diferents camps que treballen en la detecció i tractament de les hepatitis víriques, van exposar l’impacte que la COVID-19 ha tingut i té en les poblacions que atenen, en especial usuaris de drogues.

La Dra. Marta Torrens, psiquiatra i amb gran experiència des del punt de vista de les addiccions, les malalties psiquiàtriques i les infeccions va comentar que, en les circumstàncies actuals, han de treballar de manera conjunta amb altres especialistes fent que el procés de visites, diagnòstic i tractament sigui el més fàcil possible per a l’usuari. Els programes realitzats pel seu equip han tingut molt bona acceptació en poblacions que tenen dificultats d’accés, explicant que aconsegueixen una retenció del 92%, similar a la de la població general. Fan la visita inicial amb una avaluació de la problemàtica en cada cas i el segon dia ofereixen al pacient el tractament. En aquest procés, que és presencial, el pacient està sempre acompanyat per una persona procedent d’alguna associació comunitària (igual) o per un educador social. L’objectiu és caminar junts i donar-los una explicació i tractament integral.

Els problemes relatius al “linkage to care” es veuen de forma diferent a Hong Kong, Austràlia o Alemanya. A Austràlia es centren en el programa d’eliminació de les hepatitis a les presons; a Hong Kong, on la prevalença d’hepatitis B és elevada, abans de plantejar un possible tractament anti-VHC, realitzen screening del VHB per si la persona precisa de vacunació / tractament, per prevenir una reactivació durant el tractament anti-VHC. A Austràlia, reconeixen una prevalença del 5% de portadors del HBsAg, i això ho veuen com una oportunitat en l’estratègia de reducció de danys.

Al preguntar al representant de Grècia si actualment es precisa screening del VHB abans de plantejar el tractament del VHC, la seva resposta és que s’ha de considerar l’screening en la població general, no només en els portadors del VHC i això és una oportunitat per millorar el programa d’eliminació de les hepatitis.

La Dra. Marta Torrens va recordar la importància de disposar del FibroScan® i de l’screening del VHB, a més de l’avaluació de l’hepatòleg. Però no només s’ha de pensar en les hepatitis víriques, també eventualment es poden diagnosticar VIH, tuberculosi, etc. En un dia es disposarà de tota aquesta informació, que és crucial tant pel pacient individual com des del punt de vista de salut pública. Al segon dia, ja amb el “fast track” en marxa, s’accedeix a la resta d’exploracions i tractament(s) si és necessari. Al seu centre, treballen els professionals d’una forma interdisciplinària seguint el model que es va iniciar amb l’assistència a les persones amb VIH. Han vist que en aquestes persones és important considerar i tenir en compte l’estigma associat que pateixen. Els pacients no volen anar a altres centres i els atenen els mateixos professionals. En aquest moment COVID s’empra, en moltes ocasions, el diagnòstic de les hepatitis víriques per venopunció juntament amb altres modalitats diagnòstiques com el diagnòstic mitjançant la gota de sang seca, que s’envia a un laboratori central per evitar desplaçaments.

Un tema que preocupa molt és que s’està introduint la possibilitat de fer visites mèdiques per via telemàtica, es disposa de la telemedicina, però és això una solució? S’ha vist que és eficaç en pocs casos, en la majoria de poblacions i per diversos motius és un repte amb importants dificultats associades a la seva implantació. Encara hi ha moltes barreres, que es van enumerar durant la reunió: en relació a l’staff (per manca d’hàbit i formació específica), quant als pacients perquè la tecnologia no és barata i hem de ser conscients que en el context COVID les persones fan front a reptes per una possible manca de confidencialitat, per l’estigma i per “fake news”.

A Alemanya veuen barreres en la implantació de la telemedicina, que persisteixen a les àrees rurals, als usuaris de metadona, etc., i creuen que per implantar aquesta tecnologia hauran de dotar dels dispositius necessaris als usuaris. No obstant, el problema inicial és com arribar als usuaris, ja que en ocasions no tenen adreça estable ni telèfon. En resum, a dia d’avui, la telemedicina s’està implantant en casos molt seleccionats i en pocs països.

Es va preguntar a la Dra. Marta Torrens sobre si els pacients es poden reunir per treballar en grup i, en la seva opinió, no ho veu factible. Només ho seria en els casos seleccionats i que ja coneixem. Actualment, i com a oportunitat a partir de la COVID-19, han assistit a pacients nous que han assistit als centres d’addiccions per obtenir ajuda en el tema d’addiccions i tenen l’oportunitat de rebre tractament per hepatitis, etc. Es busca el contacte amb els grups que ha tractat prèviament a aquestes persones, metges de família, treballadors socials, grups de pacients, etc.

D’una banda, els panelistes veuen la COVID-19 com una amenaça, però també com una oportunitat en el camí de l’eliminació de les hepatitis. És necessari buscar suports, es reconeixen les dificultats en relació amb l’ús de la telemedicina, accepten realitzar visites presencials en els nous casos, fer el seguiment per via telefònica, tenen dubtes sobre l’adherència requerida i creuen necessari que hi hagi connexions amb l’entorn, amb la comunitat, la col·laboració amb els treballadors socials, etc. Així mateix, reconeixen que moltes persones no tenen accés a la tecnologia.

D’altra banda, en relació amb l’epidèmia COVID-19 i les malalties hepàtiques, el consens és que s’ha de seguir treballant i reconèixer les situacions d’urgència. Es va parlar de la població atesa en albergs i que han rebut ajuda des d’un punt de vista holístic. Encara que tenim una oportunitat per detectar i tractar a més persones, que buscaran tractament substitutiu, es precisa continuar amb els programes d’eliminació de les hepatitis, amb el compromís polític i el treball dels grups comunitaris. La base segueix sent l’educació, el treball constant en equip i seguir amb els reptes i oportunitats actuals.

En conclusió, recomanen continuar amb l’screening ampli, FibroScan®, el diagnòstic per mitjans no invasius, pensar en l’hepatitis B, compartir iniciatives, reservar les visites presencials per a casos concrets i, per últim, l’opinió més general sobre la telemedicina és que no és tan fàcil la seva implementació com semblava.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)

Resum del Congrés Europeu de Malalties Hepàtiques 2020 (DILC 2020)

Resum del Congrés Europeu de Malalties Hepàtiques 2020 (DILC 2020)

Els passats dies 27, 28 i 29 d’agost va tenir lloc el Congrés anula que organitza l’EASL (European Association for the Study of the Liver) i, amb motiu de la COVID-19, aquest es va desenvolupar totalment online.

En aquests dies de pandèmia s’ha posat de manifest més que mai la importància que la ciència estigui al servei de la societat buscant solucions als problemes de salut concrets i també posant-la al servei dels decisors polítics. La ciència, en aquest cas, els estudis sobre avenços en les malalties hepàtiques han d’estar al servei del pacient.

En aquest petit resum, el nostre objectiu és informar breument sobre alguns punts que considerem que poden ser de major interès pels pacients hepàtics amb els següents temes:

  • Tumors hepàtics. Carcinoma hepatocel·lular (HCC).
  • Hepatitis víriques. Alguns avenços terapèutics.
  • Malaltia hepàtica per ingesta nociva d’alcohol.
  • Equips d’infermeria per a malalts hepàtics.
  • Salut Pública, com es transmet l’evidència científica al món real?

El Congrés online va reunir virtualment a més de 7.000 delegats de més de 100 països, explorant diferents formes de treballar i comunicar-nos entre representants de les associacions científiques, especialistes, presentadors, investigadors, companyies farmacèutiques, etc. Va haver-hi 98 sessions amb més de 100 hores de presentacions, pel que és molt difícil fer un resum de tot el que es va tractar a DILC 2020.

És de destacar que aquest any 2020, l’OMS ha proclamat que sigui l’any de la Infermeria, per coincidir amb el 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale, infermera britànica que va néixer el 1820 i que és recordada per la seva vocació i la seva dedicació per professionalitzar la infermeria i canviar les condicions sanitàries dels hospitals. Des de llavors han canviat molt els rols que tenen els equips d’infermeria que treballen per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones i això es va reflectir de forma significativa al programa dedicat a la infermeria hepàtia en aquest Congrés Europeu de les Malalties del Fetge.

Al Congrés DILC 2020, va destacar la possibilitat d’accedir a totes les sessions a través de videoconferència. Totes elles queden emmagatzemades i es permet així una revisió de totes les presentacions, mitjançant videos pregravats, i també comentaris i resums en directe dels experts. S’agraeix molt tenir totes les sessions, donat que van arribar a realitzar-se fins a 6 de forma simultània.

Tumors hepàtics. Carcinoma Hepatocel·lular (HCC)

S’ha presentat molta informació sobre l’HCC, no només per resultats amb nous tractaments i combinacions dels mateixos, sinó també en tot el referent al diagnòstic, al pronòstic, al tractament quirúrgic o mitjançant radiologia intervencionista.

Cal destacar l’impacte d’un programa d’infermeria per millorar la qualitat de vida i el maneig de la síndrome post-quimioenbolització (QE) en els pacients amb HCC. En aquest estudi, presentat per l’equip d’infermeria hepàtica de l’Hospital Clínic de Barcelona, es van demostrar els resultats favorables al promoure que els pacients siguin autosuficients i estiguin ben informats quan se’ls hi realitza QE.

Els resultats al món real, amb un estudi no randomitzat de Corea, a través d’un tractament que compara regorafenib versus nivolumab després del fracàs de sorafenib en pacients amb HCC. Els resultats sobre la supervivència en pacients tractats amb regorafenib i nivolumab després del fracàs de sorafenib no van diferir significativament. No obstant, van veure que nivolumab pot ser més eficaç i amb menys efectes secundaris qe regorafenib als respondedors al tractament.

En un model d’HCC en ratolins, cabozantinib va augmentar la taxa de resposta a la teràpia anti-PD1 i va tenir una activitat immunomoduladora beneficiosa en el model singènic, el que dóna suport a una major investigació sobre la combinació cabozantinib i anti-PD1 pel tractament de l’HCC.

Va ser molt important la comunicació dels resultats de l’estudi amb la combinació atezolizumab + bevacizumab versus sorafenib en pacients amb HCC no ressecable. Les dades d’eficàcia i seguretat de l’estudi IMbrave150 de fase III, demostren una millor evolució global al grup que rep la teràpia combinada i una millor supervivència en comparació amb sorafenib. 

Hepatitis víriques. Alguns avenços terapèutics

En relació a les hepatitis víriques es van presentar centenars d’abstracts amb informació sobre la situació dels programes per a la seva eliminació en diversos països, tractaments anti-VHC en poblacions especials, evolució dels pacients amb fibrosi avançada i que després del tractament amb els AAD i amb RVS podrien presentar HCC, etc. Aquí ens centrarem en l’hepatitis pel VHB i en especial sobre els nous tractaments anti-VHB que estan en les seves fases inicials d’estudi.

Per iniciar aquest tema dels desenvolupaments actuals en la investigació de l’Hepatitis B ens referirem a la conferència presentada per Anuj Gaggar, titulada: “Els obstacles que persisteixen i dificulten poder assolir la cura del VHB”.

Després d’exposar que l’hepatitis B afecta globalment a 257 milions de persones a tot el món, es justificava que era urgent treballar més en analitzar i solucionar els obstacles actuals. Va ser una conferència molt informativa amb explicacions clares sobre els tres aspectes que es consideren més importants en les noves investigacions per arribar a la curació del VHB:

1) Actualment, millorar el tractament de les persones amb indicació per rebre teràpia, eliminant les barreres existents.

2) Augmentar el nombre de persones que reben tractament, avaluant tots els casos que tenen infecció crònica.

3) Proporcionar tractaments curatius que tinguin una durada predeterminada. Per això es precisa conèixer un major nombre de marcadors sèrics que informin de la situació en els models animals que ja estan en marxa i que serveixin per predir l’èxit en les persones.

L’apartat més interessant i nou van ser les àrees relatives a la futura curació pròpiament dita de la malaltia, estudiant l’avaluació histològica (utilitzant mètodes aplicats en altres òrgans), la seva correlació amb la resposta immune (mitjançant l’estandardització de metodologies de diferents laboratoris), els nous biomarcadors de replicació viral i també entendre el que passa al fetge a través dels marcadors de la sang perifèrica. Es va avançant per escurçar el temps que es triga en l’avaluació de noves teràpies.

Quant als nous tractaments anti-VHB en estudi, es van presentar resultats inicials d’assajos clínics en fase I i II. En aquests estudis es presenten molècules que actuen front a diferents dianes per aturar la replicació del VHB, o bé amb l’objectiu de potenciar la resposta immune per eliminar el virus. Donat que són estudis en fases inicials, s’han administrat a un nombre reduït de persones o no es poden extreure conclusions definitives.

Molt importants han estat les presentacions sobre les estratègies actuals per a la suspensió del tractament anti-VHB en pacients amb hepatitis B crònica, en casos no cirròtics, amb ADN-VHB indetectable almenys després de 4 anys de tractament. En algunes persones s’ha vist que mantenen la resposta antiviral, i fins i tot en alguns casos es negativitza l’HBsAg. En un estudi randomitzat multicèntric alemany, en 158 pacientes als quals en 79 d’ells (50%) se’ls hi retirava l’antiviral, no es van observar efectes adversos greus i es considera com una estratègia viable en casos seleccionats. En un estudi multicèntric en el quan participaven Barcelona Lyon i Londres també es van presentar resultats sobre els factors més favorables per seguir sense el tractament antiviral. Aquests van ser: els nivells d’HBsAg i la freqüència de les cèl·lules T CD8+ anti-VHB específiques, recomanant la validació de les dades en estudis més amplis.

Hepatitis Delta

Resultats al final del tractament en un estudi de fase II amb l’administració durant 24 setmanes d’Interferó Pegilat lambda, lonafarnib i ritonavir en pacients amb hepatitis D crònica.

L’hepatitis Delta és una forma d’hepatitis que pot ser greu i que encara no té una teràpia aprovada per la FDA. Els assajos clínics han demostrat activitat anti-VHD amb l’inhibidor de prenilació lonafarnib (LNF), reforçat amb monoteràpia amb ritonavir (RTV) i peginterferó lambda-1a (LMD). En un primer assaig clínic en humans, va avaluar la seguretat i els efectes antivirals de la teràpia combinada amb LMD / LNF / RTV en pacients amb infecció per VHD. En el present estudi, encara en marxa, es realitzen avaluacions seriades de paràmetres de seguretat, proves hepàtiques, farmacocinètica, marcadors histològics i virològics (ARN del VHD i ADN del VHB). Després de 24 setmanes, gairebé tots arriben a >2 log de disminució de l’ARN del VHD durant la teràpia i més de la meitat assoleixen nivells indetectables d’ARN del VHD. Aquests resultats de final de tractament donen suport a que es segueixi explorant aquesta combinació terapèutica en l’hepatitis Delta.

Malaltia hepàtica per ingesta nociva d’alcohol

He seleccionado dos trabajos donde se destaca la importancia de la abstención de alcohol para mejorar el pronóstico en los pacientes hepáticos y una investigación sobre el trasplante de microbiota intestinal en pacientes con hepatitis aguda alcohólica.

Treball 1: Experiència de l’Hospital Universitario Central de Asturias sobre la influència de l’abstinència alcohòlica (AA) en la mortalitat en pacients amb cirrosi hepàtica alcohòlica.

L’objectiu era saber si l’abstinència alcohòlica redueix el risc de mort en pacients amb cirrosi hepàtica d’origen alcohòlic (ALC). S’estudia l’evolució de 754 pacients amb ALC, Child A / B, 83% homes, mitjana d’edat de 56 anys, 64% amb descompensació hepàtica prèvia, 77% Child A i 75% amb varius. Es va realitzar seguiment en programa de vigilància d’HCC cada 6 mesos. L’abstinència alcohòlica (AA) es va definir com absència de qualsevol consum. Qualsevol mort després d’un trasplantament de fetge (TH) es va considerar relacionada amb el fetge. Es van analitzar 14 variables recollides en el moment de la inclusió, juntament amb AA durant el seguiment. L’abstinència d’alcohol en els pacients amb problemes hepàtics relacionats amb l’alcohol redueix el risc de mortalitat relacionada amb el fetge. Tanmateix, les variables associades amb malaltia hepàtica avançada tenen un pes substancial en la mortalitat relacionada amb el fetge i per totes les causes. En conseqüència, el diagnòstic precoç de la malaltia hepàtica crònica per alcohol és essencial.

Treball 2: Experiència al King’s College de Londres sobre “El paper dels equips multidisciplinaris en l’atenció del consum excessiu d’alcohol i el diagnòstic precoç de la malaltia hepàtica relacionada”.

La mortalitat per malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol continua pujant al Regne Unit i el NHS del Regne Unit gasta 3,5 mil milions de lliures esterlines a l’any en els problemes relacionats amb l’alcohol. D’aquest cost, el 78% és destinat a l’atenció hospitalària per a pacients amb malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i sol presentar-se en casos clínicamnet avançats i amb complicacions. L’equip d’atenció a l’alcohol (ACT) va ser establert a l’octubre del 2018 al King’s College Hospital de Londres, amb l’objectiu de reduir les admissions hospitalàries relacionades amb l’alcohol i readmissions i per millorar l’atenció al pacient.

L’equip es composa d’un hepatòleg consultor, un psiquiatra consultor d’addiccions i sis infermeres. L’enfocament és multidisciplinari amb l’objectiu de l’abstenció d’alcohol en els pacients amb malaltia hepàtica crònica per prevenir una major progressió de la malaltia hepàtica i les complicacions associades. Recentment es va establir la identificació precoç de la malaltia hepàtica crònica amb l’ús de FibroScan® en pacients amb malaltia per alcohol. La identificació precoç de la malaltia hepàtica i la intervenció oportuna és vital en prevenir la progressió a malaltia hepàtica crònica. Es detecten resultats de FibroScan® compatibles amb malaltia hepàtica crònica i que a més tenen una puntuació AUDIT alta però es precisen més dades i major seguiment per establir aquesta correlació.

S’han presentat més investigacions sobre la microbiota intestinal i estudis sobre l’eix cervell-intestí. Aquestes van cridar molt l’atenció i van crear nombrosos interrogants sobre les dades del trasplantament de microbiota fecal en pacients amb hepatitis aguda alcohòlica i el quadre clínic amb una elevada mortalitat. En aquests pacients es van presentar els resultats que demostraven una millora de la supervivència, de l’estat cognitiu i menys episodis de craving (desitjos intensos d’alcohol).

Salut Pública, com es transmet l’evidència científica al món real? Malalties del fetge i comunitat: Com respon la societat civil per millorar els reptes futurs de l’Hepatologia?

Es diu repetidament que és important escoltar la veu del pacient i també que la ciència està al servei del pacient. No obstant, la realitat ens mostra qur amb els mateixos avenços diagnòstics i terapèutics no es produeixen els mateixos resultats a tots els països. 

S’ha d’entendre que les estructures sanitàries i els sistemes de salut s’han d’adaptar en certa manera i que s’ha de mantenir un diàleg amb la societat civil, és a dir, amb els representants dels pacients, no només considerant la base econòmica, sinó també a nivell polític i de l’experiència per establir les bones pràctiques.

Amb aquestes premises es va iniciar la sessió sobre les malalties del fetge i la comunitat. Les conferències van ser excel·lents i van desenvolupar temes com: l’augment de la ingesta nociva d’alcohol a Europa, la despenalització de les drogues a Portugal i l’impacte que ha tingut en la disminució d’hepatitis associades, la necessitat de seguir amb la vacunació preventiva anti-VHB, etc.

A l’origen d’aquestes conferències està la credibilitat en la ciència. És bàsic el rol del metge de primària, per exemple, per explicar a determinades persones que hauran de restringir el consum d’alcohol o per què s’ha de fer; no per limitar la llibertat, sinó com una necessitat per millorar la salut. Ricardo Leite, metge especialista en malalties infeccioses i parlamentari, va destacar la importància dels mitjans i les xarxes socials. En aquest sentit, va argumentar que no és suficient produir ciència i tractaments de qualitat, s’ha de saber comunicar i la comunitat científica té l’obligació de comunicar-ho de manera eficaç i transparent a tota la població.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).