Preguntes freqüents sobre l’Hepatocarcinoma (HCC)

Preguntes freqüents sobre l’Hepatocarcinoma (HCC)

L’ASSCAT ha elaborat un document amb 10 preguntes freqüents sobre el carcinoma hepatocel·lular o hepatocarcinoma (HCC). Totes elles són preguntes que responen a les qüestions més comuns sobre el càncer de fetge i que, molts cops, ens pregunten les persones que realitzen consultes a l’Associació.

Preguntes freqüents sobre l’Hepatocarcinoma (HCC)

1.- Quin és el càncer hepàtic primari més freqüent?

És el Carcinoma Hepatocel·lular (HCC, en les seves sigles en anglès) o Hepatocarcinoma, que s’origina en les cèl·lules hepàtiques (hepatòcits) i integra aproximadament el 90% de tots els casos de càncer primari de fetge. La seva elevada freqüència, és el setè tipus de càncer més freqüent a nivell mundial, la seva elevada mortalitat i la seva possilitat de prevenció fan que aquest tipus de càncer sigui un problema de Salut Pública global.

2.- Qui té un risc major de desenvolupar Hepatocarcinoma (HCC)?

Les persones que tenen un risc conegut són els pacients amb malaltia crònica del fetge, els pacients que pateixen cirrosi i que en un elevat percentatge poden romandre asimptomàtics (cirrosi compensada) durant anys. Totes les malalties del fetge que cursen amb fibrosi progressiva poden ser oncogèniques.

Les causes de la malaltia hepàtica més comunes són: infecció pel virus de l’hepatitis B o pel virus de l’hepatitis C, consum nociu d’alcohol, esteatohepatitis no-alcohòlica (actualment anomenada hepatitis metabòlica), hepatitis autoimmunes, etc., són prevenibles o tractables. L’hepatocarcinoma es podria prevenir? Com es realitza la prevenció de l’Hepatocarcinoma (HCC)?

És fonamental disposar de la vacuna preventiva front a l’hepatitis B, ja que en els països on fa ja dècades que s’administra s’ha demostrat una menor incidència d’HCC, per exemple, a Taiwan. En el cas de l’hepatitis per VHC no es disposa de vacuna, però el tractament actual amb AADs, eficaç en tots els genotips del VHC i curatiu en més del 95%, permet trencar la cadena de transmissió i disminueix la incidència d’HCC si el pacient rep el tractament en les fases precoces. En relació a la ingesta nociva d’alcohol, amb la finalitat d’evitar patologies greus i càncer, s’haurien d’instaurar pautes d’informació i control a nivell legal i d’impostos als països. Així com establir pautes per un estil de vida saludable, alimentació correcta i afavorir la realització d’exercici físic per evitar en la mesura del possible l’obesitat en la població des de l’edats infantil.

3.- Com es diagnostica l’Hepatocarcinoma?

El diagnòstic de l’hepatocarcinoma (HCC), en la gran majoria de casos, es realitza per mètodes no invasius als programes de cribratge, és a dir, no és precís fer una biòpsia del tumor i es fa per mètodes radiològics. El més habitual és que es detecti en una ecografia abdominal programada en l’estudi de cribratge, que recomana el control cada 6 mesos en els pacients amb hepatopatia crònica.

En el pacient amb diagnòstic ecogràfic i degut a les característiques vasculars del tumor, es confirma el diagnòstic mitjançant tècniques d’imatge dinàmiques i amb contrast (TAC / RM). En cas que el patró captació no sigui el característic mitjançant aquestes tècniques d’imatge, haurà d’efectuar-se una biòpsia de la lesió.

4.- Quin valor diagnòstic té la determinació en l’analítica de l’alfa-fetoproteïna (AFP) com a marcador tumoral a l’hepatocarcinoma (HCC)?

L’alfa-fetoproteïna (AFP) és una proteïna que normalment només es produeix en el fetus durant el seu desenvolupament. Si apareix en adults, pot servir com un marcador tumoral. Però els nivells elevats d’AFP en ocasions es produeixen per la inflamació hepàtic (fals positiu) per diferents motius i un elevat percentatge de casos d’HCC confirmats no tenen una elevació de l’AFP. És per això que, a les guies clíniques de l’EASL (European Association for the Study of the Liver), no s’inclou la determinació de l’AFP en les proves de cribratge i detecció precoç de l’HCC, estableixen que com screening s’ha de realitzar una ecografia abdominal cada 6 mesos amb o sense AFP.

5.- Per què és important el diagnòstic precoç de l’Hepatocarcinoma (HCC)?

Al confirmar el diagnòstic d’HCC en un pacient portador d’una malaltia crònica del fetge (cirrosi hepàtica / fibrosi avançada del fetge) que pot estar en una fase asimptomàtica, s’aplica una classificació pronòstica o estadiatge que comprèn la informació necessària per establir la teràpia a aplicar i el pronòstic estimat. Els tractaments recomanats i aplicables en les etapes més precoces tenen una major eficàcia.

6.- Com es classifica l’hepatocarcinoma (HCC)? Quin és el sistema d’estadiatge?

El sistema d’estadiatge, classificació pronòstica o fase en què es troba el tumor i l’equip multidisciplinari necessari pel maneig de l’HCC són crucials. L’estadiatge es realitza amb la classificació BCLC (Barcelona Clinic Liver Cancer) que aquest any commemora el 35è aniversari de la seva publicació i té en compte les característiques del pacient, del tumor i la funcionalitat del fetge.

L’equip multidisciplinari en l’HCC engloba totes les especialitats mèdiques o quirúrgiques rellevants en la pràctica clínica, que és clau des del primer moment en la presa de decisions i en la informació clau que van rebran els pacients i els seus familiars en un tumor que requerirà d’una estratègia diagnòstica i d’un tractament seqüencial o una combinació de teràpies.

7.- Quin és el paper de l’Equip Multidisciplinari (EMD) a l’Hepatocarcinoma (HCC) i per què és necessari?

El pacient que té un HCC presenta dues malalties principals: la cirrosi hepàtica, que és la seva malaltia de base, i el càncer. Precisa pel seu diagnòstic i cura diferents especialistes: hepatòlegs, oncòlegs, radiòlegs, radiòlegs intervencionistes, farmacèutics, equips d’infermeria, psicòlegs, treballadors socials, nutricionistes, etc. que han de compartir decisions i informació d’una forma integrada. Revistes científiques internacionals han publicat que treballant en equip s’aconsegueix una millor supervivència.

8.- Informació als pacients amb Hepatocarcinoma (HCC). La importància que el pacient i família estiguin ben informats

Després del diagnòstic, el pacient i els seus familiars estan en xoc, necessiten informació i respostes a les seves inquietuds. És primordial que el pacient tingui al seu abast professionals que atenguin amb paciència i empatia les seves preguntes i inquietuds i, cada cop més, es reconeix el rol de les associacions de pacients que han passat per situacions similars i les han pogut superar. A més, l’equip multidisciplinari és fonamental per compartir la informació i consensuar decisions diagnòstiques, clíniques i terapèutiques en base a l’evidència científica, doncs d’això dependrà l’esperit amb el qual els pacients afrontaran el seu dia a dia amb el tractament i l’evolució d’aquesta malaltia oncològica.

9.- Barreres actuals que hem detectat en els pacients hepàtics amb càncer de fetge

En base a les consultes que rebem a l’ASSCAT, hem detectat les àrees en què s’ha de treballar més: la informació i educació enfocades als pacients hepàtics, les seves famílies i a la població en general per ser un problema de salut pública global; la prevenció de les malalties hepàtiques mitjançant la vacuna protectora front a l’hepatitis B, els tractaments curatius anti-VHC que tallen la cadena de transmissió; i la difusió de consells institucionals i publicitaris sobre la importància de l’estil de vida saludable, que tenen conseqüències a nivell individual i col·lectiu i també amb la finalitat d’aturar els costos sanitaris derivats de la càrrega assistencial i terapèutica de les malalties cròniques hepàtiques i del càncer de fetge.

Es precisen més diagnòstics precoços, donat que es sap que és un càncer que anirà en augment i es coneixen les circumstàncies de risc per patir-lo, pel que s’han d’establir els mitjans tècnics i humans per tenir bons programes de cribratge. Es necessita disposar de tractaments accessibles i d’equips multidisciplinaris dedicats específicament a l’HCC. Així mateix, proposem una major participació de les associacions de pacients hepàtics per donar a conèixer més l’HCC, per informar i millorar la conscienciació social i política actuals, per millorar els resultats clínics i per afrontar l’estigma que existeix en torn a les malalties del fetge.

10.- Tractaments actuals de l’hepatocarcinoma (HCC) són els tractaments sistèmics?

El tractament de l’HCC ha millorat en els últims 10 anys. El tractament quirúrgic (resecció hepàtica i trasplantament de fetge) i/o tècniques d’ablació han estat els principals tractaments curatius en els casos d’HCC; no obstant, la seva aplicabilitat és limitada. Es requereix d’una estricta selecció dels pacients, amb el que s’han aconseguit millorar els resultats de la resecció quirúrgica, de l’ablació i de la supervivència 10 anys després del trasplantament de fetge.

Actualment, les teràpies sistèmiques, inclosos els inhibidors de punts de control immunològic (ICI), els inhibidors de tirosina quinasa (TKI) i els anticossos monoclonals, han demostrat relatius bons resultats comparant amb la teràpia oral per l’HCC en fase avançada. S’estima que aproximadament del 50% al 60% dels pacients amb HCC rebran teràpies sistèmiques al llarg de la seva vida, particularment en les etapes avançades de la malaltia. Aquest camp ha experimentat progressos en relació a la selecció dels pacients i amb el desenvolupament de teràpies sistèmiques en els últims 5 anys. Alguns estudis i assajos clínics han reportat un augment de la supervivència i de la qualitat de vida dels pacients.

 

*Podeu descarregar el document en PDF aquí.

Crida d’atenció del Grup de Treball de l’ASSCAT: Com afecta l’alcohol a la salut hepàtica i cerebral dels adolescents?

Crida d’atenció del Grup de Treball de l’ASSCAT: Com afecta l’alcohol a la salut hepàtica i cerebral dels adolescents?

A l’ASSCAT, com a representants dels pacients hepàtics, hem vist amb gran preocupació els recents episodis del “botellot” a Barcelona, pels seus efectes a la salut dels joves i no només en relació al fetge sinó en particular sobre el seu cervell.

Reconeixem que no és un tema fàcil ni còmode de tractar, però necessitem que parlin els experts i els responsables de salut. No és suficient el que s’està fent en relació a preservar l’ordre públic i a les notícies que es publiquen sobre possibles causes, excuses pels joves, etc. En aquests moments no podem mirar a un altre costat i s’ha d’actuar informant i conscienciant sobre la salut de les persones.

Tot i que els joves necessiten passar-ho bé i socialitzar i també han de conèixer els límits i els riscos associats al consum excessiu d’alcohol en edats joves.

Les conseqüències més rellevants a curt termini són el coma etílic i els episodis de violència i desinhibició. Coneixent els efectes a llarg termini i veient que aquesta sigui una conducta addictiva i que s’està posant “de moda”, els responsables polítics i de salut han d’informar a la ciutadania.

Probablement el jove sàpiga que beure alcohol pot fer que es senti marejat, desinhibit o amb ressaca i que el consum d’alcohol s’associa a estar de festa. Els joves creuen que no els hi passarà res. Però… Cap responsable de salut els advertirà dels greus riscos als quals s’enfronten? Saben que beure alcohol sense mesura durant l’adolescència també afectarà a la seva futura salut?

Durant l’adolescència, tant el cos com el cervell segueixen creixent i es desenvolupen d’una forma notable. Durant l’adolescència i fins als 20-25 anys, el cervell continua millorant les sinapsis que connecten les cèl·lules neuronals que es tornen més complexes i eficients.

Diversos estudis científics han demostrat que la ingesta d’alcohol mentre el cervell continua la seva evolució, actua com un tòxic directe que podria aturar o alterar el procés de desenvolupament i comportar un possible dany cerebral que durarà la resta de la seva vida.

Les conseqüències més destacables són les dificultats que s’evidencien en l’aprenentatge, donat que es veuen afectades les zones cerebrals responsables de l’aprenentatge i la memòria.

L’alcohol pot danyar o fins i tot destruir les cèl·lules bàsiques que regulen la informació. El deteriorament pot ser particularment perillós i afectaria a la seva capacitat per aprendre i emmagatzemar records a curt termini, podria influir en el seu rendiment a l’escola, la feina, l’oci i l’aprenentatge de noves habilitats, com, per exemple, conduir un vehicle.

És possible que la persona i el seu entorn no se n’adonin dels efectes immediats, però el dany causat per l’alcohol durant l’adolescència pot afectar el potencial del seu cervell per aprendre i recordar coses noves la resta de la seva vida.

Podeu descarregar un PDF amb més informació aquí.

 

Font: Grup de Treball de l’ASSCAT

 

Entrevista amb la Dra. Núria Fabrellas, infermera. Professora d’Infermeria a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB)

Entrevista amb la Dra. Núria Fabrellas, infermera. Professora d’Infermeria a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB)

La Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT, ha entrevistat a la Dra. Núria Fabrellas, infermera. La seva carrera professional s’ha centrat en l’assistència, en la docència i en la investigació, sempre al costat dels pacients i les seves famílies.

A l’ASSCAT ens interessa tot allò referent a les malalties hepàtiques i el paper que exerceix la infermera en el dia a dia en un entorn on s’aplica l’evidència científica.

És autora de nombrosos articles científics centrats principalment en les noves tecnologies i l’atenció d’infermeria en les malalties hepàtiques tant a nivell de l’Atenció Primària com de l’Hospitalària.

També participa juntament amb el seu equip en diversos projectes de recerca europeus: LiverScreen, LIVERHOPE, FisPlat, MICROB-PREDICT, etc., projectes en els quals l’ELPA (European Liver Patients’ Association) també hi col·labora.

Per començar l’entrevista m’agradaria centrar-nos en la preparació professionals i humana de la infermeria.

A l’ASSCAT veiem que són necessaris equips d’infermeres que siguin model a nivell professional i humà per a les noves promocions d’infermeres i infermers. S’ha calculat el nombre de professionals d’infermeria que serien necessaris a Catalunya? S’ha establert un nombre clausus per accedir als estudis?

Cada universitat té adjudicades unes places; per exemple, a la Universitat de Barcelona cada any entren 385 nous alumnes per estudiar infermeria. D’aquests, uns 80 estudiants entren a la unitat docent d’Infermeria del campus Clínic i la resta a l’Escola d’Infermeria del campus Bellvitge. A nivell de Catalunya cada any es graduen 1.500-1.800 nous/noves infermers/infermeres titulats/titulades. No obstant, s’ha de destacar que falta un elevat nombre d’infermers/infermeres al nostre país; tot i així exportem personal d’infermeria ben format que decideixen emigrar per diverses raons (precarietat dels contractes, sous baixos). A més, durant molt de temps, no s’ha potenciat el paper que li correspon a les infermeres, les càrregues de treball són molt elevades i no s’han valorat les competències infermeres.

L’actitud compassiva i l’empatia de la infermera amb els pacients són tan importants com pot ser-ho el coneixement. Es tracta del saber fer, el saber estar i el saber ser a parts iguals.

M’agradaria que comentés l’article que es va publicar sobre l’actuació infermera; en particular, sobre les cures infermeres pels pacients diagnosticats de cirrosi (Nursing care of patients with cirrhosis. Hepatology 2020; 71: 1106-1116). Aquest és un document clau que va ser publicat fa poc a Hepatology. Com va sorgir la idea?

Aquest article va sorgir a una reunió amb infermeres. En una de les reunions que mantenim periòdicament les infermeres que participem en els projectes d’investigació europeus, vaig plantejar l’opció de fer una investigació bibliogràfica i veure el que s’havia publicat sobre aquest tema. Tots els membres van estar d’acord i vam començar la revisió; pel que vam dividir la cerca d’informació segons la formació i l’expertise de cada professional per redactar el document final. La sorpresa va ser que no vam trobar pràcticament res escrit sobre cures d’infermeria en els pacients amb cirrosi. Aquest document és molt important per dos motius: 1/ en ell han col·laborat professionals de tot Europa i també d’Estats Units i 2/ es van buscar consensos d’actuació front a les diferents situacions i/o complicacions que podrien presentar els pacients amb hepatologia crònica.

La infermera és la persona de confiança del pacient i és el vincle que uneix als diferents equips. Ara també participa en projectes de recerca. La infermera té temps per fer tot això?

No, no té temps. Si ha de fer alguna tasca addicional, ho fa un cop finalitzada la seva jornada laboral, tant en l’atenció primària com als hospitals. Al nostre equip, el treball i la investigació infermera es reconeix des de fa temps; tot i així, les infermeres hem de realitzar part de la nostra investigació fora de l’horari laboral.

Però és necessari fer-ho perquè si no mai tindrem aquest reconeixement del treball i del punt de vista infermera als equips d’investigació. És a dir, s’ha de tenir molta voluntat!

En relació al canvi de nom del diagnòstic de la malaltia per NASH (Non-Alcoholic SteatoHepatitis) a MAFLD (Metabolic Associated Fatty Liver Disease) com la nova denominació. Quina és la seva opinió?

Aquesta nova denominació requereix comentaris ja que encara no està consensuada. La definició, fins ara, de la malaltia produïda per acumulació nociva de greix al fetge era NASH (fetge gras no alcohòlic). El fet que la definició es faci a partir d’una causa que no l’ha generat “no-alcohol” comporta el perill de pensar que la resta de malalties del fetge sí que estarien relacionades amb el dany alcohòlic, el qual és totalment erroni. En canvi, si es denominés MAFLD, considerant que és una “hepatitis d’origen metabòlic” seria menys estigmatitzant i a més podria tenir una millor acceptació per la ciutadania.

Com veu el panorama de la infermeria del futur en relació amb les malalties hepàtiques? 

En general, les malalties hepàtiques no es tracten com la resta de malalties cròniques per part dels organismes estatals. A més, són les grans oblidades de Salut Pública i fins a cert punt estan estigmatitzades. Avui en dia, quan algú mor per una causa hepàtica no se’n fa menció; podria ser per estima cap al mort, per protecció, per vergonya, per desconeixement… Amagar la causa, crec que és per a què ningú pensi que la causa de base va ser per drogues o per alcohol. Trobo a faltar que s’organitzi, després de 30 anys, una Marató de TV3 (*) sobre les Malalties Hepàtiques.

(*) La Marató: Programa de TV3 l’objectiu del qual és informar sobre determinades malalties i recollir fons per avançar en la seva investigació.

Hauríem de parlar més de les malalties hepàtiques i aprofitar totes les oportunitats per informar sobre les malalties del fetge, la seva prevenció, diagnòstic i tractament. Per exemple, hauríem de treballar per donar a conèixer les malalties hepàtiques i aprofitar el Dia Mundial de l’Hepatitis (28 de juliol) o el dia de les malalties hepàtiques (abril) per fer difusió a la població.

Fins fa pocs anys, les malalties hepàtiques eren de tractament exclusivament hospitalari; ja que els pacients ingressaven amb complicacions molt greus. Aquest fet ha pogut dificultar el seu reconeixement. Una correcta coordinació entre els professionals, entre els nivells assistencials i entre els equips multidisciplinaris facilitaria saber com i quan s’ha de fer el seguiment, una consulta o derivació.

Com ha afectat la pandèmia a la infermeria hepàtica i com es podrà recuperar d’una forma realista?

És la pregunta del milió! No ho sé, perquè ni tan sols sé el que passarà demà. De totes maneres, és difícil fer una previsió, però el que tinc clar és que és crucial comptar amb el suport dels responsables sanitaris, dels gestors de la salut… En tot moment, s’han de gestionar i coordinar programes sostenibles i eficaços tenint en compte els coneixements i l’experiència, compartint i reconeixent les línies estratègiques. Durant la pandèmia, la implicació i dedicació de tots els professionals de la salut i especialment de les infermeres ha estat crucial per a l’assistència als malalts i pel programa de vacunació.

La infermeria “hepàtica” hauria de tenir un paper més important en la telemedicina, en el desenvolupament de programes pel control remot dels pacients crònics. La nostra població necessita suport, informació, control i seguiment de les seves malalties pel que agrairien trucades telefòniques. De totes maneres, el telèfon no hauria de substituir el contacte presencial de les visites, però podria ajudar a espaiar les visites.

Al nostre país existeix una escassetat relativa del nombre d’infermeres; disposem de 55 infermeres per cada 10.000 habitants quan a Irlanda n’hi ha 140, a Noruega en tenen 180, etc. Com sempre, estem a la cua d’Europa juntament amb Romania (60/10.000) i Portugal (64/10.000).

 

Finalitzem l’entrevista, hem resumit alguns dels punts més destacats, quedant molt en el tinter.

Agraïm a la Dra. Núria Fabrellas el seu compromís amb la cura dels pacients hepàtics i li desitgem molta salut per avançar en els seus projectes.

 

Font: ASSCAT

“Les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut”

“Les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut”

Aquest any publiquem, amb motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis 2021, una nova edició de la nostra revista digital, amb la qual volem agrair als nostres associats, amics i seguidors el seu estímul i lleialtat incondicional que ens vénen demostrant des de fa anys i ens han acompanyat en els últims mesos que han estat difícils per a tots.

El DMH és una jornada per a la reflexió i per manifestar que les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut que requereix de l’acció conjunta de tots per assolir la seva eliminació a nivell global el 2030, com marquen els objectius de l’OMS.

A la revista, comptem com sempre amb la col·laboració de professionals mèdics i investigadors compromesos en l’eliminació de les hepatitis víriques a través d’entrevistes i articles. Així mateix, un dels nostres objectius també és aconseguir una major visibilització i conscienciació de la importància de les malalties hepàtiques.

És necessari continuar insistint en l’abast de la prevenció de les malalties hepàtiques i del seu diagnòstic precoç, doncs disposem de tractaments eficaços que redundaran en millorar la supervivència i la salut de les persones i també en el desenvolupament i progrés dels països. 

Aquest últim any s’ha parlat més de l’hepatocarcinoma (HCC o càncer primari del fetge), ja que la seva incidència està augmentant. És clau recordar que aquest càncer es pot prevenir, amb la vacuna anti-VHB, el tractament curatiu del VHC, estils de vida saludable (exercici, dieta sana, evitar l’excés d’alcohol), etc. 

La investigació en el camp de l’HCC ha generat nous tractaments cada cop més eficaços i que esperem puguin arribar a tots els pacients. L’impacte d’aquests nous tractaments no es limita només a millorar la supervivència, sinó també ens interessa que es demostri que aporten qualitat de vida.

Esperem que les entrevistes, articles i testimonis que publiquem siguin útils i d’interès pels pacients ja diagnosticats i també per a la ciutadania, donat que les malalties hepàtiques poden ser totalment asimptomàtiques durant anys i manifestar-se quan es troben en fases avançades.

El contingut d’aquesta revista digital mostra la veu del pacient, l’esperit de solidaritat, posa en valor el voluntariat i l’esperit comunitari treballant per millorar tots els aspectes relacionats amb les malalties hepàtiques.

Sabem que, malgrat l’eliminació de les hepatitis víriques, no s’acabaran les malalties del fetge i ens hem de seguir ocupant d’elles. De fet, es preveu que el nombre de persones diagnosticades de cirrosi augmentarà en els propers anys i les causes principals de cirrosi hepàtica seran la malaltia hepàtica crònica per alcohol i l’hepatopatia per greix d’origen no alcohòlic (fetge gras).

Preocupen els riscos associats a l’obesitat i relatius als efectes tòxics lligats a l’excés d’alcohol, sobretot en la població més jove, el que implica que s’han d’invertir més recursos públics en educació per a la salut.

Volem ressaltar que mitjançant una simple analítica de sang es pot diagnosticar una possible malaltia hepàtica. Els anomenats marcadors no-invasius indiquen que una persona pot tenir una malaltia del fetge, aquesta informació és clau pel diagnòstic d’una malaltia hepàtica subjacent. 

Des de l’ASSCAT, en un moment en què, després del parèntesi per la COVID-19, ara sembla que s’estan començant a reprendre els serveis mèdics, volem agrair a tots els professionals sanitaris i a totes les persones que han estat treballant en primera línia els seus esforços.

De cara a la recuperació de l’activitat sanitària tenim una posició ambivalent. D’una banda, creiem en l’entusiasme i la responsabilitat dels equips mèdic-sanitaris; d’altra banda, el nostre pensament ens porta a recordar com estava el sector sanitari amb les retallades patides abans de la pandèmia. Per tant, si molt abans de la pandèmia ja s’havien retallat els serveis d’atenció a les persones, i els hospitals ja es quedaven desbordats, ara amb la recuperació si no s’inverteix en salut d’una manera seriosa i ben planificada, és impossible parlar de recuperació.

Proposem, entre d’altres, la millora de la relació metge-pacient basada en l’empatia, la confiança i la bona informació, així com que el pacient i la família tinguin temps i oportunitat d’exposar les seves preguntes i inquietuds als equips metge-sanitaris. El pacient ben informat és més adherent al tractament i als controls i, en resum, obté millors resultats.

Us desitgem un bon estiu a tots!

 

Teresa Casanovas i Taltavull

Presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Patients’ Liver Association)

Crònica de la Jornada Virtual: “Comprensió del viatge del pacient amb HCC i el seu panorama de tractament en evolució”

Crònica de la Jornada Virtual: “Comprensió del viatge del pacient amb HCC i el seu panorama de tractament en evolució”

El passat 31 de maig, organitzat pel laboratori Ipsen, va tenir lloc una interessant reunió online en la qual van participar experts en hepatologia i oncologia dedicats al maneig i les investigacions rellevants per a l’HCC.

L’agenda de la reunió va ser la següent:

  • La progressió de la malaltia hepàtica crònica dels pacients amb inflamació del fetge que progressa a hepatocarcinoma (HCC), considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).
  • Quan és el moment adequat per derivar al pacient a l’oncòleg des de la perspectiva de l’avenç de la malaltia hepàtica / càncer?
  • Maneig i pautes terapèutiques en l’HCC avançat. Presentació de casos clínics d’HCC.

A l’ASSCAT creiem que és bàsic parlar de l’HCC per informar, prevenir i realitzar un diagnòstic el més aviat possible. L’hepatocarcinoma és un càncer relativament freqüent, el sisè en freqüència global, però encara té una elevada mortalitat. La base per tenir una bona opció terapèutica és el diagnòstic precoç, considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).

En aquesta reunió es va parlar del tractament anticàncer hepàtic en les fases avançades de l’HCC, a la classificació de l’estadiatge es parla de l’estadi intermedi.

El pacient amb HCC té dues malalties: l’hepatopatia de base i el càncer associat. En el maneig d’aquest tipus de pacients és necessària la participació de nombrosos especialistes pel que és primordial que existeixi un equip multidisciplinari (EMD) amb els professionals implicats.

D’aquesta reunió destaquem tres conceptes:

  1. Als centres on existeixen i treballen col·laborativament els EMD és on s’obtenen els millors resultats i eventualment tenen accés a realitzar assajos clínics amb nous fàrmacs.
  2. Vam constatar que en els últims anys les agències reguladores han aprovat diversos tractaments sistèmics que han mostrat certa eficàcia.
  3. En aquesta reunió s’ha parlat de tractament sistèmic de primera línia i de segona línia, com és habitual en altres tipus de càncer (de mama, de pulmó, colorectal, etc.).

El tractament de l’HCC serà un tractament seqüencial depenent de la fase en què es trobi el tumor en el moment del seu diagnòstic i en la seva eventual progressió. Els tractaments sistèmics estarien indicats quan el pacient ha rebut tractaments locals i malgrat d’això el tumor avança. Els EMD han de decidir com a experts la millor opció terapèutica, depenent de les característiques de cada pacient, si té comorbiditats, si té símptomes, l’estat funcional del fetge, etc.

Actualment, s’estan començant a delimitar els fàrmacs de primera línia i els de segona línia.

 

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA

Resum de la Conferència Online sobre DILI, organitzada per l’AASLD i la FDA

Resum de la Conferència Online sobre DILI, organitzada per l’AASLD i la FDA

Els dies 20, 21 i 22 d’abril del 2021, ha tingut lloc la conferència online, sobre DILI (Drug Induced Liver Injury), organitzada per l’Associació Americana per a l’Estudi del Fetge (AASLD, en les seves sigles en anglès) i l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès).

Els temes principals que s’han desenvolupat són qüestions sobre noves eines diagnòstiques i estratègies d’avaluació en apcients amb malaltia hepàtica subjacent o càncer que estan rebent tractament, sigui tractament farmacològic o suplements “naturals” o en el curs d’assajos clínics de nous productes, tenint en compte el context de la pandèmia COVID-19.

Són temes nous i s’ha de ser prudent, però els pacients hepàtics hem de conèixer els avenços en aquest camp, les possibles reaccions front als medicaments, en especial en persones que ha tenen alguna dolència de base. Com a conseqüència de la malaltia de base les conseqüències de la toxicitat hepàtica són diferents i la presentació dependrà de la prevalença de les causes a la població (hepatitis B, obesitat, etc.).

S’han exposat conceptes coneguts però que és precís recordar, per exemple, quan es parla d’augment de transaminases (ALT, AST) s’ha de comunicar com un augment dels enzims hepàtics, mentre que les alteracions de la funció hepàtica representen alteració de la bilirubina, l’albúmina i les proves de coagulació.

S’han comunicat els resultats de possible hepatotoxicitat reconeguda en relació amb els nous tractaments del càncer (tant hepàtic com extrahepàtic) i les àrees d’investigació obertes destacant els registres de casos en els quals també s’emmagatzemen mostres biològiques (sang i teixits).

Una de les conferències va ser titulada: “Lliçons apreses i accions a realitzar”. En alguns casos es sap com prevenir l’hepatotoxicitat. A més, un aspecte molt important es refereix a com han de ser comunicades a les autoritats reguladores i als registres de casos d’hepatotoxicitat reconeguda.

Un altre aspecte fonamental que ens va aportar aquesta conferència és que apareixen noves manifestacions de DILI, nous fenotips. Es van comentar diversos casos pràctics. El que destacaria és tot el referent al tractament sistèmic del càncer. Aquests tractaments poden tenir una latència prolongada abans de provocar DILI. L’hepatotoxicitat respon a teràpies immunosupressores i s’han observat en estudis histopatològics, lesions que podrien recordar la colangitis esclerosant o la colangitis biliar.

En conclusió, aniran apareixent nous resultats quant a possibles diagnòstics i tractaments d’aquestes complicacions rares, però en les quals hem de pensar.

*Nota: veure l’entrevista al Professor Raúl Andrade, Cap de Servei d’Aparell Digestiu Hospital Virgen de la Victoria (Màlaga) i president de l’AEEH (Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge), publicada a la revista asscatinForma nº25, i que és el responsable del Registre espanyol de DILI i autor de nombrosos treballs sobre el tema.

 

Font: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).