Entrevista amb la Dra. Núria Fabrellas, infermera. Professora d’Infermeria a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB)

Entrevista amb la Dra. Núria Fabrellas, infermera. Professora d’Infermeria a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB)

La Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT, ha entrevistat a la Dra. Núria Fabrellas, infermera. La seva carrera professional s’ha centrat en l’assistència, en la docència i en la investigació, sempre al costat dels pacients i les seves famílies.

A l’ASSCAT ens interessa tot allò referent a les malalties hepàtiques i el paper que exerceix la infermera en el dia a dia en un entorn on s’aplica l’evidència científica.

És autora de nombrosos articles científics centrats principalment en les noves tecnologies i l’atenció d’infermeria en les malalties hepàtiques tant a nivell de l’Atenció Primària com de l’Hospitalària.

També participa juntament amb el seu equip en diversos projectes de recerca europeus: LiverScreen, LIVERHOPE, FisPlat, MICROB-PREDICT, etc., projectes en els quals l’ELPA (European Liver Patients’ Association) també hi col·labora.

Per començar l’entrevista m’agradaria centrar-nos en la preparació professionals i humana de la infermeria.

A l’ASSCAT veiem que són necessaris equips d’infermeres que siguin model a nivell professional i humà per a les noves promocions d’infermeres i infermers. S’ha calculat el nombre de professionals d’infermeria que serien necessaris a Catalunya? S’ha establert un nombre clausus per accedir als estudis?

Cada universitat té adjudicades unes places; per exemple, a la Universitat de Barcelona cada any entren 385 nous alumnes per estudiar infermeria. D’aquests, uns 80 estudiants entren a la unitat docent d’Infermeria del campus Clínic i la resta a l’Escola d’Infermeria del campus Bellvitge. A nivell de Catalunya cada any es graduen 1.500-1.800 nous/noves infermers/infermeres titulats/titulades. No obstant, s’ha de destacar que falta un elevat nombre d’infermers/infermeres al nostre país; tot i així exportem personal d’infermeria ben format que decideixen emigrar per diverses raons (precarietat dels contractes, sous baixos). A més, durant molt de temps, no s’ha potenciat el paper que li correspon a les infermeres, les càrregues de treball són molt elevades i no s’han valorat les competències infermeres.

L’actitud compassiva i l’empatia de la infermera amb els pacients són tan importants com pot ser-ho el coneixement. Es tracta del saber fer, el saber estar i el saber ser a parts iguals.

M’agradaria que comentés l’article que es va publicar sobre l’actuació infermera; en particular, sobre les cures infermeres pels pacients diagnosticats de cirrosi (Nursing care of patients with cirrhosis. Hepatology 2020; 71: 1106-1116). Aquest és un document clau que va ser publicat fa poc a Hepatology. Com va sorgir la idea?

Aquest article va sorgir a una reunió amb infermeres. En una de les reunions que mantenim periòdicament les infermeres que participem en els projectes d’investigació europeus, vaig plantejar l’opció de fer una investigació bibliogràfica i veure el que s’havia publicat sobre aquest tema. Tots els membres van estar d’acord i vam començar la revisió; pel que vam dividir la cerca d’informació segons la formació i l’expertise de cada professional per redactar el document final. La sorpresa va ser que no vam trobar pràcticament res escrit sobre cures d’infermeria en els pacients amb cirrosi. Aquest document és molt important per dos motius: 1/ en ell han col·laborat professionals de tot Europa i també d’Estats Units i 2/ es van buscar consensos d’actuació front a les diferents situacions i/o complicacions que podrien presentar els pacients amb hepatologia crònica.

La infermera és la persona de confiança del pacient i és el vincle que uneix als diferents equips. Ara també participa en projectes de recerca. La infermera té temps per fer tot això?

No, no té temps. Si ha de fer alguna tasca addicional, ho fa un cop finalitzada la seva jornada laboral, tant en l’atenció primària com als hospitals. Al nostre equip, el treball i la investigació infermera es reconeix des de fa temps; tot i així, les infermeres hem de realitzar part de la nostra investigació fora de l’horari laboral.

Però és necessari fer-ho perquè si no mai tindrem aquest reconeixement del treball i del punt de vista infermera als equips d’investigació. És a dir, s’ha de tenir molta voluntat!

En relació al canvi de nom del diagnòstic de la malaltia per NASH (Non-Alcoholic SteatoHepatitis) a MAFLD (Metabolic Associated Fatty Liver Disease) com la nova denominació. Quina és la seva opinió?

Aquesta nova denominació requereix comentaris ja que encara no està consensuada. La definició, fins ara, de la malaltia produïda per acumulació nociva de greix al fetge era NASH (fetge gras no alcohòlic). El fet que la definició es faci a partir d’una causa que no l’ha generat “no-alcohol” comporta el perill de pensar que la resta de malalties del fetge sí que estarien relacionades amb el dany alcohòlic, el qual és totalment erroni. En canvi, si es denominés MAFLD, considerant que és una “hepatitis d’origen metabòlic” seria menys estigmatitzant i a més podria tenir una millor acceptació per la ciutadania.

Com veu el panorama de la infermeria del futur en relació amb les malalties hepàtiques? 

En general, les malalties hepàtiques no es tracten com la resta de malalties cròniques per part dels organismes estatals. A més, són les grans oblidades de Salut Pública i fins a cert punt estan estigmatitzades. Avui en dia, quan algú mor per una causa hepàtica no se’n fa menció; podria ser per estima cap al mort, per protecció, per vergonya, per desconeixement… Amagar la causa, crec que és per a què ningú pensi que la causa de base va ser per drogues o per alcohol. Trobo a faltar que s’organitzi, després de 30 anys, una Marató de TV3 (*) sobre les Malalties Hepàtiques.

(*) La Marató: Programa de TV3 l’objectiu del qual és informar sobre determinades malalties i recollir fons per avançar en la seva investigació.

Hauríem de parlar més de les malalties hepàtiques i aprofitar totes les oportunitats per informar sobre les malalties del fetge, la seva prevenció, diagnòstic i tractament. Per exemple, hauríem de treballar per donar a conèixer les malalties hepàtiques i aprofitar el Dia Mundial de l’Hepatitis (28 de juliol) o el dia de les malalties hepàtiques (abril) per fer difusió a la població.

Fins fa pocs anys, les malalties hepàtiques eren de tractament exclusivament hospitalari; ja que els pacients ingressaven amb complicacions molt greus. Aquest fet ha pogut dificultar el seu reconeixement. Una correcta coordinació entre els professionals, entre els nivells assistencials i entre els equips multidisciplinaris facilitaria saber com i quan s’ha de fer el seguiment, una consulta o derivació.

Com ha afectat la pandèmia a la infermeria hepàtica i com es podrà recuperar d’una forma realista?

És la pregunta del milió! No ho sé, perquè ni tan sols sé el que passarà demà. De totes maneres, és difícil fer una previsió, però el que tinc clar és que és crucial comptar amb el suport dels responsables sanitaris, dels gestors de la salut… En tot moment, s’han de gestionar i coordinar programes sostenibles i eficaços tenint en compte els coneixements i l’experiència, compartint i reconeixent les línies estratègiques. Durant la pandèmia, la implicació i dedicació de tots els professionals de la salut i especialment de les infermeres ha estat crucial per a l’assistència als malalts i pel programa de vacunació.

La infermeria “hepàtica” hauria de tenir un paper més important en la telemedicina, en el desenvolupament de programes pel control remot dels pacients crònics. La nostra població necessita suport, informació, control i seguiment de les seves malalties pel que agrairien trucades telefòniques. De totes maneres, el telèfon no hauria de substituir el contacte presencial de les visites, però podria ajudar a espaiar les visites.

Al nostre país existeix una escassetat relativa del nombre d’infermeres; disposem de 55 infermeres per cada 10.000 habitants quan a Irlanda n’hi ha 140, a Noruega en tenen 180, etc. Com sempre, estem a la cua d’Europa juntament amb Romania (60/10.000) i Portugal (64/10.000).

 

Finalitzem l’entrevista, hem resumit alguns dels punts més destacats, quedant molt en el tinter.

Agraïm a la Dra. Núria Fabrellas el seu compromís amb la cura dels pacients hepàtics i li desitgem molta salut per avançar en els seus projectes.

 

Font: ASSCAT

“Les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut”

“Les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut”

Aquest any publiquem, amb motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis 2021, una nova edició de la nostra revista digital, amb la qual volem agrair als nostres associats, amics i seguidors el seu estímul i lleialtat incondicional que ens vénen demostrant des de fa anys i ens han acompanyat en els últims mesos que han estat difícils per a tots.

El DMH és una jornada per a la reflexió i per manifestar que les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques segueixen sent un greu problema de salut que requereix de l’acció conjunta de tots per assolir la seva eliminació a nivell global el 2030, com marquen els objectius de l’OMS.

A la revista, comptem com sempre amb la col·laboració de professionals mèdics i investigadors compromesos en l’eliminació de les hepatitis víriques a través d’entrevistes i articles. Així mateix, un dels nostres objectius també és aconseguir una major visibilització i conscienciació de la importància de les malalties hepàtiques.

És necessari continuar insistint en l’abast de la prevenció de les malalties hepàtiques i del seu diagnòstic precoç, doncs disposem de tractaments eficaços que redundaran en millorar la supervivència i la salut de les persones i també en el desenvolupament i progrés dels països. 

Aquest últim any s’ha parlat més de l’hepatocarcinoma (HCC o càncer primari del fetge), ja que la seva incidència està augmentant. És clau recordar que aquest càncer es pot prevenir, amb la vacuna anti-VHB, el tractament curatiu del VHC, estils de vida saludable (exercici, dieta sana, evitar l’excés d’alcohol), etc. 

La investigació en el camp de l’HCC ha generat nous tractaments cada cop més eficaços i que esperem puguin arribar a tots els pacients. L’impacte d’aquests nous tractaments no es limita només a millorar la supervivència, sinó també ens interessa que es demostri que aporten qualitat de vida.

Esperem que les entrevistes, articles i testimonis que publiquem siguin útils i d’interès pels pacients ja diagnosticats i també per a la ciutadania, donat que les malalties hepàtiques poden ser totalment asimptomàtiques durant anys i manifestar-se quan es troben en fases avançades.

El contingut d’aquesta revista digital mostra la veu del pacient, l’esperit de solidaritat, posa en valor el voluntariat i l’esperit comunitari treballant per millorar tots els aspectes relacionats amb les malalties hepàtiques.

Sabem que, malgrat l’eliminació de les hepatitis víriques, no s’acabaran les malalties del fetge i ens hem de seguir ocupant d’elles. De fet, es preveu que el nombre de persones diagnosticades de cirrosi augmentarà en els propers anys i les causes principals de cirrosi hepàtica seran la malaltia hepàtica crònica per alcohol i l’hepatopatia per greix d’origen no alcohòlic (fetge gras).

Preocupen els riscos associats a l’obesitat i relatius als efectes tòxics lligats a l’excés d’alcohol, sobretot en la població més jove, el que implica que s’han d’invertir més recursos públics en educació per a la salut.

Volem ressaltar que mitjançant una simple analítica de sang es pot diagnosticar una possible malaltia hepàtica. Els anomenats marcadors no-invasius indiquen que una persona pot tenir una malaltia del fetge, aquesta informació és clau pel diagnòstic d’una malaltia hepàtica subjacent. 

Des de l’ASSCAT, en un moment en què, després del parèntesi per la COVID-19, ara sembla que s’estan començant a reprendre els serveis mèdics, volem agrair a tots els professionals sanitaris i a totes les persones que han estat treballant en primera línia els seus esforços.

De cara a la recuperació de l’activitat sanitària tenim una posició ambivalent. D’una banda, creiem en l’entusiasme i la responsabilitat dels equips mèdic-sanitaris; d’altra banda, el nostre pensament ens porta a recordar com estava el sector sanitari amb les retallades patides abans de la pandèmia. Per tant, si molt abans de la pandèmia ja s’havien retallat els serveis d’atenció a les persones, i els hospitals ja es quedaven desbordats, ara amb la recuperació si no s’inverteix en salut d’una manera seriosa i ben planificada, és impossible parlar de recuperació.

Proposem, entre d’altres, la millora de la relació metge-pacient basada en l’empatia, la confiança i la bona informació, així com que el pacient i la família tinguin temps i oportunitat d’exposar les seves preguntes i inquietuds als equips metge-sanitaris. El pacient ben informat és més adherent al tractament i als controls i, en resum, obté millors resultats.

Us desitgem un bon estiu a tots!

 

Teresa Casanovas i Taltavull

Presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Patients’ Liver Association)

Crònica de la Jornada Virtual: “Comprensió del viatge del pacient amb HCC i el seu panorama de tractament en evolució”

Crònica de la Jornada Virtual: “Comprensió del viatge del pacient amb HCC i el seu panorama de tractament en evolució”

El passat 31 de maig, organitzat pel laboratori Ipsen, va tenir lloc una interessant reunió online en la qual van participar experts en hepatologia i oncologia dedicats al maneig i les investigacions rellevants per a l’HCC.

L’agenda de la reunió va ser la següent:

  • La progressió de la malaltia hepàtica crònica dels pacients amb inflamació del fetge que progressa a hepatocarcinoma (HCC), considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).
  • Quan és el moment adequat per derivar al pacient a l’oncòleg des de la perspectiva de l’avenç de la malaltia hepàtica / càncer?
  • Maneig i pautes terapèutiques en l’HCC avançat. Presentació de casos clínics d’HCC.

A l’ASSCAT creiem que és bàsic parlar de l’HCC per informar, prevenir i realitzar un diagnòstic el més aviat possible. L’hepatocarcinoma és un càncer relativament freqüent, el sisè en freqüència global, però encara té una elevada mortalitat. La base per tenir una bona opció terapèutica és el diagnòstic precoç, considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).

En aquesta reunió es va parlar del tractament anticàncer hepàtic en les fases avançades de l’HCC, a la classificació de l’estadiatge es parla de l’estadi intermedi.

El pacient amb HCC té dues malalties: l’hepatopatia de base i el càncer associat. En el maneig d’aquest tipus de pacients és necessària la participació de nombrosos especialistes pel que és primordial que existeixi un equip multidisciplinari (EMD) amb els professionals implicats.

D’aquesta reunió destaquem tres conceptes:

  1. Als centres on existeixen i treballen col·laborativament els EMD és on s’obtenen els millors resultats i eventualment tenen accés a realitzar assajos clínics amb nous fàrmacs.
  2. Vam constatar que en els últims anys les agències reguladores han aprovat diversos tractaments sistèmics que han mostrat certa eficàcia.
  3. En aquesta reunió s’ha parlat de tractament sistèmic de primera línia i de segona línia, com és habitual en altres tipus de càncer (de mama, de pulmó, colorectal, etc.).

El tractament de l’HCC serà un tractament seqüencial depenent de la fase en què es trobi el tumor en el moment del seu diagnòstic i en la seva eventual progressió. Els tractaments sistèmics estarien indicats quan el pacient ha rebut tractaments locals i malgrat d’això el tumor avança. Els EMD han de decidir com a experts la millor opció terapèutica, depenent de les característiques de cada pacient, si té comorbiditats, si té símptomes, l’estat funcional del fetge, etc.

Actualment, s’estan començant a delimitar els fàrmacs de primera línia i els de segona línia.

 

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA

Resum de la Conferència Online sobre DILI, organitzada per l’AASLD i la FDA

Resum de la Conferència Online sobre DILI, organitzada per l’AASLD i la FDA

Els dies 20, 21 i 22 d’abril del 2021, ha tingut lloc la conferència online, sobre DILI (Drug Induced Liver Injury), organitzada per l’Associació Americana per a l’Estudi del Fetge (AASLD, en les seves sigles en anglès) i l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès).

Els temes principals que s’han desenvolupat són qüestions sobre noves eines diagnòstiques i estratègies d’avaluació en apcients amb malaltia hepàtica subjacent o càncer que estan rebent tractament, sigui tractament farmacològic o suplements “naturals” o en el curs d’assajos clínics de nous productes, tenint en compte el context de la pandèmia COVID-19.

Són temes nous i s’ha de ser prudent, però els pacients hepàtics hem de conèixer els avenços en aquest camp, les possibles reaccions front als medicaments, en especial en persones que ha tenen alguna dolència de base. Com a conseqüència de la malaltia de base les conseqüències de la toxicitat hepàtica són diferents i la presentació dependrà de la prevalença de les causes a la població (hepatitis B, obesitat, etc.).

S’han exposat conceptes coneguts però que és precís recordar, per exemple, quan es parla d’augment de transaminases (ALT, AST) s’ha de comunicar com un augment dels enzims hepàtics, mentre que les alteracions de la funció hepàtica representen alteració de la bilirubina, l’albúmina i les proves de coagulació.

S’han comunicat els resultats de possible hepatotoxicitat reconeguda en relació amb els nous tractaments del càncer (tant hepàtic com extrahepàtic) i les àrees d’investigació obertes destacant els registres de casos en els quals també s’emmagatzemen mostres biològiques (sang i teixits).

Una de les conferències va ser titulada: “Lliçons apreses i accions a realitzar”. En alguns casos es sap com prevenir l’hepatotoxicitat. A més, un aspecte molt important es refereix a com han de ser comunicades a les autoritats reguladores i als registres de casos d’hepatotoxicitat reconeguda.

Un altre aspecte fonamental que ens va aportar aquesta conferència és que apareixen noves manifestacions de DILI, nous fenotips. Es van comentar diversos casos pràctics. El que destacaria és tot el referent al tractament sistèmic del càncer. Aquests tractaments poden tenir una latència prolongada abans de provocar DILI. L’hepatotoxicitat respon a teràpies immunosupressores i s’han observat en estudis histopatològics, lesions que podrien recordar la colangitis esclerosant o la colangitis biliar.

En conclusió, aniran apareixent nous resultats quant a possibles diagnòstics i tractaments d’aquestes complicacions rares, però en les quals hem de pensar.

*Nota: veure l’entrevista al Professor Raúl Andrade, Cap de Servei d’Aparell Digestiu Hospital Virgen de la Victoria (Màlaga) i president de l’AEEH (Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge), publicada a la revista asscatinForma nº25, i que és el responsable del Registre espanyol de DILI i autor de nombrosos treballs sobre el tema.

 

Font: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).

Entrevista amb la Dra. Conxita Solé, metgessa de família i responsable de l’Equip d’Atenció Primària del Centre Penitenciari de Puig de les Basses

Entrevista amb la Dra. Conxita Solé, metgessa de família i responsable de l’Equip d’Atenció Primària del Centre Penitenciari de Puig de les Basses

Des de fa anys treballa a Sanitat Penitenciària i concretament al Programa d’Hepatitis.

És de destacar que els presos són una població estratègica per a l’eliminació de l’hepatitis C i també per disminuir les possibles transmissions dins i fora. Com i quan es va iniciar el programa de les hepatitis a les presons de Catalunya?

Nosaltres, des de l’any 2000-2002 vam començar el programa d’hepatitis als diversos centres penitenciaris. Anteriorment, tots els tractaments els portaven els hepatòlegs i especialistes de VIH, malalties infeccioses, de la Unitat Hospitalària de Terrassa. A partir del 2002, quan va començar l’inici del tractament amb interferó i ribavirina, va haver-hi a cada centre un referent de malalties infeccioses, i tots ens vam formar quant a aquestes malalties perquè som metges de família. A partir de llavors, sota la supervisió de la Unitat Hospitalària de Terrassa, vam començar a tractar als pacients.

Hem viscut totes les etapes del tractament d’hepatitis, de l’inici des del interferó, després els antivirals d’acció directa de primera generació amb tots els efectes secundaris terribles, que va ser durant un any aproximadament. I després, durant el 2014, hem fet el tractament amb els antivirals d’acció directa amb molt d’èxit.

Podríem tenir una idea de quants reclusos hi ha a les presons catalanes i les característiques d’aquestes persones? 

La població penitenciària ha anat oscil·lant en el temps. Actualment, potser va haver-hi una època en què vam arribar a més de 9.000 ingressos. Ara, en aquests moments, no arriba als 8.000. Hi ha hagut un descens sobretot aquest últim any perquè a partir de la pandèmia han intentat prioritzar que tots els tercers graus fossin a centres oberts, o donar-los articles per sortir i poder viure segons l’article 86.4. I llavors hi ha hagut una disminució d’interns a les presons.

La població també ha anat evolucionant amb el temps perquè ja des de que va començar el VIH l’any 82 vam detectar casos. El primer cas detectat va ser al centre penitenciari de La Model i en aquell moment la població era un 40% de població VIH. A dia d’avui, la població penitenciària, a tots els centres penitenciaris de Catalunya, estem oscil·lant en més d’un 4% de població amb serologia VIH.

A nivell d’hepatitis C també està relacionat amb la població que hi havia. Al principi, vam veure que en l’època amb els tractaments, les addiccions, sobretot amb heroïna, i amb tractaments amb via parenteral és quan hi ha el gran augment de població amb VIH. A mida que es redueix el consum d’heroüna, també disminueix la població VIH.

Quant a l’hepatitis veiem la mateixa evolució. Ara la població d’hepatitis oscil·la en un 6% amb serologia d’hepatitis C. I també ha canviat molt perquè en els últims anys en què hem pogut tractar pràcticament a tota la població, actualment la població amb càrrega viral als centres és molt baixa. Estem per sota de l’1% de població amb càrrega viral positiva. Potser aquest últim any s’han aturat una mica els tractaments degut a la pandèmia, ja que hem estat molts mesos combatent la COVID-19, i hem baixat una mica el marge als tractaments d’hepatitis C. Però ara hem tornat a reiniciar-los i realment també gairebé tractes a la gent que arriba, perquè ja no tenim pacients per tractar.

Des de finals del 2014 que van començar els primers tractaments amb antivirals d’acció directa, que vam començar a tractar sobretot a la població amb més patologia, tots els F-4 que eren els que teníem permesos, fins al dia d’avui, fins al gener del 2020 hem tractat a 1.089 pacients a tots els centres penitenciaris. Ara ja estem tractant, pràcticament, només a la gent que va arribant i, curiosament, quan penses que la població que tens, creus que els centres estan nets, que no tens hepatitis, van arribant amb els ingressos procedents de llibertat i, sobretot, població estrangera, molts georgians, ens arriben moltes persones amb hepatitis. Gent que podríem dir que la població està oculta, que desconeixen que són hepatitis C i que, de vegades, descobreixen que tenen aquesta malaltia en el moment d’ingressar a presó.

Com es fa la detecció de les hepatitis i el tractament antiviral dins de la presó? Com s’asseguren de l’adherència i del seguiment posterior?

El programa d’ingrés a presons és un programa molt potent, en el qual, tota persona procedent de llibertat, se li fa un cribratge serològic, tant de VIH, hepatitis, tuberculosi (prova de la tuberculina) i malalties de transmissió sexual. Llavors, tots els cribratges i serologies de totes les hepatitis es fan, sempre sota el consentiment i l’acceptació normalment. Hi ha poques persones que renuncien a fer-se analítiques. Amb això tenim una població rondant gairebé el 85%-90% que té feta tota la serologia. Quines persones no les tenen fetes o renuncien a fer-se l’analítica? Sobretot les persones de centres de preventius, que de vegades no dóna temps a fer les analítiques perquè vénen, potser paguen una multa i ja se’n van, i no has tingut temps de programa l’analítica.

A partir del moment en què nosaltres tenim una persona que necessita, centrant-nos en el cas de l’hepatitis C, doncs la derivem a les persones referents del programa d’hepatitis, que estan dins del grup de malalties infeccioses. A partir d’aquí, nosaltres demanem càrrega viral i ens podem trobar una persona que si és positiva, no s’ha tractat mai i desconeixia que tenia la malaltia, o perquè s’ha reinfectat i havia fet tractament, o una persona amb càrrega viral negativa perquè ja s’ha tractat o perquè ha fet un aclariment espontani.

Amb aquestes dades ja iniciem tota la bateria de proves com és demanar una ecografia, nosaltres disposem de FibroScan® amb una periodicitat aproximada de cada tres mesos; en el cas que no li puguem determinar fer el FibroScan® utilitzem les proves indirectes i amb tot això intentem iniciar el tractament el més ràpid possible. A partir del moment en què demanem el tractament, en més o menys una setmana, rebem el tractament complet de manera que en algun cas en què el pacient tingués la llibertat, es pugui emportar el tractament. Ara els tractaments són molt curts, són de 8-12 setmanes i iniciem de seguida el tractament.

El metge valora l’adherència a aquestes tractament, hi ha un seguiment també per part d’infermeria i hi ha dues maneres de donar el tractament. Hi ha centres que el donen en el que s’anomena “preses de tractament observades”, en què l’auxiliar de clínica, cada matí o en cada presa corresponent se’l dóna directament en mà. I d’altres centres que el donem setmanalment i que el seguiment el fa directament la infermera.

L’avantatge d’aquests tractaments curts és que podem assegurar el tractament. També hi ha una figura molt important, sobretot en el cas de preventius, que és la figura de la infermera d’enllaç. Si hi ha un pacient que surt en llibertat, la infermera d’enllaç, que és la persona que deriva al pacient quan surt, li prepara tota la documentació, li programa les visites a l’hospital o al metge de capçalera. Llavors es tracta d’una figura que ens ha ajudat molt a mantenir aquest vincle.

També és cert que els interns molts cops canvien d’un centre penitenciari a un altre. Actualment això ho tenim molt coordinat i de seguida, a través del clínic o a través de mail, comuniquem a l’altre centre que aquesta persona va allà per a què sàpiguen que aquesta persona ha de fer el seguiment o el tractament. Posteriorment al tractament ja es fan els controls a les 12 setmanes per veure si han respost al tractament i després un seguiment depenent de si la persona és un toxicòman o almenys mantenir-lo fins a un any.

En el cas de les persones que tenen un grau de fibrosi alt és important que facin un seguiment per part de l’hepatòpata, i se li fa el control cada sis mesos per ecografia per a l’screening del carcinoma hepatocel·lular, o en el cas que hagin de fer fibrogastroscòpia cada dos anys, tot el seguiment el fem nosaltres.

Com ho fan per compartir els protocols del tractament i els resultats entre els diferents centres penitenciaris?

Nosaltres, tots els referents, vam fundar un grup de malalties infeccioses quan ens vam integrar a l’Institut Català de la Salut (ICS) el 2014 (encara que anteriorment ja fèiem reunions), llavors ja vam constituir un grup amb estatuts, que consensua tots els protocols, impulsa els treballs de recerca, ens forma en totes les malalties infeccioses, no només en hepatitis. A aquest grup pertany una persona de cada centre penitenciari i som els que proporcionem la informació a la resta dels equips.

Per últim, creu que s’aconseguirà l’eliminació de les hepatitis virals a les presons de Catalunya? 

Jo crec que sí. Per exemple al meu centre, que és el de Figueres, al desembre ja no hi havia ningú per tractar. I ara és a goteig, arriba un intern i el tractes. Però el que s’ha de vigilar molt és el tema de les reinfeccions. Perquè ja no és només el contagi dins, que molts cops et trobes la sorpresa de gent que ha sortit en llibertat, que s’havien curat d’una hepatitis i que tornen infectats.

Tenim una taxa de reinfecció als centres, que vam presentar en un estudo que es va publicar el 2019, que oscil·la gairebé un 10%, però també està associada a un major nombre de factors de risc. Com més factors de risc té una persona, hi ha més possibilitats de reinfecció. Llavors, si és una persona que té antecedents de toxicomania i de VIH, la possibilitat de reinfecció és pràcticament nul·la, i a partir que hi ha més ítems, hi ha també més possibilitats de reinfecció.

Però jo estic molt esperançada i crec que anem pel bon camí. És a dir, que hem passat d’unes taxes de virèmia altíssimes i ara pràcticament no arriba a l’1%.

 

*Veure l’entrevista al canal de YouTube de l’ASSCAT

Entrevista publicada a la revista asscatinForma nº 25

Crònica de la Tercera Reunió “Cimera de polítiques sobre l’eliminació del VHC a la Unió Europea”

Crònica de la Tercera Reunió “Cimera de polítiques sobre l’eliminació del VHC a la Unió Europea”

El 24 de març del 2021 es va realitzar online la 3ª reunió “Cimera de polítiques sobre l’eliminació del VHC a la Unió Europea” a la qual es van connectar responsables polítics, experts en hepatitis, parlamentaris, directors de plans nacionals d’eliminació de l’hepatitis C, alcaldes, associacions de pacients, metges i membres del Parlament Europeu.

La finalitat va ser conscienciar sobre la situació amb respecte a l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C pel 2030 i on es van mostrar i van compartir les millors pràctiques, així com quines accions polítiques i projectes socio-sanitaris s’han dut a terme en els últims mesos per pal·liar la paralització dels sistemes sanitaris degut a la COVID-19, i quines decisions són necessàries per a què augmentin els països que s’encaminen cap a l’eliminació de l’hepatitis C pel 2030.

El programa va ser molt complet comprenent diversos aspectes i va estar moderat pels professors d’Hepatologia: Prof. Heiner Wedemeyer, de la HepBCPPA i la Hannover Medical School (Alemanya) i el Prof. George Papatheodoridis, de la HepBCPPA i la University of Athens Medical School (Grècia).

Tots els oradors van destacar que és important participar en aquesta important reunió, ja que, malgrat la lluita front a la COVID-19, no hem d’oblidar l’enorme problema de les hepatitis víriques i les barreres que persisteixen per a la seva eliminació.

A Europa, 15 milions de persones tenen hepatitis C. La prioritat actual és lluitar front a la COVID-19, però no podem oblidar els greus problemes de Salut Pública no resolts associats al VHC. A nivell de la Unió Europea són necessaris millors pressupostos per cobrir les necessitats detectades. Es reconeix el paper dels polítics que, com a primer pas, han d’estar correctament informats i evitar l’estigma i les desigualtats.

Es va destacar la necessitat de discriminalitzar el consum de drogues, comentant l’exemple de Portugal on aquest objectiu es va aconseguir fa 3 anys i els assoliments obtinguts. Què fer a països com Romania on es nega als usuaris de drogues l’accés als tractaments curatius? La solució seria buscar una resposta política per donar sortida a un greu problema de desigualtats i d’estigma a Europa.

Documents citats en aquest article:

  • Programa del 3er Summit, conferències i oradors:

https://www.hcvbrusselssummit.eu/images/summits/summit2021/20210318-3rd-EU-HCV-Policy-Summit.pdf

La presència dels responsables de polítiques de salut a Europa va ser molt notable i els coordinadors fins i tot van donar suport al concepte que eren els més importants de la reunión per impulsar i per poder realitzar els Programes Europeus, els Nacionals, els Regionals i els de les ciutats.

Als discursos dels parlamentaris europeus es va destacar que en els últims anys són més conscients que es precisa incrementar els pressupostos de salut. En aquest sentit, van dir que s’han aprovat nous pressupostos, multiplicats per 7. És necessari no només invertir en tractaments, sinó també en prevenció, diagnòstic precoç per disminuir els casos d’hepatitis C. Proposen crear centres d’excel·lència per treballar en el maneig de les hepatitis i del càncer per a què desapareguin les desigualtats entre els ciutadans europeus.

La sessió de major contingut polític, titulada “La resposta política i el moment del lideratge”, va ser moderada pel Dr. Ricardo Baptista-Leite, de MP UNITE, Global Parliamentarians Network to End Infectious Diseases, i pel Dr. Manuel Carballo, International Centre for Migration, Health and Development, Suïssa.

Mr. Kostas Bakoyamis, alcalde d’Atenes, va ser un dels participants en aquesta sessió. Va presentar algunes de les intervencions que van realitzar a Atenes per atendre amb dignitat i respecte, durant els mesos de confinament, a les persones que s’havien quedat sense atenció sanitària, van implantar solucions per a cada grup i van posar projectes en marxa que ja van donant resultats, sobretot en les persones usuàries de drogues.

En la meva opinió va realitzar una exposició clara i pràctica per superar dèficits crònics reaguditzats a la pandèmia, Mr. Kostas va trobar solucions i va posar en contacte i amb bones comunicacions als responsables de polítiques sanitàries, a la societat civil, als equips sanitaris, etc., quelcom que va impactar positivament en els més marginats i amb necessitats de tot tipus no cobertes. Va dir que aprendre i comprendre és catalític.

El Dr. Carballo va animar a tots els responsables de projectes a compartir les seves experiències, i el Dr. Ricardo Baptista-Leite va recordar que encara cal una major consciència a nivell dels polítics quan prenen decisions que afecten als pacients amb malalties hepàtiques greus, sol·licita que per evitar que es quedin enrere aquests pacients, es creïn comissions amb representants de tots els partits i de les societats científiques per tenir mecanismes polítics que permetin decisions o pressupostos acords. En resum: s’han de buscar respostes polítiques.

El Dr. Carballo va preguntar a Mr. Kostas si la unió dels ciutadans seria una opció per arribar a l’eliminació, al que Mr. Kostas va contestar que no és només una opció sinó una obligació, ja que hem d’avançar en forma de coalició, i hem de reflexionar conjuntament sobre el que ja hem après.

El Dr. J. Lazarus va observar en diversos estudis en persones amb VIH+, mai se’ls hi havia estudiat si tenien també VHC (coinfecció). Va parlar de la necessitat de compartir els projectes de microeliminació per a les poblacions de l’Àfrica, en tots els aspectes de la cascada assistencial.

Van tancar l’acte el Prof. Heiner Wedemeyer, des de Hannover, Alemanya, i el Prof. George Papatheodoridis, des d’Atenes, Grècia.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)