Resum del webinar SLTC (Screening and Linkage to Care) organitzat per Gilead el 15 de setembre

Resum del webinar SLTC (Screening and Linkage to Care) organitzat per Gilead el 15 de setembre

Aquesta reunió, que és el primer cop que es fa totalment online, va comptar amb la moderació del Dr. Graham Foster des de Londres amb panelistes des de diferents països: Austràlia, Alemanya, Barcelona, Grècia, Dinamarca i Hong Kong.

La reunió va durar 1 hora i es va enfocar en els punts més nous i importants.

Els panelistes, procedents de diferents camps que treballen en la detecció i tractament de les hepatitis víriques, van exposar l’impacte que la COVID-19 ha tingut i té en les poblacions que atenen, en especial usuaris de drogues.

La Dra. Marta Torrens, psiquiatra i amb gran experiència des del punt de vista de les addiccions, les malalties psiquiàtriques i les infeccions va comentar que, en les circumstàncies actuals, han de treballar de manera conjunta amb altres especialistes fent que el procés de visites, diagnòstic i tractament sigui el més fàcil possible per a l’usuari. Els programes realitzats pel seu equip han tingut molt bona acceptació en poblacions que tenen dificultats d’accés, explicant que aconsegueixen una retenció del 92%, similar a la de la població general. Fan la visita inicial amb una avaluació de la problemàtica en cada cas i el segon dia ofereixen al pacient el tractament. En aquest procés, que és presencial, el pacient està sempre acompanyat per una persona procedent d’alguna associació comunitària (igual) o per un educador social. L’objectiu és caminar junts i donar-los una explicació i tractament integral.

Els problemes relatius al “linkage to care” es veuen de forma diferent a Hong Kong, Austràlia o Alemanya. A Austràlia es centren en el programa d’eliminació de les hepatitis a les presons; a Hong Kong, on la prevalença d’hepatitis B és elevada, abans de plantejar un possible tractament anti-VHC, realitzen screening del VHB per si la persona precisa de vacunació / tractament, per prevenir una reactivació durant el tractament anti-VHC. A Austràlia, reconeixen una prevalença del 5% de portadors del HBsAg, i això ho veuen com una oportunitat en l’estratègia de reducció de danys.

Al preguntar al representant de Grècia si actualment es precisa screening del VHB abans de plantejar el tractament del VHC, la seva resposta és que s’ha de considerar l’screening en la població general, no només en els portadors del VHC i això és una oportunitat per millorar el programa d’eliminació de les hepatitis.

La Dra. Marta Torrens va recordar la importància de disposar del FibroScan® i de l’screening del VHB, a més de l’avaluació de l’hepatòleg. Però no només s’ha de pensar en les hepatitis víriques, també eventualment es poden diagnosticar VIH, tuberculosi, etc. En un dia es disposarà de tota aquesta informació, que és crucial tant pel pacient individual com des del punt de vista de salut pública. Al segon dia, ja amb el “fast track” en marxa, s’accedeix a la resta d’exploracions i tractament(s) si és necessari. Al seu centre, treballen els professionals d’una forma interdisciplinària seguint el model que es va iniciar amb l’assistència a les persones amb VIH. Han vist que en aquestes persones és important considerar i tenir en compte l’estigma associat que pateixen. Els pacients no volen anar a altres centres i els atenen els mateixos professionals. En aquest moment COVID s’empra, en moltes ocasions, el diagnòstic de les hepatitis víriques per venopunció juntament amb altres modalitats diagnòstiques com el diagnòstic mitjançant la gota de sang seca, que s’envia a un laboratori central per evitar desplaçaments.

Un tema que preocupa molt és que s’està introduint la possibilitat de fer visites mèdiques per via telemàtica, es disposa de la telemedicina, però és això una solució? S’ha vist que és eficaç en pocs casos, en la majoria de poblacions i per diversos motius és un repte amb importants dificultats associades a la seva implantació. Encara hi ha moltes barreres, que es van enumerar durant la reunió: en relació a l’staff (per manca d’hàbit i formació específica), quant als pacients perquè la tecnologia no és barata i hem de ser conscients que en el context COVID les persones fan front a reptes per una possible manca de confidencialitat, per l’estigma i per “fake news”.

A Alemanya veuen barreres en la implantació de la telemedicina, que persisteixen a les àrees rurals, als usuaris de metadona, etc., i creuen que per implantar aquesta tecnologia hauran de dotar dels dispositius necessaris als usuaris. No obstant, el problema inicial és com arribar als usuaris, ja que en ocasions no tenen adreça estable ni telèfon. En resum, a dia d’avui, la telemedicina s’està implantant en casos molt seleccionats i en pocs països.

Es va preguntar a la Dra. Marta Torrens sobre si els pacients es poden reunir per treballar en grup i, en la seva opinió, no ho veu factible. Només ho seria en els casos seleccionats i que ja coneixem. Actualment, i com a oportunitat a partir de la COVID-19, han assistit a pacients nous que han assistit als centres d’addiccions per obtenir ajuda en el tema d’addiccions i tenen l’oportunitat de rebre tractament per hepatitis, etc. Es busca el contacte amb els grups que ha tractat prèviament a aquestes persones, metges de família, treballadors socials, grups de pacients, etc.

D’una banda, els panelistes veuen la COVID-19 com una amenaça, però també com una oportunitat en el camí de l’eliminació de les hepatitis. És necessari buscar suports, es reconeixen les dificultats en relació amb l’ús de la telemedicina, accepten realitzar visites presencials en els nous casos, fer el seguiment per via telefònica, tenen dubtes sobre l’adherència requerida i creuen necessari que hi hagi connexions amb l’entorn, amb la comunitat, la col·laboració amb els treballadors socials, etc. Així mateix, reconeixen que moltes persones no tenen accés a la tecnologia.

D’altra banda, en relació amb l’epidèmia COVID-19 i les malalties hepàtiques, el consens és que s’ha de seguir treballant i reconèixer les situacions d’urgència. Es va parlar de la població atesa en albergs i que han rebut ajuda des d’un punt de vista holístic. Encara que tenim una oportunitat per detectar i tractar a més persones, que buscaran tractament substitutiu, es precisa continuar amb els programes d’eliminació de les hepatitis, amb el compromís polític i el treball dels grups comunitaris. La base segueix sent l’educació, el treball constant en equip i seguir amb els reptes i oportunitats actuals.

En conclusió, recomanen continuar amb l’screening ampli, FibroScan®, el diagnòstic per mitjans no invasius, pensar en l’hepatitis B, compartir iniciatives, reservar les visites presencials per a casos concrets i, per últim, l’opinió més general sobre la telemedicina és que no és tan fàcil la seva implementació com semblava.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)

Resum del Congrés Europeu de Malalties Hepàtiques 2020 (DILC 2020)

Resum del Congrés Europeu de Malalties Hepàtiques 2020 (DILC 2020)

Els passats dies 27, 28 i 29 d’agost va tenir lloc el Congrés anula que organitza l’EASL (European Association for the Study of the Liver) i, amb motiu de la COVID-19, aquest es va desenvolupar totalment online.

En aquests dies de pandèmia s’ha posat de manifest més que mai la importància que la ciència estigui al servei de la societat buscant solucions als problemes de salut concrets i també posant-la al servei dels decisors polítics. La ciència, en aquest cas, els estudis sobre avenços en les malalties hepàtiques han d’estar al servei del pacient.

En aquest petit resum, el nostre objectiu és informar breument sobre alguns punts que considerem que poden ser de major interès pels pacients hepàtics amb els següents temes:

  • Tumors hepàtics. Carcinoma hepatocel·lular (HCC).
  • Hepatitis víriques. Alguns avenços terapèutics.
  • Malaltia hepàtica per ingesta nociva d’alcohol.
  • Equips d’infermeria per a malalts hepàtics.
  • Salut Pública, com es transmet l’evidència científica al món real?

El Congrés online va reunir virtualment a més de 7.000 delegats de més de 100 països, explorant diferents formes de treballar i comunicar-nos entre representants de les associacions científiques, especialistes, presentadors, investigadors, companyies farmacèutiques, etc. Va haver-hi 98 sessions amb més de 100 hores de presentacions, pel que és molt difícil fer un resum de tot el que es va tractar a DILC 2020.

És de destacar que aquest any 2020, l’OMS ha proclamat que sigui l’any de la Infermeria, per coincidir amb el 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale, infermera britànica que va néixer el 1820 i que és recordada per la seva vocació i la seva dedicació per professionalitzar la infermeria i canviar les condicions sanitàries dels hospitals. Des de llavors han canviat molt els rols que tenen els equips d’infermeria que treballen per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones i això es va reflectir de forma significativa al programa dedicat a la infermeria hepàtia en aquest Congrés Europeu de les Malalties del Fetge.

Al Congrés DILC 2020, va destacar la possibilitat d’accedir a totes les sessions a través de videoconferència. Totes elles queden emmagatzemades i es permet així una revisió de totes les presentacions, mitjançant videos pregravats, i també comentaris i resums en directe dels experts. S’agraeix molt tenir totes les sessions, donat que van arribar a realitzar-se fins a 6 de forma simultània.

Tumors hepàtics. Carcinoma Hepatocel·lular (HCC)

S’ha presentat molta informació sobre l’HCC, no només per resultats amb nous tractaments i combinacions dels mateixos, sinó també en tot el referent al diagnòstic, al pronòstic, al tractament quirúrgic o mitjançant radiologia intervencionista.

Cal destacar l’impacte d’un programa d’infermeria per millorar la qualitat de vida i el maneig de la síndrome post-quimioenbolització (QE) en els pacients amb HCC. En aquest estudi, presentat per l’equip d’infermeria hepàtica de l’Hospital Clínic de Barcelona, es van demostrar els resultats favorables al promoure que els pacients siguin autosuficients i estiguin ben informats quan se’ls hi realitza QE.

Els resultats al món real, amb un estudi no randomitzat de Corea, a través d’un tractament que compara regorafenib versus nivolumab després del fracàs de sorafenib en pacients amb HCC. Els resultats sobre la supervivència en pacients tractats amb regorafenib i nivolumab després del fracàs de sorafenib no van diferir significativament. No obstant, van veure que nivolumab pot ser més eficaç i amb menys efectes secundaris qe regorafenib als respondedors al tractament.

En un model d’HCC en ratolins, cabozantinib va augmentar la taxa de resposta a la teràpia anti-PD1 i va tenir una activitat immunomoduladora beneficiosa en el model singènic, el que dóna suport a una major investigació sobre la combinació cabozantinib i anti-PD1 pel tractament de l’HCC.

Va ser molt important la comunicació dels resultats de l’estudi amb la combinació atezolizumab + bevacizumab versus sorafenib en pacients amb HCC no ressecable. Les dades d’eficàcia i seguretat de l’estudi IMbrave150 de fase III, demostren una millor evolució global al grup que rep la teràpia combinada i una millor supervivència en comparació amb sorafenib. 

Hepatitis víriques. Alguns avenços terapèutics

En relació a les hepatitis víriques es van presentar centenars d’abstracts amb informació sobre la situació dels programes per a la seva eliminació en diversos països, tractaments anti-VHC en poblacions especials, evolució dels pacients amb fibrosi avançada i que després del tractament amb els AAD i amb RVS podrien presentar HCC, etc. Aquí ens centrarem en l’hepatitis pel VHB i en especial sobre els nous tractaments anti-VHB que estan en les seves fases inicials d’estudi.

Per iniciar aquest tema dels desenvolupaments actuals en la investigació de l’Hepatitis B ens referirem a la conferència presentada per Anuj Gaggar, titulada: “Els obstacles que persisteixen i dificulten poder assolir la cura del VHB”.

Després d’exposar que l’hepatitis B afecta globalment a 257 milions de persones a tot el món, es justificava que era urgent treballar més en analitzar i solucionar els obstacles actuals. Va ser una conferència molt informativa amb explicacions clares sobre els tres aspectes que es consideren més importants en les noves investigacions per arribar a la curació del VHB:

1) Actualment, millorar el tractament de les persones amb indicació per rebre teràpia, eliminant les barreres existents.

2) Augmentar el nombre de persones que reben tractament, avaluant tots els casos que tenen infecció crònica.

3) Proporcionar tractaments curatius que tinguin una durada predeterminada. Per això es precisa conèixer un major nombre de marcadors sèrics que informin de la situació en els models animals que ja estan en marxa i que serveixin per predir l’èxit en les persones.

L’apartat més interessant i nou van ser les àrees relatives a la futura curació pròpiament dita de la malaltia, estudiant l’avaluació histològica (utilitzant mètodes aplicats en altres òrgans), la seva correlació amb la resposta immune (mitjançant l’estandardització de metodologies de diferents laboratoris), els nous biomarcadors de replicació viral i també entendre el que passa al fetge a través dels marcadors de la sang perifèrica. Es va avançant per escurçar el temps que es triga en l’avaluació de noves teràpies.

Quant als nous tractaments anti-VHB en estudi, es van presentar resultats inicials d’assajos clínics en fase I i II. En aquests estudis es presenten molècules que actuen front a diferents dianes per aturar la replicació del VHB, o bé amb l’objectiu de potenciar la resposta immune per eliminar el virus. Donat que són estudis en fases inicials, s’han administrat a un nombre reduït de persones o no es poden extreure conclusions definitives.

Molt importants han estat les presentacions sobre les estratègies actuals per a la suspensió del tractament anti-VHB en pacients amb hepatitis B crònica, en casos no cirròtics, amb ADN-VHB indetectable almenys després de 4 anys de tractament. En algunes persones s’ha vist que mantenen la resposta antiviral, i fins i tot en alguns casos es negativitza l’HBsAg. En un estudi randomitzat multicèntric alemany, en 158 pacientes als quals en 79 d’ells (50%) se’ls hi retirava l’antiviral, no es van observar efectes adversos greus i es considera com una estratègia viable en casos seleccionats. En un estudi multicèntric en el quan participaven Barcelona Lyon i Londres també es van presentar resultats sobre els factors més favorables per seguir sense el tractament antiviral. Aquests van ser: els nivells d’HBsAg i la freqüència de les cèl·lules T CD8+ anti-VHB específiques, recomanant la validació de les dades en estudis més amplis.

Hepatitis Delta

Resultats al final del tractament en un estudi de fase II amb l’administració durant 24 setmanes d’Interferó Pegilat lambda, lonafarnib i ritonavir en pacients amb hepatitis D crònica.

L’hepatitis Delta és una forma d’hepatitis que pot ser greu i que encara no té una teràpia aprovada per la FDA. Els assajos clínics han demostrat activitat anti-VHD amb l’inhibidor de prenilació lonafarnib (LNF), reforçat amb monoteràpia amb ritonavir (RTV) i peginterferó lambda-1a (LMD). En un primer assaig clínic en humans, va avaluar la seguretat i els efectes antivirals de la teràpia combinada amb LMD / LNF / RTV en pacients amb infecció per VHD. En el present estudi, encara en marxa, es realitzen avaluacions seriades de paràmetres de seguretat, proves hepàtiques, farmacocinètica, marcadors histològics i virològics (ARN del VHD i ADN del VHB). Després de 24 setmanes, gairebé tots arriben a >2 log de disminució de l’ARN del VHD durant la teràpia i més de la meitat assoleixen nivells indetectables d’ARN del VHD. Aquests resultats de final de tractament donen suport a que es segueixi explorant aquesta combinació terapèutica en l’hepatitis Delta.

Malaltia hepàtica per ingesta nociva d’alcohol

He seleccionado dos trabajos donde se destaca la importancia de la abstención de alcohol para mejorar el pronóstico en los pacientes hepáticos y una investigación sobre el trasplante de microbiota intestinal en pacientes con hepatitis aguda alcohólica.

Treball 1: Experiència de l’Hospital Universitario Central de Asturias sobre la influència de l’abstinència alcohòlica (AA) en la mortalitat en pacients amb cirrosi hepàtica alcohòlica.

L’objectiu era saber si l’abstinència alcohòlica redueix el risc de mort en pacients amb cirrosi hepàtica d’origen alcohòlic (ALC). S’estudia l’evolució de 754 pacients amb ALC, Child A / B, 83% homes, mitjana d’edat de 56 anys, 64% amb descompensació hepàtica prèvia, 77% Child A i 75% amb varius. Es va realitzar seguiment en programa de vigilància d’HCC cada 6 mesos. L’abstinència alcohòlica (AA) es va definir com absència de qualsevol consum. Qualsevol mort després d’un trasplantament de fetge (TH) es va considerar relacionada amb el fetge. Es van analitzar 14 variables recollides en el moment de la inclusió, juntament amb AA durant el seguiment. L’abstinència d’alcohol en els pacients amb problemes hepàtics relacionats amb l’alcohol redueix el risc de mortalitat relacionada amb el fetge. Tanmateix, les variables associades amb malaltia hepàtica avançada tenen un pes substancial en la mortalitat relacionada amb el fetge i per totes les causes. En conseqüència, el diagnòstic precoç de la malaltia hepàtica crònica per alcohol és essencial.

Treball 2: Experiència al King’s College de Londres sobre “El paper dels equips multidisciplinaris en l’atenció del consum excessiu d’alcohol i el diagnòstic precoç de la malaltia hepàtica relacionada”.

La mortalitat per malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol continua pujant al Regne Unit i el NHS del Regne Unit gasta 3,5 mil milions de lliures esterlines a l’any en els problemes relacionats amb l’alcohol. D’aquest cost, el 78% és destinat a l’atenció hospitalària per a pacients amb malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i sol presentar-se en casos clínicamnet avançats i amb complicacions. L’equip d’atenció a l’alcohol (ACT) va ser establert a l’octubre del 2018 al King’s College Hospital de Londres, amb l’objectiu de reduir les admissions hospitalàries relacionades amb l’alcohol i readmissions i per millorar l’atenció al pacient.

L’equip es composa d’un hepatòleg consultor, un psiquiatra consultor d’addiccions i sis infermeres. L’enfocament és multidisciplinari amb l’objectiu de l’abstenció d’alcohol en els pacients amb malaltia hepàtica crònica per prevenir una major progressió de la malaltia hepàtica i les complicacions associades. Recentment es va establir la identificació precoç de la malaltia hepàtica crònica amb l’ús de FibroScan® en pacients amb malaltia per alcohol. La identificació precoç de la malaltia hepàtica i la intervenció oportuna és vital en prevenir la progressió a malaltia hepàtica crònica. Es detecten resultats de FibroScan® compatibles amb malaltia hepàtica crònica i que a més tenen una puntuació AUDIT alta però es precisen més dades i major seguiment per establir aquesta correlació.

S’han presentat més investigacions sobre la microbiota intestinal i estudis sobre l’eix cervell-intestí. Aquestes van cridar molt l’atenció i van crear nombrosos interrogants sobre les dades del trasplantament de microbiota fecal en pacients amb hepatitis aguda alcohòlica i el quadre clínic amb una elevada mortalitat. En aquests pacients es van presentar els resultats que demostraven una millora de la supervivència, de l’estat cognitiu i menys episodis de craving (desitjos intensos d’alcohol).

Salut Pública, com es transmet l’evidència científica al món real? Malalties del fetge i comunitat: Com respon la societat civil per millorar els reptes futurs de l’Hepatologia?

Es diu repetidament que és important escoltar la veu del pacient i també que la ciència està al servei del pacient. No obstant, la realitat ens mostra qur amb els mateixos avenços diagnòstics i terapèutics no es produeixen els mateixos resultats a tots els països. 

S’ha d’entendre que les estructures sanitàries i els sistemes de salut s’han d’adaptar en certa manera i que s’ha de mantenir un diàleg amb la societat civil, és a dir, amb els representants dels pacients, no només considerant la base econòmica, sinó també a nivell polític i de l’experiència per establir les bones pràctiques.

Amb aquestes premises es va iniciar la sessió sobre les malalties del fetge i la comunitat. Les conferències van ser excel·lents i van desenvolupar temes com: l’augment de la ingesta nociva d’alcohol a Europa, la despenalització de les drogues a Portugal i l’impacte que ha tingut en la disminució d’hepatitis associades, la necessitat de seguir amb la vacunació preventiva anti-VHB, etc.

A l’origen d’aquestes conferències està la credibilitat en la ciència. És bàsic el rol del metge de primària, per exemple, per explicar a determinades persones que hauran de restringir el consum d’alcohol o per què s’ha de fer; no per limitar la llibertat, sinó com una necessitat per millorar la salut. Ricardo Leite, metge especialista en malalties infeccioses i parlamentari, va destacar la importància dels mitjans i les xarxes socials. En aquest sentit, va argumentar que no és suficient produir ciència i tractaments de qualitat, s’ha de saber comunicar i la comunitat científica té l’obligació de comunicar-ho de manera eficaç i transparent a tota la població.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).

Quarta sessió Pacient Expert en Hepatologia 2020

Quarta sessió Pacient Expert en Hepatologia 2020

Degut a la situació de crisi sanitària que vivim actualment, causada per la pandèmia de la COVID-19, des de l’ASSCAT ens hem vist obligats a cancel·lar les sessions presencials del Curs Pacient Expert en Hepatologia 2020. Per això, la resta de sessions les impartirà online la Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’Associació i coordinadora del Comitè Científic de la European Liver Patients’ Association (ELPA).

Com ho farem?

  • Penjarem al web i en xarxes socials el PDF descarregable amb el material de cada sessió del curs.
  • Pujarem un vídeo al nostre canal de YouTube amb la veu en off de Teresa Casanovas explicant cada sessió.
  • Serà possible fer consultes a través dels nostres canals habituals de comunicació online.

Aquí podeu descarregar el PDF de la quarta sessió del Curs Pacient Expert en Hepatologia 2020, la temàtica de la qual gira en torn a: “Carcinoma Hepatocel·lular. Prevenció. Diagnòstic precoç. Tractament”.

 

Font: ASSCAT

Crònica I Conferència Virtual: COVID-19 i els trasplantats

Crònica I Conferència Virtual: COVID-19 i els trasplantats

La Conferència va començar amb la intervenció del Dr. Moreso, cap de la Unitat de Trasplantats Renals de l’Hospitall Vall d’Hebron i president de la Societat Catalana de Trasplantaments, explicant la terminologia del SARS-CoV-2 (COVID-19) i com es transmet el virus en la comunitat en forma de gotes d’aigua tossint, respirant o esternudant. Per això, va indicar que és necessari protegir-se mantenint la distància de seguretat de 2 metres, portant mascareta i rentant-se freqüentment les mans.

Als hospitals, molts dels ingressats per diferents malalties van ser contagiats per la COVID-19. En aquest punt, es va prendre la decisió d’aturar els trasplantaments per mantenir la seguretat dels pacients.

Tots els llits del Vall d’Hebron (700) van ser destinats a la COVID-19 i els malalts sense virus van ser reubicats a les unitats de Manterno-Infantil i Traumatologia.

El Dr. Moreso va indicar el percentatge d’afectats per la COVID-19, així com va fer referència a l’impacte que ha tingut a nivell professional i humà. Va destacar que en aquestes circumstàncies les donacions d’òrgans han caigut en picat. Per això, va mostrar un gràfic on figuraven les dades de l’any passat i els d’aquest any indicant el bon ritme en què s’havia començat l’any. S’han perdut tant els donants com els trasplantaments.

A l’aturar-se les donacions, la realització dels trasplantaments ha quedat suspesa, amb l’impacte corresponent a la llista d’espera dels pacients. Per tenir una idea de com podien anar les coses: l’any passat, de 1.000 pacients se’n van trasplantar 800.

El recompte de l’afectació de la COVID-19 en els trasplantats es procura que s’unifiqui en un sol estament (ONT, OCATT, Nefrologia) i el Ministeri de Sanitat. Per exemple, segons dades de la tercera setmana de maig de l’ONT (Organització Nacional de Trasplantaments) tenien notificats 335 trasplantats de ronyó susceptibles de tenir la COVID-19.

Quant a la població general, es calcula que s’han infectat unes 5 persones per cada 1.000 habitants. En la població de trasplantats són unes 10, ja que la probabilitat que els trasplantats s’infectin és més alta que en la població general perquè són malalts immunodeprimits.

No s’han comprovat altres variables com el lloc i el barri on viuen i la incidència que el coronavirus ha pogut tenir en ells. Malauradament, la mortalitat ha estat d’1 de cada 4 trasplantats per COVID-19.

Aquesta mortalitat deguda a la infecció en els diversos grups de trasplantaments ha estat:

  • Trasplantaments pulmonars: La incidència ha estat especialment alta.
  • Trasplantaments hepàtics: La incidència ha estat baixa.
  • Trasplantaments coronaris: La incidència ha estat alta.
  • Trasplantaments renals: La incidència ha estat alta.

L’Hospital Clínic, juntament amb el de la Vall d’Hebron, la Clínica Puigvert i l’Hospital de Bellvitge han recollit dades d’uns 30 malalts que han tingut el virus. En aquesta sèrie hi ha 103 infectats de més de 7.000 malalts que tenen a la unitat de seguiment. En definitiva, la prevalença en els trasplantats amb la COVID-19 és el doble que en la població general i tenen més risc de contagiar-se pel virus que la població general.

 

Font: ASSCAT

Autora: Roser Guiñón, voluntària i vocal de l’ASSCAT

Crònica del webinar de la WHA: Assistència a les persones amb hepatitis durant la pandèmia per COVID-19

Crònica del webinar de la WHA: Assistència a les persones amb hepatitis durant la pandèmia per COVID-19

L’Aliança Mundial contra l’Hepatitis (WHA, en les seves sigles en anglès) és una organització internacional no governamental millor coneguda pel seu paper en la defensa i sensibilització per a l’eliminació de l’hepatitis viral.

L’organització representa a 249 membres de 84 països a tot el món. L’ASSCAT és membre de la WHA.

La World Hepatitis Aliance va informar en aquest webinar sobre l’assistència a les persones amb hepatitis durant la pandèmia per COVID-19, com s’ha vist afectada i quines solucions s’han anat buscant.

Su Wang, presidenta de la WHA va donar la benvinguda al webinar per informar sobre com la COVID-19 ha impactat globalment a nivell personal, econòmic i sobre tots els projectes que es duen a terme per a l’eliminació de les hepatitis i s’han anat buscant solucions, hi ha hagut reunions online i moltes s’han hagut de cancel·lar. Va agrair la participació al webinar a les persones connectades i als representants que des de diferents països com l’Índia, Uganda, Nigèria, el Canadà, UK i Bangladesh, van compartir la seva informació i experiències.

Cary James, CEO de la WHA, va explicar com es desenvoluparia el webinar i també els resultats d’una enquesta que es va enviar als membres de la WHA sobre com la COVID-19 els hi havia afectat. En aquest sentit, va destacar que un dels principals obstacles per tenir els tractaments havia estat la falta de transport per anar als centres.

Philippa Easterbrook va exposar, com a representant de l’OMS, les estratègies que desenvolupen davant de tots els aspectes de la pandèmia, va convidar als participants a visitar el web de l’OMS on des del primer dia informen per protegir a la ciutadania. Actualment es centren en la prevenció de nous casos, i davant la falta de vacuna i tractament, va informar que s’estan desenvolupant centenars d’assajos clínics, i que els països han pres mesures per fer diagnòstics i aïllar els casos.

Mentre s’ha anat vivint amb l’amenaça de la COVID-19, les proves diagnòstiques d’hepatitis i les mesures de prevenció (siguin vacunes, reducció de danys, visites presencials, distribució de tractaments, etc.) s’han suspès.

La veu dels pacients va estar representada per ONGs que treballen en el camp de les hepatitis. Aquestes van reconèixer que hi ha hagut una major freqüència de casos de persones amb hepatitis en els grups amb COVID. Els pacients no han pogut rebre la medicació prescrita. Les ONG han intentat superar les dificultats a base de voluntaris, donar que no només era una falta de medicació, sinó també de menjar i d’allotjament.

Preguntats si les persones acceptaven bé les mesures d’aïllament recomanades per l’OMS, en aquest tema van ser una mica pessimistes, ja que molts ciutadans no canvien les seves conductes, ho han vist en la seva pròpia experiència i són conscients que costa molt un canvi d’actitud. Les ONG han intentat minimitzar el contacte no necessari i han prioritzat la seguretat de les persones que treballen en els programes d’eliminació d’hepatitis a les associacions. Tenen molt present que només falten 10 anys pel 2030, que és el límit imposat per l’OMS i amb el compromís dels països per a l’eliminació de les hepatitis.

Concretament, els pacients amb hepatitis han tingut problemes per recollir la medicació ja prescrita, per no poder anar a l’hospital. En alguns països, el transport és especialment difícil, doncs no hi ha carreteres, el terreny és muntanyós, etc. Aquest problema l’han solventat amb voluntaris que es desplaçacen en moto per portar medicines i menjar. A més, en països com Uganda també tenen altres amenaces per infeccions, com l’Ebola, que no ha desaparegut.

En resum, van presentar les accions de la societat civil servint a les seves comunitats, en aquesta terrible pandèmia global. L’impacte de la COVID-19 en l’eliminació de les hepatitis es veurà en un futur.

Ara encara és precís seguir amb el control de la COVID, treballant en la seva prevenció i reconeixent l’impacte actual en la distribució de tractaments de les hepatitis, però també a nivell de prevenció i detecció. Philippa Easterbrook va apuntar que el coneixement dels mètodes diagnòstics empleats en les hepatitis han estat útils en la COVID-19.

Su Wang, va reiterar que s’ha demostrat la importància d’actuar junts i ràpid en programes anti-COVID, i que també s’apliquen les mesures de solidaritat i anti-estigma apreses en els serveis d’hepatitis. Avui en dia, l’assistència a la COVID-19 n’és un exemple i s’està superant amb l’esforç de tots. Els professionals i els pacients s’estan adaptant als temps de crisi i alguns assoliments com la telemedicina ajudaran a introduir canvis en la medicina assistencial, ja que en temps de crisi ha de predominar l’adaptabilitat.

Així mateix, es van presentar els títols previstos dels propers webinars de la WHA:

  • Impacte de COVID-19 en els serveis de reducció de danys.
  • Prevenció de la transmissió d’hepatitis vírica de mare a fill.
  • Com donar resposta a les comunitats amb més difícil accés als programes.
  • COVID-19 i el seu impacte en l’eliminació de les hepatitis.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coodinadora del Comitè Científic de l’ELPA

 

Perspectiva d’una persona que està en espera d’un trasplantament hepàtic

Perspectiva d’una persona que està en espera d’un trasplantament hepàtic

La commemoració del Dia del Donant d’Òrgans i Teixits és una oportunitat per pensar en totes les persones i les seves famílies que es troben en llista d’espera.

Ells i elles, a més de fer front al diagnòstic de gravetat de la seva malaltia del fetge i de saber que s’han esgotat altres opcions terapèutiques, han de viure en la incertessa de quan arribarà un òrgan per a ells i si arribarà a temps.

La informació a la ciutadania sobre els resultats dels trasplantaments és essencial i el Dia del Donant d’Òrgans i Teixits és un dia especial per fer-ho. La donació obre una nova realitat al possible receptor i a la seva família.

L’experiència de les persones que ja han estat trasplantades i el que ens diuen és molt important. La realitat és que després de superar la intervenció del trasplantament, s’ha de passar una etapa d’adaptació a la nova situació, han de rebre tractament per evitar el rebuig i altres cures per mantenir la seva salut, com són possibles canvis en la seva dieta i estil de vida, la persona es va recuperant i va tenint més energia.

Després del trasplantament hepàtic la vida es veu diferent. El trasplantament permetrà al pacient una millor supervivència, amb qualitat de vida, amb millora a nivell emocional, mental, familiar i físic. El trasplantament li aportarà benestar, ganes de fer coses i farà que sigui possible seguir endavant amb els seus projectes.

Des de l’ASSCAT, esperem que es reactivin el més aviat possible els programes de trasplantament que han quedat aturats per la pandèmia de la COVID-19 i desitgem una llarga i feliç vida a tots els trasplantats i trasplantades.

 

Font: ASSCAT