by Elena M. Estrada | 20/03/2023
Per a nosaltres és una satisfacció compta amb el Dr. Pere Ginés per aquesta entrevista que enfocarem des de la perspectiva de la utilitat del FibroScan® com a mètode de diagnòstic no invasiu de les malalties del fetge.
El Dr. Pere Ginés és hepatòleg clínic i investigador, s’ha dedicat durant anys al tractament i control de pacients amb malalties hepàtiques avançades, amb especial dedicació als pacients que presenten complicacions de la seva cirrosi i que ingressen a l’hospital.
Dra. Casanovas: Quina és la seva opinió amb respecte a l’assistència actual als pacients hepàtics?
Dr. Ginés: És necessari un canvi en l’orientació de l’assistència actual als pacients hepàtics, que està molt centrada en la immediatesa de les complicacions. En una època en què disposem de tractaments curatius i preventius front a les malalties hepàtiques, hauríem de ser molt proactius per detectar els casos en fases inicials. Per això, hem de canviar el paradigma actual, donat que els pacients hepàtics ingressen a l’hospital per complicacions de la seva malaltia i sabem que podrien ser diagnosticats molt abans. Aquí és on hem de fer el canvi. És molt important detectar la malaltia hepàtica de forma precoç en lloc d’esperar a què aparegui. Per això s’han de desenvolupar i avaluar programes de cribratge que suposarien un canvi qualitatiu a la pràctica clínica.
La malaltia evoluciona d’una forma gradual i progressiva, des d’una etapa asimptomàtica que pot durar anys fins a l’aparició de símptomes i complicacions, és la fase de cirrosi descompensada que és comuna en totes les causes de malaltia crònica del fetge. En aquesta etapa, el pacient requerirà d’hospitalització pateix un deteriorament en la seva qualitat de vida i augmenten les possibilitats de mortalitat.
Dra. Casanovas: Des de fa anys, es disposa del FibroScan®, un aparell que permet quantificar l’estadi de fibrosi. Es tracta d’un mètode no invasiu del que es té experiència a tot el món i que ha estat plenament validat.
El Dr. Pere Ginés i el seu equip d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona coordinen el projecte europeu LiverScreen, finançat per la Unió Europea. La base del projecte és la detecció de l’estadi de fibrosi a través del FibroScan® a la població general. Amb aquest mètode no invasiu que és específic, fàcil d’usar i rendible per a l’avaluació de la fibrosi hepàtica es pretén realizar un diagnòstic precoç de l’afectació hepàtica i aconseguir una disminució de la mortalitat de causa hepàtica. A més, LiverScreen avalua la prevalença de fibrosi hepàtica dins de subgrups en funció dels factors de risc per a la salut i utilitza aquest coneixement per afinar en la cerca de casos. Al finalitzar el projecte, l’objectiu és disposar d’un programa d’intervenció per a la detecció precoç, específic i basat en la població, per a les malalties hepàtiques cròniques a Europa.
Entre els seus diversos objectius, el projecte LiverScreen donarà a conèixer la prevalença real, no l’estimada, de les malalties hepàtiques a la població general a Europa, que a dia d’avui no es coneix donat que són malalties asimptomàtiques durant anys.
El projecte LiverScreen s’està desenvolupant a 8 països europeus i preveu l’estudi de 30.000 persones de la població general que, en cas de presentar resultats anormals, són derivats a l’hospital per realitzar altres exploracions complementàries.
Dr. Ginés: Actualment, la tècnica no invasiva per avaluar la fibrosi del fetge és el FibroScan®, tot i que en un futur és possible que estiguin disponibles altres tècniques pel diagnòstic no invasiu i per a la detecció precoç de les malalties del fetge.
Dra. Casanovas: En la seva opinió, quin és el rol de les associacions de pacients hepàtics?
Dr. Ginés: Les associacions de pacients amb malalties hepàtiques tenen un paper molt important per millorar la informació sobre les dolències del fetge, en particular sobre les malalties hepàtiques cròniques, tant pels pacients i familiars, com dirigida a les autoritats sanitàries.
La informació i el suport proporcionat per les associacions de pacients és de gran utilitat, doncs contribueix a millorar els coneixements sobre el que s’ha de fer per tenir un fetge sa, en relació a l’alcohol, poc o res a les persones que ja tenen malaltia del fetge, dieta sana, realització d’exercici físic i hàbits saludables en general.
Dra. Casanovas: Actualment la cirrosi originada per l’hepatitis C està disminuint a tot el món gràcies al tractament amb fàrmacs antivirals, però la prevalença de la cirrosi deguda al consum nociu d’alcohol i, sobretot, a la malaltia per acúmul de greix al fetge està augmentant a Europa i globalment. La malaltia hepàtica per acúmul de greix s’associa a trastorns metabòlics com l’obesitat o la diabetis de tipus 2, i afecta, aproximadament, a un 25% de la població mundial. Encara que només una part dels pacients amb malaltia hepàtica per greix desenvoluparan cirrosi, el principal factor predictiu és l’existència de fibrosi hepàtica amb progressió variable a cirrosi.
Dr. Ginés: Efectivament, conèixer l’estadi de fibrosi al fetge a la població general és útil per dissenyar estratègies de cribratge que ens permetin diagnosticar de forma precoç la malaltia hepàtica amb risc de progressió. Actualment, malauradament, no disposem d’aquestes estratègies en l’àmbit de la Salut Pública.
Dra: Casanovas: El projecte LiverScreen no parteix de zero. Dos estudis liderats pel Dr. Pere Ginés ja van posar de manifest que el FibroScan® o elastografia hepàtica com a tècnica no invasiva per mesurar la rigidesa del fetge, és una estratègia eficaç i rendible en la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica.
En el primer estudi, es van avaluar més de 3.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es va veure que prop d’un 4% tenien una malaltia hepàtica avançada sense diagnosticar i amb risc de desenvolupar cirrosi o càncer de fetge.
En el segon estudi, els investigadors van incloure 6.295 participants de sis països diferents (França, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong) que havien participat en estudis prospectius independents realitzats amb anterioritat. Es va demostrar que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de Salut Pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi.
Amb el nou projecte, es volen confirmar els resultats previs en un número major de persones i països i avaluar el potencial del FibroScan® o elastografia hepàtica, en el cribratge de malaltia hepàtica crònica a la població general. També es realitzarà una anàlisi bioestadística per crear algoritmes que permetin identificar quins són els grups de risc. Quin és l’objectiu d’aquesta estratègia?
Dr. Ginés: El nostre objectiu és que aquesta estratègia que proposem s’implementi als sistemes sanitaris de tot Europa, amb el que es convertiria en el primer programa de detecció precoç dirigit al cribratge d’una malaltia no oncològica.
Font: ASSCAT
*Podeu saber més sobre el Projecte Europeu LiverScreen, clicant aquí.
by Elena M. Estrada | 16/03/2023
Des del Grup de Treball de l’ASSCAT considerem important redactar aquest missatge amb l’objectiu d’informar sobre el virus de l’Hepatitis Delta (VHD). Aquest és un virus defectuós que precisa del virus B de l’Hepatitis (VHB) per replicar-se, per tant, per tenir el VHD s’ha de tenir el VHB.
Amb aquesta informació no volem preocupar a ningú, però sí informar i transmetre que ens estem trobant amb què alguns pacients amb VHB, no saben si també tenen el VHD. Durant anys, aquests virus produeixen dany al fetge d’una forma asimptomàtica i, a més, fins ara no existia tractament.
Actualment existeix un tractament denominat Hepcludex. Aquest medicament ja ha estat aprovat per l’Agència Europea del Medicament (EMA) pel tractament de l’hepatitis per VHD. En l’actualitat estan en curs negociacions per al seu finançament pel Sistema Nacional de Salut i les indicacions clíniques per a la seva prescripció.
La proposta actual dels experts inclosa a les Guies Clíniques i que s’està generalitzant és que a tots els pacients que siguin portadors del VHB se’ls sol·liciti a l’analítica la prova de l’Hepatitis Delta (VHD). Si te l’han realitzat i has donat negatiu, perfecte, però no a tots se’ls hi està fent. Per això, és crucial aquesta informació, tant pel pacient com per a l’atenció mèdica i els serveis sanitaris.
Si et trobes en el cas de tenir hepatitis B i no saber si a més tens VHD, t’aconsellem comentar-ho amb l’especialista a veure què opina i fonamentalment per tu mateix.
Si estiguessis diagnosticat de VHD, fes-nos-ho saber si us plau, trucant al telèfon 615052266 o enviant un correu electrònic a: informacio@asscat-hepatitis.org i t’oferirem més informació.
Moltes gràcies per la teva col·laboració!
Voluntariat de l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 09/03/2023
Dimecres 22 de març, de 9h a 14h i de 15h a 19h, l’ASSCAT organitzarà a la seva seu una Jornada d’Informació i Proves amb FibroScan® per a tots els socis i sòcies de l’Associació.
Per a la realització d’aquesta prova no-invasiva es requereix un dejú de 4 hores (no prendre líquids ni sòlids). Disposarem d’un aperitiu al finalitzar la mateixa.
La Jornada d’Informació i Proves amb FibroScan® tindrà lloc a la planta 6 de “l’Hotel d’Entitats La Pau” (C/ Pere Vergés 1, Barcelona. 08020). Rebrem als pacients a la Sala Catalunya i els acompanyarem a la sala 14, on es realitzarà la prova amb un metge i una infermera especialistes.
L’objectiu d’aquesta Jornada és que els socis i sòcies de l’ASSCAT coneguin l’estat de fibrosi del seu fetge, així com la detecció del fetge gras.
Per a nosaltres és una oportunitat d’anar recuperant les activitats presencials que, abans de la pandèmia, organitzàvem a l’Associació. Durant la Jornada podrem saludar-nos, compartir experiències amb altres socis i amb els voluntaris “Pacients Experts” de l’entitat.
Per demanar la vostra cita, podeu enviar un email a: informacio@asscat-hepatitis.org o trucar al: 933 145 209 o al 615 052 266. Queden poques places disponibles!
Font: ASSCAT
by Elena M. Estrada | 01/03/2023
Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, la Comissió Gestora d’aquesta diada va organitzar la seva 16ª edició el dimarts 28 de febrer, de 9:30h a 15:00h a La Pedrera – Casa Milà ( Pg. de Gràcia, 92, 08008 Barcelona). A aquesta Jornada va assistir, en representació de l’ASSCAT, la voluntària, pacient experta i tresorera de l’Associació, Pilar Martínez.
El lema escollit des d’Europa per a aquesta 16ª edició va ser: “Everyone deserves equatable opportunities and acces to health care”, en el qual es va posar l’accent en el fet que tothom mereix oportunitats equitatives i accés a l’atenció sanitària. A Catalunya, sota el lema “Junts fem pinya”, es va posar en valor la necessitat de fer accions formatives i divulgatives per tal d’afavorir una societat més inclusiva i empàtica, i de dotar d’eines a les persones afectades i el seu entorn, de cara que estiguin informades i participin cada cop més en la presa de decisions en matèries d’ètica, recerca i accés als medicaments.
Aquesta Jornada divulgativa va unir les veus d’afectats i afectades, professionals de la salut, recercadores i recercadors, i representants institucionals, per tal d’informar sobre les malalties minoritàries i donar-ne visibilitat.
Quin va ser l’objectiu de la Jornada?
Augmentar l’equitat per a les persones que viuen una malaltia minoritària i les seves famílies. El Dia Mundial és una oportunitat per conscienciar a la societat que les persones que viuen amb una malaltia minoritària arreu del món pateixen una desigualtat d’accés al diagnòstic, al tractament, a l’atenció i a les oportunitats socials, segons recull el Rare Diseases Day.
Junts Fem Pinya – Estructura de la jornada
La Jornada va arrencar amb una taula inaugural, seguida dels testimonis a tres veus que, un any més, ens van traslladar les dificultats i les necessitats del dia a dia de les persones que viuen afectades per una malaltia minoritària i les seves famílies.
La primera sessió va estar dedicada a l’equitat a l’accés als tractaments d’alta complexitat. Es va debatre sobre els processos d’accés als tractaments d’alta complexitat.
La segona sessió va estar dedicada a l’equitat a les diferents etapes de la vida. Es va donar una visió des de les necessitats d’un infant amb una malaltia minoritària en temes d’educació, benestar i salut. La transició de pediatria a adult i les necessitats en aquestes tres àrees en edat adulta.
En finalitzar la jornada, es van lliurar els reconeixements que la Comissió Gestora del Dia Mundial atorga als i les professionals que destaquen per la seva trajectòria i compromís professional en favor de les malalties minoritàries.
Podeu consultar el programa aquí i inscriure-us a la Jornada aquí.
Font: malaltiesminoritaries.org
by Elena M. Estrada | 07/02/2023
El dia 1 de febrer del 2023, representants de la Junta de la ELPA (Associació Europea de Pacients Hepàtics) vam tenir l’oportunitat de visitar l’Hospital del Fetge ubicat a Mansoura (Egipte). Vam poder apreciar de primera mà la seva qualitat com a centre assistencial.
El Professor Gamal Shiha (*) és el promotor i director del centre i el president de l’Associació de Cura de Pacients Hepàtics, qui pertany a l’ELPA i ens va acompanyar durant la visita.
L’Institut i Hospital d’Investigació del Fetge a Egipte (ELRIAH) és una ONG sense ànim de lucre, fundat el 2011, ubicat a uns 150 km al nord-est de El Cairo, i a uns 20 km de Mansoura, a la ribera del Nil. ELRIAH pertany a l’Associació de Cura de Pacients Hepàtics (ALPC), una ONG fundada el 1995. ALPC és membre fundador de l’Associació Europea de Pacients Hepàtics (ELPA) i va participar de manera efectiva en l’establiment de l’Aliança Mundial contra l’Hepatitis (WHA), composta per més de 170 organitzacions que treballen en el camp de les hepatitis virals.
ELRIAH ofereix una atenció integral a adults i nens amb malalties hepàtiques. Té un total de 100 llits, a més de departaments per a pacients ambulatoris, laboratoris d’investigació i de diagnòstic mèdic, cirurgia, radiologia, endoscòpia, investigació clínica, gestió de la qualitat de l’atenció mèdica, farmàcia i centre de publicacions.
En els últims anys, han afegit dos edificis: el primer és el centre d’investigació, dedicat als assajos clínics i amb laboratoris de ciència bàsica; el segon edifici està dedicat a la docència i està reconegut oficialment com a centre de formació per a infermeria hepàtica i tècnics de laboratori avançat.
Aquest hospital es va centrar durant anys en l’hepatitis C, doncs és un gran problema a Egipte, amb l’endemicitat del genotip 4 a tot el país.
Actualment, tant a la seva vessant assistencial com investigadora, les àrees de major interès en els seus estudis són:
- Càncer, hepàtic i extrahepàtic.
- MAFLD, malaltia hepàtica metabòlica associada a fetge gras.
- Malalties Tropicals desateses.
- Hepatitis víriques.
En consultes externes es compta amb clíniques especialitzades com: medicina interna, pediatria, oncologia, cirurgia, psiquiatria, gestió del dolor i osteoporosi i atenen a més de 100.000 pacients hepàtics a l’any. Proporciona diagnòstic i tractament de malalties gastrointestinals i hepàtiques: hepatitis (aguda i crònica), masses hepàtiques i lesions focals, malalties autoimmunes del fetge, malalties metabòliques del fetge, cirrosi hepàtica i les seves complicacions.
Els laboratoris clínics i d’investigació d’ELRIAH estan equipats amb màquines automatitzades al laboratori de diagnòstic clínic amb unitats de biologia molecular, immunologia, bioquímica, microbiologia i un laboratori d’investigació que inclou unitats de biologia molecular, cèl·lules mare, citometria de flux i cultiu de teixits.
El departament de radiologia brinda serveis de diagnòstic i terapèutics, conté ecografia, tomografia computeritzada (TC trifàsica d’abdomen i pelvis, portografia de TC i volumetria de TC) i radiologia intervencionista (TACE, quimioembolització transarterial), ablació per microones i biòpsia hepàtica.
La Unitat d’Endoscòpia realitza serveis de diagnòstic i també intervencionistes, mitjançant endoscòpia digestiva alta, colonoscòpia, colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (ERCP) i ecografia endoscòpica (EUS).
El Departament de Cirurgia Digestiva realitza cirurgia hepatobiliar, cirurgia de gastroenterologia i cirurgia colorrectal, intervencions per laparotomia o bé laparoscòpiques.
ELRIAH té un programa d’investigació clínica i està a l’avantguarda del desenvolupament de noves teràpies i noves proves de diagnòstic per a l’hepatitis viral i altres formes importants de malalties hepàtiques. Així mateix, continua participant activament en protocols d’investigació institucionals, nacionals i internacionals, en especial d’hepatologia i oncologia. El departament d’investigació clínica compta amb una Unitat d’Assajos Clínics que ha participat recentment als assajos clínics realitzats a nivell mundial per avaluar la seguretat i eficàcia de Sofosbuvir com a tractament oral per a l’hepatitis C de genotip 4. A més, disposen de la Unitat de Bioequivalència, de la Unitat d’Investigació Experimental i de la Unitat d’Epidemiologia.
(*) El director de l’Hospital del Fetge és el Professor Gamal Shiha, molt conegut per haver organitzat programes d’eliminació de l’hepatitis C a aldees d’Egiptes, per la forma de dur-ho a terme i per oferir un finançament a les persones que no disposaven de suficients recursos. A més, és un dels líders mundials que defesen el canvi de nom de NASH a MAFLD.
El Dr. Shiha és professor de Medicina Interna i Cap de la Unitat Gastrointestinal i Hepàtica de la Universitat de Mansoura. Com a metge, va veure de primera mà les complicacions per l’hepatitis C (VHC) entre els seus pacients i es va inspirar per crear l’Associació d’Atenció de Pacients Hepàtics (ALPC) el 1997. ALPC brinda atenció i tractament gratuïts per a malalties hepàtiques a aquells que no poden pagar-ho. El 2011, va fundar l’Institut i Hospital d’Investigació del Fetge d’Egipte (ELRIAH). L’hospital treballa com un centre d’excel·lència equipat amb equipaments i professionals mèdics actualitzats.
Per arribar a més pacients, el professor Shiha va desenvolupar un model d’extensió basat en la comunitat (educar, avaluar i tractar) per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la infecció per hepatitis C i B a les aldees de les zones rurals d’Egipte. Es va implementar en més de 100 aldees en diverses zones d’Egipte entre juny del 2015 i abril del 2019. Més de 250.000 persones van ser examinades pel VHC i el VHB. Un total de 16.500 pacients infectats pel VHC van rebre tractament gratuït. Els pacients també van rebre educació en salut per promoure comportaments i pràctiques segures a la comunitat per reduir encara més la transmissió i les noves infeccions.
Posteriorment, el Dr. Gamal va ser nominat per encapçalar el Comitè Científic i d’Educació del Parlament egipci el 2016. A través d’aquest càrrec, va treballar amb els nivells més alts del Govern per desenvolupar la Iniciativa “100 Milions de Vides Saludables”, un compromís nacional per avaluar a tots els egipcis per detectar hepatitis C i proporcionar tractament sense cap cost pels pacients. Aquesta iniciativa ha estat anunciada com la major campanya de Salut Pública implementada per un estat nació.
El Dr. Shiha va continuar amb el seu treball durant la pandèmia de COVID-19. El 2020, l’Hospital Egipci del Fetge va rebre 45.380 pacients. Més de 539 pacients amb VHC van rebre tractament i 6.203 pacients reben tractament anti-VHB mensualment sense cap cost pel pacient.
Al finalitzar la visita a l’Hospital del Fetge a Mansoura, els hi desitgem molt d’èxit en els seus projectes. Seguirem els seus avenços i estem segurs que la seva intel·ligència i determinació per treballar per i amb els pacients hepàtics seguirà donant excel·lents fruits.
Autora: Dra. Teresa Casanovas, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de la European Liver Patients’ Association (ELPA)
by Elena M. Estrada | 30/11/2021
L’ASSCAT ha elaborat un document amb 10 preguntes freqüents sobre el carcinoma hepatocel·lular o hepatocarcinoma (HCC). Totes elles són preguntes que responen a les qüestions més comuns sobre el càncer de fetge i que, molts cops, ens pregunten les persones que realitzen consultes a l’Associació.
Preguntes freqüents sobre l’Hepatocarcinoma (HCC)
1.- Quin és el càncer hepàtic primari més freqüent?
És el Carcinoma Hepatocel·lular (HCC, en les seves sigles en anglès) o Hepatocarcinoma, que s’origina en les cèl·lules hepàtiques (hepatòcits) i integra aproximadament el 90% de tots els casos de càncer primari de fetge. La seva elevada freqüència, és el setè tipus de càncer més freqüent a nivell mundial, la seva elevada mortalitat i la seva possilitat de prevenció fan que aquest tipus de càncer sigui un problema de Salut Pública global.
2.- Qui té un risc major de desenvolupar Hepatocarcinoma (HCC)?
Les persones que tenen un risc conegut són els pacients amb malaltia crònica del fetge, els pacients que pateixen cirrosi i que en un elevat percentatge poden romandre asimptomàtics (cirrosi compensada) durant anys. Totes les malalties del fetge que cursen amb fibrosi progressiva poden ser oncogèniques.
Les causes de la malaltia hepàtica més comunes són: infecció pel virus de l’hepatitis B o pel virus de l’hepatitis C, consum nociu d’alcohol, esteatohepatitis no-alcohòlica (actualment anomenada hepatitis metabòlica), hepatitis autoimmunes, etc., són prevenibles o tractables. L’hepatocarcinoma es podria prevenir? Com es realitza la prevenció de l’Hepatocarcinoma (HCC)?
És fonamental disposar de la vacuna preventiva front a l’hepatitis B, ja que en els països on fa ja dècades que s’administra s’ha demostrat una menor incidència d’HCC, per exemple, a Taiwan. En el cas de l’hepatitis per VHC no es disposa de vacuna, però el tractament actual amb AADs, eficaç en tots els genotips del VHC i curatiu en més del 95%, permet trencar la cadena de transmissió i disminueix la incidència d’HCC si el pacient rep el tractament en les fases precoces. En relació a la ingesta nociva d’alcohol, amb la finalitat d’evitar patologies greus i càncer, s’haurien d’instaurar pautes d’informació i control a nivell legal i d’impostos als països. Així com establir pautes per un estil de vida saludable, alimentació correcta i afavorir la realització d’exercici físic per evitar en la mesura del possible l’obesitat en la població des de l’edats infantil.
3.- Com es diagnostica l’Hepatocarcinoma?
El diagnòstic de l’hepatocarcinoma (HCC), en la gran majoria de casos, es realitza per mètodes no invasius als programes de cribratge, és a dir, no és precís fer una biòpsia del tumor i es fa per mètodes radiològics. El més habitual és que es detecti en una ecografia abdominal programada en l’estudi de cribratge, que recomana el control cada 6 mesos en els pacients amb hepatopatia crònica.
En el pacient amb diagnòstic ecogràfic i degut a les característiques vasculars del tumor, es confirma el diagnòstic mitjançant tècniques d’imatge dinàmiques i amb contrast (TAC / RM). En cas que el patró captació no sigui el característic mitjançant aquestes tècniques d’imatge, haurà d’efectuar-se una biòpsia de la lesió.
4.- Quin valor diagnòstic té la determinació en l’analítica de l’alfa-fetoproteïna (AFP) com a marcador tumoral a l’hepatocarcinoma (HCC)?
L’alfa-fetoproteïna (AFP) és una proteïna que normalment només es produeix en el fetus durant el seu desenvolupament. Si apareix en adults, pot servir com un marcador tumoral. Però els nivells elevats d’AFP en ocasions es produeixen per la inflamació hepàtic (fals positiu) per diferents motius i un elevat percentatge de casos d’HCC confirmats no tenen una elevació de l’AFP. És per això que, a les guies clíniques de l’EASL (European Association for the Study of the Liver), no s’inclou la determinació de l’AFP en les proves de cribratge i detecció precoç de l’HCC, estableixen que com screening s’ha de realitzar una ecografia abdominal cada 6 mesos amb o sense AFP.
5.- Per què és important el diagnòstic precoç de l’Hepatocarcinoma (HCC)?
Al confirmar el diagnòstic d’HCC en un pacient portador d’una malaltia crònica del fetge (cirrosi hepàtica / fibrosi avançada del fetge) que pot estar en una fase asimptomàtica, s’aplica una classificació pronòstica o estadiatge que comprèn la informació necessària per establir la teràpia a aplicar i el pronòstic estimat. Els tractaments recomanats i aplicables en les etapes més precoces tenen una major eficàcia.
6.- Com es classifica l’hepatocarcinoma (HCC)? Quin és el sistema d’estadiatge?
El sistema d’estadiatge, classificació pronòstica o fase en què es troba el tumor i l’equip multidisciplinari necessari pel maneig de l’HCC són crucials. L’estadiatge es realitza amb la classificació BCLC (Barcelona Clinic Liver Cancer) que aquest any commemora el 35è aniversari de la seva publicació i té en compte les característiques del pacient, del tumor i la funcionalitat del fetge.
L’equip multidisciplinari en l’HCC engloba totes les especialitats mèdiques o quirúrgiques rellevants en la pràctica clínica, que és clau des del primer moment en la presa de decisions i en la informació clau que van rebran els pacients i els seus familiars en un tumor que requerirà d’una estratègia diagnòstica i d’un tractament seqüencial o una combinació de teràpies.
7.- Quin és el paper de l’Equip Multidisciplinari (EMD) a l’Hepatocarcinoma (HCC) i per què és necessari?
El pacient que té un HCC presenta dues malalties principals: la cirrosi hepàtica, que és la seva malaltia de base, i el càncer. Precisa pel seu diagnòstic i cura diferents especialistes: hepatòlegs, oncòlegs, radiòlegs, radiòlegs intervencionistes, farmacèutics, equips d’infermeria, psicòlegs, treballadors socials, nutricionistes, etc. que han de compartir decisions i informació d’una forma integrada. Revistes científiques internacionals han publicat que treballant en equip s’aconsegueix una millor supervivència.
8.- Informació als pacients amb Hepatocarcinoma (HCC). La importància que el pacient i família estiguin ben informats
Després del diagnòstic, el pacient i els seus familiars estan en xoc, necessiten informació i respostes a les seves inquietuds. És primordial que el pacient tingui al seu abast professionals que atenguin amb paciència i empatia les seves preguntes i inquietuds i, cada cop més, es reconeix el rol de les associacions de pacients que han passat per situacions similars i les han pogut superar. A més, l’equip multidisciplinari és fonamental per compartir la informació i consensuar decisions diagnòstiques, clíniques i terapèutiques en base a l’evidència científica, doncs d’això dependrà l’esperit amb el qual els pacients afrontaran el seu dia a dia amb el tractament i l’evolució d’aquesta malaltia oncològica.
9.- Barreres actuals que hem detectat en els pacients hepàtics amb càncer de fetge
En base a les consultes que rebem a l’ASSCAT, hem detectat les àrees en què s’ha de treballar més: la informació i educació enfocades als pacients hepàtics, les seves famílies i a la població en general per ser un problema de salut pública global; la prevenció de les malalties hepàtiques mitjançant la vacuna protectora front a l’hepatitis B, els tractaments curatius anti-VHC que tallen la cadena de transmissió; i la difusió de consells institucionals i publicitaris sobre la importància de l’estil de vida saludable, que tenen conseqüències a nivell individual i col·lectiu i també amb la finalitat d’aturar els costos sanitaris derivats de la càrrega assistencial i terapèutica de les malalties cròniques hepàtiques i del càncer de fetge.
Es precisen més diagnòstics precoços, donat que es sap que és un càncer que anirà en augment i es coneixen les circumstàncies de risc per patir-lo, pel que s’han d’establir els mitjans tècnics i humans per tenir bons programes de cribratge. Es necessita disposar de tractaments accessibles i d’equips multidisciplinaris dedicats específicament a l’HCC. Així mateix, proposem una major participació de les associacions de pacients hepàtics per donar a conèixer més l’HCC, per informar i millorar la conscienciació social i política actuals, per millorar els resultats clínics i per afrontar l’estigma que existeix en torn a les malalties del fetge.
10.- Tractaments actuals de l’hepatocarcinoma (HCC) són els tractaments sistèmics?
El tractament de l’HCC ha millorat en els últims 10 anys. El tractament quirúrgic (resecció hepàtica i trasplantament de fetge) i/o tècniques d’ablació han estat els principals tractaments curatius en els casos d’HCC; no obstant, la seva aplicabilitat és limitada. Es requereix d’una estricta selecció dels pacients, amb el que s’han aconseguit millorar els resultats de la resecció quirúrgica, de l’ablació i de la supervivència 10 anys després del trasplantament de fetge.
Actualment, les teràpies sistèmiques, inclosos els inhibidors de punts de control immunològic (ICI), els inhibidors de tirosina quinasa (TKI) i els anticossos monoclonals, han demostrat relatius bons resultats comparant amb la teràpia oral per l’HCC en fase avançada. S’estima que aproximadament del 50% al 60% dels pacients amb HCC rebran teràpies sistèmiques al llarg de la seva vida, particularment en les etapes avançades de la malaltia. Aquest camp ha experimentat progressos en relació a la selecció dels pacients i amb el desenvolupament de teràpies sistèmiques en els últims 5 anys. Alguns estudis i assajos clínics han reportat un augment de la supervivència i de la qualitat de vida dels pacients.
*Podeu descarregar el document en PDF aquí.
