Nova guia de l’OMS sobre la prevenció de la transmissió materna-infantil de l’hepatitis B

Nova guia de l’OMS sobre la prevenció de la transmissió materna-infantil de l’hepatitis B

Les dones embarassades que donen positiu per a la infecció d’hepatitis B i tenen un alt nivell de VHB a la sang han de rebre teràpia antiviral preventiva amb tenofovir des de la setmana 28 de l’embaràs fins al naixement, l’Organització Mundial de la Salut recomana en noves pautes sobre la prevenció de la transmissió infantil d’hepatitis B de mare a fill.

Els nadons poden protegir-se contra la infecció per hepatitis B a través d’una vacuna segura i efectiva.

L’OMS recomana que tots els recent nascuts rebin una primera dosi de la vacuna contra l’hepatitis B tan aviat com sigui possible després del naixement, preferiblement dins de les 24 hores, seguida d’almenys dues dosis addicionals.

La proporció de nens menors de cinc anys amb infecció crònica per hepatitis B (VHB) es va reduir a poc menys de l’1% el 2019, en comparació amb prop del 5% en l’era prèvia a la vacuna (el període comprès entre els anys 80 i principis dels 2000), segons noves estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En el Dia Mundial de l’Hepatitis 2020, l’OMS va fer una crida a intensificar els esforços per prevenir la transmissió materna-infantil del VHB a través de proves a dones embarassades i la provisió de profilaxi antiviral a qui ho necessiten i mantenint i ampliant l’accés a la vacunació contra l’hepatitis B i la vacuna de dosi de naixement.

L’ampliació de la vacuna contra l’hepatitis B a tot el món durant les últimes dues dècades, que és deguda en gran part al suport ofert per Gavi, l’Aliança de Vacunes, ha estat una gran història d’èxit de salut pública i ha contribuït a la disminució de les infeccions per VHB entre nens. El 2019, la cobertura de 3 dosis de la vacuna contra l’hepatitis B durant la infància va assolir el 85% a tot el món, front al 30% el 2000. No obstant, l’accés a la primera dosi crítica dins de las 24 hores posteriors al naixement segueix sent desigual. La cobertura global d’aquesta dosi de naixement és del 43%, però es redueix al 34% en la Regió del Mediterrani Oriental de l’OMS i només al 6% a la Regió d’Àfrica de l’OMS.

“Ampliar l’accés a una dosi oportuna de la vacuna contra l’hepatitis B és la pedra angular dels esforços per prevenir la transmissió del VHB de mare a fill. Pels països, especialment en regions com l’Àfrica subsahariana, on la dosi de naixement de la vacuna contra l’hepatitis B encara no s’ha introduït, és una prioritat garantir aquesta protecció el més aviat possible”, va explicar la Dra. Meg Doherty, Directora de VIH mundial, Programes d’Hepatitis i ITS.

Una forma addicional de protegir als nens és proporcionar a les dones embarassades un tractament antiviral per reduir la transmissió del VHB de mare a fill. L’OMS ja recomana les proves de rutina de totes les dones embarassades per detectar el VHB, així com el VIH i la sífilis el més aviat possible en el seu embaràs. En vista de la nova evidència sobre la seguretat i l’eficàcia de la profilaxi antiviral en dones embarassades i els seus fills, l’OMS publica dues noves recomanacions:

  • Les dones embarassades que donen positiu per infecció d’hepatitis B i tenen un alt nivell de VHB a la sang (coneguda com a càrrega viral del VHB) han de rebre teràpia antiviral preventiva amb tenofovir des de la setmana 28 de l’embaràs fins al naixement. El medicament antiviral, tenofovir, està disponible a baix cost en molts països del món per menys de 3 dòlars al mes.
  • En entorns on la prova de càrrega viral del VHB no està disponible, l’OMS recomana l’ús d’una prova alternativa de baix cost (HBeAg) per determinar si una dona és elegible per a la teràpia antiviral preventiva.

En els països que ja han aconseguit una alta cobertura de la vacuna contra l’hepatitis B, inclosa la dosi oportuna de naixement, les proves de rutina per a la infecció pel VHB entre les dones embarassades i la profilaxi antiviral per a les persones necessitades és una oportunitat addicional per prevenir la transmissió de mare a fill.

Pots descarregar la guia completa clicant aquí.

 

Font: infohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

AASLD: Informació clínica per a membres d’equips de salut que atenen pacients amb malalties del fetge i receptors de trasplantament hepàtic durant la pandèmia de COVID-19

AASLD: Informació clínica per a membres d’equips de salut que atenen pacients amb malalties del fetge i receptors de trasplantament hepàtic durant la pandèmia de COVID-19

Aquest document representa l’opinió col·lectiva dels seus autors i ha estat aprovat per la Junta Directiva de l’AASLD a partir de la data de publicació. El seu ús és voluntari i la seva finalitat és proporcionar informació als proveïdors de cures mèdiques d’hepatologia i trasplantament hepàtic. Aquest document no és una guia de pràctica subjecta a rigor metòdic segons la definició de Health and Medicine Division of the National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine (anteriormente Institute of Medicine), ni tampoc s’ha utilitzat el sistema de qualificació GRADE (Grading of Recommendations, Assessment, Development, and Evaluation). El document no defineix un estàndard de pràctica o un estàndard d’atenció. No ha de considerar-se com incloent de tots els tractaments o mètodes d’atenció mèdica adequats, ni pretén substituir el parer professional independent del proveïdor. Hospitals, clíniques i consultoris privats han de tenir en compte les normes, pràctiques i circumstàncies locals.

Perspectiva general i raó fonamental

La malaltia per coronavirus 2019 (COVID-19), causada pel virus SARS-CoV-2, s’està estenent ràpidament a tot el món. Els hospitals i proveïdors d’atenció mèdica als Estats Units s’estan preparant per un previsible augment dels pacients crítics, però pocs estan totalment equipats per gestionar aquesta nova malaltia. Tanmateix, tots hem de fer la nostra part per instruir i aconsellar als nostres pacients així com preparar les nostres clíniques i hospitals per fer front als dràstics canvis necessaris per mitigar la propagació del SARS-CoV-2 o correm el risc de veure superada la capacitat del nostre sistema sanitari. A més, hem de seguir gestionant l’atenció dels nostres pacients amb malaltia hepàtica i els nostres receptors de trasplantament de fetge, on sorgiran problemes logístics i farmacològics únics. D’acord amb el Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC), els següents grups de pacients tenen risc d’una presentació de COVID-19 més greu: pacients >65 anys, pacients amb problemes cardiovasculars, diabetis mellitus, obesitat mòrbida, amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), o amb malaltia crònica hepàtica. No obstant, si bé el CDC considera que les persones amb malaltia crònica del fetge tenen un major risc, no està clar si els pacients amb cirrosi, aquells amb hepatitis autoimmune en tractament amb immunosupressors, i pacients pre i post trasplantament en tractament amb immunosupressors un major risc de COVID-19 greu.

Degut a la quantitat extraordinària de dades que emergeixen ràpidament sobre COVID-19, és difícil per a qualsevol clínic mantenir-se al cas de tota la informació pertinent. La intenció d’aquest document és informar sobre les dades disponibles respecte del COVID-19, i com aquesta malaltia pot afectar als hepatòlegs i a altres membres d’equips de salut responsables de pacients amb malalties del fetge i als seus pacients. El nostre objectiu és proporcionar una guia pel desenvolupament de recomanacions clíniques i polítiques, per mitigar l’impacte de la pandèmia de COVID-19 en pacients amb malalties hepàtiques i l’equip de salut al seu càrrec. Tenint en compte que el SARS-CoV-2 pot transmetre’s des d’individus asimptomàtics, inclosos els nens, així com, pot detectar-se en les femtes després de l’eliminació viral del tracte respiratori, aquestes recomanacions han estat generades per protegir als nostres pacients, comunitats i treballadors de la salut. Dades de la Xina, Itàlia i Espanya, amb informes esbalaïdors d’Itàlia, indiquen que fins el 20% dels treballadors de la salut que atenen a pacients amb COVID-19 poden infectar-se. Hem de treballar ràpidament per contenir la propagació del SARS-CoV-2 i per garantir que es preservarà la capacitat del nostre sistema d’atenció mèdica, inclosa la capacitat de detectar el virus i mantenir la disponibilitat de llits d’unitats de cures intensives (UCI), ventiladors i treballadors de la salut.

Per descarregar el document complet, clicar aquí.

 

Font: aasld.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Accés al tractament d’hepatitis C i cures de persones que s’injecten drogues: desatenent a les persones més desproporcionadament afectades

Accés al tractament d’hepatitis C i cures de persones que s’injecten drogues: desatenent a les persones més desproporcionadament afectades

L’obtenció de dades precises i d’alta qualitat sobre l’hepatitis C segueixen sent una lluita pels països que estan ampliant l’accés al tractament, expandint els serveis de diagnòstic i desenvolupament els seus plans nacionals d’hepatitis. Hi ha poca informació sobre com les persones que s’injecten drogues es tenen en compte en els plans nacionals d’hepatitis i en quina mesura estan sent testades, tractades i derivades a serveis de reducció de danys i altres cures sanitàries. Les dades procedents de la base de dades col·laborativa, pública i gratuïta, mapCrowd, es van recopilar entre el 9 d’abril i el 30 d’octubre del 2019 de més de 44 països, proporcionades per 60 contribuents de mapCrowd.

Per complementar les seves aportacions, duem a terme una revisió de la literatura i intercanvi d’informació amb l’Organització Mundial de la Salut i la Reducció de Danys Internacional. Aconseguim recopilar informació actualitzada sobre els següents punts:

  • Nombre estimat de persones que s’injecten drogues.
  • Prevalença nacional estimada d’anticossos de VHC i virèmia entre les persones que s’injecten drogues.
  • Existència de diverses restriccions de tractament, inclosa l’abstinència de substàncies.
  • Estimació de l’ús de tractament en la població general i entre les persones que s’injecten drogues.
  • Si els serveis de reducció de danys estan inclosos en les polítiques nacionals.

Basant-nos en aquestes dades, resumim els resultats clau, senyalant que els contribuents a cada país van facilitar dades específiques de projectes i poden no aportar una visió integral de totes les realitats que enfronten les persones que s’injecten drogues i les seves necessitats de salut, inclòs el VHC.

Aquest resum executiu té com a objectiu proporcionar evidència complementària pels activistes relacionada amb l’accés al tractament de l’hepatitis C i les persones que s’injecten drogues, el que podria ajudar a informar les campanyes nacionals i regionals.

Per llegir el resum executiu complet, clicar aquí.

 

Font: hepcoalition.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Eliminació de l’hepatitis C. Document
 de posicionament de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH)

Eliminació de l’hepatitis C. Document
 de posicionament de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH)

L’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) està convençuda que l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya és possible sempre i quan siguem capaços d’emprar els recursos i les eines necessàries per a la mateixa.

Aquest document reflecteix la posició de l’AEEH respecte a l’eliminació del virus de l’hepatitis C (VHC), establint una àmplia sèrie de recomanacions que es poden agrupar en cinc categories:

1) Cribratge del VHC en funció de l’edat, de l’existència de factors de risc clàssics d’adquisició de la infecció, cerca activa de pacients diagnosticats amb anterioritat i desenvolupament d’estratègies de microeliminació en poblacions vulnerables.

2) Simplificació del diagnòstic del VHC (diagnòstic en un sol pas i diagnòstic en el punt d’atenció del pacient).

3) Simplificació del tractament dels pacients i millora dels circuits assistencials.

4) Mesures de política sanitària.

5) Establiment d’indicadors d’eliminació del VHC.

Pots descarregar el document complet en PDF, clicant aquí.

 

Font: Gastroenterología y Hepatología

Referència: Crespo J, et al. Eliminación de la hepatitis C. Documento de posiciona- miento de la Asociación Española para el Estudio del Hígado (AEEH). Gastroenterol Hepatol. 2019. https://doi.org/10.1016/j.gastrohep.2019.09.002

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Llibre Blanc: Superar les barreres pel diagnòstic de l’hepatitis viral: el paper de la societat civil i la comunitat afectada en la cerca dels “milions perduts”

Llibre Blanc: Superar les barreres pel diagnòstic de l’hepatitis viral: el paper de la societat civil i la comunitat afectada en la cerca dels “milions perduts”

Aquest Llibre Blanc, elaborat per la World Hepatitis Alliance (WHA), presenta recomanacions per superar les barreres existents per diagnosticar les hepatitis B i C. Reconeix el progrés realitzat des de l’adopció de l’Estratègia del Sector de la Salut Mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’hepatitis viral, 2016-2021, inclosa la nova guia de prova de l’OMS que molts països estan començant a implementar, però també que 9 de cada 10 persones amb hepatitis viral al món estan sense diagnosticar. Les recomanacions es basen en una enquesta multinacional encarregada per la WHA sobre les barreres al diagnòstic d’hepatitis viral i una reunió mundial de parts interessades celebrada a Londres el maig del 2018 per discutir els descobriments de l’enquesta i el paper de la societat civil i la comunitat afectada en abordar aquestes barreres.

Les cinc principals barreres pel diagnòstic de les hepatitis B i C, segons l’enquesta mundial, són:

1) Manca de coneixement públic de les malalties.

2) Manca de coneixement de l’hepatitis viral entre els professionals sanitaris.

3) Manca de proves de fàcil accés.

4) Estigma i discriminació.

5) Despeses per a la població.

Superar aquestes barreres serà fonamental si volem arribar a l’eliminació. Les recomanacions contingudes en aquest Llibre Blanc ressalten que els marcs existents haurien d’usar-se per educar millor, augmentar la consciència i combatre l’estigma i la discriminació; es requereixen estratègies de prova específiques amb integració en els serveis existents; la prova ha de ser ordenable i accessible; la vinculació amb l’atenció ha de tenir lloc en tots els serveis de detecció; i és essencial que la societat civil i la comunitat afectada participin en totes aquestes accions.

La societat civil i la comunitat afectada tenen un paper únic i important que exercir per abordar les barreres al diagnòstic de l’hepatitis viral; tanmateix, per facilitar una resposta més efectiva, es requereix un enfoc de múltiples parts interessades i els governs hauran de crear un entorn propici que fomenti la col·laboració. A més a més, tots els països han de garantir que les persones diagnosticades amb hepatitis B o hepatitis C estiguin relacionades amb l’atenció el més ràpid possible.

Introducció

S’estima que 290 milions (89%) dels 325 milions de persones que viuen amb hepatitis B i C desconeixen que estan infectats (OMS, 2017), independentment del gènere, l’edat, l’origen ètnic o la geografia. Això els posa en risc de transmetre, sense saber-ho, el virus a d’altres persones i desenvolupar manifestacions extrahepàtiques (per exemple, malalties autoimmunes, diabetis), complicacions hepàtiques, inclosa la malaltia hepàtica terminal en etapa final i el càncer de fetge. Sense una ampliació massiva de la conscienciació juntament amb els serveis de diagnòstic, per garantir que tots els infectats es facin la prova, les taxes de tractament no augmentaran i les taxes d’infecció poden augmentar (European Union HCV Collaborators, 2017).

Avui en dia, existeix un marc de polítiques per combatre i eliminar l’hepatitis viral. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, adoptats per tots els països el 2015, convoquen a combatre l’hepatitis viral (Nacions Unides, 2015) i el 2016 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va adoptar l’Estratègia Mundial del Sector de la Salut sobre l’Hepatitis Viral, 2016-2021 (GHSS, en les seves sigles en anglès), que va establir l’objectiu d’eliminar l’hepatitis viral com una amenaça per a la salut pública el 2030 i, específicament, per a què el 30% de les persones infectades coneguin el seu estat el 2020 i el 90% pel 2030 (OMS, 2016). Per tant, sense trobar aquests “milions perduts” i vincular-los a l’atenció, els esforços per eliminació l’hepatitis viral fallaran.

El programa “Find the Missing Millions”, iniciat per la World Hepatitis Alliance (WHA) el 2018, és un esforç de tres anys destinat a ajudar als països a assolir els objectius de diagnòstic amb els quals es van comprometre quan van adoptar l’estratègia de l’OMS per a l’hepatitis viral. El programa es basa en la missió de la WHA “d’aprofitar el poder de les persones que viuen amb hepatitis virals per assolir la seva eliminació” i aquest Llibre Blanc destaca com la participació de la societat civil i la comunitat afectada pot enfortir la resposta. Si bé va reconèixer la gran quantitat de treball fins a la data, inclosa la guia de proves d’hepatitis viral d’associacions clíniques i agències tècniques (AASLD, 2018; Chávez, 2013; EASL, 2018; Omata, 2016; OMS, 2017), la WHA, treballant amb experts i socis clau de tot el món va desenvolupar una sèrie de recomanacions complementàries, que es detallen a continuació, i es centren en el paper que la societat civil i la comunitat afectada tenen en l’ampliació dels serveis de diagnòstic equitatius per trobar als milions que falten.

Pots descarregar el Llibre Blanc complet clicant aquí.

 

Font: World Hepatitis Alliance (WHA)

Traduït per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Informe del projecte HEPAHEALTH: Factors de risc i la càrrega de la malaltia hepàtica a Europa i alguns països de l’Àsia Central

Informe del projecte HEPAHEALTH: Factors de risc i la càrrega de la malaltia hepàtica a Europa i alguns països de l’Àsia Central

HEPAHEALTH és el segon resum encarregat per l’EASL sobre la càrrega de la malaltia hepàtica a Europa. Aquesta nova iniciativa comprèn la regió de la UE, així com la situació a Islàndia, Kazakhstan, Noruega, Rússia, Sèrbia, Suïssa i l’Uzbekistan, un total de 35 països.

Els objectius d’aquest últim informe van ser:

  • Informar sobre l’última epidèmia d’hepatopatia en la regió europea més àmplia.
  • Presentar les dades sobre els principals factors de risc de malaltia hepàtica.
  • Dur a terme una revisió sobre intervencions de salut pública.

Des de que vam publicar el nostre primer resum el 2013, la càrrega de la malaltia hepàtica no ha millorat. Pel contrari, la prevalença augmenta o s’estanca en la majoria dels països enquestats. En particular, la mortalitat per càncer de fetge ha augmentat i només uns quants països han vist una disminució o fins i tot una estabilització en les taxes des del 1980.

Per què succeeix això?

La regió europea és el major consumidor de begudes alcohòliques al món i els esforços per reduir el consum d’alcohol s’estanquen en molts països. De la mateixa manera, les taxes d’obesitat han augmentat en gairebé tots els països que vam enquestar des del 2013, i les taxes de malaltia hepàtica no alcohòlica (NAFLD, en les seves sigles en anglès) estan augmentant en conseqüència. Al sud i l’est d’Europa, l’hepatitis viral segueix sent la principal causa de mortalitat per malaltia hepàtica. En general, dos punts es destaquen:

La malaltia hepàtica mata aviat: dos terços de tots els anys potencials de vida perduts degut a una malaltia hepàtica van ser anys de vida útil. Això contrasta amb altres malalties, com l’accident cerebrovascular, on la majoria de les morts tenen lloc després dels 65 anys.

Existeix una divisió geogràfica i d’ingressos: la mortalitat per malaltia hepàtica ha disminuït a Europa occidental i central des del 1970. La majoria dels països amb taxes altes o estables d’hepatopatia es troben en les parts més pobres de la Unió Europea i en els països de l’antiga Unió Soviètica. Però el Regne Unit i Finlàndia van en contra de les tendències d’Europa occidental i dels països nòrdics: ambdós països han vist un augment pronunciat en la mortalitat per malaltia hepàtica des del 1970.

Què és el que s’ha de fer?

Les vacunes pel virus de l’hepatitis B (VHB) i la detecció de productes sanguinis en la UE des de principis de la dècada del 1990 han ajudat a reduir dràsticament el nombre d’infeccions pel VHB. Però s’han d’implementar millors polítiques de reducció de danys i estratègies de microeliminació en tota la regió si volem tenir un impacte en les taxes d’infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC). La nova generació d’antivirals d’acció directa eliminarà en gran mesura els casos de VHC, sempre que els governs s’assegurin que tots els pacients que els necessitin tinguin accés al tractament.

Està clar que la prevenció és la clau per reduir altres malalties del fetge, particularment per a la malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i l’obesitat on no existeixen tractaments efectius o no són molt efectius. Els països europeus han de fer més per promoure una reducció en el consum d’alcohol i per reduir els nivells d’obesitat. La Unió Europea i els seus Estats membres solien ser un líder mundial en polítiques progressives de salut pública: és hora que tornin a posar-se dempeus i salvin a una altra generació de malalties hepàtiques.

Per descarregar l’informe complet en anglès, cliqueu a la imatge:

 

Font: easl.eu

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!