by Elena M. Estrada | 08/05/2023
Malgrat que en els últims anys el trasplantament de fetge ha avançat a un ritme vertiginós, encara queda molt camí que recórrer de la mà de les últimes tecnologies i innovacions per fer front als reptes actuals i futurs.
Al nostre país es realitzen cada any aproximadament 1.200 trasplantaments de fetge. En els últims anys, s’han produït avenços significatius en les tècniques de trasplantament, el que ha reduït considerablement la mortalitat peritrasplantament. La tècnica quirúrgica s’ha anar estandarditzant al llarg dels anys, passant de mitja durada de les intervencions des de 12 hores a les 5 hores.
A més, tal i com explica Dra. Gloria Sánchez-Antolín, de l’Hospital Universitari Río Hortega, “un dels avenços més significatius ha estat la taxa de donació que es fan amb un altre tipus de donants. És a dir, ara no només donem fetge quan hi ha mort cefàlica, també amb cor aturat”.
No obstant, aquest avenços no serien realitat sense la tecnologia. “A nivell tècnic, s’ha anat innovant i s’han resolt problemes que, en principi, semblaven inabordables”, explica la Dra. Salcedo, Cap de Secció d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón i experta de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge.
En aquest context, actualment hi ha quatre àrees d’innovació que convé destacar. D’una banda, la necessitat d’implementar intel·ligència artificial i eines de machine learning per estudiar les complicacions a llarg termini dels trasplantats i realitzar un emparellament adequat de donant-receptor, immunosupressió de precisió, diagnòstic anatomopatològic de precisió i analítica intel·ligent.
En segon lloc, les professionals han incidit en la importància de la introducció de màquines de perfusió per preservació dinàmica, que permetrà recuperar empelts fins ara descartats, manipular-los farmacològica i genèticament, així com, adaptar-los als receptors concrets.
La tercera de les àrees d’innovació és l’extensió de les indicacions de trasplantament a altres tumors hepàtics i de la via biliar diferents de l’hepatocarcinoma. En aquest context, s’estan desenvolupant estudis clínics per trasplantament de casos seleccionats de metàstasis hepàtiques d’origen colorrectal, colangiocarcinoma hiliar extrahepàtic i colangiocarcinoma intrahepàtic. Per últim, també es té present la bioenginyeria, que permetrà la regeneració d’òrgans, així com la disponibilitat d’una “fàbrica d’òrgans específics per a cada receptor”.
Reptes als quals fer front
L’avenç vertiginós de les noves tecnologies en aquesta àrea ve impulsat per la importància d’enfrontar-se als reptes que el fetge i les seves patologies, cada cop més prevalents, imposen. “La nostra intenció és prevenir que els malalts arribin al trasplantament. Hem de tractar la malaltia hepàtica, diagnosticar casos desconeguts d’hepatitis C, perquè sabem que encara hi ha pacients que la tenen, però és una malaltia sense símptomes i en les fases inicials de vegades és difícil buscar-lo. Ara mateix la nostra prioritat és eliminar l’hepatitis C i trobar als malalts sense diagnosticar, perquè si els tractem pot evitar-se el trasplantament”, detalla la Dra. Gloria Sánchez-Antolín.
Així mateix, també recalca la importància de prevenir la malaltia en altres aspectes. La cirrosi associada a altres virus, l’alcohol o l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, per les seves sigles en anglès), la malaltia hepàtica per dipòsit de greix i l’obesitat són les amenaces actuals. Per això, “són necessàries les vacunes contra el virus de l’hepatitis i les campanyes per recordar que l’alcohol també pot matar i la importància de l’exercici físic per evitar el fetge gras”.
D’altra banda, la Dra. Salcedo posa el punt de mira en el futur. “Volem seguir avançant i incorporant noves tecnologies i mitjans per anar responent a les necessitats que vagin sorgint. Fins ara hi ha hagut un constant progrés i volem que no sigui finit, que es faci poc a poc, de la forma més eficaç i amb els millors resultats”.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 30/07/2021
Amb motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis 2019, l’ASSCAT ha publicat el 28 de juliol la revista digital asscatinform@ nº22.
En aquest exemplar pots trobar diversos articles del teu interès si vols aprendre sobre les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques.
Fes clic a la imatge per descarregar el PDF.
by Elena M. Estrada | 16/03/2021
Aquesta guia es va crear amb aportacions
de famílies que viuen amb Colèstasi Intrahepàtica Familiar Progressiva (CIFP, en les seves sigles en anglès). Pot ajudar-te a preparar les teves cites mèdiques o les d’un ésser estimat i crear un pla.
Molts metges no compten amb experiència en el tractament de la CIFP.
Els hepatòlegs (metges del fetge)
i gastroenteròlegs (metges que s’especialitzen en malalties digestives) poden ser les seves millors fonts d’informació. Aprendre sobre la CIFP i
saber quines preguntes ha de plantejar pot ajudar-te a advocar per la teva salut i la del teu fill.
La colèstasi intrahepàtica familiar progressiva (CIFP) és una malaltia hepàtica pediàtrica rara, d’origen genètic, i potencialment mortal que pot tenir un efecte devastador als nens afectats, els seus pares i tota la família en general.
Els primers signes de CIFP poden incloure qualsevol dels següents:
- Hematomes o inflor inusuals.
- Icterícia.
- Augment de la mida del fetge o de la melsa.
- Picor continu i implacable, anomenat “prurit”.
Existeixen tres gens principals implicats en l’espectre de la CIFP, cadascun dels quals és necessari pel transport d’àcids biliars fora del fetge. Com a resultat d’un defecte en un dels gens, els àcids biliars s’acumulen al fetge i el torrent sanguini, el que causa símptomes progressius dins, i de vegades fora, del fetge. Fins i tot el mateix tipus de CIFP pot afectar a diferents persones de diferents maneres.
Encara que la CIFP és infreqüent, les mutacions gèniques que s’observen
amb més freqüència són aquestes tres: ATP8B1, ABCB11 i ABCB4. No obstant, encara s’estan descobrint nous tipus de CIFP, i els metges encara estan aprenent com els tipus de CIFP poden afectar a les persones
de diferents maneres. Per exemple, una persona pot tenir una de les mutacions genètiques abans mencionades, en la qual els símptomes poden “exacerbar-se” (aguditzar-se) durant un temps abans d’alleujar-se. Aquesta forma intermitent de CIFP sovint es denomina colèstasi intrahepàtica recurrent benigna o CIBR.
Per descarregar la guia completa, cliqueu AQUÍ.
Font: PFIC Voices
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 25/02/2021
Aquesta guia es va crear amb aportacions
de famílies que viuen amb Colèstasi Intrahepàtica Familiar Progressiva (CIFP, en les seves sigles en anglès). Pot ajudar-te a preparar les teves cites mèdiques o les d’un ésser estimat i crear un pla.
Molts metges no compten amb experiència en el tractament de la CIFP.
Els hepatòlegs (metges del fetge)
i gastroenteròlegs (metges que s’especialitzen en malalties digestives) poden ser les seves millors fonts d’informació. Aprendre sobre la CIFP i
saber quines preguntes ha de plantejar pot ajudar-te a advocar per la teva salut i la del teu fill.
La colèstasi intrahepàtica familiar progressiva (CIFP) és una malaltia hepàtica pediàtrica rara, d’origen genètic, i potencialment mortal que pot tenir un efecte devastador als nens afectats, els seus pares i tota la família en general.
Els primers signes de CIFP poden incloure qualsevol dels següents:
- Hematomes o inflor inusuals.
- Icterícia.
- Augment de la mida del fetge o de la melsa.
- Picor continu i implacable, anomenat “prurit”.
Existeixen tres gens principals implicats en l’espectre de la CIFP, cadascun dels quals és necessari pel transport d’àcids biliars fora del fetge. Com a resultat d’un defecte en un dels gens, els àcids biliars s’acumulen al fetge i el torrent sanguini, el que causa símptomes progressius dins, i de vegades fora, del fetge. Fins i tot el mateix tipus de CIFP pot afectar a diferents persones de diferents maneres.
Encara que la CIFP és infreqüent, les mutacions gèniques que s’observen
amb més freqüència són aquestes tres: ATP8B1, ABCB11 i ABCB4. No obstant, encara s’estan descobrint nous tipus de CIFP, i els metges encara estan aprenent com els tipus de CIFP poden afectar a les persones
de diferents maneres. Per exemple, una persona pot tenir una de les mutacions genètiques abans mencionades, en la qual els símptomes poden “exacerbar-se” (aguditzar-se) durant un temps abans d’alleujar-se. Aquesta forma intermitent de CIFP sovint es denomina colèstasi intrahepàtica recurrent benigna o CIBR.
Per descarregar la guia completa, cliqueu AQUÍ.
Font: PFIC Voices
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 26/01/2021
Avui, 19 de maig, data que durant molts anys va ser molt significativa en la lluita contra les hepatitis, l’ASSCAT publica la seva revista impresa asscatinForma nº24 amb material formatiu i divulgatiu. Disposem de 8.000 exemplars per enviar als nostres associats i associades, lliurar-los a les persones que atenem a la nostra seu, distribuir-los a les consultes d’hepatologia, farmàcies hospitalàries, associacions, així com a les xerrades i taules informatives, jornades d’screening, etc. i d’altres activitats que organitzem des de l’Associació.
Amb aquesta publicació, l’ASSCAT reafirma el seu compromís en la informació i el suport a les persones amb hepatitis, en informar i sensibilitzar a la ciutadania i aconseguir el diagnòstic de totes les persones amb hepatitis C que no saben que tenen la malaltia, perquè rebin tractament sense esperar a què la seva fibrosi hepàtica estigui avançada.
El nostre objectiu és contribuir amb informació i difusió a l’objectiu marcat per l’OMS per a l’eliminació de les hepatitis víriques el 2030 mitjançant el coneixement de la realitat de les malalties hepàtiques que aquestes provoquen. Les persones necessiten conèixer què és l’hepatitis, com es transmet, quines són les situacions de risc per evitar noves infeccions, així com han d’estar informats de l’oportunitat que ens ofereix la innovació terapèutica de què disposem actualment per curar i controlar les hepatitis.
L’ASSCAT agraeix la col·laboració desinteressada de totes les persones que han contribuït en l’elaboració d’aquesta revista.
Esperem que aquest material informatiu t’agradi i et sigui útil. Si és així, anima’t i fes-ne difusió a les teves xarxes socials i via email.
Si vols rebre exemplars impresos de la revista, envia’ns un correu a: informacio@asscat-hepatitis.org
Moltes gràcies!
Voluntariat de l’ASSCAT
Haz click en la imagen para descargar el PDF.
by Elena M. Estrada | 31/07/2020
Les dones embarassades que donen positiu per a la infecció d’hepatitis B i tenen un alt nivell de VHB a la sang han de rebre teràpia antiviral preventiva amb tenofovir des de la setmana 28 de l’embaràs fins al naixement, l’Organització Mundial de la Salut recomana en noves pautes sobre la prevenció de la transmissió infantil d’hepatitis B de mare a fill.
Els nadons poden protegir-se contra la infecció per hepatitis B a través d’una vacuna segura i efectiva.
L’OMS recomana que tots els recent nascuts rebin una primera dosi de la vacuna contra l’hepatitis B tan aviat com sigui possible després del naixement, preferiblement dins de les 24 hores, seguida d’almenys dues dosis addicionals.
La proporció de nens menors de cinc anys amb infecció crònica per hepatitis B (VHB) es va reduir a poc menys de l’1% el 2019, en comparació amb prop del 5% en l’era prèvia a la vacuna (el període comprès entre els anys 80 i principis dels 2000), segons noves estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
En el Dia Mundial de l’Hepatitis 2020, l’OMS va fer una crida a intensificar els esforços per prevenir la transmissió materna-infantil del VHB a través de proves a dones embarassades i la provisió de profilaxi antiviral a qui ho necessiten i mantenint i ampliant l’accés a la vacunació contra l’hepatitis B i la vacuna de dosi de naixement.
L’ampliació de la vacuna contra l’hepatitis B a tot el món durant les últimes dues dècades, que és deguda en gran part al suport ofert per Gavi, l’Aliança de Vacunes, ha estat una gran història d’èxit de salut pública i ha contribuït a la disminució de les infeccions per VHB entre nens. El 2019, la cobertura de 3 dosis de la vacuna contra l’hepatitis B durant la infància va assolir el 85% a tot el món, front al 30% el 2000. No obstant, l’accés a la primera dosi crítica dins de las 24 hores posteriors al naixement segueix sent desigual. La cobertura global d’aquesta dosi de naixement és del 43%, però es redueix al 34% en la Regió del Mediterrani Oriental de l’OMS i només al 6% a la Regió d’Àfrica de l’OMS.
“Ampliar l’accés a una dosi oportuna de la vacuna contra l’hepatitis B és la pedra angular dels esforços per prevenir la transmissió del VHB de mare a fill. Pels països, especialment en regions com l’Àfrica subsahariana, on la dosi de naixement de la vacuna contra l’hepatitis B encara no s’ha introduït, és una prioritat garantir aquesta protecció el més aviat possible”, va explicar la Dra. Meg Doherty, Directora de VIH mundial, Programes d’Hepatitis i ITS.
Una forma addicional de protegir als nens és proporcionar a les dones embarassades un tractament antiviral per reduir la transmissió del VHB de mare a fill. L’OMS ja recomana les proves de rutina de totes les dones embarassades per detectar el VHB, així com el VIH i la sífilis el més aviat possible en el seu embaràs. En vista de la nova evidència sobre la seguretat i l’eficàcia de la profilaxi antiviral en dones embarassades i els seus fills, l’OMS publica dues noves recomanacions:
- Les dones embarassades que donen positiu per infecció d’hepatitis B i tenen un alt nivell de VHB a la sang (coneguda com a càrrega viral del VHB) han de rebre teràpia antiviral preventiva amb tenofovir des de la setmana 28 de l’embaràs fins al naixement. El medicament antiviral, tenofovir, està disponible a baix cost en molts països del món per menys de 3 dòlars al mes.
- En entorns on la prova de càrrega viral del VHB no està disponible, l’OMS recomana l’ús d’una prova alternativa de baix cost (HBeAg) per determinar si una dona és elegible per a la teràpia antiviral preventiva.
En els països que ja han aconseguit una alta cobertura de la vacuna contra l’hepatitis B, inclosa la dosi oportuna de naixement, les proves de rutina per a la infecció pel VHB entre les dones embarassades i la profilaxi antiviral per a les persones necessitades és una oportunitat addicional per prevenir la transmissió de mare a fill.
Pots descarregar la guia completa clicant aquí.
Font: infohep.org
Notícia traduïda per l’ASSCAT
