Amb motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis 2019, l’ASSCAT ha publicat el 28 de juliol la revista digital asscatinform@ nº22.
En aquest exemplar pots trobar diversos articles del teu interès si vols aprendre sobre les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques.
Aquesta guia es va crear amb aportacions de famílies que viuen amb Colèstasi Intrahepàtica Familiar Progressiva (CIFP, en les seves sigles en anglès). Pot ajudar-te a preparar les teves cites mèdiques o les d’un ésser estimat i crear un pla.
Molts metges no compten amb experiència en el tractament de la CIFP. Els hepatòlegs (metges del fetge) i gastroenteròlegs (metges que s’especialitzen en malalties digestives) poden ser les seves millors fonts d’informació. Aprendre sobre la CIFP i saber quines preguntes ha de plantejar pot ajudar-te a advocar per la teva salut i la del teu fill.
La colèstasi intrahepàtica familiar progressiva (CIFP) és una malaltia hepàtica pediàtrica rara, d’origen genètic, i potencialment mortal que pot tenir un efecte devastador als nens afectats, els seus pares i tota la família en general.
Els primers signes de CIFP poden incloure qualsevol dels següents:
Existeixen tres gens principals implicats en l’espectre de la CIFP, cadascun dels quals és necessari pel transport d’àcids biliars fora del fetge. Com a resultat d’un defecte en un dels gens, els àcids biliars s’acumulen al fetge i el torrent sanguini, el que causa símptomes progressius dins, i de vegades fora, del fetge. Fins i tot el mateix tipus de CIFP pot afectar a diferents persones de diferents maneres.
Encara que la CIFP és infreqüent, les mutacions gèniques que s’observen amb més freqüència són aquestes tres: ATP8B1, ABCB11 i ABCB4. No obstant, encara s’estan descobrint nous tipus de CIFP, i els metges encara estan aprenent com els tipus de CIFP poden afectar a les persones de diferents maneres. Per exemple, una persona pot tenir una de les mutacions genètiques abans mencionades, en la qual els símptomes poden “exacerbar-se” (aguditzar-se) durant un temps abans d’alleujar-se. Aquesta forma intermitent de CIFP sovint es denomina colèstasi intrahepàtica recurrent benigna o CIBR.
Per descarregar la guia completa, cliqueu AQUÍ.
Font: PFIC Voices
Notícia traduïda per l’ASSCAT
Aquesta guia es va crear amb aportacions de famílies que viuen amb Colèstasi Intrahepàtica Familiar Progressiva (CIFP, en les seves sigles en anglès). Pot ajudar-te a preparar les teves cites mèdiques o les d’un ésser estimat i crear un pla.
Molts metges no compten amb experiència en el tractament de la CIFP. Els hepatòlegs (metges del fetge) i gastroenteròlegs (metges que s’especialitzen en malalties digestives) poden ser les seves millors fonts d’informació. Aprendre sobre la CIFP i saber quines preguntes ha de plantejar pot ajudar-te a advocar per la teva salut i la del teu fill.
La colèstasi intrahepàtica familiar progressiva (CIFP) és una malaltia hepàtica pediàtrica rara, d’origen genètic, i potencialment mortal que pot tenir un efecte devastador als nens afectats, els seus pares i tota la família en general.
Els primers signes de CIFP poden incloure qualsevol dels següents:
Existeixen tres gens principals implicats en l’espectre de la CIFP, cadascun dels quals és necessari pel transport d’àcids biliars fora del fetge. Com a resultat d’un defecte en un dels gens, els àcids biliars s’acumulen al fetge i el torrent sanguini, el que causa símptomes progressius dins, i de vegades fora, del fetge. Fins i tot el mateix tipus de CIFP pot afectar a diferents persones de diferents maneres.
Encara que la CIFP és infreqüent, les mutacions gèniques que s’observen amb més freqüència són aquestes tres: ATP8B1, ABCB11 i ABCB4. No obstant, encara s’estan descobrint nous tipus de CIFP, i els metges encara estan aprenent com els tipus de CIFP poden afectar a les persones de diferents maneres. Per exemple, una persona pot tenir una de les mutacions genètiques abans mencionades, en la qual els símptomes poden “exacerbar-se” (aguditzar-se) durant un temps abans d’alleujar-se. Aquesta forma intermitent de CIFP sovint es denomina colèstasi intrahepàtica recurrent benigna o CIBR.
Per descarregar la guia completa, cliqueu AQUÍ.
Font: PFIC Voices
Notícia traduïda per l’ASSCAT
Avui, 19 de maig, data que durant molts anys va ser molt significativa en la lluita contra les hepatitis, l’ASSCAT publica la seva revista impresa asscatinForma nº24 amb material formatiu i divulgatiu. Disposem de 8.000 exemplars per enviar als nostres associats i associades, lliurar-los a les persones que atenem a la nostra seu, distribuir-los a les consultes d’hepatologia, farmàcies hospitalàries, associacions, així com a les xerrades i taules informatives, jornades d’screening, etc. i d’altres activitats que organitzem des de l’Associació.
Amb aquesta publicació, l’ASSCAT reafirma el seu compromís en la informació i el suport a les persones amb hepatitis, en informar i sensibilitzar a la ciutadania i aconseguir el diagnòstic de totes les persones amb hepatitis C que no saben que tenen la malaltia, perquè rebin tractament sense esperar a què la seva fibrosi hepàtica estigui avançada.
El nostre objectiu és contribuir amb informació i difusió a l’objectiu marcat per l’OMS per a l’eliminació de les hepatitis víriques el 2030 mitjançant el coneixement de la realitat de les malalties hepàtiques que aquestes provoquen. Les persones necessiten conèixer què és l’hepatitis, com es transmet, quines són les situacions de risc per evitar noves infeccions, així com han d’estar informats de l’oportunitat que ens ofereix la innovació terapèutica de què disposem actualment per curar i controlar les hepatitis.
L’ASSCAT agraeix la col·laboració desinteressada de totes les persones que han contribuït en l’elaboració d’aquesta revista.
Esperem que aquest material informatiu t’agradi i et sigui útil. Si és així, anima’t i fes-ne difusió a les teves xarxes socials i via email.
Si vols rebre exemplars impresos de la revista, envia’ns un correu a: informacio@asscat-hepatitis.org
Moltes gràcies!
Voluntariat de l’ASSCAT
Les dones embarassades que donen positiu per a la infecció d’hepatitis B i tenen un alt nivell de VHB a la sang han de rebre teràpia antiviral preventiva amb tenofovir des de la setmana 28 de l’embaràs fins al naixement, l’Organització Mundial de la Salut recomana en noves pautes sobre la prevenció de la transmissió infantil d’hepatitis B de mare a fill.
Els nadons poden protegir-se contra la infecció per hepatitis B a través d’una vacuna segura i efectiva.
L’OMS recomana que tots els recent nascuts rebin una primera dosi de la vacuna contra l’hepatitis B tan aviat com sigui possible després del naixement, preferiblement dins de les 24 hores, seguida d’almenys dues dosis addicionals.
La proporció de nens menors de cinc anys amb infecció crònica per hepatitis B (VHB) es va reduir a poc menys de l’1% el 2019, en comparació amb prop del 5% en l’era prèvia a la vacuna (el període comprès entre els anys 80 i principis dels 2000), segons noves estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
En el Dia Mundial de l’Hepatitis 2020, l’OMS va fer una crida a intensificar els esforços per prevenir la transmissió materna-infantil del VHB a través de proves a dones embarassades i la provisió de profilaxi antiviral a qui ho necessiten i mantenint i ampliant l’accés a la vacunació contra l’hepatitis B i la vacuna de dosi de naixement.
L’ampliació de la vacuna contra l’hepatitis B a tot el món durant les últimes dues dècades, que és deguda en gran part al suport ofert per Gavi, l’Aliança de Vacunes, ha estat una gran història d’èxit de salut pública i ha contribuït a la disminució de les infeccions per VHB entre nens. El 2019, la cobertura de 3 dosis de la vacuna contra l’hepatitis B durant la infància va assolir el 85% a tot el món, front al 30% el 2000. No obstant, l’accés a la primera dosi crítica dins de las 24 hores posteriors al naixement segueix sent desigual. La cobertura global d’aquesta dosi de naixement és del 43%, però es redueix al 34% en la Regió del Mediterrani Oriental de l’OMS i només al 6% a la Regió d’Àfrica de l’OMS.
“Ampliar l’accés a una dosi oportuna de la vacuna contra l’hepatitis B és la pedra angular dels esforços per prevenir la transmissió del VHB de mare a fill. Pels països, especialment en regions com l’Àfrica subsahariana, on la dosi de naixement de la vacuna contra l’hepatitis B encara no s’ha introduït, és una prioritat garantir aquesta protecció el més aviat possible”, va explicar la Dra. Meg Doherty, Directora de VIH mundial, Programes d’Hepatitis i ITS.
Una forma addicional de protegir als nens és proporcionar a les dones embarassades un tractament antiviral per reduir la transmissió del VHB de mare a fill. L’OMS ja recomana les proves de rutina de totes les dones embarassades per detectar el VHB, així com el VIH i la sífilis el més aviat possible en el seu embaràs. En vista de la nova evidència sobre la seguretat i l’eficàcia de la profilaxi antiviral en dones embarassades i els seus fills, l’OMS publica dues noves recomanacions:
En els països que ja han aconseguit una alta cobertura de la vacuna contra l’hepatitis B, inclosa la dosi oportuna de naixement, les proves de rutina per a la infecció pel VHB entre les dones embarassades i la profilaxi antiviral per a les persones necessitades és una oportunitat addicional per prevenir la transmissió de mare a fill.
Pots descarregar la guia completa clicant aquí.
Font: infohep.org
Notícia traduïda per l’ASSCAT
Aquest document representa l’opinió col·lectiva dels seus autors i ha estat aprovat per la Junta Directiva de l’AASLD a partir de la data de publicació. El seu ús és voluntari i la seva finalitat és proporcionar informació als proveïdors de cures mèdiques d’hepatologia i trasplantament hepàtic. Aquest document no és una guia de pràctica subjecta a rigor metòdic segons la definició de Health and Medicine Division of the National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine (anteriormente Institute of Medicine), ni tampoc s’ha utilitzat el sistema de qualificació GRADE (Grading of Recommendations, Assessment, Development, and Evaluation). El document no defineix un estàndard de pràctica o un estàndard d’atenció. No ha de considerar-se com incloent de tots els tractaments o mètodes d’atenció mèdica adequats, ni pretén substituir el parer professional independent del proveïdor. Hospitals, clíniques i consultoris privats han de tenir en compte les normes, pràctiques i circumstàncies locals.
La malaltia per coronavirus 2019 (COVID-19), causada pel virus SARS-CoV-2, s’està estenent ràpidament a tot el món. Els hospitals i proveïdors d’atenció mèdica als Estats Units s’estan preparant per un previsible augment dels pacients crítics, però pocs estan totalment equipats per gestionar aquesta nova malaltia. Tanmateix, tots hem de fer la nostra part per instruir i aconsellar als nostres pacients així com preparar les nostres clíniques i hospitals per fer front als dràstics canvis necessaris per mitigar la propagació del SARS-CoV-2 o correm el risc de veure superada la capacitat del nostre sistema sanitari. A més, hem de seguir gestionant l’atenció dels nostres pacients amb malaltia hepàtica i els nostres receptors de trasplantament de fetge, on sorgiran problemes logístics i farmacològics únics. D’acord amb el Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC), els següents grups de pacients tenen risc d’una presentació de COVID-19 més greu: pacients >65 anys, pacients amb problemes cardiovasculars, diabetis mellitus, obesitat mòrbida, amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), o amb malaltia crònica hepàtica. No obstant, si bé el CDC considera que les persones amb malaltia crònica del fetge tenen un major risc, no està clar si els pacients amb cirrosi, aquells amb hepatitis autoimmune en tractament amb immunosupressors, i pacients pre i post trasplantament en tractament amb immunosupressors un major risc de COVID-19 greu.
Degut a la quantitat extraordinària de dades que emergeixen ràpidament sobre COVID-19, és difícil per a qualsevol clínic mantenir-se al cas de tota la informació pertinent. La intenció d’aquest document és informar sobre les dades disponibles respecte del COVID-19, i com aquesta malaltia pot afectar als hepatòlegs i a altres membres d’equips de salut responsables de pacients amb malalties del fetge i als seus pacients. El nostre objectiu és proporcionar una guia pel desenvolupament de recomanacions clíniques i polítiques, per mitigar l’impacte de la pandèmia de COVID-19 en pacients amb malalties hepàtiques i l’equip de salut al seu càrrec. Tenint en compte que el SARS-CoV-2 pot transmetre’s des d’individus asimptomàtics, inclosos els nens, així com, pot detectar-se en les femtes després de l’eliminació viral del tracte respiratori, aquestes recomanacions han estat generades per protegir als nostres pacients, comunitats i treballadors de la salut. Dades de la Xina, Itàlia i Espanya, amb informes esbalaïdors d’Itàlia, indiquen que fins el 20% dels treballadors de la salut que atenen a pacients amb COVID-19 poden infectar-se. Hem de treballar ràpidament per contenir la propagació del SARS-CoV-2 i per garantir que es preservarà la capacitat del nostre sistema d’atenció mèdica, inclosa la capacitat de detectar el virus i mantenir la disponibilitat de llits d’unitats de cures intensives (UCI), ventiladors i treballadors de la salut.
Per descarregar el document complet, clicar aquí.
Font: aasld.org
Notícia traduïda per l’ASSCAT
