Mantenen ‘vius’ fetges humans fins una setmana fora del cos

Mantenen ‘vius’ fetges humans fins una setmana fora del cos

Sis de cada deu fetges humans de baixa qualitat, rebutjats pel trasplantament, van ser recuperats després d’una setmana.

Investigadors de l’Hospital Universitari de Zurich, ETH Zurich, Wyss Zurich i la Universitat de Zurich, a Suïssa, han desenvolupat una màquina que repara fetges humans danyats i els manté vius fora del cos durant una setmana, segons publiquen a la revista científica Nature Biotechnology.

Fins ara, els fetges podien mantenir-se de forma segura fora del cos durant unes poques hores. Amb aquesta nova tecnologia de perfusió, els fetges, i fins i tot fetges danyats, ara poden mantenir-se vius fora del cos durant una setmana completa.

Aquest és un avenç important en la medicina de trasplantaments, que pot augmentar la quantitat d’òrgans disponibles per a trasplantaments i salvar a pacients amb malaltia hepàtica greu o càncer, ja que fetges lesionats de persones mortes, inicialment no aptes pel seu ús en trasplantaments, poden recuperar la funció completa mentre es perfonen en la nova màquina durant diversos dies.

La base d’aquesta tecnologia és un sistema de perfusió complex, que imita la majoria de les funcions corporals centrals properes a la fisiologia.

“L’èxit d’aquest sistema de perfusió únic, desenvolupat durant un període de quatre anys per un grup de cirurgians, biòlegs i enginyers, facilita el camí per a moltes aplicacions noves en trasplantaments i medicaments contra el càncer que ajuden als pacients sense empelts de fetge disponibles”, explica el professor Pierre-Alain Clavien, president del Departament de Cirurgia i Trasplantament de l’Hospital Universitari de Zurich (USZ).

Quan el projecte va començar el 2015, els fetges només podien mantenir-se a la màquina durant 12 hores. La perfusió exitosa de set dies de fetges de baixa qualitat ara permet una àmplia gamma d’estratègies, per exemple, reparació de lesions preexistents, neteja de dipòsits de greix en el fetge o fins i tot regeneració de fetges parcials.

El projecte Liver4Life es va desenvolupar sota el paraigües de l’Institut Wyss Zurich, que va reunir els coneixements tècnics altament especialitzats i el coneixement biomèdic d’experts de l’Hospital Universitari de Zurich (USZ), ETH Zurich i la Universitat de Zurich (UZH).

Tasca de metges i enginyers

“El major repte en la fase inicial del nostre projecte va ser trobar un llenguatge comú que permetés la comunicació entre els metges i enginyers”, explica Philipp Rudolf von Rohr, professor d’enginyeria de processos a ETH Zurich i co-líder amb el professor Clavien de l’estudi.

L’estudi mostra que sis de cada deu fetge humans de baixa qualitat perfosos, rebutjats pel trasplantament per tots els centres a Europa, van recuperar la seva plena funció després d’una setmana de perfusió a la màquina.

El següent pas serà usar aquests òrgans pel trasplantament. La tecnologia proposada obre un gran camí per a moltes aplicacions que ofereixen una nova vida per a molts pacients amb malaltia hepàtica o càncer en etapa terminal.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Un programa de detecció d’hepatitis C treballarà amb 1.600 persones vulnerables a Màlaga

Un programa de detecció d’hepatitis C treballarà amb 1.600 persones vulnerables a Màlaga

El projecte està liderat per professionals de l’Hospital Clínic juntament amb el Centre Provincial de Drogodependència de Màlaga i el centre d’acollida de Creu Roja, i tindrà una durada de dos anys. 

Un equip multidisciplinari del Clínic posarà en marxa a partir de febrer un projecte per diagnosticar i eliminar l’hepatitis C entre la població més vulnerable de Màlaga. A través d’una sola gota de sang i un protocol d’actuació que sintetitza en una consulta tots els passos a seguir, s’estima que en els propers mesos fins a 1.600 persones es sotmetin al cribratge pertinent per comprovar si són portadors del virus.

Al capdavant d’aquest programa està l’especialista en aparell digestiu del Clínic, Miren García, qui treballarà en aquest projecte els propers dos anys gràcies a una beca obtinguda per Gilead, una companyia d’investigació biofarmacèutica. En el programa participaran cinc facultatius de l’aparell digestiu, dos especialistes en microbiologia i col·laboraran el Centre Provincial de Drogodependència de Màlaga i el centre d’acollida de Creu Roja, que facilitaran als especialistes els usuaris que hauran de sotmetre’s a les proves.

L’hepatitis C és una infecció crònica que s’adquireix per via sanguínia i produeix inflamació crònica del fetge que amb els anys pot derivar en cirrosi o càncer de fetge. Tanmateix, la doctora García va assegurar que un dels principals problemes és que sol ser asimptomàtica fins arribat a un estat molt avançat. S’estima que a Espanya hi hagi 22.000 persones amb hepatitis C que no sàpiguen que tenen el virus.

Malgrat tenir curació i un tractament senzill que es basa en la presa de pastilles durant un temps establert, sempre que no hagi anat a més el virus, la coordinadora del projecte assegura que l’hepatitis C està associada a diverses malalties fora del fetge i incrementa el risc de patir diabetis, malalties vasculars o limfomes, a més d’estar lligat a la depressió, l’ansietat o el cansament.

“A Espanya la població amb major prevalença és la que és major de 50 anys, ja que antigament es realitzaven transfusions o punxades sense agulles d’un sol ús i poden portar la malaltia”, va matisar. No obstant, el projecte està enfocat en la població més vulnerables i per això compten amb la col·laboració del Centre de Drogodependència i el d’acollida de Creu Roja. “Són pacients amb característiques determinades i els hi costa arribar al diagnòstic. Nosaltres volem facilitar-ho”, va sentenciar.

Actualment, aquesta població hauria de ser vista primer pel metge del centre al qual assisteix, concretar una visita amb el metge de família, passar per l’hospital i després per la consulta de l’especialista i fins i tot tornar-hi per conèixer l’estat del virus, si ha donat positiu, posar tractament i realitzar revisions. Unes sis consultes escampades en el temps que aquest perfil de pacient no solen complir i quedem als llimbs.

El projecte de la doctora Miren García proposa que el malalt assisteixi al centre, un cop reclutat un nombre determinat d’usuaris per part dels centres amb els quals col·laboren, i amb només una punxada s’estudiï a l’hospital si el virus està present o no. En cas afirmatiu, es cita al pacient un sol dia al centre hospitalari, on se li fan totes les proves diagnòstiques pertinents per conèixer l’estat de la malaltia i possibles danys fora del fetge i surt de la consulta amb el tractament ja posat en marxa. “Amb aquest projecte de microeliminació escurcem temps, visites i recursos, va sentenciar la doctora. Els problemes associats que hagi pogut desenvolupar, hauran de tractar-los.

El 40% dels afectats no sap com va agafar el virus

Entre la població diagnosticada i tractada per hepatitis C, el 40% desconeix on va poder infectar-se, segons va informar la doctora Miren García. I és que, malgrat ser una malaltia que s’adquireix per via sanguínia, entre els afectats no només es troben les persones amb drogodependència. La manca de material d’un sol ús en dècades passades està darrera de l’expansió d’aquesta malaltia que concentra el seu gruix en la població de més de 50 anys.

Des de que es va posar en marxa el pla nacional contra l’hepatitis C el 2015 fins el juliol del 2019, més de 132.000 persones han estat tractades amb una taxa de curació que supera el 95%. Amb aquestes dades sobre la taula, s’estima que fins el 0,4% de la població tingui aquest virus i molts d’ells viuen aliens a això. Per això, a nivell nacional diversos grups treballen en projectes de microeliminació d’aquesta malaltia que avui en dia compta amb uns antivirals de molt fàcil presa i sense gairebé efectes secundaris, enfront a altres teràpies més antigues. L’especialista Miren García va assegurar que els dos tractaments possibles es basen en una pastilla al dia durant dotze setmanes o tres pastilles diàries entre vuit o dotze setmanes, en funció de les característiques de la malaltia.

Algunes comunitats estan més avançades com és el cas de Cantàbria que compta amb un programa de cribratge. A aquest projecte que inicien els professionals del Clínic al febrer es sumen altres iniciatives com impartir xerrades en Atenció Primària per recordar factors de risc i com actuar. Els interns en presons, drogodependents, familiars d’afectats o fills de mare amb la malaltia, són població susceptible de les proves d’hepatitis C. També busquen per compte propi a aquells pacients que estan als llimbs i que no han arribat a la seva consulta per realitzar les proves necessàries i anar tractant a la població que desconeix que té el virus.

 

Font: laopiniondemalaga.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

L’activitat física pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar certs tipus de càncer

L’activitat física pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar certs tipus de càncer

Caminar a pas lleuger o pujar les escales ajuden a fer el mínim d’activitat requerida per reduir el risc de desenvolupar un tumor de colon, mama, endometri, ronyó, fetge, mieloma o limfoma de Hodgkin.

El càncer és una de les principals causes de malaltia i mort en els països desenvolupats. El 2018, més de 18 milions de persones a tot el món estaven afectades per un tumor, una xifra que escalarà fins als 29,5 milions el 2040. A Espanya, més de 277.000 persones van rebre el diagnòstic de càncer el 2019. Aquestes dades justifiquen l’interès per trobar estratègies preventives eficaces.

Un dels millors aliats és l’activitat física, i així ho han demostrat diferents estudis. El portal d’informació al pacient Cancer.net (de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica) recull que l’activitat física està associada amb un menor risc de desenvolupar, entre d’altres, un tumor de colon i de mama. La qüestió és què i quant exercici s’ha de fer per obtenir aquest benefici. A més, tots els càncers responen d’igual manera a l’activitat física?

Aquestes incògnites són les que han pretès resoldre un equip internacional d’investigadors d’algunes de les institucions més prestigioses, com els instituts nacionals del Càncer i d’Envelliment dels Estats Units; l’Institut Karolinska (Suècia) o la Universitat de Melbourne (Austràlia). Per això, han examinat els resultats de més de 750.000 persones, sotmeses a un seguiment de més de 10 anys, incloses en 5 cohorts nord-americanes, 3 europees i una australiana corresponents a diferents estudis.

Conèixer les respostes és molt important per a, justifiquen els autors, establir unes recomanacions d’activitat física durant el temps lliure (és a dir, que no es correspon a un entrenament esportiu) orientades a reduir el risc de desenvolupar càncer.

Els investigadors, que han publicar el seu treball al ‘Journal of Clinical Oncology’, es van centrar en 15 tipus de càncer i van trobar en set d’ells, la reducció del risc associat a l’exercici era particularment important (disminucions del 6% al 27%). Els millors resultats es van obtenir pels tumors de colon (reducció entre el 8% i el 14%); mama (6% al 10%), endometri (10%-18%), ronyó (11%-17%), mieloma (14%-19%), fetge (18%-27%) i limfoma no Hodgkin (11%-18%).

Dosi mínima d’activitat

La ‘dosi’ d’exercici mitjana de tall va ser de 2,5 hores setmanals d’activitat física d’intensitat moderada (per exemple, caminar a bon pas), que és la mínima recomanada pels experts en activitat física (el valor mig de les persones estudiades va ser lleugerament superior). A partir d’aquest valor de tall, els científics van comprovar que nivells més alts d’activitat es van associar amb un menor risc de càncer de mama, colon, endometri, esòfag i càncer de cap i coll. Pel contrari, més activitat no es va traduir en menys risc de càncer de ronyó i gàstric i de fetge.

Més intensitat d’activitat es va traduir en un risc més baix de càncer de colon en homes (en dones la relació no va ser tan forta) i de limfoma de Hodgkin en dones.

Aquest treball posa de manifest que la relació dosi-resposta és patent només en uns tipus de càncer mentre que en altres, com el de ronyó o fetge, fer més activitat del mínim recomanat no aconsegueix major protecció.

També és rellevant la diferència de resposta a l’activitat física dels diferents tumors, el que, segons els científics, pot reflectir diferències importants en els mecanismes biològics subjacents per diversos tipus de càncer. Per exemple, “els mecanismes principals proposats per explicar les associacions amb el càncer de mama són els factors circulants (hormones esteroides sexuals, insulina, biomarcadors inflamatoris) que poden impactar menys sobre la tumorogènesi en resposta a l’exercici”.

Miguel Ángel Seguí, del grup de treball d’exercici i càncer de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), confirma la diversitat de mecanismes que està subjacent en la relació entre el càncer i l’activitat física, però concedeix una rellevància especial a l’impacte sobre l’obesitat i, precisament, “són els tumors més vinculats a l’obesitat (endometri, mama, colon, etc.) els que registren una reducció més rellevant del risc”.

En el fetge, l’exercici té un efecte directe sobre la glucosa, el glucògen i el metabolisme dels lípids i pot reduir el risc o revertir la malaltia del fetge gras no alcohòlic, un factor de risc emergent pel càncer hepàtic.

Sense por a la ‘sobredosi’

Alejandro Lucía, investigador de la Universitat Europea, coincideix amb Seguí en què el benefici de l’activitat física sobre el càncer obeeix a diferents raons i admet que “queda un món per descobrir en aquest camp”. Després d’aquesta puntualització descriu: “L’exercici fa més fort al sistema immune contra el càncer. Les cèl·lules que millor responen a l’exercici són les ‘natural killer’ (un tipus de limfòcits), que sota els efectes de l’activitat física es dirigeixen als tumors i els infiltren”. Alhora, durant l’exercici, “els músculs alliberen a la sang mioquines, unes substàncies que tenen un cert efecte antitumoral”.

Però els efectes de l’activitat física no es manifesten de forma immediata, sinó que ho fan després d’unes hores, quan aquestes mioquines s’han alliberat i també s’ha alliberat adrenalina, que té un efecte antitumoral en càncer de mama.

Quant al risc de càncer i activitat física es refereix, aquest investigador defensa el com més millor, i en el cas que no sigui així (com suggereix l’article del ‘Journal of Clinical Oncology’), “l’exercici no comporta cap dany. Un fàrmac en excés, pot ser perjudicial però un excés d’activitat física, el pitjor que pot tenir és que no sigui més beneficiós”.

“El que és dolent per a l’organisme és l’estrès crònic associat a no fer res d’exercici, i la repetició d’episodis aguts d’estrès amb exercici és el més saludable perquè condueix al cos a adaptar-se”, insisteix Lucía.

Especialment important és l’efecte antiinflamatori de l’exercici, derivat de les mioquines. “Molts tipus de tumors (i altres malalties cròniques) són deguts a un estat d’inflamació sistèmica crònica, i en aquesta línia, l’exercici és un dels principals antiinflamatoris que existeixen”.

Alejandro Lucía, que és catedràtic de Fisiologia de l’Exercici, diu que “viure sense fer exercici és viure en contra de la nostra biologia”.

L’expert reitera que com a mínim s’han de fer 2,5 hores setmanals d’activitat moderada, però “anar pujant poc a poc és molt positiu”.

Caminar a bon ritme, deixar de banda l’ascensor o les escales mecàniques són recomanacions senzilles per moure’s més i allunyar el risc de càncer. Lucía no té cap dubte que “l’activitat física és un estil de vida”.

Una metanàlisi realitzada per l’equip d’Alejandro Lucía, i publicat a la revista ‘Mayo Clinic Proceedings’, va trobar que els atletes d’elit tenen un 40% menys de risc de mort per càncer. “Això avala l’efecte dosi-resposta de l’activitat física enfront al càncer”.

Seguí destaca que “aquest és l’últim treball de molts que confirmen la relació positiva entre activitat física i càncer”, i tot i que comparteix amb els autors de l’estudi la idea que a partir d’un nivell d’activitat física no s’obté un ‘plus’ de benefici en reducció del risc de desenvolupar càncer, sí posa èmfasi que l’important de cara a rebaixar el risc és “la dosi d’activitat acumulada al llarg de la vida”.

Conscienciar de la transcendència d’aquesta relació és una prioritat per a la SEOM, i en les properes setmanes farà públiques les noves guies d’exercici i càncer dirigides a la població general i als oncòlegs.

 

Font: elconfidencial.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Campanya de conscienciació sobre el càncer a l’aparell digestiu

Campanya de conscienciació sobre el càncer a l’aparell digestiu

La Fundació Espanyola d’Aparell Digestiu (FEAD) lidera a Espanya aquesta campanya en col·laboració amb Laboratoris Vilardell Cuídatex5 amb l’objectiu de conscienciació dels càncers de l’aparell digestiu posant el focus en la importància del diagnòstic precoç i la prevenció.

Globalment, el càncer és la segona causa principal de mort amb un estimat de 18 milions casos de càncer a tot el món.

  • D’aquests casos, 4 dels 7 càncers més comuns són del sistema digestiu.
  • Modificar o evitar els factors de risc clau, la detecció precoç i el tractament poden reduir el nombre de morts causades pel càncer. D’aquí la importància d’augmentar la conscienciació.

Per aquest motiu, la FEAD col·labora amb Vilardell en la conscienciació dels càncers de l’Aparell Digestiu posant en marxa la campanya Cuídatex5. 

Dades generals del càncer en aparell digestiu

Globalment, el càncer és una de les principals causes de morbimortalitat, amb 18 milions casos de càncer diagnosticats a tot el món i aproximadament 9,6 milions de morts relacionades amb tumors l’any 2018, segons dades proporcionades per l’OMS.

Els tumors responsables del major nombre de morts a nivell mundial van ser el càncer de pulmó (18,4% del total de morts per càncer), el càncer colorrectal (9,2%), el càncer d’estómac (8,2%) i el càncer de fetge (8,2%), és a dir, 4 dels 7 càncers més comuns en aquestes morts són del sistema digestiu.

Tumors o càncers digestius

L’aparell digestiu està format per l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gruixut, el fetge i el pàncrees.

Tipus de càncers digestius:

  • Càncer d’esòfag.
  • Càncer gàstric o d’estómac.
  • Càncer colorrectal.
  • Càncer de fetge.
  • Càncer de pàncrees.

Dades d’incidència i mortalitat

Segons la SEOM, l’estimació del nombre de nous casos de càncer del tub digestiu que es diagnosticarà a Espanya per l’any 2019 és la següent: esòfag 2.353, estómac 7.865, càncer colorrectal 44.937, fetge 6.499 i pàncrees 8.169.

La mort per tumors digestius a Espanya pel 2017 segons l’Institut Nacional d’Estadística segueix sent la següent distribució: esòfag 1.850, estómac 5.154, càncer colorrectal 15.410, fetge 5.192 i pàncrees 6.818.

En números absoluts, Espanya és un dels països europeus on es diagnostiquen més tumors i on moren més persones per càncer. Tanmateix, donat que comptem amb una de les majors esperances de vida del món, si comparem la incidència i mortalitat ajustades per edat, la incidència i la mortalitat a Europa s’homogeneïtzen.

Mesures preventives

Quan parlem de prevenció del càncer, podem referir-nos fonamentalment a dos aspectes. Un d’ells és la prevenció primària, que consisteix en reduir la incidència de la malaltia a través d’evitar l’exposició a determinats factors causals la presència dels quals és necessària o afavoreix l’aparició de la malaltia oncològica. No obstant, la prevenció secundària tracta de detectar el més aviat possible els tumors en persones sanes per a què, a través d’una intervenció apropiada en aquesta fase precoç, es pugui modificar la història natural de la malaltia.

Modificar o evitar els factors de risc clau, la detecció precoç i el tractament poden reduir el nombre de morts.

Mesures preventives contra el càncer en l’Aparell Digestiu

  1. Evitar el consum de tabac. A més, si es deixa de fumar, l’augment en el risc del càncer induït per fumar desapareix. L’avantatge és evident en el termini de 5 anys i és més marcat amb el pas del temps.
  2. Evitar l’obesitat: Hi ha una associació elevada entre ser obès i el risc d’adenocarcinoma d’esòfag inferior i del cardias gàstric; amb un increment de prop del doble en individus amb un IMC >25 kg/m2. El risc de càncer de colon augmenta de forma lineal amb l’increment en l’IMC entre 23 i 30 kg/m2. Un IMC 30 kg/m2 augmenta el risc un 50-100% enfront als individus amb un IMC <23 kg/m2. L’associació sembla ser major en homes que en dones.
  3. És important realitzar exercici físic diàriament. Molts estudis han examinat la relació entre l’activitat física i el risc de desenvolupar càncer. Hi ha evidència consistent sobre que l’activitat física regular està associada amb una reducció en el risc del càncer de colon. Sembla que l’efecte protector augmenta amb els nivells d’activitat física.
  4. És convenient consumir diàriament verdures i fruites. És degut a:

a) Limitar el consum d’aquells aliments que contenen greix d’origen animal (a excepció del peix), de productes lactis i altres derivats dels greixos (particularment els àcids grassos saturats).

b) Limitar els aliments hipercalòrics (rics en sucre o greix) i eviti les begudes ensucrades.

c) Evitar la carn processada; limitar el consum de carn vermella i d’aliments amb molta sal. Una sèrie d’estudis epidemiològics indiquen un efecte protector de consums elevats de fruites i verdures sobre el risc d’una gran varietat de càncers, en particular esòfag, estómac, colon, recte i pàncrees. Els cereals amb alt contingut en fibra s’han associat a un risc més baix de càncer colorrectal i d’altres tumors del tracte digestiu en alguns estudis europeus.

  1. Moderar el consum d’alcohol. Existeixen evidències epidemiològiques que el consum d’alcohol augmenta el risc de carcinoma de cèl·lules escamoses de l’esòfag. Hi ha una clara evidència que el risc de càncer d’esòfag es redueix un 60% als 10 anys o més després de deixar de beure.

Beure alcohol també s’associa fortament al risc de càncer primari de fetge; el mecanisme responsable pot ser principalment a través del desenvolupament de cirrosi hepàtica.

Un risc elevat de càncer colorrectal ha estat observat en molts estudis epidemiològics, en els quals sembla apreciar-se una correlació lineal amb la quantitat d’alcohol consumida.

Una dieta pobre en fruites i verdures, típica de grans bevedors, és probable que també exerceixi un paper important.

  1. A partir dels 50 anys els homes i les dones es poden beneficiar de participar en el cribratge del càncer colorrectal. Existeix evidència que el cribratge del càncer colorrectal en població de risc mig (individus d’edat ≥ 50 anys sense altres factors de risc per desenvolupar càncer colorrectal), amb prova de sang oculta amb femtes anual o biennal o colonoscòpia cada 10 anys, disminueix la incidència i la mortalitat per aquesta neoplàsia.
  2. És recomanable vacunar-se enfront al virus de l’hepatitis B. La infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) i virus de l’hepatitis C (VHC) expliquen la majoria dels càncers hepàtics. Existeix una vacuna eficaç enfront al virus de l’hepatitis V i seria recomanable realitzar una vacunació universal. Ha de vacunar-se als nens recent nascuts dins de les primeres 24 hores de néixer, segons recomana l’OMS. Tot i que la infecció amb VHB en persones adultes joves (típicament a través de relacions sexuals o d’agulles contaminades) comporta un risc molt més baix d’hepatitis crònica i càncer hepàtic que la infecció en el naixement o durant la infantesa, amb freqüència solen conduir a una hepatitis aguda.

Càncer gàstrica o d’estómac

El càncer gàstric correspon al 3,2% de totes les neoplàsies que es diagnostiquen a tot el món, amb una incidència anual de prop de 7.865 casos (4.863 homes i 3.002 dones) i una mortalitat de 5.154 pacients. Aquesta menor incidència d’aquest tumor a Espanya contrasta amb el nombre de diagnòstics a nivell mundial, amb prop de 572.032 pacients.

Càncer de fetge (hepàtic)

El carcinoma hepatocel·lular (CHC) o hepatocarcinoma (HCC) representa el 90% dels càncers hepàtics.

  • Anualment es diagnostiquen a Espanya 6.499 nous casos i 850.000 casos a tot el món.
  • És el 6è càncer més comú de manera global.
  • És la segona causa de mort relacionada amb càncer a nivell global, produint prop de 800.000 morts anuals.
  • La seva incidència actualment es troba en augment, fonamentalment degut a un augment del fetge gras no alcohòlic.
  • El 75% dels casos de carcinoma hepatocel·lular són homes. La majoria dels casos es diagnostica per sobre dels 45 anys.
  • Les àrees de major incidència d’aquest tumor, són Àsia i Àfrica Subsahariana degut a una major prevalença d’hepatitis B en aquest entorn. A Amèrica del Nord, el Japó o Europa la causa més important de carcinoma hepatocel·lular fins a l’actualitat és la infecció pel virus de l’hepatitis C.

 

Font: saluddigestivo.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

L’Hepatitis B Foundation planeja una reunió de desenvolupament de medicaments centrada en el pacient dirigida a l’hepatitis B crònica al juny del 2020

L’Hepatitis B Foundation planeja una reunió de desenvolupament de medicaments centrada en el pacient dirigida a l’hepatitis B crònica al juny del 2020

L’Hepatitis B Foundation ha anunciat que la Federació de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès) ha aprovat l’organització d’una reunió de Desenvolupament de Medicaments Centrats en el Pacient (PFDD, en les seves sigles en anglès) el 9 de juny del 2020, que es centrarà en la infecció crònica per hepatitis B (CHB).

La reunió tindrà una durada d’un dia i es celebrarà a RockVille, on es convidarà a pacients i parts interessades clau a reunir-se per a debats altament interactius.

“L’objectiu principal de les reunions de PFDD és escoltar directament als pacients sobre les seves perspectives de la vida amb una malaltia i les seves experiències amb els tractaments, per millorar el desenvolupament de nous medicaments en la línia d’investigació”, va afirmar Chari Cohen, vicepresident de l’Hepatitis B Foundation. La perspectiva del pacient és fonamental per ajudar a la FDA a comprendre el context en el qual es prenen les decisions reguladores pels nous medicaments. Aquesta informació pot informar les decisions i la supervisió de la FDA tant durant el desenvolupament de medicaments com durant la revisió d’una aplicació de màrqueting. 

La reunió PFDD de l’Hepatitis B Foundation ajudarà a donar a la FDA i a altres parts interessades clau, inclosos els desenvolupadors de medicaments, proveïdors d’atenció mèdica i socis federals, una oportunitat important per escoltar directament dels pacients, les seves famílies i els defensors dels pacients els símptomes que més els hi importen, l’impacte de la malaltia en la seva vida diària i les seves experiències amb els tractaments disponibles actualment.

Hi ha una gran necessitat d’una reunió centrada en el pacient segons Timothy Block, cofundador i president de l’Hepatitis B Foundation. “Actualment, existeixen tractaments antivirals aprovats per la FDA que ajuden a suprimir la replicació del virus de l’hepatitis B i a controlar la infecció crònica, però existeixen molts reptes amb el tractament actual: no és una curació, un cop que les persones comencen el tractament, han de prendre’l durant molts anys (sovint de per vida), no tots són elegibles pel tractament, i el tractament actual no elimina el risc de progressió a cirrosi i càncer de fetge”.

“Tenim una comprensió limitada de l’ampli impacte de l’hepatitis B crònica en les persones afectades”, va afegir el Dr. Cohen. “Molts aspectes de la malaltia, incloses les experiències de viure i rebre tractament per a la infecció crònica per hepatitis B, no han estat capturats formalment en assajos clínics o estudis de salut pública”.

Amb un major enfoc a nivell nacional en l’eliminació de l’hepatitis B i molts medicaments potencials contra l’hepatitis B que es mouen a través de la investigació. Aquesta és una oportunitat ideal per integrar la veu del pacient en el procés. La participació sistemàtica del pacient i la documentació de les experiències, desitjos, necessitats i reptes del pacient poden garantir que les estratègies actuals i futures per millorar els resultats de salut satisfacin millor les necessitats dels pacients i tinguin el major impacte.

La reunió de Desenvolupament de Medicaments Centrats en el Pacient, dirigida externament per l’Hepatitis B Foundation, ajudarà a garantir que a l’incorporar resultats centrats en el pacient, la participació en futurs assajos clínics també augmentarà, el qual és un pas crític per a què les noves teràpies contra l’hepatitis B siguin aprovades per la FDA i accelerin la missió de l’Hepatitis B Foundation per fer història de l’hepatitis B.

Sobre l’Hepatitis B Foundation

L’Hepatitis B Foundation és la principal organització sense ànim de lucre del país dedicada exclusivament a trobar una curació per a l’hepatitis B i millorar la qualitat de vida de les persones afectades a tot el món a través de la investigació, l’educació i la defensa dels pacients.

 

Font: hepb.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Alarma mèdica a Florida: Més de 3.000 casos d’hepatitis A al 2019

Alarma mèdica a Florida: Més de 3.000 casos d’hepatitis A al 2019

Més de 3.000 pacients infectats amb el virus de l’hepatitis A es reporten a l’estat de Florida a l’acabar el 2019, una xifra sis cops superior al registre de l’any precedent.

Segons va informar el Departament de Salu de Florida, fins el dia de Nadal s’havien registrat 3.327 casos.

Les alarmes del sistema sanitari de Florida han saltat, ja que entre el 2014 i el 2018 els registres d’infecció d’aquest virus hepàtic es limitaven a 1.175 pacients.

Aquest virus és considerat altament infecciós i es transmet a través de l’aigua i els aliments contaminats, així com pel contacte amb persones i objectes infectats. És un entre diversos tipus d’hepatitis virals i produeix inflamació del fetge i dificultats en el seu funcionament.

D’acord amb investigacions de la cèlebre Clínica Mayo, els casos lleus d’hepatitis A no requereixen tractament i evolucionen amb un període determinat de repòs absolut. La major part dels pacients aconsegueixen recuperar-se sense dany hepàtic permanent.

Els signes i símptomes de l’Hepatitis A solen manifestar-se setmanes després d’haver resultat infectat i entre ells es citen: fatiga sobtada, nàusees i vòmits, dolor o molèsties abdominals, especialment en el costat superior dret, per sota de les costelles inferiors; evacuacions de coloració argilosa, pèrdua de gana, febre baixa, orina fosca, dolor a les articulacions, icterícia o coloració groguenca de la pell i del blanc dels ulls, i picor intensa.

Aquests símptomes poden ser relativament lleus i desaparèixer en unes poques setmanes. Tanmateix, en ocasions la infecció per hepatitis A produeix una malaltia greu que dura mesos.

Com a mesures de prevenció es recomana practicar una bona higiene, inclòs rentar-se les mans amb freqüència, que és una de les millors maneres de protegir-se contra l’hepatitis A.

També existeixen vacunes, pel que és important consultar als professionals per anticipar-se a aquest virus.

 

Font: cibercuba.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR