Investigadors espanyols participen en un article a ‘The Lancet’ que revisa els últims avenços en cirrosi hepàtica

Investigadors espanyols participen en un article a ‘The Lancet’ que revisa els últims avenços en cirrosi hepàtica

Investigadors del Clínic-IDIBAPS i del CIBEREHD han participat en un nou article de revisió sobre la cirrosi hepàtica publicat a la revista The Lancet.

En concret, Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia del Clínic i del grup d’investigació sobre ‘Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l’IDIBAPS’, i cap de grup del CIBEREDHD, és el coordinador del treball.

La cirrosi hepàtica, amb independència del seu origen (infecció per hepatitis B o C, malaltia de fetge gras no alcohòlic o consum d’alcohol) és una malaltia prevalent a tot el món amb una elevada mortalitat associada.

És responsable de prop d’un milió de morts al món cada any, dos milions si es tenen en compte les causes víricas de la malaltia i el càncer hepàtica, que pel general s’associa amb la cirrosi. A més, provoca un gran nombre d’hospitalitzacions que tenen un impacte molt negatiu en els sistemes sanitaris.

La cirrosi apareix després d’un llarg període d’inflamació en el fetge de forma contínua que provoca una fibrosi hepàtica, en la qual el teixit normal del fetge és substituït per cicatrius de teixit fibrós i nòduls hepàtics, i que afecta al funcionament normal de l’òrgan.

Aquesta malaltia evoluciona des d’una fase asimptomàtica, anomenada cirrosi compensada, fins a la fase simptomàtica, o cirrosi descompensada. El maneig de la cirrosi hepàtica es centra en el tractament de les causes i complicacions i pot acabar requerint un trasplantament de fetge en algunes ocasions.

L’article de revisió aprofundeix en la càrrega que suposa aquesta malaltia en el sistema sanitari, les causes i factors de risc i les recomanacions pel diagnòstic i tractament. “Posem un especial focus en la detecció precoç de la malaltia, gràcies a nous sistemes de cribratge per detectar la malaltia hepàtica de forma temprana, i la prevenció de les complicacions de la cirrosi”, explica Ginés.

L’article descriu també els mecanismes fisiopatològics que intervenen en la progressió i les complicacions per posar les bases del tractament de la malaltia. Els autors de l’article resumeixen el tractament de les diferents complicacions en base a l’evidència científica, pel que constitueix un resum excel·lent per a què els professionals sanitaris puguin tenir solucions als seus dubtes o preguntes sobre el tractament en un sol article sense haver de recórrer a múltiples publicacions.

La revisió, a més, dedica un apartat al paper de les infermeres en la cura del pacient amb cirrosi hepàtica. En els últims 20 anys, les infermeres s’han incorporat al tractament de diferents malalties cròniques com la diabetis o les malalties pulmonars, el que no ha succeït en les malalties hepàtiques.

La cirrosi és una malaltia en la qual es poden realitzar grans innovacions en cures infermeres degut a les característiques i la progressió de la malaltia.

L’atenció als pacients amb cirrosi inclou actuacions tant a nivell hospitalari com comunitari. “Les infermeres no només proporcionen continuïtat en la cura del pacient, sinó que també fomenten la responsabilitat i proporcionen l’educació terapèutica per a què el propi pacient cuidi de si mateix. Les infermeres han de jugar un paper important en la detecció i la cura dels pacients amb cirrosi hepàtica”, senyala Núria Fabrellas, una de les autores de l’article, infermera i Professora Titular d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus Clínic de la Universitat de Barcelona, membre de l’equip de l’IDIBAPS i del CIBEREHD.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Cirrosi per fetge gras: l’amenaça creixent a les consultes hepàtiques vinculada a la vida no saludable

Cirrosi per fetge gras: l’amenaça creixent a les consultes hepàtiques vinculada a la vida no saludable

Lourdes Oña és la infermera responsable de la consulta monogràfica de malalties hepàtiques de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal des de que aquesta es posés en marxa ja el 2015.

El motiu pel qual es va crear, explica, va ser el maneig dels pacients amb hepatitis C que llavors començaven a tractar-se amb els antivirals d’acció directa. Gràcies a aquests tractaments, els pacients amb hepatitis C s’han anat curant en la seva majoria i d’altres amb diverses patologies relacionades amb el fetge han anat guanyant terreny en aquesta consulta, com els que presenten cirrosi i molt especialment aquells que presenten un hepatocarcinoma cel·lular.

Lourdes forma part d’un equip multidisciplinari en què es decideix quins pacients poden beneficiar-se de la seva consulta d’infermeria i on el treball detalla, és molt variat i va des de la gestió de proves per a què aquestes es realitzin dins dels terminis establerts i es redueixi el nombre de cops que han d’anar a l’hospital fins a la gestió del transport en ambulància o d’un hospital de dia en el cas de pacients amb insuficiència renal.

Hepatocarcinoma cel·lular

Quan es tracta de pacients amb un hepatocarcinoma cel·lular en els quals la malaltia ha progressat i s’ha de recórrer a un tractament sistèmic, la seva tasca va més enfocada a la cura. “En aquests casos, fem una valoració per tenir una fotografia basal abans de començar el tractament. A més, els hi expliquem en què consisteix el tractament que se’ls hi ha prescrit, com prendre’l si és oral o quina és la periodicitat i com són els circuits en el cas del intravenós, quines són les precaucions que han d’adoptar en ambdós casos, els possibles efectes adversos que poden presentar-se i com actuar o quan alarmar-se i venir o contactar amb nosaltres. A més, es programen les següents visites, es fan les analítiques que precisi i el seguiment d’efectes secundaris”, detalla.

Com explica Lourdes Oña, “en alguns grups terapèutics, els efectes adversos són seriosos, per això, és molt important que fem un correcte seguiment, per assegurar-nos que hi ha una adequada adherència terapèutica. Hem de sonar suport i ajudar al pacient sempre, especialment si sorgeix quelcom que pot fer que abandoni el tractament; la nostra tasca aquí és fonamental”.

L’espectre de possibles efectes adversos en aquests casos és ampli, així, estan aquells relacionats amb la pell, la tensió arterial, les alteracions del ritme intestinal, el cansament, la hiporèxia… “la meva tasca és que sàpiguen que aquests efectes poden aparèixer i si és així que els hi donin la importància que tenen i coneguin com fer-los front. A més, sempre els hi donem l’opció de contactar amb nosaltres si veuen que se’ls hi escapa de les mans”.

L’empatia amb aquests pacients és fonamental i és que, com senyala Lourdes Oña, hi ha moments en què poden venir-se avall, per exemple, si es desestima el trasplantament hepàtic. “Quan això passa, el pacient sent que el sòl sobre el que trepitja comença a tremolar. Aquí hem de ser forts i donar-los suport, a ells i a les seves famílies”, afegeix.

Per aquesta infermera és una sort comptar amb consultes monogràfiques especialitzades com aquesta, no obstant, no tots els hospitals disposen d’elles, malgrat el benefici que suposa pels pacients. “Com a parts de l’equip multidisciplinari, cadascun aporta el seu coneixement i nosaltres som les expertes en la cura”, incideix.

L’estigma de la cirrosi

En el cas dels pacients que arriben a aquesta consulta i presenten cirrosi derivada del consum d’alcohol, aquesta infermera destaca l’estigma associat a la malaltia ja que tendeix a pensar-se que són persones que consumeixen grans quantitats d’alcohol quan la realitat no difereix tant del que la societat considera un consum moderat. “Socialment està molt acceptat el consum d’alcohol, tot es celebra menjant i bevent i la majoria de les persones creuen que la cirrosi només afecta als alcohòlics, però no és així. Més enllà d’una cervesa diària en la dona o dos en l’home és ja un consum de risc, tanmateix, la població no ho percep així i quan es parla de cirrosi es pensa en un perfil que no sempre correspon al real. Hem de fer un esforç en aquest sentit i educar en un consum responsable”, apunta.

Fetge gras

Lourdes Oña ha vist com en els sis anys al front d’aquesta consulta el perfil de l‘usuari ha anat canviant i ara, gràcies a tractaments capaços de curar l’hepatitis C, aquests pacients, raó per la qual es va crear la consulta, han passat a un segon pla. No obstant, malauradament, veu com s’està incrementant un nou perfil, el del pacient amb fetge gras no alcohòlic, vinculat a un estil de vida marcat per una mala alimentació i el sedentarisme. “La diabetis tipus 2, l’obesitat, la síndrome metabòlica… són tots factors de risc que podem prevenir i que, tanmateix, estan donant lloc a que cada cop hi hagi més persones amb fetge gras no alcohòlic que poden derivar en una cirrosi i acabar en consultes com la nostra”. Per això, conclou aquesta infermera, “és fonamental que eduquem a la població en hàbits saludables. L’educació de la població en salut és una tasca eminentment infermera i hem d’actuar si volem evitar que les nostres consultes s’omplin de pacients que presenten cirrosi per aquesta causa amb tot el que això comporta”.

 

Font: diarioenfermero.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

El finançament d’antivirals va aturar a un ritme d’un 18% anual la mort per hepatitis C

El finançament d’antivirals va aturar a un ritme d’un 18% anual la mort per hepatitis C

Una nova investigació quantifica la reducció de la mortalitat a partir del Pla Nacional que es va impulsar el 2015.

Un equip d’investigadors de l’Escola Nacional de Sanitat de l’ISCIII han publicat a la revista Hepatology un estudi els resultats del qual confirmen que la possibilitat dels pacients d’accedir de forma gratuïta als nous medicaments antivirals d’acció directa en el marc del Pla Nacional d’Hepatitis C, iniciat a l’abril del 2015, ha tingut un impacte molt favorable en la mortalitat relacionada amb aquesta malaltia a Espanya.

El treball està signat per Julieta PolitiJuan Miguel GuerrasMarta DonatMaría Jose Belza y Gregorio Barrio, tots ells investigadors de l’ISCIII, juntament amb Elena Ronda, de la Universitat d’Alacant, i Enrique Regidor, de la Universitat Complutense de Madrid. Aquests investigadors, també membres del Ciber d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp), han examinat en aquest treball els canvis en la mortalitat relacionada i no relacionada amb l’hepatitis C en el període 2015-2018, i han comparat les dades amb el període 2001-2014.

Els resultats de l’estudi senyalen una important acceleració en la tendència descendent de les morts per hepatitis C, passant d’un descens del 3,2% anual en el període 2001-2014 a un 18,4%  entre el 2015 i el 2018. A més, el descens en les morts per altres causes relacionades amb l’hepatitis C, com l’hepatocarcinoma i el VIH, també es va accelerar.

En canvi, la mortalitat per cirrosi va continuar descendiment al mateix ritme, i la mortalitat per altres causes no relacionades amb l’hepatitis C va disminuir el seu descens en el mateix període de temps.

La infecció per hepatitis C continua sent una causa important de morbiditat i mortalitat hepàtica en molts països. Sense tractament adequat, entre un 75 i un 85% d’aquestes infeccions evolucionen a hepatitis cròniques, de les quals alhora un 10-20% generen cirrosi hepàtica o hepatocarcinoma, el que eleva considerablement el risc de mortalitat prematura.

Fins a l’arribada de la segona generació d’antivirals d’acció directa el 2014, els esforços per reduir la càrrega de malaltia per hepatitis C havien estat poc efectius, però aquests nous antivirals van canviar de forma radical el panorama, ja que suposaven un tractament curt, senzill i ben tolerat pels pacients. Més del 95% de les persones amb hepatitis C tractades amb aquests nous antivirals mostren nivells indetectables en sang de l’ARN del virus, el que suposa un augment molt significatiu en els nivells de curació de la malaltia.

Pla Nacional d’Hepatitis C

L’aparició d’aquests antivirals altament eficaços va derivar en el desenvolupament i publicació del Pla Nacional d’Hepatitis C a l’abril del 2015 per promoure un diagnòstic i tractament adequats, ja que l’hepatitis C s’havia convertit en la principal causa infecciosa de càrrega de morbiditat a Espanya a la dècada 2000-2009. Tanmateix, fins a la data, l’evidència sobre l’efecte dels nous tractaments en la reducció de mortalitat relacionada amb hepatitis C era limitada.

En els últims anys l’aparició dels nous antivirals d’acció directa ha revolucionat el tractament de l’hepatitis C, augmentant de forma molt significativa les curacions entre els pacients, també els inclosos en grups de molt alt risc, com els consumidors de drogues injectables. Aquests fàrmacs, juntament amb els nous mètodes de cribratge, han portat al llançament de nous objectius, molt més ambiciosos: l’OMS confia en què el 2030 s’hagin reduït les noves infeccions en un 90% i que les morts hagin disminuït un 65%.

Els resultats de l’estudi posen de manifest l’avantatge de comptar amb una estratègia nacional que ha permès l’accés universal i sostenible al tractament gratuït amb fàrmacs d’alt cost, i consoliden les opcions a mig-llarg termini d’eradicació de l’hepatitis C a Espanya, un objectiu que encara ha de superar reptes pendents com el maneig i extensió de possibles cribratges, l’accés global a tractaments i una atenció especial a poblacions marginals i de risc.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Investigadors del Ramón i Cajal destaquen la immunodeficiència com a factor clau en la disfuncion immunològica associada a cirrosi

Investigadors del Ramón i Cajal destaquen la immunodeficiència com a factor clau en la disfuncion immunològica associada a cirrosi

En una revisió publicada a la revista Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology també senyalen que el tractament ha d’incloure estratègies per modular la resposta immune en lloc d’inhibir-la.

Un grup d’investigadors de l’Institut Ramón i Cajal d’Investigació Sanitària (Irycis) ha publicat un treball a la revista Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology en el qual revisen la disfunció immunològica associada a la cirrosi (CAID, en les seves sigles en anglès). Entre d’altres aspectes, destaquen la inflamació sistèmica i la immunodeficiència com a punts clau de la CAID. A més, expliquen que la seva intensitat varia segons l’etapa de la cirrosi.

Aquesta revisió actualitza i reuneix el coneixement més recent sobre les alteracions immunes associades a la cirrosi en les seves diferents etapes. També descriu la contribució del fetge a la resposta immune. En el treball participa com autor principal de la revisió el Dr. Agustín Albillos, del Grup Malalties Hepàtiques i Digestives de l’Irycis i cap de Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Ramón i Cajal. També participa el Dr. Melchor Álvarez-Mon, catedràtic de Medicina de la Universitat d’Alcalà i responsable del Grup Medicina Individualitzada Traslacional en Inflamació i Càncer i la Dra. Rosa Martín-Mateos, facultativa del Servei de Gastroenterologia i integrant del Grup.

La cirrosi es considera una malaltia sistèmica ja que afecta a la majoria dels òrgans i sistemes corporals, inclòs el sistema immunològic. Quant a la CAID, es refereix a l‘ampli espectre d’alteracions immunes presents en la malaltia hepàtica en la seva etapa terminal. D’altra banda, aquesta disfuncion immunològica es caracteritza per dos components clau: inflamació sistèmica i deficiència immunològica. Aquests mostren intensitat variable depenent de l’estat de la malaltia i de l’aparició d’events com infeccions bacterianes.

Paràlisi immune intensa i risc d’infeccions

D’altra banda, existeixen dos fenotips immunes diferents per CAID: el fenotip inflamatori sistèmic de baix grau i el fenotip inflamatori sistèmic d’alt grau. El primer fenotip pot aparèixer en pacients amb malaltia compensada o descompensació clínica sense insuficiència orgànica. En aquest fenotip, hi ha una activació immune exagerada, però la resposta efectora no està marcadament compromesa.

Mentre que el segon fenotip es presenta en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica. Aquesta situació clínica es caracteritza per descompensació, insuficiència orgànica i alta mortalitat a curt termini. Juntament amb la inflamació d’alt grau, aquest fenotip de CAID inclou una paràlisi immune intensa que augmenta críticament el risc d’infeccions i empitjora el pronòstic.

D’altra banda, els especialistes adverteixen que la intensitat de CAID té conseqüències importants en la progressió de la cirrosi i es correlaciona amb la gravetat de la insuficiència hepàtica, la translocació bacteriana i la insuficiència orgànica. En l’actualitat, s’estan avaluant en estudis preclínics i clínics les teràpies dirigides a la modulació de la resposta immune disfuncional.

En aquesta revisió també es fa referència al tractament de CAID. Així, els especialistes aclareixen que la teràpia “ha d’incloure estratègies per modular, en lloc d’inhibir, la resposta immune”. El motiu és que la supressió o estimulació de la resposta inflamatòria podria augmentar el risc d’infecció o empitjorar la immunopatologia, respectivament.

 

Font: isanidad.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Gilead premia les iniciatives que promouen la millora de vida dels pacients

Gilead premia les iniciatives que promouen la millora de vida dels pacients

La farmacèutica Gilead ha celebrat aquest dijous la II Edició Community Grants & Donation Programs, dins del marc de les Beques Gilead.

La farmacèutica Gilead ha celebrat aquest dijous la II Edició Community Grants & Donation Programs, dins del marc de les Beques Gilead. Sota el lema ‘Compromís i innovació per transformar el present’, la companyia ha tornat a celebrar aquest esdeveniment 16 mesos després de la primera edició i que busca “reconèixer bones pràctiques”, tal i com ha expressat la conductora de l’acte, la periodista Mónica Carrillo.

Gràcies al compromís de Gilead, s’ofereix suport i finançament a projectes d’associacions i organitzacions que busquen el benefici dels pacients. En àrees tan diverses com l’educació per a la salut, el diagnòstic precoç, l’impuls dels cribratges, la reducció de l’estigma o la protecció de la salut mental, la companyia ha aportat, fins al moment 3,5 milions d’euros en favor de persones amb VIH, malalties oncohematològiques o hepàtiques.

Acte seguit ha parlat María Río, directora de Gilead España, qui ha assegurat que “no hi ha major recompensa” per a l’empresa que saber que “tot l’esforç té un impacte positiu en els pacients. En aquest sentit, s’ha dirigit als representants de les associacions i organitzacions i els hi ha assegurat que són el “referent” per a la farmacèutica.

En relació als retards diagnòstics derivats de la pandèmia de la COVID-19, Río ha recordat que Espanya portava “una trajectòria boníssima” en VIH que, alhora, “estava bastant alineat amb l’hepatitis C”. “Durant els moments més durs de la crisi sanitària, quan l’Administració fallava, va haver-hi organitzacions que van ser un referent pels pacients”, ha subratllat.

Finalment, María Río ha fet una crida a “reprendre la bona tendència” que estava dibuixant el nostre país fins els primers mesos del 2020. “Hi ha moltes persones vàlides que han de ser un motor per a què això succeeixi, tenint present que no podem deixar a ningú enrere, ha precisat la representant de Gilead.

La cronicitat, un repte

Instants després s’ha celebrat la taula titulada ‘La cronicitat. Els aprenentatges del COVID, les oportunitats del futur’. Tal i com ha advertit Eva Pérez, presidenta de la Federació Nacional Espanyola de Trasplantats Hepàtics (FNETH), “la pandèmia ha aturat els nous diagnòstics i el seguiment d’altres. És necessari tornar a reprendre aquella força que teníem per veure si arribem a ser el segon país que assoleixi l’eliminació de l’hepatitis C”.

Segons Concha Amador, presidenta de SEISIDA, “hi ha hagut altres víctimes de la pandèmia, persones amb malalties que no COVID-19”. “A Espanya haurà de passar temps fins que puguem dimensionar què és el que ha passat aquests mesos”, ha ressaltat.

Marcos Martínez, gerent del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), ha recordat que “podem fer coses per pal·liar la situació, però no podem recuperar el temps”. “Hi ha informes de societats mèdiques que indiquen gairebé un 30% menys de primers diagnòstics en malalties hematològiques, el que suposa la progressió de la malaltia, estadis més avançats i una influència directa en els tractaments, que seran més agressius, a més d’un major cost pel Sistema Nacional de Salud”, ha expressat.

Finalment ha parlat Reyes Velayos, presidenta de CESIDA. “Ens preocupa molt el diagnòstic tardà, pel que el repte principal és l’accés prioritari a la PrEP a les persones que tenen major risc de contraure el VIH, així com la normalització del mateix. Així mateix, necessitem que s’inverteixin recursos per a tots els malalts crònics”, ha asseverat.

Per últim ha tingut lloc el lliurament de reconeixement a totes les associacions i organitzacions que treballen en benefici dels pacients, entre elles, l’ASSCAT.

 

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Identifiquen factors genètics implicats en l’evolució de la lesió hepàtica

Identifiquen factors genètics implicats en l’evolució de la lesió hepàtica

Investigadors andalusos creen una eina predictiva per a pacients curats d’hepatitis C.

L’Hospital Universitari de Valme de Sevilla ha estat guardonat amb el Premi a la Millor Comunicació presentada al congrés nacional del Grup d’Estudi d’Hepatitis Víriques i la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, celebrat recentment. La investigació és de caràcter nacional multicèntrica i està dirigida per l’equip de recerca de Malalties Infeccioses i Microbiologia de l’Hospital Universitari de Valme de Sevilla sobre Virologia Clínica i ITS. L’objectiu de la mateixa és predir el risc de descompensacions o desenvolupament de càncer hepàtic en aquells pacients curats d’hepatitis C, amb o sense infecció per VIH concomitant. Per això, es basa en la implicació de factors genètics sobre el pronòstic de la malaltia després de la curació.

Anaïs Corma és la coordinadora d’aquest treball; l’investigador principal és Juan Antonio Pineda i el co-investigador principal Luís Miguel Real. L’objectiu general d’aquest estudi és dissenyar una eina per pronosticar qui després de la curació de l’Hepatitis C no evolucionaran malament de per vida i, per tant, no han d’estar vinculats per sempre a estudis innecessaris i fins i tot invasius, podent ser donats d’alta de forma segura.

L’anàlisi genètica dirigida permet esbrinar quins factors s’associen als canvis en la rigidesa hepàtica abans i després del tractament. L’anàlisi de seqüenciació massiva del genoma, permet comprovar que certs polimorfismes genètics (variants del gen) estan associats amb canvis en la rigidesa hepàtica, permetent predir amb això el pronòstic dels pacients.

 

Font: diariodesevilla.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT