by Elena M. Estrada | 26/05/2023
El projecte durarà 24 mesos, amb un finançament de 23.594,32 euros provinent de la 5ª Convocatòria de Beques GILEAD a projectes de microeliminació en l’hepatitis C i epidemiologia en hepatitis D.
Les malalties hepàtiques continuen sent un problema de salut a nivell global, pel que és important seguir treballant per impulsar estratègies d’eliminació de les hepatitis virals.
L’hepatitis C és un problema de salut pública global, sent alhora l’única infecció viral crònica que es cura per complet eliminant el virus. Segons les últimes dades publicades, afecta a més de 70 milions de persones en el món, el que suposa l’1% de la població. Estudis recents efectuats a Espanya durant els últims 3 anys estimen que la seroprevalença, percentatge de persones amb qui han entrat en contacte amb el virus, oscil·la entre el 0,8% i el 1,2% de la població adulta, i que entre el 0,2% i el 0,4% mostren una infecció activa pel VHC. Aquest percentatge de la població està en risc de desenvolupar a mig-llarg termini una cirrosi hepàtica. Una part important d’aquestes persones ja han estat diagnosticades i tractades, tot i que existeix un número relativament elevat de pacients que desconeixen que tenen una hepatitis C.
Davant d’aquesta situació els investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA han iniciat un projecte per detectar en població no estudiada per hepatopatia la possibilitat d’infecció per virus de l’hepatitis C (VHC) amb la finalitat de poder oferir-los tractament i evitar en ells la progressió de la malaltia hepàtica. Així mateix, es pretén descobrir possibles infeccions virals d’altres tipus d’hepatitis i provocades per altres virus VIH.
El projecte ‘Impacte d’implementació de noves estratègies de cribratge per microeliminació d’hepatitis C en el Departament de Salut València Clínic-Malvarrosa’ té com a investigadors principals als doctors Amparo Escudero -del Grupo d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’INCLIVA, especialista de Medicina Digestiva del Departament de Salut València-Clínic Malvarrosa i professora del Departament de Medicina de la Universitat de València (UV)-, entre les línies d’investigació de les quals es troba l’estudi d’hepatopatia víriques, i David Navarro –coordinador del Grup d’Investigació en Microbiologia Molecular i Patogènesi Microbiana d’INCLIVA, cap del Servei de Microbiologia i Parasitologia de l’Hospital Clínic i catedràtic de Microbiologia de la UV-.
A Espanya 22.478 persones desconeixen estar infectades amb infecció activa, havent de sumar també als pacients que, malgrat estar diagnosticats, no s’estan tractant.
La seroprevalença de la infecció per VHC en la població que assisteix a urgències és clarament superior a l’estimada en població general, amb una taxa d’infecció activa 2 cops superior, pel que el cribratge de l’hepatitis C en els serveis d’urgències pot ser una estratègia eficaç per augmentar la taxa de diagnòstic de la infecció VHC.
Per millorar no només el diagnòstic d’infecció per VHC sinó, a més, aconseguir una millor taxa de tractament en els diagnosticats és important millorar els circuits d’assistència a aquests pacients. En aquest sentit ‘el diagnòstic en un sol pas’ aconsegueix evitar la pèrdua de pacients en el sistema, que es pot atribuir a l‘elevat número de visites mèdiques fins arribar a l’inici de tractament.
En base a aquestes dades dels estudis en serveis d’urgències i tenint en compte tant l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per VHC i les recomanacions de cribratge de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), que plantegen que tota la població hauria de tenir una determinació de VHC algun cop a la vida, l’actuació en el present projecte va dirigida a la població atesa en el Servei d’Urgència i a qui es realitzi el preoperatori pertinent en el Servei d’Anestèsia, aprofitant el moment de l’obtenció d’una analítica.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 22/05/2023
El Dr. Manuel Romero afirma que “estem jugant un paper dinamitzador en torn a l’eliminació de l’hepatitis C, pel que estem especialment il·lusionats que aquestes jornades serveixin com a punt de referència en l’atac final”.
Les malalties hepàtiques continuen sent un problema de salut a nivell global, pel que és important seguir treballant per impulsar estratègies d’eliminació de les hepatitis virals. A Espanya, el ‘Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C’ ha transformat al nostre país en un referent en l’abordatge de les hepatitis virals amb unes taxes de curació de prop del 95%. No obstant, no podem baixar la guàrdia, per això el diagnòstic precoç, la cerca activa de pacients i el seu posterior tractament són fonamentals per assolir els objectius de l’OMS pel 2030.
Durant les Jornades “Innovació en Hepatologia” promoguda per la Universitat de Sevilla, la Societat Andalusa de Patologia Digestiva (SAPD) i Gilead Sciences, s’ha debatut activament sobre les diferents vies i eines necessàries per aconseguir aquests reptes, així com l’abordatge d’altres patologies hepàtiques com l’EHmet (malaltia hepàtica metabòlica), CBP (colangitis biliar primària) o NASH (Nonalcoholic Steatohepatitis).
Per part seva, Felipe Rosa, vicerector de Transferència de Tecnologia de la Universitat de Sevilla, ha volgut destacar que aquest tipus de col·laboracions públic-privades van més enllà de la divulgació a experts. “Són activitats molt precises dirigides a la transferència de coneixement a la societat. En un determinat moment abunden els termes tècnics i aquest tipus d’activitats, a més de per a la formació continuada i reglada dels estudiants de medicina, serveixen per apropar a la societat aquest coneixement i que es pugui entendre fàcilment”.
Malgrat els esforços formatius i clínics, encara existeixen més de 76.500 persones amb el virus de l’hepatitis C (VHC) entre la població general, de les quals 22.500 tenen la infecció activa per VHC i no han estat diagnosticades. Per això, és fonamental aprofitar totes les oportunitats per diagnosticar als pacients, posant el focus en aquelles iniciatives encaminades a millorar la seva prevenció, detecció temprana, automatització, tractament i maneig integral.
En paraules de Marisa Álvarez, Exec. director, Medical Affairs de Gilead Espanya, “a Gilead considerem que part de la nostra responsabilitat corporativa és col·laborar amb diferents institucions, no només en promoure la investigació i la innovació, sinó també en la docència i la divulgació del coneixement científic en el camp de les hepatitis virals. Treballem en això des de fa molt de temps i seguirem fen-t’ho fins aconseguir la tan esperada eliminació”.
“Estem jugant un paper dinamitzador en torn a l’eliminació de l’hepatitis C, pel que estem especialment il·lusionats que aquestes jornades serveixin com a punt de referència en l’atac final per aconseguir l’eliminació del VHC al nostre país. Ja que estem generant el teixit de col·laboració necessari per aconseguir aquest objectiu”, afirma el director de la Càtedra d’Investigació en Hepatologia SAPD-US-GS, Dr. Manuel Romero.
A més, la Dra. Marta Casado, presidenta de la Societat Andalusa de Patologia Digestiva (SAPD), explicava que “a Andalusia estem vivint un moment molt important en relació amb l’eliminació de l’hepatitis C. L’any 2022 vam elaborar el Pla Andalús per a l’eliminació de l’hepatitis C, que està en fase de posta en marxa i que, en els propers dos anys farà possible que Andalusia estigui lliure de VHC. Ens convertirà en una de les primeres comunitats en aconseguir-ho, ja que aquest pla és un exemple per a la resta de les comunitats per innovador i valent”.
En aquest sentit, i sota l’aposta ferma pel compromís de treballar per a l’eliminació del VHC, la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA), amb la col·laboració de Gilead Sciences, i l’aval de societats científiques i organitzacions no governamentals, va desenvolupar el projecte ‘HepCelentes’ amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a aquells centres d’Atenció a les Addiccions (CAD) i de Centres de Salut Mental claus en l’objectiu d’eliminar aquesta malaltia al nostre país.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 22/05/2023
La tecnologia del RNA d’interferència amb MCJ s’ha mostrat altament eficaç en el tractament de l’hepatopatia alcohòlica.
Investigadores i investigadors del CIC bioGUNE, CABIMER, CIBEREHD i CIBERDEM, juntament a d’altres centres nacionals i internacionals, han identificat que l’activitat mitocondrial associada a l’alteració de la proteïna MCJ pot ser una causa de la fallida hepàtica per ingesta d’alcohol.
La tecnologia de RNA empleada en l’estudi obre noves oportunitats terapèutiques en l’àmbit de la medicina personalitzada. Els tractaments actuals es basen principalment en alleujar els símptomes produïts per la patologia en els pacients per dany per alcohol. La investigació ha estat publicada a la revista Hepatology.
L’hepatopatia relacionada amb l’alcohol és una de les malalties hepàtiques més freqüents a tot el món i una de les principals causes de morbiditat i mortalitat. A escala mundial, el consum d’alcohol és el trastorn per abús de substàncies més comú, amb aproximadament dos milions de persones afectades per hepatopatia relacionada amb el consum d’alcohol, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Encara sol ser una causa de mort evitable, l’hepatopatia alcohòlica és responsable de fins el 60-80% de la mortalitat relacionada amb el fetge a Europa i és actualment la principal indicació de trasplantament hepàtic als Estats Units. Es tracta d’una síndrome clínica que abasta un ampli espectre de malalties hepàtiques, des de l’esteatosi simple, l’esteatohepatitis, la fibrosi hepàtica, la cirrosi i fins i tot el carcinoma hepatocel·lular.
El treball descriu el desenvolupament d’un RNA d’interferència lligat a la regulació de la proteïna MCJ, que es troba en les mitocòndries, els centres neuràlgics de la respiració i de la producció d’energia cel·lular. Aquest desenvolupament suposa una nova aproximació terapèutica pel tractament de la malaltia per ingesta d’alcohol. De fet, en l’actualitat no hi ha tractament.
Una de les primeres manifestacions de la lesió dels hepatòcits per l’alcohol són els canvis morfològics i funcionals de les mitocòndries. “En aquest estudi ens vam proposar determinar si la manca de MCJ alleujaria la lesió hepàtica induïda per l’alcohol i aturaria la seva progressió mitjançant la prevenció de la disfunció mitocondrial. El silenciament hepàtic específic de MCJ mitjançant l’ús de RNA d’interferència va demostrar ser hepatoprotector, ja que va reduir la lesió hepàtica i va facilitar la regeneració del fetge”, expliquen les doctores Malu Martínez Chantar, i Naroa Goikoetxea, investigadores del laboratori de ‘Liver Disease’ a CIC bioGUNE. En conjunt, els resultats obtinguts amb el silenciament específic de MCJ en el fetge donen suport a la possibilitat d’abordar la disfunció mitocondrial com una estratègia terapèutica per millorar la malaltia hepàtica per alcohol i les complicacions sistèmiques que l’acompanyen.
L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Hepatology, i la primera autora del qual és la doctora Naroa Goikoetxea, ha estat dirigit per Malu Martínez Chantar, del CIC bioGUNE, i Franz Martín Bermudo, investigador de la UPO al Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), respectivament, i s’ha desenvolupat en estreta col·laboració amb un consorci multidisciplinari que inclou investigadores i investigadors nacionals i internacionals, pertanyents a hospitals i a centres d’investigació bàsica i de transferència.
Font: sevillabuenasnoticias.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 18/05/2023
El doctor Romero adverteix de les conseqüències, en el termini d’uns anys, d’hàbits nocius.
L’ésser humà en el centre de la Medicina. Natural de El Cuervo (Sevilla), el doctor Manuel Romero Gómez atresora una trajectòria brillant en investigació, clínica i gestió. Catedràtic per la Universitat de Sevilla i president de l’AEEH, el doctor Romero dirigeix el programa de malalties hepàtiques, digestives i inflamatòries (IBIS), i la Secció d’Aparell Digestiu a l’Hospital Virgen del Rocío. Del que més orgullós es sent: “De tenir la capacitat de curar”, explica al recordar els savis consells de la seva mare en els seus inicis com a metge. “La Medicina sense humanisme, sense empatia i sense afecte cap al pacient, no existeix”, conclou el doctor Romero.
Presideix l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH). Quines són les seves prioritats?
Ser president de l’AEEH és un honor. La meva trajectòria és un reflex del meu mentor, el doctor José Aguilar Reina, que em va inculcar l’amor per l’Hepatologia.
Per què l’Hepatologia?
Requereix de temps per pensar. El fetge no fa mal, no dóna senyals, de manera que el seu estudi es basa en molts elements objectius (anàlisis, biòpsies i proves d’imatge) que formen part d’un puzle que l’especialista ha de muntar.
Quan emmalalteix, el fetge no fa mal. Per què?
No té nervis. Ni fa mal ni dóna senyals. El dolor, si es manifesta, es localitza a la pell, el múscul o d’altres estructures afectades.
Quins són els reptes?
Al front de la societat científica, l’objectiu és potenciar grans línies de treball. Una d’elles és el virus de l’hepatitis C, una epidèmia a mitjans del segle XX. Més d’un milió de persones a Espanya es van veure afectades per l’hepatitis C en els últims 50 anys.
Com ho recorda?
Es va haver d’identificar el virus i estudiar-lo. En aquella època es va haver de caçar al virus per reconstruir el seu genoma. No havia arribat encara l’avenç per seqüenciar. Un cop identificat el virus es van desenvolupar biomarcadors pel diagnòstic i va començar el desenvolupament de tractaments fins assolir la curació. Tot això va transcórrer en 30 anys. Ara, estem a prop d’acabar amb l’hepatitis C a Sevilla, i a Andalusia.
Com?
En els hospitals no queden pacients, però hi ha malalts fora del sistema. A través del programa Sevilla sense hepatitis C, de l’Ajuntament de Sevilla, en col·laboració amb ONG i associacions, estem arribant a aquests malalts.
Què suposa eliminar l’hepatitis C?
És la primera causa de trasplantament hepàtic, cirrosi i càncer de fetge. Era la primera causa de mortalitat per malaltia hepàtica. L’hepatitis C és avui l’única que es cura.
I la resta d’hepatitis?
Les més importants són cinc, identificades per lletres, de la A a la E. Les consonants, (B, C i D) són transmissibles. D’hepatitis B estan protegits els nens, ja que són vacunats al poc de néixer, però hi ha bosses de no vacunats.
D’altres problemes?
La malaltia hepàtica alcohòlica i el fetge gras són dos problemes molt importants. És necessari convèncer a la població de cuidar el seu fetge. La naturalesa és sàvia: aquelles persones amb predisposició genètica que porten un estil de vida saludable aconsegueixen burlar aquestes malalties, mentre que aquelles que estan protegides en la seva genètica però que es descuiden, acaben posant-se malalts.
Com arriben a l’hospital?
Dos de cada tres persones arriben a l’hospital sense saber que tenen un problema en el fetge. És silent. I en molts casos ja presenten encefalopatia.
Com detectar-ho?
En Atenció Primària mitjançant una anàlisi rutinària (FIB-4). Si aquesta prova supera un llindar (1,3) s’ha d’estudiar al pacient a través d’una combinació de proves (FibroScan® i proves de laboratori). Una equació del nivell de transaminases, plaquetes i l’edat desvela si hi ha malaltia hepàtica.
El final, és càncer?
Si no es detecta i no es tracta la malaltia hepàtica deriva a la cirrosi i al càncer de fetge, que està augmentant. Un altre dels camps que ens ocupen són les malalties rares.
Com avança la societat científica?
L’AEEH vol col·locar el fetge en l’agenda. Estem convençuts que aquests problemes portaran a una pandèmia, si no actuem. Segons l’OMS el 70% de les persones patiran problemes de salut derivats de la mala alimentació i del sedentarisme.
Com prevenir?
Amb dieta mediterrània i tres hores d’exercici físic a la setmana. Les persones que aconsegueixen perdre un 10% de pes corporal poden burlar el fetge gras. Si una persona de 80 quilos en perd 10, elimina greix i baixa la inflamació.
Massa menjar ràpid?
Si agafem una cohort de població d’entre 20 i 40 anys tindrem que el 5% té associat malaltia alcohòlica, un 30%, fetge gras. Si no canvia l’escenari amb una dieta equilibrada i exercici físic, quan compleixin 60 ó 70 anys tindrem un enorme problema de salut ja que estan en risc de desenvolupar malaltia hepàtica, cardiovascular, cirrosi o càncer.
Algun pla?
En la societat científica ens preocupa dissenyar una estratègia de salut hepàtica. La idea és comptar amb un Pla Nacional de Salut en Hepatologia per analitzar la situació i actuar. És necessària la prevenció, el diagnòstic precoç de les malalties hepàtiques i l’accés ràpid als fàrmacs innovadors.
Altres avenços?
Treballem per assolir el reconeixement de l’Hepatologia com àrea de competència específica dins de l’especialitat Aparell Digestiu. Permetrà que especialistes d’altres àrees, com Pediatria, accedeixin.
Font: diariodesevilla.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 15/05/2023
Un estudi analitza com canvia la senescència cel·lular després d’eliminar el virus de l’hepatitis C en persones també infectades amb el virus del VIH.
Un equip de l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII) ha publicat un estudi a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy que analitza com canvia la senescència cel·lular després d’eliminar el virus de l’hepatitis C (VHC) en persones també infectades amb el virus del VIH.
La senescència cel·lular és un dels mecanismes que tenen les cèl·lules per interrompre la seva proliferació i desenvolupament davant d’un dany. Aquest procés es posa en marxa quan apareixen errors en l’activitat cel·lular que impedeixen el seu correcte funcionament i, si falla, permet que les cèl·lules alterades segueixin proliferant, augmentant el risc de problemes associats a l’envelliment, com el càncer.
Les infeccions virals poden ser inductores de senescència, i en aquest sentit la investigació ara publicada confirma que l’eliminació del VHC en persones amb VIH deixa ‘seqüeles’ biològiques en forma de diverses formes de senescència cel·lular i aporta noves evidències que apunten a la necessitat de disminuir l’estrès oxidatiu en aquests pacients.
Aproximadament 2,3 milions de persones que viuen amb el VIH a tot el món estan coinfectats pel VHC, i la majoria d’elles desenvolupa una infecció crònica d’aquest últim virus. La coinfecció produeix una senescència cel·lular prematura induïda pel virus de l’hepatitis C, que es caracteritza per un augment de l’estrès oxidatiu i per l’aparició d’un fenotip secretor associat a la senescència (SASP).
L’estudi, la primera autora del qual és Violeta Lara i que està liderat per les investigadores Verónica Briz i Amanda Fernández, ha analitzat com canvien diversos marcadors associats a la senescència cel·lular quan ha passat un any després de l’eliminació del VHC gràcies a l’ús de fàrmacs antivirals d’acció directa (AADs), i com evolucionen aquest biomarcadors en persones que viuen amb el VIH amb una història prèvia de resolució espontània del VHC (en ocasions, la infecció pel virus de l’hepatitis C remet per si sola, quelcom poc comú sobretot en pacients VIH).
La investigació, liderada des de la Unitat de Patogènesi i Immunitat Viral i la Unitat d’Infecció Viral i Immunitat del Laboratori d’Hepatitis del Centre Nacional de Microbiologia de l’ISCIII, senyala que aquestes persones mostren certes fortaleses immunitàries que els hi permeten gestionar millor l’estrès oxidatiu i el fenotip SASP derivats de la infecció viral. Aquesta millora s’incrementa a mida que augmenta el temps des de que va tenir lloc la resolució espontània del VHC, el que permet l’aparició d’un perfil de senescència cel·lular més eficaç que el de les persones amb VIH que no havien tingut prèviament cap infecció per VHC.
En el cas dels pacients amb VIH que havien aconseguit eliminar el VHC gràcies als fàrmacs antivirals d’acció directa i cursaven infecció crònica per VHC, també van mostrar una millora parcial dels nivells d’estrès oxidatiu i dels biomarcadors del fenotip SASP, amb valors similars als del grup control.
Les autores conclouen que l’eliminació del VHC, tant de forma espontània com gràcies al tractament amb antivirals, condueix a diversos perfils de senescència cel·lular en la població amb VIH, i que el tractament amb els citats antivirals d’acció directa no és suficient per restaurar de forma completa els nivells d’envelliment cel·lular prematur, el que pot comportar un augment del risc de patir en el futur més malalties associades a l’edat.
Els resultats d’aquesta investigació han estat admesos per a la seva presentació en el Congrés sobre Ciència del VIH de la Societat Internacional per a l’estudi de la SIDA, que es celebrarà a Austràlia al juliol, i en el Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que tindrà lloc al juny a Santiago de Compostela.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 15/05/2023
Les malalties hepàtiques en general són pràcticament asimptomàtiques fins un estadi molt avançat, i això dificulta la identificació dels casos precoços.
Per aquest motiu pot ser una amenaça molt important pel Sistema Nacional de Salut, perquè malauradament les xifres actuals de sobrepès i obesitat són de prop del 40% en menors de 18 anys, i la incidència de diabetis cada any és major.
En aquesta entrevista, el Dr. José Luis Calleja, cap de Servei de Gastroenterologia i Hepatologia a l’Hospital Universitari Puerta del Hierro (Madrid) i Catedràtic de Medicina (UAM), ens explica què és l’esteatohepatitis no alcohòlica (fetge gras).
Pregunta.- En què consisteix l’esteatohepatitis no alcohòlica?
Resposta.- L’esteatohepatitis no alcohòlica, o més comunament coneguda com fetge gras, consisteix bàsicament en la infiltració de greix en el fetge. És una patologia que afecta aproximadament al 25% de la població general, i la seva incidència és creixent perquè està molt lligada a l’obesitat, a la diabetis i a la síndrome metabòlica (síndrome que inclou hipertensió arterial, augment de colesterol, augment d’àcid úric, etc.).
Als Estats Units, que és un país que al capdavant amb l’epidèmia d’obesitat i de diabetis, ja és la principal causa de malaltia crònica en el fetge i de cirrosi hepàtica, és a dir, de presència de greix en el fetge. En la major part dels casos és una malaltia de pronòstic excel·lent, però hi ha un subgrup de pacients en els quals el greix en el fetge va acompanyat d’inflamació, que al mantenir-se durant un període llarg de temps genera fibrosi i cirrosi. Estem parlant d’un número absolut de pacients important.
P.- Com impacta la malaltia en els pacients? I en el sistema sanitari?
R.- Les malalties hepàtiques en general són pràcticament asimptomàtiques fins un estadi molt avançat, i això dificulta la identificació dels casos precoços. Creiem que és una amenaça molt important pel Sistema Nacional de Salut, perquè malauradament les xifres actuals de sobrepès i obesitat són de prop del 40% en menors de 18 anys, i la incidència de diabetis cada any és major. D’aquí a uns anys, la malaltia hepàtica per fetge gras serà una malaltia molt prevalent a Espanya, perquè hi ha molt més sedentarisme i pitjor alimentació. Per tant, pensem que és absolutament imprescindible en l’agenda escolar sobre hàbits de vida saludable: en els últims anys, el percentatge de sedentarisme de la nostra joventut està pujant de manera alarmant, el que té molt a veure amb la forma actual d’oci. A més, hauria d’existir també una major protecció, fins i tot fiscal, de l’alimentació saludable: no pot ser que costi més barata una hamburguesa que una amanida, perquè en moments de crisi econòmica, com els actuals, les famílies pobres es converteixen també en famílies malaltes.
P.- Quines especialitats són les que estan involucrades en l’abordatge de la malaltia? Quin és el circuit del pacient?
R.- L’atenció primària és absolutament essencial, perquè és el primer nivell en el qual es veu a la major part dels pacients. És important desenvolupar protocols que permetin fer un cribratge inicial de la malaltia i identificar aquells que estan en major risc o ja presenten fibrosi hepàtica o separar-los d’aquells que seran suficient amb indicar-los hàbits de vida saludable. Aquesta malaltia és especialment freqüent i greu en persones amb diabetis, que representen aproximadament un 11% de la població espanyola: igual que està estandarditzada, que s’han de revisar el fons de l’ull, el ronyó, etc., hem d’intentar també que s’inclogui l’estat del fetge. Una altra especialitat especialment involucrada són els endocrinòlegs, per ser la diabetis una font important de pacients.
També estem treballant amb els especialistes de laboratori, els bioquímics clínics i els caps de servei d’anàlisis clínics: seria fàcil automatitzar un índex de fibrosi alhora que es realitza un control de la diabetis, i que el metge disposi automàticament d’aquesta informació. És a dir, aprofitar qualsevol actuació de salut per identificar prèviament la malaltia.
Després del cribratge en Atenció Primària, el grup de pacients que ja ha desenvolupat una fibrosi hepàtica o està en risc de desenvolupar-la són els que haurien de ser derivats a hepatologia.
P.- Quins tractaments hi ha disponibles en l’actualitat?
R.- Avui en dia el tractament més eficaç és la combinació de dieta i exercici físic que, si es compleix, el 90% dels pacients es curen; però malauradament, per la idiosincràsia del propi tractament, només un 10% dels pacients el mantenen a llarg termini. El fetge és un òrgan molt agraït: si som capaços d’aturar o de prevenir la causa que l’està danyant, es recupera. Però hi ha un punt de no retorn, que afortunadament és molt avançat, en què el pacient ha desenvolupat un càncer hepàtic o una fibrosi descompensada, i aquí la capacitat d’actuació és molt menor. Per aquests casos, actualment existeixen a nivell mundial de 40 o 50 assajos clínics diferents, amb diferents molècules.
P.- Existeix suficient conscienciació sobre la NASH?
R.- No, hi ha un desconeixement complet de la malaltia i a més entre els professionals de vegades es dóna certa banalització perquè, encara que la major part dels pacients evolucionen bé, hi ha un altre petit grup que no, per això no podem dir que és una malaltia completament benigna.
P.- Recentment, s’ha presentat l’informe “L’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH): situació actual i reptes assistencials” elaborada en coordinació amb EY i amb la col·laboració institucional d’Advanz Pharma, i que ha comptat amb la seva participació com a expert. Quin és l’objectiu de l’informe i quins punts clau es recullen en el mateix?
R.- Aquest informe està dedicat a plantejar polítiques generals per intentar identificar precoçment els pacients amb risc de patir la patologia, i definir actuacions i mesures de prevenció que podem dur a terme per evitar la progressió de la malaltia.
P.- En el 48è Congrés anual de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, quins aspectes relatius a aquesta malaltia es van tractar?
R.- S’han presentat resultats preliminars d’alguns fàrmacs dirigits contra l’obesitat que ens ajudaran en els pacients que no poden perdre pes només amb dieta. També s’han presentat alguns resultats de teràpies no farmacològiques com són les endoscòpiques que permeten una restricció gàstrica, o fins i tot cirurgia de l’obesitat que, en alguns casos extrems, pot ajudar a què el pacient perdi pes i, per tant, millori el seu fetge.
Font: okdiario.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
