by Comunicació ASSCAT | 10/04/2024
En aquest article de perspectiva publicat a Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology els autors, experts en la matèria, extreuen les lliçons apreses en els programes de cribratge del càncer per reflexionar sobre possibles iniciatives innovadores aplicables a la fibrosi hepàtica.
La detecció precoç d’aquesta malaltia evitaria l’aparició de cirrosi hepàtica, una malaltia que actualment té una alta mortalitat.
La investigació sobre programes de cribratge de la població per a càncers com el càncer colorectal, cervical, pulmó, pròstata i mama ha generat una gran quantitat d’informació, la qual cosa significa que els sistemes de seguiment d’aquests pacients són molt sofisticats. No obstant això, encara hi ha una gran manca d’informació sobre el cribratge de malalties no malignes, algunes de les quals tenen una prevalença i una taxa de mortalitat més elevada que els càncers més freqüents. En particular, destaca el cas de la detecció de la fibrosi hepàtica, precursora de la cirrosi, ja que es tracta d’una malaltia extremadament prevalent i amb una elevada mortalitat.
“Els nostres programes de cribratge de la fibrosi encara estan en els seus inicis, mentre que els de càncer ja fa temps que es van establir”, reflexiona Pere Ginès, autor principal de l’article i consultor del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, professor de medicina de la Universitat de Barcelona. i cap del grup IDIBAPS Hepatopaties Cròniques: Mecanismes Moleculars i Conseqüències Clíniques.
El 2019, la cirrosi va causar un 57% més de morts a nivell mundial que el càncer colorectal, amb un total de 2 milions de morts a l’any. A més, la cirrosi és el principal factor de risc de càncer de fetge primari, un dels càncers més freqüents a tot el món.
En aquest article de perspectiva, l’equip d’experts del consorci europeu LIVERSCREEN, liderat per IDIBAPS i finançat a través del programa Horizon 2020 (847989), va utilitzar la seva experiència i tot el que va aprendre en els programes de cribratge del càncer colorectal i de pulmó per explorar els beneficis, els reptes , estratègies d’implementació i vies per a futures iniciatives innovadores de cribratge de la fibrosi hepàtica.
Ginès afegeix: “La detecció de les malalties hepàtiques cròniques té el potencial de canviar el paradigma de com es diagnostiquen: de l’escenari actual de diagnòstic tardà, en què la taxa de mortalitat és alta i la reversibilitat de la fibrosi molt improbable, a un diagnòstic precoç. amb una major probabilitat de reversibilitat i menors taxes de morbiditat i mortalitat”.
Reptes de la detecció primerenca de la fibrosi hepàtica
Un obstacle important per la detecció i la identificació primerenca de pacients amb malaltia hepàtica crònica és la falta d’estratègies establertes. Per tant, els programes de cribado de fibrosi hepàtica tenen que desenvolupar i validar estratègies per dirigir-se a la població de risc, invitant i informant als participants, realitzant proves de detecció i diagnòstic, informant i monitoritzant la detecció, i al mateix temps avaluant. la rendibilitat d’aquestes estratègies.
Isabel Graupera, hepatóloga del Hospital Clínic, investigadora de l’IDIBAPS i també coautora d’aquest article explica que “en el cribado de fibrosis todavía tenemos que resolver muchas dudas como, por ejemplo, cuál es el mejor método, el cribado dirigido o el cribado masivo” . ; hem de determinar la millor manera de fer el seguiment dels pacients, especialment en els grups socioeconómicos més desfavorits; i tenim que adaptar els dissenys a tots els sistemes de salut existents”.
A més, l’article també reflexiona sobre la necessitat de realitzar assaigs clínics que aporten informació sobre la rendibilitat de cada mètode de cribat i se centren en la reducció de la mortalitat; és necessari demostrar que augmentar la detecció primerenca de la fibrosis hepática millorará el pronòstic de la cirrosis.
Idealment, aquests nous models seran rentables, acceptables, fàcils d’aplicar a una gran escala i permetran la personalització. Una opció interessant és la detecció multifase, que combina la detecció de diverses malalties en una sola visita. El motiu d’aquesta estratègia és que els pacients amb fibrosi hepàtica també acostumen a tenir risc de patir altres malalties com arteriosclerosis, càncer de pulmó, càncer colorrectal, etc.
by Comunicació ASSCAT | 13/02/2024
Presentem un estudi que parla de l’eficàcia del tractament anti-VHB o anti-VHC en alguns casos de mieloma múltiple. Aquest és un tema conegut prèviament, però l‟interès d‟aquest treball deriva de l‟elevat nombre de casos analitzats i els resultats obtinguts en el seguiment. A més, és una manera de mostrar la importància del treball interdisciplinari i d’excel·lència per obtenir resultats a la clínica i en el dia a dia dels pacients
En alguns casos de gammapaties monoclonals, com en el mieloma múltiple (MM), la Ig monoclonal del pacient reconeix específicament un patogen infecciós, cosa que implica que la gammapatia clonal es va iniciar per estimulació crònica en relació amb un antigen d’aquest patogen.
Aquest estudi reforça i estén troballes prèvies de les gammapaties monoclonals d’importància indeterminada (GMSI) i del mieloma múltiple (MM) en relació amb el VHB: per a més d’un terç dels pacients amb VHB+ i Ig monoclonal, es va demostrar que les dianes d’Ig monoclonal es relacionaven amb el VHB, cosa que implica que el VHB va iniciar les gammapates monoclonals d’importància indeterminada (GMSI) en aquests individus. A més, també es va demostrar que la teràpia anti-VBH millorava la supervivència dels pacients amb MM i VHB+.
Els pacients portadors de gammapates monoclonals d’importància indeterminada (GMSI) o bé de mieloma múltiple (MM) impulsats pel VHC (quan la Ig està dirigida davant del VHC) es van beneficiar de la teràpia antiviral, l’evolució de la malaltia va millorar després de la teràpia anti-VHC, incloent un cas de MM refractari per al qual la teràpia i els antivirals van conduir a una remissió completa a llarg termini.
En resum, les gammapaties clonals en pacients infectats pel VHB sovint estan impulsats pel VHB. Aquest estudi demostra la importància dels tractaments antivirals tant per als pacients amb VHB i gammapaties clonals i també en els casos en què estiguin impulsades pel VHC, inclòs el mieloma múltiple (MM). El tractament antiviral s’ha de prescriure com més aviat millor en el tractament de les gammapaties clonals lligades al VHB o al VHC, idealment a l’etapa inicial de les gammapates monoclonals d’importància indeterminada (GMSI).
Resum d´article: Impact of viral hepatitis therapy in multiple mieloma
Ref: A. Rodríguez-García et al. Haematològica | 109 , 272-282. Jan 2024
(traducció i adaptació ASSCAT)
by Comunicació ASSCAT | 24/01/2024
Una vegada acabada la Setmana Catalana de l’Hepatologia, el balanç és positiu. S’ha visualitzat una necessitat de parlar de la patologia hepàtica, dels avenços en el diagnòstic i en el tractament i, sobretot, en la necessitat d’establir programes d’informació a la ciutadania enfocats a la prevenció.
Després de l’èxit del tractament de l’hepatitis C, ha canviat el panorama de les malalties del fetge. Actualment, preocupa l’augment de l’obesitat ja des de la infància i que es relaciona amb el sedentarisme i les dietes no saludables. Així mateix, augmenta la malaltia hepàtica per alcohol i la incidència de càncer de fetge. Les malalties del fetge són asimptomàtiques fins a fases avançades, per la qual cosa és difícil la seva detecció precoç i cal treballar-hi més.
El programa d’aquesta Setmana Catalana ha estat molt ampli. Hi ha hagut conferències magistrals, taules rodones, campanyes de screening per a pacients, xerrades a escoles i punts d’informació a totes les grans ciutats catalanes. Els professionals que treballen als hospitals, universitats i centres de salut s’han bolcat i han col·laborat molt activament i d’una manera coordinada.
Des del punt de vista del pacient hepàtic valorem molt positivament que l’opinió general, resumida a les conclusions, demani que hi hagi una continuació després d’aquesta primera experiència. Actualment, la situació de les malalties hepàtiques és crítica i cal continuar lluitant contra l’estigma. Les activitats realitzades durant aquesta setmana han contribuït molt per donar-les a conèixer.
Destaquem la participació, als actes oficials d’inauguració i de cloenda, de la junta de govern de l’AEEH, Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que han estat els promotors d’aquestes jornades. El Dr Manuel Romero com a president i del Dr Rafael Bañares com a vicepresident. El president de l’AEEH, Dr Manuel Romero, va manifestar que l’AEEH està d’acord que cal educar i legislar seriosament en relació amb l’alcohol, cosa que podria generar una pèrdua d’amics. A Espanya, es disposa de lleis de Salut Pública, a més també hi ha mesures legislatives i reguladores i el que cal és que s’apliquin amb rigor. Per exemple, no vendre alcohol a menors. També cal arribar a acords sobre un augment de les taxes de les begudes i els aliments ensucrats, entre altres disposicions que s’haurien de consensuar. El Dr Romero va informar que s’està avançant al Pla Nacional de Salut Hepàtica, i va explicar les grans línies en què estan treballant: Alcohol, malalties d’origen metabòlic, hepatitis víriques, càncer de fetge, autoimmunitat, trasplantament i malalties minoritàries.
El Dr Rafael Bañares, en fer la cloenda de la Setmana Catalana de l’Hepatologia com a vicepresident de l’AEEH, després de donar les gràcies i felicitar tots els participants, va donar un missatge d’esperança als pacients hepàtics. També va informar que a l’AEEH estan oberts a una continuïtat del projecte perquè hi ha una necessitat i una demanda social.
Nosaltres des de l’ASSCAT i com a representants de la veu dels pacients hepàtics estem contents d’haver participat i ens unim als agraïments, però davant la perspectiva de futurs esdeveniments voldríem comptar amb la veu dels polítics que ens representen als òrgans directius de gestió i planificació de la salut. Desitjaríem comptar amb veus potents que treballen per a la salut hepàtica des dels equips de primària, ja que l’especialitat d’hepatologia requereix equips multidisciplinaris treballant coordinadament i en contacte amb els grans hospitals universitaris; on Espanya destaca pels programes de trasplantaments, assajos clínics nous i investigacions capdavanteres. Així mateix, voldríem tenir més informació sobre els determinants socials, culturals i econòmics que condicionen els resultats de salut dels ciutadans i disposar de tota la informació per veure què s’està fent des de l’administració i des de les escoles per orientar la població infantil.
by Comunicació ASSCAT | 19/01/2024
Ahir vam assistir a l’acte de cloenda de la “Setmana de les malalties hepàtiques a Catalunya” amb un balanç molt positiu. Ens emportem moltes coses, però en volem destacar unes quantes idees:
– És molt important que per primera vegada tots els hospitals de Catalunya, els professionals i els pacients s’hagin posat d’acord per impulsar la celebració d’aquesta setmana a nivell català.
– Tot i haver fet molts avenços en la detecció de les malalties hepàtiques, queda feina per fer, i l’atenció primària és el lloc ideal per detectar pacients amb obesitat o males conductes alimentàries.
– Tenim un gran repte de futur per canviar la concepció de l’alcohol a la nostra societat. És una droga que afecta greument el fetge i cal conscienciar la població.
– Cal lluitar contra l’increment i abús del consum d’alcohol entre els joves de 14 a 18 anys, actualment el segment de població que més en consumeix.
– Calen polítiques restrictives i punitives per evitar l’accés de menors a l’alcohol. Augment del preu i multar a qui els hi vengui, similar com ho fan als EUA.
– Cal educació i conscienciació dels joves, però com hi arribem? Cal utilitzar els seus canals, tiktok, Instagram, Twitch… i buscar referents o influencers que difonguin aquests missatges contra el consum d’alcohol per arribar als joves.
– Cal repetir aquesta setmana amb noves edicions.
Ayer asistimos al acto de clausura de la “Semana de las enfermedades hepáticas en Cataluña” con un balance muy positivo. Nos llevamos muchas cosas, pero queremos destacar unas cuantas ideas:
– Es muy importante que por primera vez todos los hospitales de Catalunya, profesionales y pacientes se hayan puesto de acuerdo para impulsar la celebración de esta semana a nivel catalán.
– A pesar de haber hecho muchos avances en la detección de las enfermedades hepáticas, queda trabajo por hacer, y la atención primaria es el lugar ideal para detectar pacientes con obesidad o malas conductas alimentarias.
– Tenemos un gran reto de futuro para cambiar la concepción del alcohol en nuestra sociedad. Es una droga que afecta gravemente al hígado y es necesario concienciar a la población.
– Es necesario luchar contra el incremento y abuso del consumo de alcohol entre los jóvenes de 14 a 18 años, actualmente el segmento de población que más consume.
– Se necesitan políticas restrictivas y punitivas para evitar el acceso de menores al alcohol. Aumento del precio y multar a quien les venda, similar como en EEUU.
– Es necesaria educación y concienciación de los jóvenes, pero ¿cómo llegamos? Es necesario utilizar sus canales, tik tok, Instagram, Twitch… y buscar referentes o influencers que difundan estos mensajes contra el consumo de alcohol para llegar a los jóvenes.
– Hay que repetir este encuentro con nuevas ediciones.
by Comunicació ASSCAT | 13/07/2023
Un assaig clínic internacional en què ha participar l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva mostra la seguretat i eficàcia del dispositiu de diàlisi hepàtica Dialive en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica per aquells l’única opció actual és el trasplantament de fetge.
La insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (ACLF, acute-on-chronic liver failure) és una síndrome que es caracteritza per una descompensació aguda d’una hepatopatia crònica, associada a la fallida de diferents òrgans i a una elevada mortalitat, i per la presència d’inflamació sistèmica.
L’ACLF es produeix en el 30% dels pacients hospitalitzats amb cirrosi i ocasiona més d’un milió de morts a tot el món cada any. Actualment, l’únic tractament potencial és el trasplantament hepàtic, que està disponible per a molts pocs pacients.
Un assaig clínic internacional controlat aleatoritzat de Fase I, en humans, utilitzant Dialive -un nou dispositiu de diàlisi hepàtica-, va demostrar el seu potencial com a teràpia modificadora de la malaltia, generant millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF i resolent la insuficiència hepàtica de manera significativament més ràpid i en una major proporció de pacients en comparació amb el tractament de suport estàndard.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat al Journal of Hepatology, la revista oficial de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, per les seves sigles en anglès) i la principal entre les dedicades a les malalties del fetge.
En aquest assaig clínic –liderat pel doctor Banwari Agarwal, de la Unitat de Cures Intensives Hepàtiques del Royal Free Hospital de Londres- han participat 34 centres d’Europa, els Estats Units i Singapur. Per part de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, han intervingut els doctors María Pilar Ballester, del Grup d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’Incliva i del Servei Medicina Digestiva de l’Hospital Clínic, i Juan Antonio Carbonell, responsable de la Unitat de Bioestadística d’Incliva.
A més, han participat altres centres espanyols com els hospitals Gregorio Marañón i Ramón y Cajal, de Madrid, i els seus instituts d’investigació, l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), del Institut de Salud Carlos III.
L’investigador principal de l’assaig, el doctor Rajiv Jalan –del Institute for Liver & Digestive Health del University College London (UCL), amb seu al Royal Free Hospital de Londres, i la European Foundation for the Study of Chronic Liver Failure (EF Clif), a Barcelona, i inventor del dispositiu juntament amb el Dr. Nathan Davies–, ha explicat que Dialive “es basa en la comprensió dels mecanismes subjacents de l’ACLF, que es corregeixen amb aquesta màquina mitjançant l’intercanvi d’albúmina disfuncional i l’eliminació de patrons moleculars associats al dany i els patògens”.
“Dos assajos preclínics anteriors havien demostrat que aquest dispositiu havia salvat la vida d’animals amb insuficiència hepàtica. Aquestes dades es van utilitzar per sol·licitar una subvenció de la Unió Europea (ALIVER) per dur a terme aquest assaig clínic”, ha explicat.
Pacients avaluats
Els investigadors van avaluar a 32 pacients amb cirrosi alcohòlica i ACLF que van rebre tractament amb Dialive durant un màxim de cinc dies o el tractament de suport estàndard. Els punts finals es van avaluar en el dia 10.
L’objectiu principal va ser avaluar la seguretat de Dialive en pacients amb ACLF. Els objectius secundaris van ser avaluar els efectes clínics, el rendiment del dispositiu i l’efecte en biomarcadors rellevants per a la fisiopatologia en el subgrup de 30 pacients que van rebre almenys tres sessions de tractament amb Dialive.
L’estudi va confirmar que el sistema Dialive és segur en tots els pacients. A més, els pacients van experimentar millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF, com la funció de l’albúmina, la reducció dels productes de la mort cel·lular i l’endotoxemia, la restauració de la funció endotelial i la senyalització cel·lular.
Encara que l’estudi no va ser dissenyat per avaluar l’eficàcia, va mostrar que la proporció de pacients en què es va resoldre l’ACLF va ser major amb Dialive i el temps per a la resolució de l’ACLF es va reduir significativament. No obstant, no es va veure una disminució de la mortalitat en aquest reduït estudi, pel que els investigadors plantegen la necessitat de nous assajos clínics de major abast en el futur per confirmar l’eficàcia i seguretat de Dialive.
“Aquest és el primer tractament que ha mostrat un efecte clínic tan ràpid en pacients amb ACLF”, segons el doctor Steffen Mitzner, coinvestigador principal, del Instituto Fraunhofer IZI i del Rostock University Medical Center, a Alemanya. “Els pacients que van resoldre l’ACLF van romandre lliures d’ACLF durant 28 dies malgrat ser tractats només amb el dispositiu durant tres dies. La millora en els biomarcadors que estan presents a la fisiopatologia de l’ACLF es va mantenir fins i tot cinc dies després d’aturar la teràpia”, ha dit.
“Aquestes dades indiquen que Dialive pot ser una teràpia modificadora de la malaltia per pacients amb ACLF, pels quals no hi ha cap teràpia disponible excepte el trasplantament hepàtic, que només està disponible per a una minoria molt petita d’aquests pacients”, ha destacat el doctor Jalan. “L’impacte potencial és enorme si aquestes dades poden confirmar-se en assajos clínics de major abast”. Aquest estudi ha rebut finançament del programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea.
Font: europapress.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
