“Hem aconseguit mantenir els resultats en hepatitis C malgrat la pandèmia”

“Hem aconseguit mantenir els resultats en hepatitis C malgrat la pandèmia”

Entrevista a Paco Pérez Hernández, cap del Servei de Digestiu de l’Hospital Nuestra Señora de Candelaria, a Tenerife.

Com ha afectat la COVID-19 als pacients amb hepatitis C (VHC)?

Directament, només s’ha observat, en estudis poblacionals, pitjor evolució de la COVID-19 en pacients amb cirrosi. De forma indirecta, la pandèmia ha suposat un retard en el diagnòstic i tractament de pacients amb moltes patologies, inclòs el VHC. Això pot tenir conseqüències individuals, al facilitar la progressió a fases més avançades de la malaltia, i de Salut Pública, al retardar els plans d’eliminació de l’hepatitis C. Però en l’adversitat s’han de veure oportunitats, realitzar canvis en la nostra forma d’actuar que permetin continuar amb la nostra feina i evitar aquestes conseqüències negatives.

Com està sent l’atenció i seguiment d’aquests pacients a la pandèmia?

En el moment d’aparició de la pandèmia COVID-19, vam centrar els nostres esforços d’eliminació d’hepatitis C en col·lectius vulnerables amb baixa consciència de malaltia i baixa adherència al sistema sanitari. A l’Hospital Nuestra Señora de Candelaria, a Tenerife, juntament amb les ONG San Miguel Adicciones i Antad, teníem dissenyat un circuit adaptat basat en l’atenció in situ pels professionals de les Unitats d’Atenció al Drogodependent, amb la captació, screening mitjançant gota seca, adhesió i suport continu als pacients i en la consulta “fast-track” hospitalària en la qual un sol dia completàvem el procés diagnòstic i prescrivíem el tractament. Amb aquesta estratègia vam demostrar resultats de curació superiors al 90% en aquesta població tan complexa. Amb l’aparició de la pandèmia ens vam veure obligats a modificar ràpidament aquest circuit per adaptar-nos a les exigències sanitàries. Vam afegir dos nous conceptes: la “farmàcia compartida” amb la dispensació in situ de tractaments als pacients, en col·laboració amb els farmacèutics de les nostres ONGs, i les grans possibilitats de la telemedicina que permet el seguiment dels pacients mitjançant telèfon i/o email bé amb el propi pacient o amb els professionals del nostre equip interdisciplinari, sempre sota el consentiment del pacient. Amb aquests canvis hem aconseguit mantenir els excel·lents resultats que havíem tingut prèviament.

Recentment s’ha aprovat una Proposició No de Llei que pretén impulsar un Pla Estratègica per a l’Abordatge del VHC a Canàries. Quina és la situació en aquest sentit?

A Canàries hem tingut nombroses iniciatives per eliminar l’hepatitis C. No obstant, aquestes estratègies no han estat homogènies a tot l’arxipèlag i s’han basat fonamentalment en el treball de professionals interessats en tractar aquest problema, molts cops més enllà dels circuits habituals; això sí, amb el suport de les autoritats sanitàries que han conegut aquests plans. El Pla Estratègic pretén homogeneïtzar, estendre a totes les illes i donar rutes oficials a aquest tipus d’iniciatives.

Molta població infectada no sap que ho està. Quines estratègies s’haurien de seguir per sensibilitzar a la població de testar i tractar el virus C?

Per identificar als pacients no diagnosticats hi ha diverses estratègies possibles amb diferents resultats. A nivell de població hem fet campanyes de conscienciació a través dels mitjans per a què individus amb factors de risc de contagi (transfusions antigues, consum de tòxics per via venosa, relacions sexuals de risc) es facin la prova. En segon lloc, s’ha de fer screening entre les poblacions amb alta prevalença del virus (individus amb malalties de transmissió sexual, pacients amb consum de drogues o que atenen centres de drogodependents, presos, ONGs de suport a la diversitat sexual i altres col·lectius vulnerables. També es pot fer screening oportunista en persones que van a serveis d’urgència o que ingressen en un hospital, a les quals se’ls hi fa screening per altres malalties com la infecció VIH, el càncer de colon o els test per COVID, població psiquiàtrica, individus amb penes no privatives de llibertat, etc.

Creu que l’objectiu d’eliminació d’hepatitis C és possible?

L’objectiu és, sens dubte, possible i Espanya és un dels països que millor ha treballat en aquest sentit. Abans de la pandèmia, estàvem al capdavant entre els països desenvolupats en l’eliminació de l’hepatitis C, el nostre sistema que permet l’accés universal a la Sanitat i el Pla Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C (PEAHC) ho ha permès. El més important que queda per fer és no interrompre el camí ja iniciat i buscar i desenvolupar plans alternatius per accedir a les poblacions no diagnosticades aprofitant totes les oportunitats que ens dóna la nostra Sanitat.

 

Font: larazon.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

El Segon Estudi de Seroprevalença revisa la situació d’11 malalties infeccioses, entre elles, les hepatitis víriques

El Segon Estudi de Seroprevalença revisa la situació d’11 malalties infeccioses, entre elles, les hepatitis víriques

Un equip de l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII) ha participat en la realització del 2on Estudi de Seroprevalença a Espanya, que s’ha coordinat des de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i que repassa la situació en torn a les malalties que es poden prevenir immunològicament.

L’informe es publica 21 anys després de la seva primera edició i el seu objectiu és estimar la prevalença d’anticossos de diverses patologies en la població de 2 a 80 anys resident a Espanya. Les malalties incloses a l’estudi són: poliomielitis, diftèria, tètanus, tosferina, xarampió, rubèola, parotiditis, varicel·la, malaltia meningocòcica invasora per serogrup C, hepatitis A, B, C, D i E, i infecció per virus de la immunodeficiència humana (VIH).

L’estudi, realitzat amb un total de 10.223 participants, permet conèixer l’estat immunitari per grups d’edat i sexe de les citades malalties i les cobertures de vacunació per grups d’edat en persones menors de 30 anys, per conèixer si la immunitat d’aquesta població és acord amb les vacunes administrades segons el calendari de vacunació vigent en cada moment.

Així mateix, les dades recollides han permès la creació d’una col·lecció de mostres de sèrum per a posterior investigació de malalties transmissibles d’interès per a la salut pública.

Les principals conclusions de l’estudi realitzat, per malaltia, són les següents:

Xarampió

S’observa un descens de la població amb títols d’anticossos protectors a partir del grup d’edat 10-15 anys fins a 30-39 anys, una baixada que és més pronunciada en el grup de 20-29 anys, el que pot deure’s a la pèrdua de protecció serològica a mida que passa el temps des de la vacunació amb la segona dosi. Es recomana avaluar la necessitat de noves estratègies de vacunació a mig i llarg termini en certs grups de població en funció de la seva probabilitat d’exposició.

 Rubèola

La immunitat de la població és superior al 95% en tots els grups d’edat (més elevada en dones), el que demostra el manteniment de la immunitat conferida per la vacunació, encara que s’hagi realitzat a la infància. L’alta immunitat de la població assegura el manteniment de l’eliminació de la rubèola a Espanya.

Parotiditis

La seroprevalença d’anticossos front a la parotiditis és elevada entre els 2 i els 14 anys d’edat. A partir d’aquest marge d’edat la immunitat comença a decaure, i augmenta en els majors de 30 anys. Això suggereix, d’una banda, la pèrdua d’immunitat amb el pas del temps des de la vacunació i, d’altra, la millor persistència de la immunitat per infecció natural a les cohorts nascudes abans del 1978.

Poliomielitis

La prevalença d’anticossos neutralitzants front a poliovirus tipus 1 i 3 és molt alta en tots els grups d’edat, el que assegura el nivell de població susceptible inferior al 15% necessari per evitar la transmissió en cas d’introducció d’aquests virus. Aquestes dades garanteixen el compliment de l’objectiu d’immunitat de la població per contribuir a l’eradicació de la malaltia.

Diftèria

La seroprevalença d’anticossos protectors front a aquesta malaltia augmenta amb l’edat fins arribar als 30 anys, edat a partir de la qual disminueix de manera important, probablement degut a la pèrdua de la immunitat amb el pas del temps. L’evidència mostra que les altes cobertures de vacunació infantil contribueixen a limitar la transmissió secundària i el manteniment de les cadenes de transmissió en tota la població després de la importació de casos. De manera addicional, millorar la vacunació front a tètanus amb vacunes combinades front a tètanus i diftèria (Td) en la població gran pot contribuir a millorar també la immunitat front a la diftèria. 

Tètanus

Hi ha una alta prevalença de nivells protectors d’anticossos front a tètanus en menors de 50 anys, i a partir d’aquesta edat disminueix de manera significativa, sobretot a partir dels 60 anys. L’informe considera important conscienciar, tant a la població com al personal sanitari, de la necessitat de la vacunació en grans, grup de població on es troba una important proporció de persones susceptibles.

Tosferina

Els resultats de seroprevalença indiquen que la circulació del microorganisme Bordetella pertussis té lloc en tots els grups d’edat.

Varicel·la

La introducció de la vacuna al calendari de vacunació es reflecteix en l’augment de la seroprevalença d’anticossos en el grup de menor edat (2-5 anys) amb respecte a estudis anteriors. L’informe senyala que encara és aviat per observar l’efecte de la vacunació infantil als altres grups d’edat.

Malaltia meningocòcica invasiva (serogrup C)

La seroprevalença d’anticossos protectors front a la EMI per serogrup C és propera al 75% en les cohorts que s’han beneficiat de la vacunació sistemàtica en l’adolescència (entre 12 i 16 anys d’edat). A més, es mostra una immunitat més duradora i major protecció en aquests grups d’edat.

Hepatitis A

S’observa una alta proporció de susceptibles en la població general. No obstant, gairebé el 5% de la població infantil entre 2 i 5 anys presenta una immunitat que es manté fins als 19 anys, pel que probablement es va adquirir després de l’exposició natural al VHA en la primera infància. Aquesta situació d’infecció pel virus de l’hepatitis A en la infància, juntament amb l’augment de susceptibilitat en la població adulta, posa de manifest la importància de la vigilància epidemiològica en la identificació de casos i en la ràpida intervenció en brots per limitar la possible extensió.

Hepatitis B i D

La prevalença d’infecció pel virus de l’hepatitis B ha disminuït significativament des de la realització de l’estudi anterior, el 1996. La prevalença d’infecció activa per virus de l’hepatitis B i de dones portadores d’anticossos és també molt baixa; la prevalença d’hepatitis D en portadors d’anticossos és similar a la d’altres estudis. D’altra banda, la seroprevalença d’anticossos antihepatitis B mostra dos pics, el que reflecteix la vacunació sistemàtica realitzada a Espanya, que va començar en adolescents i es va canviar a la infància posteriorment. Tots aquests resultats reflecteixen l’èxit del programa de vacunació front a l’hepatitis B.

Hepatitis C

El nivell de prevalença d’infecció a Espanya és baix, especialment en el referent a prevalença d’infecció activa. La prevalença és major en homes i en persones nascudes fora d’Espanya.

Hepatitis E

Els resultats de seroprevalença d’anticossos front a aquest virus són superiors a les estimacions realitzades fins al moment a Espanya, i suggereixen una transmissió continuada amb major exposició en el passat. S’observa persistència dels anticossos en aquells que han estat exposats al virus. El baix nombre de casos d’infecció aguda detectats sembla indicar que la infecció passa desapercebuda en les seves formes subclíniques o asimptomàtiques.

Infecció per VIH

La prevalença global d’infecció pel VIH obtinguda en aquest estudi és inferior a altres estimacions realitzades, quelcom que pot deure’s a les característiques de la població estudiada, amb menor representació dels grups de població més exposats. La prevalença segons edat i sexe, a més de la fracció no diagnosticada, està en el rang d’altres estimacions realitzades.

Els resultats de l’informe també s’han publicat, en forma de resina, a la Revista Española de Salud Pública. El text complet es remetrà a societats científiques i altres agents interessats.

 

Font: sietediasmedicos.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Una investigadora de Malalties Infeccioses del Valme, premiada per les seves publicacions per la Facultat de Medicina

Una investigadora de Malalties Infeccioses del Valme, premiada per les seves publicacions per la Facultat de Medicina

A través de dos articles científics aporta criteris per predir el risc de complicacions hepàtiques en pacients ja curats d’hepatitis C, coinfectats o no per VIH.

La facultativa integrant del Grup d’Investigació de la Unitat de Malalties Infeccioses i Microbiologia de l’Hospital Universitari de Valme de Sevilla, Anaïs Corma-Gómez, ha estat guardonada amb dos premis al Millor Article del mes que atorga periòdicament la Facultat de Medicina de la Universitat de Sevilla.

Segons ha senyalat l’hospital en un comunicat de premsa, es tracta de dos estudis publicats els passats mesos de novembre i febrer a Clinical Infectious Diseases, una de les revistes internacionals amb major impacte científic a l’àrea de Malalties Infeccioses. Ambdós reconeixements estan vinculats a la línia d’investigació que coordina Juan Antonio Pineda a l’hospital sevillà, sent la investigadora principal dels mateixos Corma-Gómez.

Sobre una cohort, que supera el millar de pacients, corresponent al Grup d’Estudi d’Hepatitis Víriques de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC); l’Hospital Universitari de Valme ha dirigit una investigació orientada a predir els riscos de descompensacions i/o desenvolupament de càncer hepàtic en aquells pacients curats d’hepatitis C, amb o sense infecció per VIH concomitant.

El curs de la infecció pel virus de l’hepatitis C pot desembocar en l’aparició de cirrosi hepàtica i fins i tot en hepatocarcinoma (càncer de fetge) i, fins i tot els nous tractaments faciliten la curació d’aquest virus, els seus pacients continuen sent objecte de seguiment continuat front al risc a desenvolupar complicacions. Al respecte, les investigacions realitzades fins al moment sobre els riscos de desenvolupar complicacions hepàtiques només s’havien acotat a la fase activa del virus. No obstant, no consten estudis sobre aquests riscos en pacients que ja s’han curat de l’hepatitis C, aplicant-se el mateix maneig sense tenir en compte la diferenciació de registres clínics existents durant la infecció i després de la curació.

Per part seva, el grup investigador de l’Hospital de Valme ha publicat dos estudis on, de forma nova, aporta i constata la fiabilitat diagnòstica de criteris clínics per a un abordatge d’aquests pacients d’acord a la seva situació de curació. A més de constituir un nou model per a la pràctica clínica dels especialistes, aporta eficiència diagnòstica i qualitat de vida als pacients, donat que facilita la predicció d’aquells que desenvoluparan descompensacions i/o tumors hepàtics, fent cribratge d’aquells que no han de continuar estudiant-se de forma innecessària.

La pauta innovadora aplica l’estudi de factors de risc en el moment de la curació. Per això, utilitza la tècnica del FibroScan per conèixer de forma mínimament invasiva l’elasticitat hepàtica. La mateixa prediu les complicacions hepàtiques en la seva totalitat. En aquest sentit, Anaïs Corma-Gómez destaca com a referència clínica establerta que “si la rigidesa hepàtica és menor de 14 KPa, els pacients tenen un risc baix, pràcticament nul, de desenvolupar complicacions després de la curació de l’hepatitis C”.

D’aquesta manera, permet fer cribratge als pacients que no precisen d’un seguiment continuat cada sis mesos, evitant anar a l’hospital i sotmetre’s a controls analítics i ecogràfics. Suposa una nova eina que aporta eficiència als recursos sanitaris, restant consultes i proves diagnòstiques innecessàries; això com potencia la qualitat de vida dels pacients desvinculant-los de revisions i proves invasives innecessàries. Concretament, aquesta pràctica clínica ha permès en aquest centre donar l’alta entre el 20 i el 30% de pacients curats d’hepatitis C, desvinculant el seu estudi a registres clínics anteriors relacionats amb la fase activa del virus i sí al moment de la seva curació.

Risc de complicacions hemorràgiques digestives

Per part seva, el segon article científic guardonat és més específic, centrant-se en una de les complicacions hepàtiques que més compromet la vida d’aquests pacients: les hemorràgies digestives altes. Destaca la investigadora la complexitat del seu maneig i el mal pronòstic dels pacients que la pateixen: “Els resultats d’aquesta investigació reflectida en aquestes publicacions es tradueixen amb un valor afegit”, senyala.

De forma totalment nova, aquest centre sevillà aplica dos paràmetres en pacients curats d’hepatitis C per predir si desenvoluparan aquesta severa complicació. Combinen la rigidesa hepàtica amb el recompte de plaquetes. Com a resultat, aconsegueixen identificar al màxim nombre de pacients que no desenvoluparan hemorràgies digestives per trencament de varius esofàgiques.

Com a constatació de la fiabilitat diagnòstica, els investigadors han aconseguit el 100% del valor predictiu negatiu, o sigui, que no s’ha produït cap sagnat en pacients diagnosticats com pacients sense risc hemorràgic digestiu. Això ha permès que aquests pacients puguin abandonar el programa de cribratge de varius esofàgiques amb alt risc de sagnat; estalviant-los igualment desplaçament hospitalaris i el sotmetre’s a proves invasives pels controls de forma periòdica.

En aquest sentit, el director de la Unitat de Malalties Infeccioses i Microbiologies, Jesús Gómez Mateos, manifesta la seva satisfacció per ambdós guardons, “donat que la Universitat de Sevilla posa en valor les novetats científiques descobertes amb els beneficis clínic que alberguen noves vies en el maneig de pacients amb risc de complicacions hepàtiques greus”. Així mateix, Gómez Mateos agraeix la contribució d’aquesta institució a través de l’edició d’aquests premis per a l’impuls de la producció científica de qualitat, “permetent-nos mostrar l’activitat investigadora desenvolupada des del nostre grup d’investigació”.

 

Font: diariodesevilla.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Un de cada deu de pacients amb cirrosi per alcohol milloren sense necessitar trasplantament

Un de cada deu de pacients amb cirrosi per alcohol milloren sense necessitar trasplantament

Un estudi observa que un percentatge d’ells eren retirats de les llistes d’espera, influint per això l’alçada o el sexe.

Un 8,6% dels pacients en llista d’espera per a un trasplantament per una cirrosi hepàtica per alcohol milloren i poden ser retirats de la llista. Ho indica un estudi de l’Hospital Clínic-IDIBAPS. Aquest informe ha establert els factors de millora d’aquests pacients per evitar trasplantaments innecessaris.

L’estudi, publicat a la revista Journal of Hepatology, ha estat coordinat per l’hepatòleg del Clínic Gonzalo Crespo i el cap del Servei d’Hepatologia del mateix hospital, Pere Ginés, i també han col·laborat les Unitats d’Hepatologia dels Hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

L’estudi ha analitzat a més d’un millar de pacients amb cirrosi descompensada en llista d‘espera de trasplantament hepàtic, dels quals 420 tenien cirrosi per alcohol. D’aquest subgrup, els investigadors van comprovar que 36 pacients (el 8,6%) van ser retirats de llista d’espera per millora clínica i van avaluar quins van ser els factors que van induir a la retirada.

Així, van trobar que una puntuació més baixa a l’escala MELD, que s’utilitza per calcular la severitat de la malaltia hepàtica crònica, i un major nombre de plaquetes en el moment de l’entrada a la llista d’espera van ser factors independentment associats amb una major probabilitat de retirada de la llista per millora. A més, el sexe femení o bé una alçada més baixa (variables col·lineals) es van associar de forma independent amb la retirada de llista d’espera per millora. D’aquesta forma, per a puntuacions de MELD d’entre 15-17, més d’un 30% de les dones en llista d’espera es van retirar per millora, front a un 7% dels homes.

Els candidats a trasplantament hepàtic que presenten una menor alçada (situació en general més freqüent en les dones) tenen més dificultats en l’accés al trasplantament per discrepàncies de mida amb els donants. Tenint això en compte, els investigadors interpreten que un menor accés precoç al trasplantament en dones, per la seva menor alçada, podria permetre a un percentatge important d’elles (aquelles que tinguessin MELD més baix) millorar fins a ser retirades de llista d’espera.

L’estudi també va analitzar l’evolució dels pacients després de ser retirats de la llista d’espera. Nou dels 36 pacients (25%) van presentar progressió de la malaltia després de la retirada, en forma de nova descompensació o hepatocarcinoma, i dos van requerir ser trasplantats. Dos terços dels pacients en els quals la malaltia hepàtica va progressar després de la retirada havien tornat a consumir alcohol.

Quan es va comparar aquesta evolució amb la dels pacients amb cirrosi pel virus de l’Hepatitis C (VHC) que es van retirar de la llista d’espera per millora (31 de 403 pacients, el 7,6%) no es van observar diferències significatives. Així, el 76% de pacients amb cirrosi hepàtica per alcohol i el 74% dels pacients amb cirrosi per VHC van romandre lliures de progressió de malaltia hepàtica després de 5 anys de la retirada de la llista per millora.

Segons ha informat l’Hospital Clínic, aquest estudi és el primer en investigar el fenomen de retirada de la llista d’espera per millora en pacients amb cirrosi hepàtica per alcohol a Europa.

Els seus resultats suggereixen que, en pacients amb indicació de trasplantament però una funció hepàtica no massa deteriorada, particularment amb una abstinència d’alcohol de pocs mesos, l’opció d’esperar abans d’entrar a la llista pot resultar més idònia, evitant trasplantaments hepàtics innecessaris.

 

Font: lavozdegalicia.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

L’exercici físic millora l’estat de salut de les persones amb fetge gras no alcohòlic

L’exercici físic millora l’estat de salut de les persones amb fetge gras no alcohòlic

L’exercici millora l’estat de salut de les persones amb fetge gras no alcohòlic, segons ha posat de manifest un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Tsukuba (Japó) i que ha estat publicat al International Journal of Environmental Research and Public Health.

Aquests investigadors han evidenciat que l’exercici beneficia a aquests pacients al reduir el greix, la inflamació i les cicatrius al fetge; així com millorar la resposta del fetge i l’eliminació de l’endotoxina; i reduir la malaltia de les genives.

De fet, els investigadors van dur a terme anàlisis bioquímiques i genètiques de la saliva d’homes amb sobrepès amb fetge gras no alcohòlic i malaltia de les genives abans i després de programes de dieta o exercici de 12 setmanes.

Així els experts van observar que els homes d’ambdós grups van poder perdre massa grassa, però els que van seguir restriccions dietètiques també van perdre massa muscular, mentre que els que van seguir el programa d’exercici van guanyar massa muscular.

“Més important encara, vam descobrir que les reduccions en les concentracions de lactoferrina, lipopolisacàrid i IgA només eren evidents en els homes que seguien el règim d’exercici, el que suggereix que l’exercici ha alterat significativament l’entorn oral”, han senyalat els experts.

Les mostres del grup d’exercici també van mostrar una major diversitat bacteriana i canvis en les poblacions bacterianes constituents relatives. A la població general, més bacteris van expressar gens relacionats amb el processament de la informació ambiental i menys bacteris van expressar gens relacionats amb el processament i el metabolisme de la informació genètica. De fet, els bacteris van expressar menys gens per produir lipopolisacàrids.

“Per tant, sembla que, en persones amb malaltia hepàtica no alcohòlica i malaltia de les genives, l’exercici provoca un canvi bioquímic a l’entorn de la boca que afavoreix la supervivència de bacteris menys nocives”, han conclòs els investigadors.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Anglaterra va fer proves a gran escala a les persones sense llar per a l’hepatitis C durant el confinament per la COVID-19

Anglaterra va fer proves a gran escala a les persones sense llar per a l’hepatitis C durant el confinament per la COVID-19

Poder arribar a les persones sense llar a Anglaterra que estaven en allotjaments temporals durant la pandèmia de COVID-19 va portar a que es fessin proves d’hepatitis C a més de 1.200, a 1 de cada 10 els va donar positiu en la prova d’infecció activa i almenys 83 a començar el tractament antiviral d’acció directa durant el 2020, segons van informar investigadors de la Universitat de Southampton i Public Health England a Clinical Liver Disease.

Un nombre similar va ser provat i diagnosticat a Londres en el mateix període, segons un informe del Grup de Treball Conjunt de Londres sobre l’Ús de Substàncies i l’Hepatitis C.

El 16 de març del 2020, el Ministeri de Vivenda, Comunitats i Govern Local va escriure a les autoritats locals a Anglaterra demanant-los que prenguessin mesures per proporcionar allotjament temporal a les persones que dormen al carrer, per reduir el risc d’infeccions generalitzades per COVID-19 i morts entre les persones sense llar. El confinament nacional va començar una setmana després.

Alguns proveïdors d’atenció de l’hepatitis C van aprofitar l’oportunitat per oferir proves d’hepatitis C i vinculació per a l’atenció de persones sense llar en allotjaments temporals. Una enquesta de líders regionals de suport entre iguals empleats per Hepatitis C Trust va mostrar que, pel juliol del 2020, van realitzar un treball de divulgació a 63 ubicacions fora de Londres. La major part del treball de divulgació es va dur a terme en hostals i hotels.

El treball de divulgació va portar a que 1.263 persones es fessin la prova d’hepatitis C. D’aquestes, 224 (17,7%) van donar positiu en anticossos contra el virus de l’hepatitis C (VHC) i 133 (10,5%) també van donar positiu en l’ARN del VHC, el que indica una infecció crònica. Els autors de l’estudi diuen que la prevalença d’infeccions cròniques coincideix amb una enquesta de persones sense llar a Londres entre el 2011 i el 2013.

A 32 entorns en els quals es disposava d’informació actualitzada sobre el nombre de persones sense llar allotjades, al 63% dels residents se’ls hi va fer la prova de l’hepatitis C.

A 92 persones (69% de les quals van donar positiu a la prova d’ARN) se’ls hi havia ofert tractament i 83 havien començat el tractament, però poques l’havien completat quan es va compilar l’informe.

A Londres, 1.082 persones van ser avaluades en 98 esdeveniments de prova en hotels i hostals. El 11% va donar positiu en anticossos contra l’hepatitis C i el 7% va donar positiu en l’ARN del VHC. De 72 persones amb infecció activa, 42 havien començat el tractament en el moment de la notificació al desembre del 2020. A les persones també se’ls hi va oferir la prova d’hepatitis B i VIH. 22 van donar positiu a la prova del VIH, dels quals 12 no havien estat diagnosticades prèviament. A 5 persones se’ls hi va diagnosticar hepatitis B activa. Als 22 entorns on es disposava d’informació actualitzada sobre el nombre de persones allotjades, al 37% dels residents se’ls hi va fer la prova d’almenys un virus de transmissió sanguínia.

Els dos informes ofereixen lliçons comunes sobre iniciatives de ‘prova i tractament’ entre les persones sense llar:

  • La COVID-19 va oferir una oportunitat per a una ràpida reconfiguració de serveis per abordar les necessitats d’un grup prèviament difícil d’arribar. La innovació en la prestació de serveis serà fonamental per assolir l’eliminació de l’hepatitis C, especialment als grups marginats.

 

  • L’ús de proves orals o gotes de sang seca era preferible a la presa de mostres de sang venosa degut a problemes amb la salut de les venes en els injectors a llarg termini. Les proves ràpides al lloc d’atenció van mantenir a les persones involucrades.

 

  • Els clients generalment van apreciar les proves i les van veure com una oportunitat per tornar a involucrar-se amb l’atenció mèdica o donar suport a la seva pròpia recuperació del consum de drogues. Es van oferir altres controls de salut. Un enfocament de salut integral va fomentar el compromís amb les proves.

 

  • L’estabilitat proporcionada per l’allotjament temporal i el tancament va permetre que les persones que van donar positiu a la prova es concentraran en prendre un curs de medicació. A l’igual que en d’altres entorns, satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació i refugi va permetre a les persones cuidar de la seva salut.

 

  • Els companys de suport van ser crucials per a la realització exitosa de les proves. Van poder parlar amb la gent sobre el tractament i dissipar mites, a més de compartir les seves pròpies experiències. Era important emprar un llenguatge i un contingut que el públic objectiu no considerés estigmatitzant.

 

  • Degut a les restriccions de la COVID-19, a les persones diagnosticades sovint se’ls hi administrava un cicle complet de medicació i seguien als seus companys de suport.

 

  • Les intervencions van resultar exitoses gràcies a les associacions de múltiples agències. Els serveis clínics van treballar amb grups de suport d’iguals, agències per dormir a la intempèrie i treballadors d’extensió per a persones sense llar de forma que van trencar els límits entre els serveis i van assentar les bases per a una millor col·laboració en el futur.

“El projecte ha impulsat el treball conjunt entre organitzacions, el que ens permet oferir una varietat de proves i suport a les persones sense llar”, va explicar Julian Surey, de l’equip Find and Treat del University College Hospital.

 

Font: infohep.org

Referències:

Wilkinson R, Mandal S, Phipps E. Evaluation of hepatitis C test and treat interventions targeted at homeless populations (outside London) in England during the COVID-19 pandemic. Clinical Liver Disease, 17: 90-94, 2021.

London Joint Working Group on Substance Use and Hepatitis C. Hepatitis C testing and treatment interventions for the homeless population in London during the COVID-19 pandemic. Outcomes and learning. December 2020.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR