by Elena M. Estrada | 07/06/2023
Hepatòlegs han posat a prova la salut de diputats i personal del Congrés per insistir en la necessitat d’un pla nacional que es centri en la prevenció i sensibilització social davant les patologies del fetge i un diagnòstic precoç.
L’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) ha promogut una jornada en la qual s’han practicat test de factors de risc, FibroScan® i el cribratge de l’hepatitis C a més de 200 persones de la Cambra Baixa, entre elles la seva presidenta, Meritxell Batet, i la presidenta de la Comissió de Sanitat, Rosa Romero.
El consum d’alcohol, els hàbits d’alimentació poc saludables i el sedentarisme estan darrere del creixement d’aquestes patologies, segons la nota de premsa de l’AEEH, associació que adverteix que aquests factors estan fent mal a la salut des d’edats cada cop més tempranes.
Amb el cribratge de l’hepatitis C, els hepatòlegs han volgut posar el focus en la cost-efectivitat d’aquesta mesura per aproximar-se en l’eliminació definitiva d’aquest problema de salut pública, d’acord amb els objectius marcats per l’OMS.
Que el Congrés dels Diputats hagi estat l’escenari escollit és degut a la voluntat de posar en el centre de l’agenda pública sanitària les patologies del fetge, que són “silents”, ja que no generen símptomes específics.
“La societat és, en general, poc conscient de l’epidèmia silenciosa que se’ns està venint a sobre amb les patologies hepàtiques, les quals es relacionen amb estils de vida i alimentació molt nocius per a la salut i que, no obstant, estan cada cop més normalitzats”, ha afirmat el president de l’AEEH, l’hepatòleg Manuel Romero.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 05/06/2023
Dos grups d’investigació de l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS) i de l’Hospital Virgen del Rocío (HUVR) han consolidat amb un assaig clínic la recomanació de revacunar front a l’hepatitis B als pacients amb cirrosi, demostrant que una pauta intensiva és notablement superior a la clàssica.
Els resultats de l’assaig, coordinat pels serveis d’Aparell Digestiu i Medicina Preventiva, amb la col·laboració de Farmàcia Hospitalària i de Microbiologia de l’HUVR, es van publicar el 2023 a la prestigiosa revista Gut, ha informat en un comunicat IBiS, que informa que el desenvolupament de l’assaig va ser possible gràcies a finançament obtingut del Ministeri de Salut i Política Social a través de l’Institut de Salut Carlos III.
El doctor Álvaro Giráldez Gallego, un dels autors principals de l’estudi i investigador del grup adscrit IBiS Malalties del fetge, ha explicat que, malgrat l’evidència científica disponible, el grau de compliment de la recomanació clàssica de vacunar front a l’hepatitis B als pacients amb cirrosi ha estat històricament “molt pobre”.
Segons els investigadors, fins el moment els protocols estàndard no havien aconseguit obtenir una resposta immunitària adequada després d’un primer cicle de vacunació, fonamentalment a conseqüència de l’impacte que suposava la gravetat de la malaltia hepàtica en l’obtenció del títol necessari d’anticossos.
Aquests pobres resultats havien motivat una generalitzada desil·lusió dins dels metges hepatòlegs sobre la importància de la vacunació front al virus B en pacients amb cirrosi, però la publicació d’aquest treball suposa el reconeixement a un esforç col·lectiu desenvolupat durant dècades, ha destacat.
En aquest assaig es va analitzar la situació de gairebé 400 pacients cirròtics, dels quals 120 van ser aleatoritzats per rebre una única dosi de reforç en el sisè mes, el que correspon a una pauta clàssica, o per ser tractats amb una tanda addicional de tres noves dosis administrades en intervals mensuals.
El resultat principal indica una probabilitat global de respondre unes dues vegades i mitja més alta pel grup experimental i en pacients amb millor funció hepàtica, la resposta a la nova pauta es va multiplicar gairebé per cinc cops amb respecte a la pauta clàssica.
Aquestes dades tradueixen la major eficàcia (46,7%) del tractament experimental en comparació amb el clàssic (que només va assolir el 25% de resposta), el que reforça la necessitat de revisar les pautes actualment recomanades de vacunació per a pacients cirròtics.
Segons el doctor Giráldez Gallego, aquests descobriments “venen a resoldre el buit de coneixement que existia sobre aquest assumpte en la literatura mèdica, amb la millor evidència disponible, la que es deriva d’un assaig clínic aleatoritzat”.
Aquest estudi, segons els seus autors, podria servir d’ajuda per redissenyar un nou calendari de vacunació en pacients amb cirrosi, les recomanacions del qual beneficiarien, sobretot, a aquelles persones en llista d’espera per un trasplantament de fetge.
Així mateix, aquest treball pretén recordar la importància de prevenir infeccions en pacients amb cirrosi, conscienciant sobre la necessitat de l’administració de vacunes segures i cada cop més eficaces, sobretot en fases tempranes de la malaltia.
L’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS) és un centre multidisciplinari l’objectiu del qual és dur a terme investigació fonamental sobre les causes i mecanismes de les patologies més prevalents en la població i el desenvolupament de nous mètodes de diagnòstic i tractament.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 29/05/2023
Nou de cada deu espanyols de 15 a 64 anys havia pres alcohol algun cop a la seva vida, segons l’enquesta EDADES de 2022 del Ministeri de Sanitat, i el 64,5% ho havia fet en l’últim mes.
El consum d’alcohol és quelcom cultural a Espanya: al sortir de la feina es prenen unes cerveses, a un sopar a casa d’amics es porta una ampolla (o dues) de vi. Gairebé tot l’oci està relacionat amb begudes alcohòliques i els experts adverteixen del risc d’aquesta normalització. “És una substància intrínsecament addictiva, més que el cannabis”, adverteix convençut Ramón Bataller, cap d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. per això, autoritats i experts estan d’acord en què s’han de prendre mesures per tallar aquest problema. La qüestió és quines.
El 2018, Escòcia va imposar a les begudes alcohòliques un preu unitari mínim (MUP, per les seves sigles en anglès) de 50 penics per cada unitat d’alcohol (10 mil·lilitres) que continguessin per reduir el seu consum. El passat març, la revista The Lancet publicava un article en què s’avaluava l’eficàcia d’aquesta mesura: cinc anys després s’han reduït les vendes en un 3%, s’han evitat una mitjana de 156 morts a l’any completament atribuïbles a l’alcohol i 411 hospitalitzacions per la mateixa causa. Si a Escòcia ha donat resultat, es pot reduir el consum d’alcohol a Espanya posant-li un preu mínim?
Per poder fer una comparativa, EL PAÍS ha buscat els preus de diferents begudes alcohòliques en els principals supermercats espanyols i ha calculat el preu equivalent en euros que tindrien a Escòcia (tenint en compte aquesta xifra mínima de 50 penics, la graduació i el contingut de cada beguda). A Espanya, la llauna de cervesa de 33 centilitres més barata costa 29 cèntims, i el seu contingut d’alcohol és d’1,7 unitats. Si es comparés amb Escòcia, el preu seria de 91 cèntims, més de triple. En el cas de la ginebra, la més barata en supermercats espanyols costa 5,49 euros; en els escocesos no pot costar menys de l’equivalent a 13 euros.
Tant Bataller com Albert Espelt, coordinador del Grup d’Alcohol de la Societat Espanyola de Epidemiologia (SEE), estan d’acord en què imposar un preu mínim és una mesura eficaç per reduir el consum d’alcohol entre la població. No obstant, reconeixen que, por si sola, l’efecte seria molt petit.
Bataller, que és portaveu de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) per a malalties hepàtiques relacionades amb l’alcohol, explica que una mesura així ha d’acompanyar-se d’educació des d’una edat temprana, conscienciar als més joves per a què no consumeixin alcohol. “També se’ls hi han d’oferir opcions alternatives d’oci”, afegeix Jorge Jiménez, educador de la plataforma FERMAD Vive Contigo, dedicada a ajudar a persones amb addiccions i a les seves famílies. “Si l’alternativa és anar al teatre, però l’entrada costa el mateix, o més, que sortir de festa, no estem donant grans al·licients”, manifesta Jiménez.
Els dos sanitaris coincideixen en què, a nivell regulatori, les mesures que s’han aplicat a Espanya estan bé, però han d’aplicar-se de veritat, sobretot quan es parla de menors d’edat. La edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol és als 14 anys, “quatre anys abans de l’edat legal”, recalca Espelt. L’Expert de l’AEEH insisteix en què, si només es puja el preu de la beguda i no es consciencia, quan aquests menors siguin adults i puguin permetre-s’ho la consumiran igualment.
Normalització familiar
El 74% dels adolescents espanyols ha provat l’alcohol. En l’últim mes, l’ha pres el 54% i el 23% s’ha emborratxat en aquest període, segons les dades de l’enquesta ESTUDES 2022. “Cada menor que beu alcohol va associat a un adult que ho ha fet possible”, sentencia Bataller. Això ho imputen a la normalització que es dóna des del propi entorn familiar, tot es celebra amb vi o cervesa.
Jorge Jiménez, de FERMAD, assegura que l’inici d’aquesta normalització es dóna quan els nens veuen a la seva família consumir alcohol amb motiu d’oci o alegria. “El primer cop que es prova l’alcohol sol ser en l’entorn familiar”, continua l’educador. Espelt, de la SEE, creu que és interessant preguntar-se quan va ser el primer cop que es va veure a algú beure alcohol: “Segurament, el dia del teu naixement o en el teu primer Nadal ja hi havia familiars brindant amb cava”, suggereix.
Altres dos pilars d’aquesta normalització són la publicitat i les sèries de televisió. L’epidemiòleg sosté que les campanyes publicitàries intenten vendre una relació entre el propi alcohol i un ús saludable del mateix: “Mostren persones bevent, no de festa, passant-s’ho bé a la platja, amb amics, fins i tot fent esport”. A les sèries i el cinema és “molt fàcil”, diu, veure que algú es pren una cervesa o una copa amb qualsevol pretext; quelcom que no hauria de ser el normal, afegeix.
Els experts parlen també d’un canvi en la forma de consum. Abans, segons Espelt, era un patró més mediterrani, potser es feia tots els dies, però en menor quantitat. Ara, sobretot els joves, practiquen el que es coneix com binge drinking o afartament: beure molt alcohol en poc temps. Segons el Ministeri de Sanitat, es considera afartament el consum a partir de cinc begudes alcohòliques, pels homes, o de quatre per a les dones, seguides o en un interval de dues hores.
Aquesta conducta pot predisposar a patir malalties hepàtiques (com la cirrosi) i Alzheimer, entre d’altres, explica Bataller, del Clínic: “És un consum de risc per definició”. L’efecte negatiu de l’alcohol és pitjor com més curta és l’edat d’inici. Hi ha més possibilitats de desenvolupament de cirrosi i de caure en una addicció, explica l’hepatòleg.
Els danys afecten menys als rics
“A més, pot ocasionar danys neurològics en els adolescents al no tenir el cervell completament desenvolupat”, agrega Espelt. L’epidemiòleg posa el focus en què els patrons de consum que s’adopten en l’adolescència són molt difícils d’eradicar en la vida adulta: “Tot el que normalitzes en aquesta etapa és molt difícil canviar-lo després”. L’enquesta ESTUDES 2022 mostra que el 28% dels joves entre 14 i 18 anys va practicar el binge drinking en l’últim mes.
Entre les regions de l’OMS, l’europea té el nivell més alt de consum d’alcohol i la major proporció de bevedors. Més de 200 milions de persones corren el risc de desenvolupar càncer atribuïble a l’alcohol, segons dades de la pròpia organització. L’OMS informa també que, en qualsevol societat, es registren més morts i hospitalitzacions relacionades amb l’alcohol en les poblacions desfavorides i vulnerables. Els bevedors més rics pateixen menys aquests danys de l’alcohol, per a una mateixa quantitat i patró de consum.
Espelt és conscient d’això i per això creu que mesures com el MUP escocès serveixen sobretot per allunyar de l’alcohol als consumidors més vulnerables. Escòcia no ha estat l’únic territori europeu en implantar-lo; Gales ho va incorporar a la seva legislació el 2020, però encara és aviat per tenir una anàlisi del seu efecte.
“Si ho faig car, la gent no hi accedeix, i si ho faig poc disponible, no el troba”. D’aquesta forma resumeix Espelt els enfocaments més eficaços per acabar amb el consum d’alcohol, encara que ressalta que es queden en res si no van acompanyats de prevenció i educació en salut pública.
Font: El País
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 29/05/2023
La Facultat de Medicina de la Universitat de Màlaga (UM) va acollir les XXII Jornades d’Avenços en Hepatologia, on professionals de reconegut prestigi internacional en la matèria van abordar nombrosos temes d’actualitat sobre hepatologia.
Les Jornades van estar organitzades pel Departament de Medicina i el Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen de la Victoria, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga (Ibima) i la Facultat de Medicina de la UMA, dirigides pel catedràtic de la UMA, Raúl Andrade.
El programa es va estructurar en torn a sis taules rodones, una xerrada-col·loqui i una conferència de clausura impartida pel Dr. Pere Ginés, de l’Hospital Clínic de Barcelona; expert mundial en malalties hepàtiques i en particular cirrosi hepàtica.
Entre d’altres temes es van abordar els últims avenços en el diagnòstic i el tractament de les malalties hepàtiques més prevalents: hepatitis cròniques B i C i fetge gras no alcohòlic, així com de la cirrosi hepàtica, i en el maneig i prevenció de les complicacions d’aquesta última malaltia hepàtica que és el nexe final comú de les hepatitis cròniques.
A més, es va debatre sobre els avenços en el maneig d’infeccions multiresistents en pacients amb cirrosi hepàtica, així com revisar l’estat actual del tractament sistèmic del càncer hepàtic.
Aquestes Jornades estan acreditades per la Secretaria General d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Salut de la Conselleria de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia.
Compten amb el patrocini d’AbbVie, Advanz Pharma, Eisai-MSD, Gilead, Orphalan, Roche, AstraZeneca i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd); i la col·laboració de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH); la Societat Andalusa de Patologia Digestiva (SAPD), Spanish DILI Registry, Pro-Euro DILI Registry Network, l’Acadèmia Malaguenya de Ciències, i Ibima.
Font: europapress.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 26/05/2023
El projecte durarà 24 mesos, amb un finançament de 23.594,32 euros provinent de la 5ª Convocatòria de Beques GILEAD a projectes de microeliminació en l’hepatitis C i epidemiologia en hepatitis D.
Les malalties hepàtiques continuen sent un problema de salut a nivell global, pel que és important seguir treballant per impulsar estratègies d’eliminació de les hepatitis virals.
L’hepatitis C és un problema de salut pública global, sent alhora l’única infecció viral crònica que es cura per complet eliminant el virus. Segons les últimes dades publicades, afecta a més de 70 milions de persones en el món, el que suposa l’1% de la població. Estudis recents efectuats a Espanya durant els últims 3 anys estimen que la seroprevalença, percentatge de persones amb qui han entrat en contacte amb el virus, oscil·la entre el 0,8% i el 1,2% de la població adulta, i que entre el 0,2% i el 0,4% mostren una infecció activa pel VHC. Aquest percentatge de la població està en risc de desenvolupar a mig-llarg termini una cirrosi hepàtica. Una part important d’aquestes persones ja han estat diagnosticades i tractades, tot i que existeix un número relativament elevat de pacients que desconeixen que tenen una hepatitis C.
Davant d’aquesta situació els investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA han iniciat un projecte per detectar en població no estudiada per hepatopatia la possibilitat d’infecció per virus de l’hepatitis C (VHC) amb la finalitat de poder oferir-los tractament i evitar en ells la progressió de la malaltia hepàtica. Així mateix, es pretén descobrir possibles infeccions virals d’altres tipus d’hepatitis i provocades per altres virus VIH.
El projecte ‘Impacte d’implementació de noves estratègies de cribratge per microeliminació d’hepatitis C en el Departament de Salut València Clínic-Malvarrosa’ té com a investigadors principals als doctors Amparo Escudero -del Grupo d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’INCLIVA, especialista de Medicina Digestiva del Departament de Salut València-Clínic Malvarrosa i professora del Departament de Medicina de la Universitat de València (UV)-, entre les línies d’investigació de les quals es troba l’estudi d’hepatopatia víriques, i David Navarro –coordinador del Grup d’Investigació en Microbiologia Molecular i Patogènesi Microbiana d’INCLIVA, cap del Servei de Microbiologia i Parasitologia de l’Hospital Clínic i catedràtic de Microbiologia de la UV-.
A Espanya 22.478 persones desconeixen estar infectades amb infecció activa, havent de sumar també als pacients que, malgrat estar diagnosticats, no s’estan tractant.
La seroprevalença de la infecció per VHC en la població que assisteix a urgències és clarament superior a l’estimada en població general, amb una taxa d’infecció activa 2 cops superior, pel que el cribratge de l’hepatitis C en els serveis d’urgències pot ser una estratègia eficaç per augmentar la taxa de diagnòstic de la infecció VHC.
Per millorar no només el diagnòstic d’infecció per VHC sinó, a més, aconseguir una millor taxa de tractament en els diagnosticats és important millorar els circuits d’assistència a aquests pacients. En aquest sentit ‘el diagnòstic en un sol pas’ aconsegueix evitar la pèrdua de pacients en el sistema, que es pot atribuir a l‘elevat número de visites mèdiques fins arribar a l’inici de tractament.
En base a aquestes dades dels estudis en serveis d’urgències i tenint en compte tant l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per VHC i les recomanacions de cribratge de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), que plantegen que tota la població hauria de tenir una determinació de VHC algun cop a la vida, l’actuació en el present projecte va dirigida a la població atesa en el Servei d’Urgència i a qui es realitzi el preoperatori pertinent en el Servei d’Anestèsia, aprofitant el moment de l’obtenció d’una analítica.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 22/05/2023
El Dr. Manuel Romero afirma que “estem jugant un paper dinamitzador en torn a l’eliminació de l’hepatitis C, pel que estem especialment il·lusionats que aquestes jornades serveixin com a punt de referència en l’atac final”.
Les malalties hepàtiques continuen sent un problema de salut a nivell global, pel que és important seguir treballant per impulsar estratègies d’eliminació de les hepatitis virals. A Espanya, el ‘Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C’ ha transformat al nostre país en un referent en l’abordatge de les hepatitis virals amb unes taxes de curació de prop del 95%. No obstant, no podem baixar la guàrdia, per això el diagnòstic precoç, la cerca activa de pacients i el seu posterior tractament són fonamentals per assolir els objectius de l’OMS pel 2030.
Durant les Jornades “Innovació en Hepatologia” promoguda per la Universitat de Sevilla, la Societat Andalusa de Patologia Digestiva (SAPD) i Gilead Sciences, s’ha debatut activament sobre les diferents vies i eines necessàries per aconseguir aquests reptes, així com l’abordatge d’altres patologies hepàtiques com l’EHmet (malaltia hepàtica metabòlica), CBP (colangitis biliar primària) o NASH (Nonalcoholic Steatohepatitis).
Per part seva, Felipe Rosa, vicerector de Transferència de Tecnologia de la Universitat de Sevilla, ha volgut destacar que aquest tipus de col·laboracions públic-privades van més enllà de la divulgació a experts. “Són activitats molt precises dirigides a la transferència de coneixement a la societat. En un determinat moment abunden els termes tècnics i aquest tipus d’activitats, a més de per a la formació continuada i reglada dels estudiants de medicina, serveixen per apropar a la societat aquest coneixement i que es pugui entendre fàcilment”.
Malgrat els esforços formatius i clínics, encara existeixen més de 76.500 persones amb el virus de l’hepatitis C (VHC) entre la població general, de les quals 22.500 tenen la infecció activa per VHC i no han estat diagnosticades. Per això, és fonamental aprofitar totes les oportunitats per diagnosticar als pacients, posant el focus en aquelles iniciatives encaminades a millorar la seva prevenció, detecció temprana, automatització, tractament i maneig integral.
En paraules de Marisa Álvarez, Exec. director, Medical Affairs de Gilead Espanya, “a Gilead considerem que part de la nostra responsabilitat corporativa és col·laborar amb diferents institucions, no només en promoure la investigació i la innovació, sinó també en la docència i la divulgació del coneixement científic en el camp de les hepatitis virals. Treballem en això des de fa molt de temps i seguirem fen-t’ho fins aconseguir la tan esperada eliminació”.
“Estem jugant un paper dinamitzador en torn a l’eliminació de l’hepatitis C, pel que estem especialment il·lusionats que aquestes jornades serveixin com a punt de referència en l’atac final per aconseguir l’eliminació del VHC al nostre país. Ja que estem generant el teixit de col·laboració necessari per aconseguir aquest objectiu”, afirma el director de la Càtedra d’Investigació en Hepatologia SAPD-US-GS, Dr. Manuel Romero.
A més, la Dra. Marta Casado, presidenta de la Societat Andalusa de Patologia Digestiva (SAPD), explicava que “a Andalusia estem vivint un moment molt important en relació amb l’eliminació de l’hepatitis C. L’any 2022 vam elaborar el Pla Andalús per a l’eliminació de l’hepatitis C, que està en fase de posta en marxa i que, en els propers dos anys farà possible que Andalusia estigui lliure de VHC. Ens convertirà en una de les primeres comunitats en aconseguir-ho, ja que aquest pla és un exemple per a la resta de les comunitats per innovador i valent”.
En aquest sentit, i sota l’aposta ferma pel compromís de treballar per a l’eliminació del VHC, la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA), amb la col·laboració de Gilead Sciences, i l’aval de societats científiques i organitzacions no governamentals, va desenvolupar el projecte ‘HepCelentes’ amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a aquells centres d’Atenció a les Addiccions (CAD) i de Centres de Salut Mental claus en l’objectiu d’eliminar aquesta malaltia al nostre país.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
