by Elena M. Estrada | 13/07/2023
Un assaig clínic internacional en què ha participar l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva mostra la seguretat i eficàcia del dispositiu de diàlisi hepàtica Dialive en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica per aquells l’única opció actual és el trasplantament de fetge.
La insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (ACLF, acute-on-chronic liver failure) és una síndrome que es caracteritza per una descompensació aguda d’una hepatopatia crònica, associada a la fallida de diferents òrgans i a una elevada mortalitat, i per la presència d’inflamació sistèmica.
L’ACLF es produeix en el 30% dels pacients hospitalitzats amb cirrosi i ocasiona més d’un milió de morts a tot el món cada any. Actualment, l’únic tractament potencial és el trasplantament hepàtic, que està disponible per a molts pocs pacients.
Un assaig clínic internacional controlat aleatoritzat de Fase I, en humans, utilitzant Dialive -un nou dispositiu de diàlisi hepàtica-, va demostrar el seu potencial com a teràpia modificadora de la malaltia, generant millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF i resolent la insuficiència hepàtica de manera significativament més ràpid i en una major proporció de pacients en comparació amb el tractament de suport estàndard.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat al Journal of Hepatology, la revista oficial de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, per les seves sigles en anglès) i la principal entre les dedicades a les malalties del fetge.
En aquest assaig clínic –liderat pel doctor Banwari Agarwal, de la Unitat de Cures Intensives Hepàtiques del Royal Free Hospital de Londres- han participat 34 centres d’Europa, els Estats Units i Singapur. Per part de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, han intervingut els doctors María Pilar Ballester, del Grup d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’Incliva i del Servei Medicina Digestiva de l’Hospital Clínic, i Juan Antonio Carbonell, responsable de la Unitat de Bioestadística d’Incliva.
A més, han participat altres centres espanyols com els hospitals Gregorio Marañón i Ramón y Cajal, de Madrid, i els seus instituts d’investigació, l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), del Institut de Salud Carlos III.
L’investigador principal de l’assaig, el doctor Rajiv Jalan –del Institute for Liver & Digestive Health del University College London (UCL), amb seu al Royal Free Hospital de Londres, i la European Foundation for the Study of Chronic Liver Failure (EF Clif), a Barcelona, i inventor del dispositiu juntament amb el Dr. Nathan Davies–, ha explicat que Dialive “es basa en la comprensió dels mecanismes subjacents de l’ACLF, que es corregeixen amb aquesta màquina mitjançant l’intercanvi d’albúmina disfuncional i l’eliminació de patrons moleculars associats al dany i els patògens”.
“Dos assajos preclínics anteriors havien demostrat que aquest dispositiu havia salvat la vida d’animals amb insuficiència hepàtica. Aquestes dades es van utilitzar per sol·licitar una subvenció de la Unió Europea (ALIVER) per dur a terme aquest assaig clínic”, ha explicat.
Pacients avaluats
Els investigadors van avaluar a 32 pacients amb cirrosi alcohòlica i ACLF que van rebre tractament amb Dialive durant un màxim de cinc dies o el tractament de suport estàndard. Els punts finals es van avaluar en el dia 10.
L’objectiu principal va ser avaluar la seguretat de Dialive en pacients amb ACLF. Els objectius secundaris van ser avaluar els efectes clínics, el rendiment del dispositiu i l’efecte en biomarcadors rellevants per a la fisiopatologia en el subgrup de 30 pacients que van rebre almenys tres sessions de tractament amb Dialive.
L’estudi va confirmar que el sistema Dialive és segur en tots els pacients. A més, els pacients van experimentar millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF, com la funció de l’albúmina, la reducció dels productes de la mort cel·lular i l’endotoxemia, la restauració de la funció endotelial i la senyalització cel·lular.
Encara que l’estudi no va ser dissenyat per avaluar l’eficàcia, va mostrar que la proporció de pacients en què es va resoldre l’ACLF va ser major amb Dialive i el temps per a la resolució de l’ACLF es va reduir significativament. No obstant, no es va veure una disminució de la mortalitat en aquest reduït estudi, pel que els investigadors plantegen la necessitat de nous assajos clínics de major abast en el futur per confirmar l’eficàcia i seguretat de Dialive.
“Aquest és el primer tractament que ha mostrat un efecte clínic tan ràpid en pacients amb ACLF”, segons el doctor Steffen Mitzner, coinvestigador principal, del Instituto Fraunhofer IZI i del Rostock University Medical Center, a Alemanya. “Els pacients que van resoldre l’ACLF van romandre lliures d’ACLF durant 28 dies malgrat ser tractats només amb el dispositiu durant tres dies. La millora en els biomarcadors que estan presents a la fisiopatologia de l’ACLF es va mantenir fins i tot cinc dies després d’aturar la teràpia”, ha dit.
“Aquestes dades indiquen que Dialive pot ser una teràpia modificadora de la malaltia per pacients amb ACLF, pels quals no hi ha cap teràpia disponible excepte el trasplantament hepàtic, que només està disponible per a una minoria molt petita d’aquests pacients”, ha destacat el doctor Jalan. “L’impacte potencial és enorme si aquestes dades poden confirmar-se en assajos clínics de major abast”. Aquest estudi ha rebut finançament del programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea.
Font: europapress.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 13/07/2023
Un equip d’investigadors del Instituto de Investigación Sanitaria La Fe (IIS La Fe) ha desenvolupat una estratègia singular que permet generar hepatòcits a partir dels fibroblastos d’un pacient.
Es tracta d’hepatòcits fabricats que poden realitzar funcions hepàtiques típiqyes i reproduir el fenotip i la idiosincràsia dels hepatòcits del fetge del mateix pacient.
Segons ha informat el IIS La Fe en un comunicat, els hepatòcits són cèl·lules que es troben únicament en el fetge i que exerceixen funcions metabòliques pròpies d’aquest òrgan. Es tracta d’un procediment “robust, reproduïble i de baix cost”, que es va concebre inicialment per abordar l’estudi de malalties rares d’origen hepàtic, però que podria aplicar-se també a l’estudi de la toxicitat hepàtic idiosincràtica per medicaments, “la més freqüent i la més difícil de mimetitzar amb models experimentals in vitro, així com pel cribratge i reposicionament de fàrmacs”.
Habitualment, per estudiar una anomalia hepàtica singular d’un pacient, és a dir, la seva idiosincràsia, hauria d’usar els seus propis hepatòcits singulars i no hepatòcits d’altres individus. El problema és que s’haurien d’obtenir del pacient mitjançant biòpsia hepàtica, quelcom que és inviable en la pràctica.
L’equip del IIS La Fe ha resolt aquest problema fabricant hepatòcits a partir de cèl·lules del pacient més accessibles, com les de la pell, que no obstant es comporten igual que els seus hepatòcits del fetge.
L’estudi ha esta coordinat pel doctor Roque Bort, investigador de la Unitat Mixta d’Investigació en Hepatologia Experimental del Instituto de Investigación Sanitaria La Fe (IIS La Fe), que forma part del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) en les seves àrees de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) i de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).
Un enfocament innovador i aplicable a la clínica
L’estratègia desenvolupada i aplicada pels investigadors del IIS La Fe permet, en primer lloc, una gran amplificació del número de cèl·lules sense que s’evidenciïn signes de senescència cel·lular, és a dir, del mecanisme natural que atura la divisió cel·lular quan les cèl·lules estan danyades o envelleixen.
D’altra banda, facilita una reprogramació ràpida – en 12 dies- i eficient dels fibroblastos a hepatòcits funcionals, amb perfils transcriptòmics similars als hepatòcits adults, expressió d’enzims de biotransformació de fàrmacs i comportament anàloga en estudis toxico-metabòlics.
La prova d’aquest concepte s’ha dut a terme en el cas d’un pacient amb dèficit en la producció d’alfa1-antitripsina i un altre amb glucogènesi tipus IX, publicat en un treball anterior. “Les cèl·lules reprogramades van mimetitzar in vitro exactament el mateix tipus fenotip de la malaltia del pacient d’origen”, ha destacat Guillem García sobre aquesta publicació, que forma part de la seva tesi doctoral.
Els autors sostenen que aquest procediment permet la generació de cèl·lules similars a hepatòcits de pacients amb fenotips patològics específics, sense la necessitat d’agafar els hepatòcits del propi fetge mitjançant biòpsia. Els hepatòcits derivats de fibroblastos aïllats de pacients amb disfuncions hepàtiques conserven “fidelment” les característiques de la malaltia d’origen, el que permet usar-los en l’estudi d’altres casos de funcionalitat anòmala dels hepatòcits, com és la toxicitat idiosincràtica per medicaments.
“Un cop estimulats amb doxiciclina, afegida al medi de cultiu, en només 12 dies, les cèl·lules adquireixen un fenotip d’hepatòcit adult en condicions de cultiu 2D estàndard, reproduint els trets patològics hepàtics del pacient del que van ser derivats”, ha subratllat el doctor Roque Bort. A la Unitat d’Hepatologia Experimental del IIS La Fe s’estudien fenòmens hepatotòxics per medicaments en hepatòcits humans.
“Fins ara hem utilitzat hepatòcits normals per estudiar fenòmens d’hepatotoxicitat singulars, idiosincràtics. Aquesta tècnica, que permet generar indirectament hepatòcits d’un pacient susceptible, és compatible amb les necessitats clíniques de diagnòstic i permetrà ser aplicada a l’estudi dels casos greus de toxicitat hepàtica idiosincràtica per medicaments en pacients individuals i, alhora, elegir el medicament substitutiu sense haver que recórrer als hepatòcits del fetge del propi pacient”, ha explicat el doctor José V. Castell, Catedràtic Emèrit de la UV i director de la Unitat d’Hepatologia Experimental del IIS La Fe de València.
El treball, publicat a Stem Cell Research and Therapy, descriu l’ús d’un vector policistrònic, induïble per doxiciclina, que expressa tres factors clau en la diferenciació de cèl·lules somàtiques a hepatòcits (HNF4A, HNF1A i FOXA3). Aquest vector és introduït en fibroblastos humans del pacient prèviament immortalitzats mitjançant l’expressió de la transcriptasa inversa de telomerasa humana (hTERT) per fomentar la seva capacitat proliferativa sense envelliment ni transformació tumoral. D’aquesta manera, els fibroblastos resultants es poden mantenir i amplificar en medis de cultiu convencionals en condiciones estàndard, sense signes de senescència.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 05/07/2023
El diagnòstic oportunista i el maneig integral són les principals claus per avançar en el control i l’eliminació de les hepatitis virals.
Aquest ha estat el punt d’inflexió al qual han arribat els ponents de la primera taula rodona de la jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica V’. Un acte emmarcat dins dels Cursos d’Estiu 2023 organitzats per la Universitat Complutense de Madrid i que ha comptat amb la col·laboració de Gilead Sciences.
Per assolir aquest objectiu, el cap del Servei d’Urgències a l’Hospital Clínico San Carlos, Juan González, ha detallat que l’experiència més recent i exitosa que han tingut per tractar l’hepatitis C és a través d’un diagnòstic similar al que van utilitzar amb el VIH.
Aquest especialista, juntament al seu equip, va decidir el 2019 crear un projecte seriós enfocat en les malalties infeccioses, en concret, destinat a pacients amb VIH. “Hi havia un 13% de població que no sabia que el tenia. I això tenia conseqüències a nivell de Salut Pública perquè la malaltia es seguia contagiant i implicava una major mortalitat”, ha reconegut.
Atenció a Urgències a 29 milions de pacients anuals
D’aquesta forma, González va començar el seu projecte dins del servei d’Urgències, un àrea on atenen a 29 milions de persones a l’any i és l’únic punt de contacte per a individus en risc d’exclusió social que no tenen relació amb l’Atenció Primària.
“Aquest tipus de pacients ja havien passat per Urgències algun cop, però no havíem demanat una prova de VIH. Llavors, vam decidir fer una estratègia de sol·licituds per aquesta patologia en individus que presentaven sis condicions que incrementaven el risc de tenir VIH. Entre elles, malalties com l’herpes zòster o la síndrome mononucleòsica”, ha indicat.
Encara que van avançar molt en el diagnòstic d’aquest tipus de pacients, no va ser suficient. Per això, van crear una xarxa nacional on a cada Comunitat Autònoma hi havia un coordinador i un representant de cada hospital que va ajudar “molt” per assolir el seu objectiu.
900 diagnòstics de VIH entre el 2022 i el 2023
“Ha estat un programa d’èxit perquè en dos anys hem aconseguit 900 nous diagnòstics de VIH amb una ràtio de positivitat de l’1,35%. L’estratègia ha donat molts bons resultats i sempre ha estat tot avalat per activitat científica i múltiples estudis. Per aquesta raó, si volem trobar en els serveis d’Urgència el diagnòstic de l’hepatitis C hem de, en la meva opinió, agafar aquesta estratègia que està funcionant”, ha explicat.
Una forma d’avançar en aquesta problemàtica que ha compartit també el cap del Servei de Digestiu a l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, Javier Crespo, qui ha afegit a l’equació la necessitat que hi hagi un diagnòstic integral per tallar les hepatitis virals.
En aquest sentit, Crespo ha explicat que les societats científiques van crear un document guia per “intentar” que es seguís un diagnòstic integral per aquestes malalties. En concret, es detalla que totes les hepatitis virals “es diagnostiquen igual” i que comparteixen “mecanismes de transmissió”. Per tant, un individu que està en risc de contraure una hepatitis B, “també ho està d’una hepatitis C, Delta o fins i tot del VIH, i s’hauria de tenir en compte”.
Enquesta a 80 hospitals sobre el diagnòstic integral
Per conèixer si el diagnòstic integral de les malalties virals es realitza en els hospitals, Crespo va realitzar una enquesta preguntant a 130 hospitals, dels quals van contestar només prop de 80 d’ells.
“Vam descobrir quelcom que ja intuíem. En pràcticament tots els hospitals es fa diagnòstic per a l’hepatitis C, en menys del 50% es fa de l’hepatitis D i no en tots els casos es fa un diagnòstic reflex de la B”, ha assegurat.
A més, hi ha dos aspectes rellevants que ha ressaltat Crespo. El primer, que a “molts” hospitals espanyols “no es pot” diagnosticar el virus Delta perquè la tecnologia que hi ha “no és suficient”. I el segon, que molts dels pacients que es descobreix que tenen hepatitis C, “fonamentalment”, vénen de poblacions vulnerables. “S’ha de solucionar”, ha subratllat.
Una preocupació que també té el metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses a l’Hospital Universitari Infanta Leonor, Pablo Ryan, qui treballa amb pacients en situacions vulnerables i que, alhora, tenen VIH.
D’aquesta forma, Ryan ha assegurat que el major percentatge d’individus amb hepatitis C procedeixen de poblacions vulnerables amb difícil accés a l’atenció mèdica. Segons ha subratllat, aquests pacients comparteixen característiques comunes entre ells, perquè tenen “determinants socials i conductes” que incideixen en què tinguin una prevalença “més alta” d’infectar-se.
“Llavors, en aquest col·lectiu existeix un àrea de millora en l’accés a l’atenció mèdica, en el cribratge del diagnòstic, en el tractament, en l’estigma, la discriminació, l’educació i la conscienciació. Per això, s’han d’abordar amb estratègies integrals i plans autonòmics que aconsegueixin solucions de fons per aquest tipus de pacients”, ha detallat.
Les poblacions vulnerables tenen “innumerables barreres”
Per concloure, Ryan ha recordat que les poblacions vulnerables tenen “innumerables barreres” i la major d’elles és el tractament que es dispensa a l’hospital. “Necessiten medicació hospitalària i això fa que existeixin múltiples barreres fins que l’usuari arriba al seu tractament, i a això s’ha de sumar la manca de drets a l’assistència sanitària, l’estigma i la discriminació”, ha indicat.
El paper del metge d’Atenció Primària en la detecció d’hepatitis virals és també fonamental. Així ho ha reconegut el facultatiu Francisco Atienza, qui ha recordat que la majoria de pacients nous, “amb major o menor integració” estan en els centres de salut.
Per aquesta raó, Atienza ha insistit en què quan Primària participa en programes de cerca de pacients amb aquest tipus de patologies, “suposa un plus d’entre el 20 i 40%” en individus que rescaten.
“Tenim un paper molt important a l’hora de diagnosticar a la població de risc, però també és necessari sensibilitzar i formar als metges dels centres de salut, i treballar totes les associacions i administracions possibles per aconseguir un resultat adequat amb les malalties hepàtiques”, ha conclòs.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 05/07/2023
L’hepatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron es mostra optimista sobre l’impacte que la tasca clínica i una estratègia nacional han tingut en el nostre país per ‘esborrar’ la infecció.
L’hepatòloga María Buti ha contribuït amb el seu treball assistencial i investigador a què avui a Espanya estiguem a prop de l’eliminació de l’hepatitis C. Com a consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR), a Barcelona, ha centrat la seva carrera professional en el desenvolupament de nous tractaments per a la infecció vírica, que estan aconseguint la curació de la malaltia.
“Gràcies als nous tractaments, Espanya serà un dels primers països avançats que eliminarà l’hepatitis C al món. Ha estat fruit d’una tasca de molts metges i científics i, també, del pla estratègic del ministeri, entre d’altres factors”, indica, i al·ludeix, a més, a l’estratègia mundial impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que proposa eradicar l’hepatitis C l’any 2030.
La també catedràtica de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i científica en el grup Ciber de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) ha merescut el Premi Fundación Lilly d’Investigació Biomèdica Clínica 2023 per les seves aportacions al camp de les hepatitis virals, entre d’altres malalties. Entre les seves contribucions més rellevants destaquen: estudis en pacients amb hepatitis C genotip 3 i fracàs terapèutic, investigacions sobre la resposta a diferents tractaments en trasplantaments hepàtics, els descobriments dels quals van suposar un nou paradigma i van ser incorporats a les guies nacionals i internacionals; així com el diagnòstic precoç i la prevenció de la cirrosi hepàtica.
Juntament amb els tractaments, han estat claus els programes de microeliminació, “que ara s’estan centrant en poblacions vulnerables”, apunta l’especialista. “Per reduir la mortalitat i la incidència, és imprescindible treballar en això. I ara és el moment, perquè tenim eines pel diagnòstic i pel tractament, disminuint així la mortalitat per aquesta afecció”, recalca.
Cribratge oportunista
El cribratge de l’hepatitis C s’efectua a Espanya atenent a factors de risc, no obstant, algunes comunitats autònomes l’han introduït per a la població general de forma oportunista o per franja d’edat (per exemple, entre 40 i 69 anys, a Galícia).
“Considero que és interessant fer una prova d’hepatitis C almenys un cop a la vida, sobretot perquè tenim la possibilitat de curar la infecció”.
Si l’hepatitis C és un clar cas d’èxit, l’eliminació de l’hepatitis B ha de recórrer encara un camí més llarg. A nivell mundial aquesta infecció constitueix la causa més freqüent de càncer de fetge i tot i que hi ha opcions terapèutiques, no són curatives. No obstant, “amb els tractaments actuals –que no són curatius, però suprimeixen el virus- ha disminuït la necessitat de trasplantament hepàtic per aquesta infecció”.
I apunta sobre els avenços que “de fet, un dels meus estudis ha estat demostrar que el tractament antiviral aconsegueix que torni la fibrosi. Tanmateix, no aconseguim abolir completament el risc de càncer hepàtic, només el disminuïm i, concretament, les persones amb virus B continuen tenint risc de desenvolupar càncer hepàtic”.
Un dels treballs del grup de María Buti de major impacte clínic va demostrar en pacients trasplantats que el tractament amb gammaglobulina hiperimmune administrada durant uns pocs mesos combinat amb teràpies antivirals orals preveu la recidiva de la infecció, el que ha suposat una millora en la supervivència d’aquests malalts, a més de en els costos de l’abordatge.
“Pel nostre país és tot un repte incorporar l’hepatitis B al programa d’eliminació de l’hepatitis C. Hem de treballar de forma més integrada ambdues hepatitis virals, abordar-les de forma conjunta. És cert que a Espanya tenim una vacuna per prevenir aquesta malaltia i que està contemplada en el calendari vacunal. No obstant, no és una malaltia eradicada, doncs seguim veient casos d’hepatitis B en població espanyola de més de 40 o 50 anys, que no s’han vacunat perquè en aquell moment no estava establert en el programa de vacunació, i en algunes persones immigrants que en el seu país d’origen no s’immunitza front a aquesta infecció”.
Davant d’un pacient amb hepatitis B, l’hepatòloga ha recordat que s’ha de sospitar sempre d’una eventual infecció per hepatitis delta. Aquesta malaltia hepàtica viral, la més greu per la seva ràpida progressió a cirrosi i càncer hepàtic, pot beneficiar-se del diagnòstic precoç. “Clarament, està infradiagnosticada, si bé hi ha oportunitats per millorar la seva detecció que no hauríem d’aprofitar”.
Alcohol, primera causa de trasplantament… De moment
Avui la primera causa de trasplantament hepàtic és la malaltia produïda per l’alcohol i, trepitjant-li els talons, el fetge gras. “La malaltia hepàtica metabòlica, el dipòsit de greix en el fetge que s’associa a l’obesitat i a la diabetis, està augmentant”, senyala la també responsable de Salut Pública de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge.
Un fenomen preocupant és que el fetge gras es troba cada cop més en edats menors. “Tenim evidència que les generacions futures tindran més obesitat: començaran a consumir alcohol molt abans, tenen fàcil accés a productes poc saludables –a més de rebre estímuls publicitaris constants per consumir-los-. Tot això, juntament amb una disminució de l’exercici, promou l’obesitat i en conseqüències el fetge gras”.
Buti recorda que la malaltia s’associa directament amb el sedentarisme i la mala alimentació, quelcom que la societat general té ben present en relació a la salut cardiovascular, però no tant amb el fetge. “Aquest premi és una oportunitat per conscienciar sobre com el nostre estil de vida també impacta en les malalties hepàtiques”.
Font: elmundo.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 05/07/2023
Científics de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona han descobert noves funcions del succinat a l’identificar-lo com biomarcador no invasiu per predir i diagnosticar la malaltia del fetge gras no alcohòlic i com a protector de les cèl·lules hepàtiques.
La investigació, que publica la revista Metabolism, ha identificat el succinat com nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar el seu diagnòstic.
Però, a més, aquest estudi ha descobert una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de les cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids en les fases inicials de la malaltia.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta al 25% de la població, i en els casos més greus pot derivar en una cirrosi i implica un major risc de càncer.
L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de tenir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques, com obesitat o valors anormals de glucosa, enzims hepàtics i lípids.
Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras.
A més, han vist que el succinat té un potencial similar a d’altres biomarcadors no invasius per predir i confirmar diagnòstics d’aquesta patologia.
Segons els investigadors, incloure aquest paràmetre en la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan existeixen dubtes sobre l’evolució de la patologia.
També han descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, exerceix un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials.
Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, han demostrat per primer cop que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix en el fetge.
Aquest efecte protector és fonamental en les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades, segons els investigadors, liderats per Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, que han assegurat que aquests descobriments obren noves vies per desenvolupar fàrmacs destinats al seu tractament, fins ara inexistents.
L’estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, Josep Trueta de Girona, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Clínico Virgen de la Arrixaca de Múrcia.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Elena M. Estrada | 04/07/2023
Si bé existeixen vacunes per dues de les tres formes més comunes d’hepatitis viral, l’hepatitis A i l’hepatitis B, els investigadors, fins ara, no n’han pogut desenvolupar cap que immunitzi front a l’hepatitis C.
Cada any, l’hepatitis i les malalties relacionades amb aquesta malaltia maten a més d’un milió de persones a tot el món. Si no s’aborda, la mortalitat per aquesta causa pot augmentar i, fins i tot, el 2040, superar en nombre a les morts causades col·lectivament pel VIH, la tuberculosi i la malària.
Davant del panorama, l’Organització Mundial de la Salut i altres grups de líders sanitaris es van comprometre a treballar per eliminar l’hepatitis viral pel 2030. Si bé existeixen vacunes per dues de les tres formes més comunes d’hepatitis viral, l’hepatitis A i l’hepatitis B, els investigadors no han pogut, fins ara desenvolupar-ne cap per a l’hepatitis C. Els esforços per preparar el sistema immunitari per combatre el virus s’han vist frustrats, en part degut a les limitacions en les tècniques disponibles per estudiar les cèl·lules immunitàries responsables de combatre el VHC.
Al respecte, una nova investigació de l’Escola de Medicina Keck de la Universitat de Califòrnia del Sud (USC), publicada, recentment, a la revista Frontiers in Virology, ha aprofitat tecnologia puntera per aïllar i analitzar cèl·lules immunitàries específiques del VHC, per primer cop.
“Per primer cop, vam poder examinar la unió de cèl·lules T individuals als epítops del VHC, proporcionant dades que seran un recurs valuós per altres grups que treballen per desenvolupar vacunes contra la infecció pel VHC”, va explicar Ana C. Maretti-Mira, professora assistent d’investigació a l’Escola de Medicina Keck de la USC i primer autor de l’estudi. “Els estudis anteriors estaven limitats per la tecnologia que usaven i no podien dir-nos a quins epítops apuntar”.
Els investigadors van estudiar les cèl·lules T CD8+, un tipus de cèl·lula immunitària la funció de la qual és reconèixer i matar als invasors, inclosos els virus. Les cèl·lules T CD8+ troben i s’uneixen a una part del virus amb una forma específica coneguda com epítop, el que els hi permet replicar-se i generar una resposta immunitària adaptativa per protegir el cos contra futures infeccions. Comprendre aquest procés a nivell granular pot ajudar a impulsar la investigació d’una vacuna contra el VHC.
Quan una cèl·lula T CD8+ entra en acció després de trobar un invasor, també pot danyar o matar les cèl·lules sanes properes. (Això es coneix com citotoxicitat de l’espectador i explica per què el VHC pot causar dany hepàtic). Els investigadors van trobar que el tractament antiviral va reduir significativament la citotoxicitat en les cèl·lules. També van trobar diferents mecanismes de reparació en els pacients que van rebre tractament front a aquells que es van recuperar espontàniament, el que podria oferir més d’una via per desenvolupar una vacuna eficaç.
La professora Maretti-Mira i el seu equip tenen previst analitzar, en aquesta línia, embarassos en els quals la mare està afectada pel VHC. A diferència de molts altres virus, només prop del 5% dels fetus contrauran el VHC d’una mare VHC positiva. Comprendre por què la taxa de transmissió és relativament baixa podria oferir una altra pista sobre com desencadenar la immunitat contra el VHC.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
