La important tasca de l’associació SOS Hépatites Burkina per eliminar l’hepatitis viral a Burkina Faso

La important tasca de l’associació SOS Hépatites Burkina per eliminar l’hepatitis viral a Burkina Faso

SOS Hépatites Burkina es va fundar el 2011 i és una associació de persones que viuen amb hepatitis B o C o estan afectades per elles, i persones que viuen amb la coinfecció per hepatitis i VIH.

El seu objectiu és ajudar a eliminar l’hepatitis viral i d’altres malalties cròniques i transmissibles. Des de la sensibilització i la promoció fins a campanyes de detecció i vacunació, fan tot el possible per trobar i donar suport a les persones que viuen amb hepatitis viral a Burkina Faso i per impulsar el compromís polític per a l’eliminació.

L’hepatitis viral és un gran problema a Burkina Faso. La prevalença d’hepatitis B i C va ser respectivament del 9,1% i el 3,6% el 2016, segons un estudi realitzat pel Centre Muraz, la CNTS i l’Agència Nacional d’Investigació sobre la SIDA i les Hepatitis Virals (ANRS). Si bé l’accés als medicaments és acceptable i el cost està subvencionat pel Govern, la consciència pública sobre l’hepatitis viral segueix sent insuficientment baix i moltes persones continuen sense ser diagnosticades.

El Ministeri de Salut de Burkina Faso va adoptar un Pla Estratègic Nacional per combatre l’hepatitis viral el 2017. No obstant, fins a dia d’avui, no existeix una línia pressupostària pel Pla. La manca de finançament és una barrera important per a l’eliminació a Burkina Faso, i es necessita un compromís polític per finançar i integrar el Pla Estratègic contra l’Hepatitis amb altres programes existents. El país ha aconseguit avenços increïbles en la lluita contra el VIH /SIDA, assolint una reducció en la prevalença del 7,17% el 1987 a només el 0,8% el 2016. Això demostra el que es pot aconseguir amb voluntat política i un esforç conjunt de diferents actors i ha d’inspirar i accelerar els nostres esforços per eliminar l’hepatitis viral.

La promoció és una gran part del que fa SOS Hépatites Burkina. A través de la promoció, va obtenir el suport de l’OMS / Burkina per organitzar el primer esdeveniment del Dia Mundial contra l’Hepatitis a Burkina Faso el 2012. El 2014, van advocar amb èxit davant del Ministeri de Salut per establir un comitè per desenvolupar un pla estratègic nacional. Ara forma part d’aquest comitè. També va obtenir un preu més baix per a les proves de càrrega viral mitjançant la promoció d’un centre d’investigació, Centre de Biologie Moléculaire Pietro Anigoni.

Es va llançar NOhep a Burkina Faso el 2016 amb una marxa en suport del compromís del Govern i les autoritats sanitàries d’eliminar l’hepatitis viral. La marxa va acabar davant del Ministeri de Salut, on van fer una declaració d’incidència per a la implementació efectiva del Pla Nacional d’Hepatitis. El 2017, van realitzar una segona marxa titulada “NOhep / NOexcuse”, a través de la qual van fer una crida al Govern per a què actuï sense demora per salvar vides. Aquestes marxes van ajudar a impulsar l’activació dels esforços per desenvolupar el Pla Nacional el 2016 i la seva adopció per part del Ministeri de Salut el 2017.

La lluita que van fer contra l’hepatitis ha comptat amb el suport dels mitjans de comunicació, com ho demostra la mobilització de 24 organitzacions de premsa durant el llançament de la campanya de sensibilització i promoció “Find the Missing Millions” el 2018. També reben una cobertura considerable de les seves activitats del Dia Mundial contra l’Hepatitis cada any.

A més de la promoció, també treballen durament per crear consciència i oferir assessorament, detecció i vacunació contra l’hepatitis B tant a la capital, Ouagadougou, com en altres parts del país. Sempre que poden, donen suport als pacients de baixos ingressos per a què accedeixin a consultes, anàlisis de laboratori i fins i tot medicaments quan sigui possible.

El seu somni és veure una Burkina Faso, o fins i tot un món sense hepatitis viral. És possible aconseguir aquest somni a Burkina Faso, però només amb voluntat política real, major finançament i mitjançant la integració de l’hepatitis en altres programes existents, inclosos els programes de salut materna i VIH.

També és necessari augmentar la consciència pública, desafiar l’estigma i la discriminació, millorar l’accés a la detecció i el tractament, i enfortir les plataformes tècniques. Es necessitarà un esforç conjunt del Govern, les ONG, els professionals de la salut, els científics, les persones i els donants, però junts és possible.

També serà necessari treballar junts per assolir l’eliminació global, i és per això que NOhep és tan important. NOhep involucra i reuneix a persones de tot el món per actuar juntes per accelerar els esforços per eliminar l’hepatitis viral pel 2030.

 

Font: nohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Investigadors del VIHR identifiquen l’estratègia del SARS-CoV-2 per atenuar la infecció a l’hoste

Investigadors del VIHR identifiquen l’estratègia del SARS-CoV-2 per atenuar la infecció a l’hoste

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VIHR) han aconseguit descriure com el SARS-CoV-2 és capaç de perdre fragments del seu material genòmic (delecions) a la regió de l’espícula (proteïna que forma la característica corona del virus) per sintetitzar proteïnes incompletes que permetrien al virus autocontrolar la virulència de la infecció.

Segons ha explicat el doctor Josep Quer, del grup de Malalties Hepàtiques de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), això seria una estratègia del propi virus per atenuar la infecció a l’hoste, minimitzant el dany produït, retardant els símptomes, afavorint la seva persistència i en conseqüència mantenint la seva transmissibilitat.

La investigació, que ha estat publicada a la revista Emerging Microbes and Infections, ha aplicat les tècniques de seqüenciació d’última generació (next-generation sequencing) per a l’estudi del gen que codifica l’espícula viral (proteïna spike) a les poblacions virals presents en el tracte respiratori de 18 pacients amb COVID-19 (lleus i greus).

Segons ha explicat el doctor Quer, en el 100% dels pacients lleus i en la meitat dels pacients greus, una proporció significativa dels virus que es detecten presenten delecions amb un canvi a la pauta de lectura. Aquestes poblacions virals que perden un tros de material genòmic entre la subunitat S1 i la subunitat S2 de la proteïna de l’espícula, amb l’aparició d’un codó stop, acaben codificant una proteïna incompleta de l‘espícula, on la subunitat S1 es manté íntegra.

Aquesta proteïna incompleta podria actuar com una proteïna soluble que s’alliberaria al mitjà exterior, i com ja està descrit per altres virus, reduiria la capacitat del virus per reduir la seva virulència en beneficio propi.

Així, aquests descobriments suggereixen que la pròpia selecció natural ha escollit aquesta estratègia, que permet al SARS-CoV-2 mantenir la seva altíssima especificitat per unir-se al receptor ACE-2 humà, i transmetre’s amb alta eficiència, alhora que controla la seva capacitat per infectar, afavorint la seva persistència i transmissió.

Aquest ha estat un dels estudis presentats al I Congrés Nacional COVID-19, la major trobada sanitària celebrada fins a la data a Espanya, amb més de 16.000 persones investigadors, experts i professionals de la salut, i el primer que aborda de forma multidisciplinària les últimes novetats sobre l’abordatge i lluita contra la pandèmia del SARS-CoV-2.

D’altra banda, el doctor Albert Bosch, del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i president de la Societat Espanyola de Virologia (SEV), ha destacat la presència del SARS-CoV-2 en aigües residuals al nostre país un mes i mig abans de l’inici de la pandèmia.

Encara que la COVID-19 és una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus en les femtes, que posteriorment arriben a les aigües residuals. Així, Bosch ha presentat l’experiència del grup d’investigació Virus Entèrics de la seva universitat i el seu treball sobre la detecció del virus en mostres d’aigües residuals de dues depuradores de Barcelona, mitjançant l’aplicació de cinc dianes a les mostres analitzades.

“El primer cas que vam detectar sobre la presència del virus a les nostres mostres d’aigües fecals va ser el 15 de gener, front al primer cas confirmat a Barcelona que va ser el 25 de febrer”, ha afirmat.

En la seva intervenció, també va destacar la relació dels nivells de detecció del SARS-CoV-2 a les aigües residuals i en els casos de persones infectades durant el confinament, ja que a les mostres pertanyents a aquest període els nivells de detecció van baixar, a l’igual que entre la població, mentre que amb l’inici de la desescalada a finals de maig aquells nivells van tornar a incrementar-se.

Per seguir treballant en aquest camp i realitzar una tasca de vigilància del virus i anticipar-se a possibles nous problemes, Bosch ha destacat la posta en marxa del projecte VATAR COVID19, Vigilància per Alerta Temprana en Aigües Residuals de COVID-19, que coordina el seu grup d’investigació i que compta amb el suport del Ministeri de Sanitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Sistemes CRISPR pel tractament i el diagnòstic

D’altra banda, el doctor Jesús Pla, del Departament de Microbiologia i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, ha posat el focus en els sistemes CRISPR com a eina en el tractament i diagnòstic de malalties infeccioses, en concret la COVID-19.

Els CRISPR són famílies de seqüències d’ADN en bacteris, que contenen fragmentes d’ADN del virus que han atacat a aquests bacteris. Aquests fragments són utilitzats pel bacteri per detectar i destruir l’ADN de nous atacs de virus similars, i així poder defensar-se eficaçment d’ells.

En aquest sentit, Pla ha exposat com el sistema CRISPR pot contribuir a la detecció del SARS-CoV-2 i d’altres infeccions com el virus del papil·loma humà. El microbiòleg va presentar les últimes novetats quant a estudis i sistemes CRISPR que han demostrat la seva eficàcia per a la identificació de diferents virus (i les seves mutacions) en molts pacients i va senyalar finalment que aquest tipus d’eines tenen importants avantatges per facilitar el diagnòstic de la COVID-19.

En concret, va indicar que són sistemes “de baix cost, específics, fiables, senzills, ràpids i amb gairebé la mateixa sensibilitat que els tests PCR, a més que es poden realitzar en punts d’Atenció Primària, el que permetrien a persones amb una formació i preparació bàsica fer un diagnòstic ràpid i poder prendre decisions immediates”.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

La ‘carrera’ per aprovar la primera vacuna de la COVID pot comprometre la protecció

La ‘carrera’ per aprovar la primera vacuna de la COVID pot comprometre la protecció

La urgència per obtenir una vacuna anticovídica pot estar espoliada per qüestions extracientífiques, però els experts adverteixen de l’efecte nociu d’aquesta acceleració.

“Warp Speed” és la propulsió de les naus especials d’Star Trek i ara també el nom que rep el pla llançat pel govern de Donald Trump per a què la població nord-americana tingui com abans millor una vacuna de la COVID-19. A l’altra banda del món, Rússia bateja a la vacuna que està desenvolupant com a “Sputnik V”. Molts països treballen en les seves pròpies aproximacions i s’assumeix obertament que hi ha una “carrera” per aconseguir la primera vacuna anticovídica.

La urgència per posar fi a la pandèmia com una immunització universal es respira per tot arreu, però en els últims dies sembla afectar més als responsables nord-americans. Al final, és any d’eleccions presidencials i Trump té una cita amb les urnes al novembre.

Fa poc, l’agència reguladora FDA va emetre una autorització d’emergència per usar plasma de convalescents en pacients amb COVID-19 ingressats; la decisió ha desencadenat el rebuig d’alguns experts per considerar-la precipitada. Fins i tot els propis investigadors d’aquesta estratègia terapèutica consideren que encara no té base científica sòlida, com ha exposat recentment una de les científiques implicades en aquests assajos a Espanya.

Després del plasma hiperimmune, s’especula amb què el president Trump ha posat els seus ulls en la vacuna que desenvolupen la Univertat d’Oxford i AstraZeneca. En una roda de premsa, Trump es va congratular de l’aprovació d’emergència de l’ús del plasma i, sense mencionar expressament la vacuna, va dir que “estem anys per endavant en aprovacions del que estaríem si el ritme fos el d’administracions passades”.

La fórmula d’aprovació d’emergència es recull a la secció 564 la Llei Federal sobre Aliments, Medicaments i Productes Cosmètics i permet que l’agència autoritzi l’ús de medicaments o usos no aprovats en situacions d’emergència per diagnosticar, tractar o prevenir malalties greus o que comprometin la supervivència quan no hi ha alternatives adequades disponibles o aprovades.

Disposar d’una vacuna abans de les eleccions presidencials dels Estats Units oferiria arguments al president Trump en contra de les crítiques de l’oposició a la seva gestió d’una pandèmia per la qual han mort ja més de 180.000 nord-americans.

En el cas de la vacuna d’AstraZeneca és el diari britànic Financial Times (FT) el que recull que s’estaria estudiant la possibilitat d’una citada aprovació d’emergència basada en els resultats d’un estudi relativament petit que s’està duent a terme al Regne Unit si les seves conclusions són satisfactòries. Aquest estudi s’està realitzant en 10.000 voluntaris, encara que les autoritats científiques nord-americans han senyalat que l’eventual vacuna haurà d’assajar-se en una mostra de 30.000 persones per rebre l’aprovació definitiva. AstraZeneca està també realitzant un estudi més gran, amb 30.000 voluntaris, però els resultats d’aquest últim seran posteriors als de l’estudi amb 10.000, segons el citat diari britànic.

 

Font: diariomedico.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Taques a la cara per mal funcionament del fetge

Taques a la cara per mal funcionament del fetge

Si observes que apareixen taques a la cara i no tens clar el seu origen, és important que les valoris adequadament, ja que poden estar anunciant un mal funcionament del fetge.

El nostre objectiu és conèixer els tipus de taques a la cara pel fetge més habituals, a més que donarem una sèrie de consells amb els quals ajudar a acabar amb elles i, en definitiva, millorar la salut.

Tipus de taques a la cara per mal funcionament del fetge

És evident que no totes les taques a la cara indicaran que existeix algun tipus de problema de salut, sent més fàcil en aquests casos acabar amb elles a través de guies de salut sobre com treure les taques blanques de la cara, però també hem de tenir en molt en compte que aquestes coses no s’han d’ignorar, de manera que començarem analitzant els diferents tipus de taca que ens poden indicar que hi ha funcionament anòmal al fetge.

  • Angioma: es tracta d’una taca que apareix amb molta freqüència en el cas que hi hagi problemes de funcionament al fetge, molt especialment si es tracta de cirrosi hepàtica. El seu aspecte és de color vermell, i es produeix per l’efecte de l’acumulació en els vasos capil·lars que es troben a la capa més externa de la pell.
  • Hemocromatosi: degut a l’acumulació de ferro al fetge, la pell de la cara es torna més fosca. Això sol passar quan ens hem sotmès a moltes transfusions sanguínies i molt especialment en casos d’alcoholisme.
  • Icterícia: en aquest cas el que passa és que apareix una taca generalitzada que torna la pell a un color groguenc. Generalment apareix quan existeix cirrosi hepàtica, fetge grashepatitis, i la raó és perquè augmenten els nivells de bilirubina en sang.

Consells per acabar amb aquestes taques

Ara que ja coneixem els diferents tipus de taca que es poden produir per problemes de funcionament al fetge i les raons del seu desenvolupament, és el moment d’analitzar les possibles solucions.

Des d’una perspectiva general, hem de tenir en compte que l’objectiu serà el de millorar la nostra salut, combatent allò que està provocant un mal funcionament al fetge.

És evident que si es tracta d’una malaltia que ja hem desenvolupat, la solució és actuar sobre ella, pel qual és imprescindible que ho fem a través del nostre metge de confiança.

No obstant, hi ha algunes pautes que ens ajudaran a reduir l’efecte negatiu sobre el fetge, alhora que això ens servirà per minimitzar o fins i tot acabar amb les taques a la cara:

  • Alcohol: l’alcohol és un dels pitjors enemics del fetge, pel que si observem que apareixen els tipus de taques anteriorment descrites, és millor que el reduïm o si és possible eliminem per complet el seu consum.
  • Alimentació: una alimentació equilibrada és essencial per mantenir el fetge sa. Hem de reduir la ingesta de greixos saturats presents en embotits, fregits i precuinats, optant per augmentar el consum de verdures, fruites i aliments rics en minerals i fibra.
  • Hidratació: és molt important que estem sempre ben hidratats.
  • Cures: encara que els tipus de taques que hem descrit són freqüents per problemes al fetge, hi ha ocasions en les quals es poden produir per exemple per un excés d’exposició al sol. Per aquesta raó, hem d’emprar cremes protectores solars de qualitat així com rentar i hidratar adequadament la nostra cara de forma diària.

Ara ja pots conèixer millor els diferents tipus de taques a la cara que es produeixen a partir d’un mal funcionament del fetge, així com tenir en compte les diverses recomanacions a través de les quals aconseguirem acabar amb elles però atacant el problema d’arrel, i és que no hem d’oblidar que la salut és el més important, pel s’ha de prestar atenció a aquests avisos que dóna el nostre cos.

 

Font: diariodesevilla.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Treballs de l’HUC reben reconeixements al Congrés del Fetge (DILC 2020)

Treballs de l’HUC reben reconeixements al Congrés del Fetge (DILC 2020)

Diversos treballs del servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Canàries (HUC), com el destinat a rescatar pacients amb hepatitis C, han estat reconeguts com “dels millors” durant el Congrés Internacional de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL) celebrat de forma virtual.

Tres professionals d’aquesta àrea de l’HUC han obtingut per les seves investigacions la Young Investigator Bursary, una beca que s’atorga als millors treballs acceptats en investigadors menors de 35 anys, segons va informar el complex hospitalari en un comunicat.

L’estudi del Dr. Alberto Hernández Bustabad, que valora l’estratègia de trucades telefòniques front a l’enviament de cartes per correu postal com a nova forma de millorar els mètodes de rescat de pacients amb hepatitis C, va ser seleccionat com “del millor” pels experts EASL en l’apartat de Salut Pública.

El major repte en la nova era d’antivirals d’acció directa, que han aconseguit taxes de curació de la malaltia de més del 95%, segons l’HUC, és identificar als pacients que no saben que estan efectivament infectats, així com aquells que poden estar “perduts” en el seguiment.

L’estudi de Hernández Bustabad es va centrar així en les persones que, malgrat haver entrat en contacte amb el virus, no havien sol·licitat càrrega viral per identificar si presentaven infecció activa.

Hernández va comparar llavors l’eficàcia i l’eficiència de la trucada telefònica front a l’enviament postal, i va concloure que la trucada és més eficaç perquè arriba a més pacients i aconsegueix que el 46,5% vagi a la consulta, front al 28,2% d’aquells que van rebre carta, però menys eficient, al necessitar també més recursos per a què el pacient finalment hi vagi.

“De cada onze trucades, s’aconseguia que un pacient anés a consulta, mentre que només es requerien quatre cartes pel mateix resultat a la segona estratègia. Això permet conèixer que ambdues estratègies són aplicables pel rescat de pacients, però la carta sembla ser més eficient a l’hora d’avaluar recursos”, informa el comunicat.

L’anàlisi de Dalia Morales sobre la implementació del test de gota seca i telemedicina, l’assaig clínic de Cristina Reygosa que compara tres tipus de cribratge del virus d’hepatitis C, i el treball de Carlos González Alayón, en el qual es mesura la funció renal en pacients cirròtics amb un mètode més precís, van ser premiats amb la Young Investigator Bursary.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Pacients amb obesitat amb COVID-19 tenen més càrrega vírica durant més temps

Pacients amb obesitat amb COVID-19 tenen més càrrega vírica durant més temps

Pacients amb COVID-19 i obesitat (índex de massa corporal: 30 kg/m2) tenen més càrrega vírica i el virus sembla persistir per més temps en aquests individus, d’acord amb noves dades que exploren com de contagiosos són els pacients amb COVID-19 i obesitat.

El Dr. Dror Dicker, de l’Hospital Hasharon, a Petaj Tikva, Israel, va presentar breument resultats preliminars del seu treball a la sessió plenària de la European and International Conference on Obesity (ECOICO) del 2020, que aquest any va tenir lloc de forma virtual.

A l’abordar si els pacients amb obesitat són més contagiosos que aquells que no la tenen, el Dr. Dicker va explicar que la seva investigació mostra que individus amb índex de massa corporal >30 kg/m2 van tenir quadres clínics de COVID-19 que es van resoldre cinc dies més tard que els d’aquells amb índex de massa corporal <25 kg/m2, el qual es considera equivalent a un pes corporal sa.

“També sabem que els pacients amb obesitat tenen més càrrega vírica”, va destacar el Dr. Dicker, especialista en obesitat.

“Pels frotis genètics que en el teixit adipós els nivells d’enzim convertidor d’angiotensina-2 són més alts, pel que en conseqüència s’intensifica la capacitat del virus per entrar a les cèl·lules”, va explicar, senyalant que aquest estudi és nou i fins ara no publicat. Va afegir que pacients amb obesitat que contrauen influenza mostren un patró similar en el que respecta a càrregues víriques més altes i durades de la infecció més prolongades.

S’està realitzant un estudi multicèntric gran per estudiar obesitat i COVID-19

A la seva investigació, aquells amb COVID-19 i índex de massa corporal <25 kg/m2 van trigar aproximadament 14 dies per restablir-se per complet, aquells amb índex de massa corporal de 25 a 30 kg/m2 van trigar prop de 17 dies i els que tenien índex de massa corporal >30 kg/m2 van trigar prop de 19 a 20 dies.

El Dr. Dicker va dir que els nivells més elevats d’índex de massa corporal i glucosa probablement són els factors de risc més rellevants en pacients intubats que donen lloc a pitjor morbiditat. Una possible explicació és que a l’inici els pacients amb obesitat tenen comorbiditats, a més que hi ha factors immunitaris, que en conjunt amb la tempesta de citoquines típica de la COVID-19 greu, augmenten la morbimortalitat.

Una sèrie d’estudis han vinculat l’obesitat amb pitjors desenllaços en casos de COVID-19. Dades sobre els desenllaços procedents del Centre Hospitalier Universitaire de Lille, a Lille, França, van ser informats a Medscape Noticias Médicas a l’abril, i més tard publicats a Obesity. Aquests estudis van revelar que la gravetat de COVID-19 s’associava amb categories d’índex de massa corporal més altes, i va ser màxima en pacients amb índex de massa corporal ≥35 kg/m2 (obesitat patològica). Els investigadors també van trobar que la necessitat de ventilació mecànica invasiva es va relacionar amb obesitat greu i va ser independent d’edat, gènere, diabetis i hipertensió.

Les dades corresponen al març i l’abril del 2020, quan els ingressos a les unitats d’atenció mèdica general i de cures intensives van començar a augmentar bruscament a França i altres parts d’Europa.

El Dr. François Pattou, professor de cirurgia, de la Facultat de Medicina a la Université de Lille, va fer breu referència a aquests descobriments durant la sessió plenària inaugural d’ECOICO 2020, encara que dificultats tècniques van limitar la seva presentació.

Altres dades procedents de la ciutat de Nova York, presentats en la mateixa notícia de Medscape Noticias Médicas també van senyalar que l’obesitat podria ser un factor de risc en pacients amb COVID-19 per ingressar a la unitat de cures intensives, en especial els menors de 60 anys. Pacients amb obesitat van tenir el doble de probabilitats de ser hospitalitzats per COVID-19 i també augment significatiu de la probabilitat de ser ingressats en una unitat de cures intensives.

Una altra anàlisi realitzada per metges francesos, inclòs el del Dr. Pattou, publicat al juliol a The Lancet Diabetes & Endocrinology, va mostrar que entre els pacients analitzats al Lyon University Hospital, aquells amb COVID-19 internats a la unitat de cures intensives van tenir 35% més probabilitats de tenir obesitat que aquells amb COVID-19 greu en la població general francesa (p = 0,0034).

Ara el Dr. Pattou dirigeix un estudi multicèntric internacional greu sobre com l’índex de massa corporal i l’obesitat es relacionen amb l’augment del risc de ventilació mecànica a la COVID-19. A l’estudi s’investiga l’associació entre índex de massa corporal i desenllaços de la pneumònia en pacients molt greus amb COVID-19 utilitzant dades mèdiques clíniques no dades administratives.

A l’estudi fins ara s’han inclòs més de 1.400 pacients de 21 centres a Europa, els Estats Units i Israel, amb base en dades mèdiques clíniques (no bases de dades administratives).

El Dr. Pattou va comentar a Medscape Noticias Médicas: “Esperem que aquest estudi ajudi a comprendre millor la naturalesa, lineal o no lineal de l’associació entre índex de massa corporal i la gravetat de la pneumònia per COVID-19, amb necessitat de ventilació obligatòria intermitent, i la mortalitat. Així mateix, volem aclarir l’efecte del gènere o l’edat i les covariables metabòliques sobre aquesta associació”.

En un comunicat de premsa d’ECOICO 2020 va afegir: “Diversos mesos després d’iniciada la pandèmia de COVID-19, l’augment del risc generat per aquest virus a les persones amb obesitat no podria està més clar. Les nostres dades mostren que les possibilitats que la malaltia sigui més greu augmenten amb l’índex de massa corporal, al grau que gairebé tots els pacients amb COVID-19 en cures intensives que tenen obesitat greu acabaran necessitant un respirador”.

 

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR