L’ASSCAT destaca tres notícies relacionades amb el Dia Mundial de l’Hepatitis 2019

L’ASSCAT destaca tres notícies relacionades amb el Dia Mundial de l’Hepatitis 2019

L’ASSCAT vol destacar tres notícies publicades a la premsa de Catalunya en els diaris ARA i La Vanguardia, amb motiu del Dia Mundial de l’Hepatitis i en relació amb el mandat de l’OMS per a l’eliminació de l’hepatitis el 2030.

Els titulars han estat:

  • Uns 6.000 catalans no saben que tenen hepatitis C, els anomenats casos ocults.
  • Salut confia en eliminar el VHC el 2025, però els experts adverteixen que abans s’ha de millorar el diagnòstic.
  • Els metges de família busquen a aquells que van donar positiu en hepatitis C i per diversos motius no han rebut el tractament curatiu i que evitaria una evolució a malaltia greu del fetge.

L’ASSCAT, és una ONG que va néixer a Barcelona l’any 2000, formada per voluntaris i que els seus objectius principals són informar, acompanyar i donar suport a les persones que tenen hepatitis i als seus familiars. L’ASSCAT està treballant des dels anys en què els mitjans diagnòstics i terapèutics eren deficients i la informació incompleta. Avui en dia, pel contrari, els mitjans diagnòstics són fàcils i el tractament és de curta durada, ben tolerat, tot per via oral i curatiu en més del 95%.

Recentment, el Govern de Catalunya ha aprovat el Pla de Control i Prevenció de l’Hepatitis C a Catalunya. L’ASSCAT va formar part de la Comissió Multidisciplinària per a l’elaboració d’aquest Pla. Els objectius específics del Pla són els següents:

  • Obtenir informació actualitzada de l’epidemiologia de l’hepatitis C a Catalunya.
  • Reduir la incidència de noves infeccions pel virus de l’hepatitis C.
  • Incrementar la detecció d’infeccions ocultes.
  • Coordinar l’organització de l’atenció sanitària i l’accés als nous tractaments farmacològics de les persones infectades per l’hepatitis C.
  • Millorar el grau d’informació, formació i consciència sobre la malaltia en professionals i la ciutadania.
  • Supervisar i avaluar el Pla.

Al Pla es reconeix la tasca de les associacions de pacients per arribar a l’eliminació d’una malaltia infecciosa per a la qual no es disposa de vacuna. Així, l’ASSCAT està compromesa i segueix amb tot el relatiu a la informació, mesures preventives, mitjans diagnòstics, tractaments, resultats, etc.

L’ASSCAT col·labora en els objectius del Pla per a què aquest s’apliqui a totes les poblacions. Celebrem que el Pla arribi també a les persones que assisteixen als ambulatoris, l’anomenada població general, i no només a les persones que es sap que poden tenir més riscos i que són més vulnerables, per dificultats culturals, econòmiques, per ser usuaris de drogues, immigrants o estar empresonats.

L’ASSCAT persisteix en la seva missió d’informar de manera actualitzada i científica a la ciutadania a través del nostre web i xarxes socials i atenent d’una forma individual a les persones que es dirigeixen a nosaltres.

Esperem que en la propera commemoració del Dia Mundial de l’Hepatitis, el 2020 o abans, se’ns informi dels resultats aconseguits pels equips de Medicina Primària.

 

Font: ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Eliminar l’Hepatitis C a Cantàbria costa 30 milions d’euros

Eliminar l’Hepatitis C a Cantàbria costa 30 milions d’euros

Eliminar l’Hepatitis C a Cantàbria costarà 30 milions d’euros, la major part dels quals ja han estat gastats per les autoritats sanitàries.

L’Hepatitis C és una de les patologies més mortíferes que existeixen, que pràcticament condemnava al pacient. Els nous fàrmacs, i la decisió política de sufragar tractaments que són significativament cars, eradicaran la malaltia i en aquesta dinàmica està al capdavant Cantàbria.

Es calcula que, de mitjana, cada tractament costa 18.070 euros, xifra estimativa corresponent al període entre gener del 2015 i setembre del 2018. Actualment, Cantàbria ha tractat des del 2015 a 1.264 pacients el que li ha suposat a la comunitat un cost de 28,3 milions d’euros. Donat que hi ha un marxa un pla d’eliminació d’Hepatitis que conclourà el 2021 la previsió és tractar a 1.000 pacients més, amb una inversió d’1,5 milions d’euros, el que fa que la despesa total fins llavors sigui de 29,8 milions d’euros.

Amb el propòsit d’assolir l’objectiu ‘d’Hepatitis cero pel 2021’ s’està duent a terme un projecte pioner de Salut Pública basat en la detecció activa (cribratge universal) de persones infectades però que desconeixen la seva situació, el percentatge de les quals pot assolir el 40%. En segon lloc, es busca als pacients que tenen risc (microeliminació), entre els quals es troben els pacients de les presons, que és un subgrup dels interns de les presons. El projecte també inclou l’atenció a la població més vulnerable, entre ells, persones amb problemes de drogoaddicció, pacients psiquiàtrics i alcohòlics crònics.

A Espanya, els últims estudis epidemiològics senyalen que, aproximadament, l’1,2% de la població està afectada per la infecció per aquest virus, dels quals entre el 30-50% tenen infecció activa. El problema s’agreuja a les presons i en altres entorns tancats, com centres de detenció preventiva, institucions psiquiàtriques, etc., on una alta prevalença de conductes de risc, principalment l’ús de drogues injectables, s’associa amb una prevalença de gairebé 10 cops major que la de la població general.

Experiència pionera: El Dueso

Precisament en l’àmbit de les presons, Cantàbria és pionera en l’eradicació de la malaltia. A El Dueso ja no hi ha Hepatitis C, tot i que es segueix tractant ja que hi ha ingressos contínuament.

El cap de Servei de Medicina Digestiva de l’Hospital Valdecilla i president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, Javier Crespo, és un dels majors experts en Hepatitis C i una de les peces clau d’aquest programa en què la comunitat és pionera.

La iniciativa duta a terme sobre la població reclusa de El Dueso, a partir d’un assaig clínic ideat des del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Valdecilla, ha convertit a aquesta presó en la primera presó del món lliure d’Hepatitis C.

Si es parla d’hepatitis a Espanya amb respecte a Europa, Cresplo explica que “aquesta infecció prèvia per virus C registra índexs més alts al nostre país però ara Espanya ha tractat massivament la malaltia i és, juntament amb Islàndia, un dels dos països que abans eradicarà l’hepatitis C perquè ha fet molt bé els deures”.

Evolució dels tractaments

L’aparició de nous fàrmacs ha millorat sensiblement l’expectativa de vida dels malalts, si bé estan apareixent noves patologies associades al sedentarisme. Fa 20 anys els malalts amb colangitis biliar primària havien de ser trasplantats, avui en dia amb aquesta patologia pràcticament ningú necessita un trasplantament gràcies als nous tractaments; l’hepatocarcinoma ha passat de ser mortal a poder-se tractar amb trasplantament, resecció quirúrgica, tractament sistèmic o radioteràpia; l’Hepatitis C era pràcticament incurable i ara es cura gairebé en el 100% dels casos; la B es controla tot i que no es cura, i hi ha hagut pocs avenços en la malaltia hepàtica per consum d’alcohol. “Seguim detectant tard als pacients i no se’ls hi presta l’atenció adequada, sobre tot perquè es fa tard el diagnòstic”, assegura el doctor Crespo.

Paral·lelament, estan apareixent problemes, com l’esteatohepatitis no alcohòlica, una malaltia que està tenint més prevalença que abans, com als EUA, on era residual fa 25 anys i ara és la causa més freqüent de trasplantaments, associada a obesitat o a síndromes metabòliques. La seva causa és l’alimentació actual i els mals hàbits de vida com el sedentarisme.

L’Organització Mundial de la Salut assegura que la baixa cobertura de les proves diagnòstiques i del tractament és el problema més important que hi ha s’ha de resoldre per assolir l’eliminació mundial de l’hepatitis el 2030, un repte que s’ha proposat l’OMS i que és factible si s’invertissin 6.000 milions de dòlars anuals per eradicar la dolència en països de petits i mitjans ingressos. Això evitaria la mort prematura de 4,5 milions de persones al món durant els propers 10 anys.

 

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Milloren les taxes d’eliminació de l’hepatitis C en pacients amb resistència a tractaments antivirals

Milloren les taxes d’eliminació de l’hepatitis C en pacients amb resistència a tractaments antivirals

Un estudi coordinat pel servei de Microbiologia de l’Hospital San Cecilio de Granada ha millorat les taxes d’eliminació del virus de l’hepatitis C, arribant al voltant del 90%, en aquells casos en els quals els tractaments antivirals d’acció directa no aconsegueixen eliminar-lo en primera instància.

Per això, s’ha treballat amb 342 pacients adults de tot Espanya amb una infecció activa per qualsevol genotip d’aquest virus als quals s’ha realitzat un estudi virològic i s’ha aplicat posteriorment un tractament diferent.

La prestigiosa revista internacional Journal of Hepatology ha publicat recentment els resultats d’aquest estudi prospectiu i multicèntric desenvolupat pel Grup d’Estudi de les Hepatitis Víriques (GEHEP) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). En la seva realització han col·laborat, a més, més de 50 centres hospitalaris i penitenciaris d’Espanya, segons informa la Junta en una nota.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar per què aquests pacients mostraven resistència als tractaments antivirals i determinar quina és aquesta resistència que impedia eliminar el virus de l’hepatitis C. En cada cas s’han estudiat els diversos gens diana dels antivirals d’acció directa en funció del genotip viral i s’han estudiat les mutacions de resistència.

A partir d’aquesta informació s’ha generat un informe clínic, interpretant les dades, que s’ha posat a disposició del metge responsable del pacient per millorar el seu grau de coneixement de la patologia. Posteriorment, s’ha realitzat un seguiment del pacient per estudiar quines combinacions de tractament alternatives se li oferien d’acord amb el tipus de resistència detectada.

Durant el període d’estudi s’ha aplicat un tractament diferent a un total de 195 pacients, arribant a una taxa global d’eficàcia del 88.2%. L’estudi conclou, per tant, que l’aplicació d’un nou tractament guiat previ anàlisi de la resistència permet assolir taxes de resposta viral sostinguda (12 setmanes sense material genètic del virus en sang) properes al 90%.

Un pas més per a l’eliminació

Federico García, cap de servei de Microbiologia, explica que “els resultats suposen un pas més cap a l’eradicació de l’hepatitis C en la qual s’ha avançat notablement gràcies a l’aparició dels antivirals d’acció directa, si bé s’ha de seguir treballant en el tractament d’aquesta infecció” i senyala que aquest treball “pot ser especialment rellevant en països on l’accés a determinades combinacions d’antivirals sigui més difícil”.

S’estima que, actualment, hi ha en el món uns 70 milions de persones amb infecció activa per virus de l’hepatitis C, prop de 200.000 a Espanya. Fins el 2015 no tenia cura, però en l’actualitat es disposa de diversos règims de tractament que combinant antivirals directes permeten l’eliminació de la infecció després d’un curt període d’administració, demostrant elevada eficàcia i escassos efectes secundaris.

Això fa possible evitar la progressió a estadis avançats o el desenvolupament de complicacions, així com la transmissió de la infecció entre grups exposats.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

L’Hospital Vall d’Hebron, pioner al trasplantar un fetge per una malaltia rara

L’Hospital Vall d’Hebron, pioner al trasplantar un fetge per una malaltia rara

Aquesta intervenció s’ha practicat cinc cops a tot el món i dos a l’hospital català, al maig i juny passats.

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona s’ha convertit en pioner a Espanya en realitzar trasplantaments de fetge per tractar la malaltia de l’encefalopatia mitocondrial gastrointestinal (MNGIE), una intervenció que s’ha practicar cinc cops a tot el món, dos a l’hospital català al maig i el juny del 2019.  “Considerat el tractament d’elecció, el trasplantament de fetge no pretén curar la malaltia considerada rara, sinó aturar la seva progressió”, ha explicat l’especialista en Hepatologia del Servei de Medicina Interna, Isabel Campos. Es tracta d’una malaltia “greu, progressiva i degenerativa d’origen mitocondrial, amb una prevalença menor d’un malalt per cada milió de persones, i els afectats acostumen a viure fins als 40 anys. “El tractament va començar de forma pionera a Itàlia el 2015, i des de llavors s’han realitzat al país tres trasplantaments hepàtics dels cinc coneguts al món, i el Vall d’Hebron té coneixement d’un altre possible candidat de pacient a Espanya, tot i que poden haver-hi casos ocults”, ha dit l’especialista en tractament digestiu, Carolina Malagelada.

Reduir el nivell de nucleòsids

La malaltia MNGIE acostuma a aparèixer en l’adolescència i es produeix en persones que tenen nivells “molt elevats” dels nucleòsids timidina i desoxiuridina, per una manca de l’enzim que els elimina (la timidina fosforilasa) com a conseqüència d’una mutació en el gen encarregat de produir-la. L’acumulació d’aquests nucleòsids resulta en una afecció del funcionament de les mitocòndries, (s’encarreguen del funcionament energètic de les cèl·lules), que deriva en el deteriorament de teixits i propicia que el pacient pateixi “greus” afectacions gastrointestinals, musculars i neurològiques. L’objectiu del trasplantament de fetge és proveir al pacient d’un òrgan que aporti una càrrega “suficient” d’enzims per garantir un nivell baix d’ambdós nucleòsids, ha explicar Campos. Anteriorment, s’havien realitzat trasplantaments de medul·la òssia per reduir el nivell de nucleòsids, un tractament que va resultar ser “molt agressiu”.

Centre de referència

El Vall d’Hebron es caracteritza per ser un “centre de referència en motilitat digestiva”, amb especialistes d’una àmplia experiència en el trasplantament de fetge i solvents en el maneig amb els pacients des del punt de vista del trasplantament, que porta a realitzar un diagnòstic bioquímic, i en cas necessari, la seqüenciació de l’ADN. “És una malaltia que requereix d’una experiència per part dels especialistes, aquells que no sospiten que el diagnòstic pot correspondre a aquesta malaltia, no van a buscar-la, ha d’haver-hi una mínima sospita”, ha assegurat Malagelada. Els pacients amb MNGIE acostumen a ser diagnosticats per malalties digestives més freqüents, ja que predominen els símptomes digestius com el dolor i la distensió abdominal associats a un pes corporal molt baix. A més a més, entre els símptomes poden incloure’s la leucoencefalopatia difusa, la neuropatia perifèrica i miopàtica, i conseqüències oculars com la ptosi, l’oftalmoplexia i, en alguns casos, la ceguera.   Font: elperiodico.com Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Uns 6.000 catalans amb hepatitis C desconeixen que estan infectats

Uns 6.000 catalans amb hepatitis C desconeixen que estan infectats

Un 20% dels 30.000 catalans (és a dir, uns 6.000) que tenen hepatitis C desconeixen que estan infectats amb el virus, segons xifres fetes públiques per la Conselleria de Salut.

Es tracta d’una xifra que seria sensiblement superior si s’inclogués als considerats col·lectius vulnerables. “L’hepatitis C es troba entre les 15 primeres causes de mortalitat de la població catalana”, ha destacat la consellera Alba Vergés.

El 28 de juliol es va celebrar el Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), organisme que posa èmfasi en la importància de prendre consciència de la necessitat de diagnosticar els casos ocults i vincular-los de forma eficient a l’atenció especialitzada i a l’accés precoç del tractament.

“L’hepatitis C és l’única de totes les hepatitis per a la qual no tenim vacunes. A Catalunya, un 1,1% de la població (unes 65.000 persones) han estat en contacte amb el virus”, ha explicat Joan Guix, secretari de Salut Pública. El virus de l’hepatitis C causa una infecció aguda, sovint asimptomàtica, quan la persona entra en contacte. Als sis mesos, entre un 15% i un 25% poden eliminar-lo i, per tant, curar-se espontàniament.

“Però hi ha un 20% de persones que tenen el virus i que no estan detectades. En un 65% dels casos, s’adquireix per transmissió sexual”, ha senyalat Guix. Tot i que també hi ha altres vies, com per exemple, la intravenosa. Un dels problemes d’aquesta infecció és que, precisament per no presentar símptomes, si la persona no es fa una prova no pot saber si està infectada o no.

Pla de prevenció

D’altra banda, el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, ITS i Hepatitis de Salut, Joan Colom, ha destacat que Espanya està “molt propera” a l’eliminació de l’hepatitis C. “És el país d’Europa que té una major taxa de tractaments per cada 10.000 habitants”, ha dit. Segons ell, el tractament de l’hepatitis C és “senzill” i de “curta durada” (entre vuit i 12 setmanes), està “molt ben tolerat” i és “molt eficaç”. En els últims cinc anys, a Catalunya han estat tractades per aquest virus més de 28.000 persones i, d’aquestes, s’han curat el 96,4%. I, durant aquest lustre, la Generalitat ha invertit 320 milions per combatre la malaltia.

Dins del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C, la Conselleria de Salut pretén “posar èmfasi”, segons Vergés, a les “poblacions ocultes” (o col·lectius vulnerables) per eliminar el virus: les persones que s’injecten drogues (el 48,2% d’elles presenten una infecció crònica activa), les persones internes en centres penitenciaris (el 2,7% tenen una infecció crònica activa), les persones amb VIH (el 2,9% tenen una infecció crònica activa), i les persones procedents de països amb altes prevalences (el 7,1% són d’Europa de l’Est; el 3,1%, subsaharianes i africanes; i el 5,3%, de la Península d’Indostan).

L’objectiu de l’OMS és eliminar com a problema de salut pública l’hepatitis C al 2030. Eliminar no vol dir eradicar, sinó disminuir “sensiblement” les infeccions, alhora que baixen la mortalitat i morbiditat. “Estem molt convençuts que Catalunya assolirà aquest objectiu en torn al 2025”, ha assegurat Colom. A tot el món, l’hepatitis C afecta a 71 milions de persones (un 1% de la població) i causa la mort de gairebé 400.000 persones cada any.

 

Font: elperiodico.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Uganda es converteix en el primer país d’Àfrica en assolir l’objectiu de l’OMS de combatre l’hepatitis B

Uganda es converteix en el primer país d’Àfrica en assolir l’objectiu de l’OMS de combatre l’hepatitis B

Uganda ha gastat uns 3 milions de dòlars anuals des del 2015 en un programa gratuït de detecció d’hepatitis B i va realitzar una campanya comunitària de mobilització i sensibilització sobre la infecció viral. Més de quatre milions de persones han estat avaluades fins a la data.

Uganda és el primer i únic país d’Àfrica en assolir i superar l’objectiu del 2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de garantir l’accés, el tractament i la creació de consciència de l’hepatitis B, segons un nou quadre de comandaments llançat per rastrejar el progrés contra la infecció viral al continent.

L’OMS espera que pel 2020, uns cinc milions de persones hagin rebut tractament per a l’hepatitis B crònica i que el nombre de casos nous hagi baixat al 30% dels testimonis el 2015.

L’hepatitis B es propaga a través de la sang i els fluids corporals, inclosa la transmissió de mare a fill. Ataca el fetge i mata a aproximadament 1,4 milions de persones cada any, a tot el món, principalment a través de cicatrius en el fetge (cirrosi) i càncer. L’hepatitis C, que també ataca al fetge i té símptomes similars a l’hepatitis B, generalment es propaga només per contacte de sang a sang.

 

Font: theeastafrican.co.ke

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR