Els partits polítics accepten a Madrid set compromisos amb els pacients d’hepatitis C i VIH

Els partits polítics accepten a Madrid set compromisos amb els pacients d’hepatitis C i VIH

Les associacions de pacients Apoyo Positivo, Institut per a la Investigació i Formació en Salut (IFSA Salud), Associació d’Hemofília de la Comunitat de Madrid (ASHE Madrid) i Plataforma d’Afectats per Hepatitis C de la Comunitat de Madrid han presentat als partits polítics de l’Assemblea de Madrid set propostes sobre hepatitis C i VIH, que aquests van acceptar incloure en les seves línies estratègiques per a les eleccions autonòmiques.

Entre aquestes propostes es troben l’eliminació de l’hepatitis C a la Comunitat de Madrid mitjançant l’aplicació d’un protocol de cerca activa dels malalts no diagnosticats i el manteniment dels recursos existents dedicats a la malaltia i aplicació de les mesures exposades al Llibre Blanc de l’Hepatitis C d’aquesta regió.

També es va plantejar la implementació de polítiques de prevenció per evitar noves infeccions per virus de l’hepatitis C, VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS); el desenvolupament de campanyes informatives per a l’eradicació de l’estigma associat a les ITS; i la implantació de la profilaxi pre-exposició (PrEP) un cop aprovada pel Ministeri de Sanitat.

A més, com a compromisos números sis i set, les associacions van recomanar la consolidació de l’Observatori de l’Hepatitis C i d’orgànica de la Conselleria de Sanitat del Govern de la Comunitat de Madrid, dotant-los d’un reglament de funcionament, i l’adhesió al Pacte Social per la No Discriminació i la Igualtat de Tracte Associada al VIH.

Assumits per tots

Aquests punts, elaborats en el marc d’unes jornades parlamentàries a l’Assemblea de Madrid, van ser assumits per Ciudadanos, Podemos, Más Madrid i PSOE a les reunions respectives amb els seus responsables de Sanitat. En relació amb el Partit Popular (PP), els seus portaveus de Sanitat a l’Assemblea també els avalen, “tot i que no hem tingut oportunitat de reunir-nos amb ells”, apunten els col·lectius.

“En aquests moments previs a les eleccions autonòmiques que configuraran una Assemblea de Madrid renovada i un nou Govern, a les associacions de pacients ens satisfà comprovar el consens general davant d’aquestes mesures, fet que garantirà la seva implantació, independentment del signe polític del futur Govern”, prossegueixen.

“Hem de lamentar haver perdut més d’un any a la nostra regió per no haver desenvolupat a la Conselleria de Sanitat les accions pertinents en matèria de prevenció de noves infeccions, en la cerca activa de malalts no diagnosticats d’hepatitis C i en la implantació de la profilaxi pre-exposició en matèria de VIH”, conclouen aquestes organitzacions.

 

Font: actasanitaria.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

L’OMS exigeix un major enfoc en les persones que s’injecten drogues en els plans d’ampliació de tractaments pel VHC

L’OMS exigeix un major enfoc en les persones que s’injecten drogues en els plans d’ampliació de tractaments pel VHC

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat majors compromisos per ampliar els serveis de proves i tractament del virus de l’hepatitis C (VHC) per a les persones que s’injecten drogues i les persones a les presons.

En una anàlisi publicada coincidint amb la conferència Harm Reduction International a Oporto, Portugal, l’OMS informa que les persones que s’injecten drogues encara es passen per alt en més d’un terç dels plans nacionals contra l’hepatitis, i les necessitats de les persones a les presons es passen per alt en dos terceres parts dels plans nacionals.

A més, fins i tot quan es planifiquen els serveis, poden imposar restriccions com l’abstinència de l’ús de drogues per ser elegibles pel tractament o poden requerir cobertura d’assegurança de salut per obtenir tractament.

L’OMS diu que aproximadament 400.000 persones que s’injecten drogues adquireixen hepatitis C cada any, d’un total global estimat d’1,75 milions de noves infeccions per any.

L’OMS ha assegurat que l’escalada de serveis de reducció de danys disminueix el risc de contraure hepatitis C (programes d’agulles i xeringues i teràpia de substitució d’opioides) ha de ser una part important de la prevenció de l’hepatitis C entre les persones que s’injecten drogues.

El resum de polítiques de l’OMS destaca la importància d’abordar les barreres estructurals, com la criminalització de l’ús de drogues per millorar l’accés al tractament.

La millora dels serveis de salut de la presó i la disponibilitat de proves i tractaments voluntaris per a l’hepatitis C per a totes les persones que ingressen a les presons també són prioritats per a l’eliminació de l’hepatitis C, ja que la prevalença de l’hepatitis C en els reclusos és molt major que en la població general. Les persones a presó també corren un alt risc de contraure hepatitis C, al compartir l’equip d’injecció i altres exposicions a la sang.

L’OMS també destaca que l’expansió de la cobertura de tractament per a les persones que s’injecten drogues i altres poblacions clau requerirà majors reduccions en el cost dels antivirals d’acció directa.

L’OMS també destaca diversos exemples de plans nacionals que han prioritzat les proves i el tractament per a les persones que s’injecten drogues:

  • Austràlia va publicar recentment la seva cinquena estratègia nacional (2018-2022) en el camí cap a l’eliminació de l’hepatitis pel 2030. El país va utilitzar un enfoc simplificat per a la prestació de serveis, integrant les proves d’hepatitis, el tractament i la reducció de danys per a les persones que s’injecten drogues en llocs descentralitzats, i participant companys de feina i metges generals. La implementació concertada de les proves i el tractament del VHC en diverses presons mostra l’eliminació en aquests entorns és possible.
  • L’Índia va llançar un pla d’acció nacional per combatre l’hepatitis viral al febrer del 2019, dirigit a persones que s’injecten drogues com una població prioritària, amb l’objectiu d’oferir 1,000.000 de tractaments amb antivirals d’acció directa cada any durant els propers 3 anys.
  • La República Islàmica d’Iran té un pla nacional d’hepatitis de 3 anys que proposa intervencions per a les persones que s’injecten drogues i les persones a les presons. Els antivirals d’acció directa es poden obtenir per només 81 dòlars, però només per a persones amb assegurança de salut. Moltes persones que s’injecten drogues i persones que es troben en presons sense assegurança enfronten un cost major de 2.200 dòlars.
  • Ucraïna està desenvolupant una estratègia nacional per contenir la tuberculosi, el VIH i l’hepatitis viral. Els antivirals genèrics d’acció directa ara estan disponibles per menys de 100 dòlars. La col·laboració efectiva amb el Ministeri de Justícia va permetre realitzar proves de VHC a 1.000 persones en presons que viuen amb VIH el 2018. D’aquestes persones, 50 van ser tractades amb antivirals d’acció directa assolint una taxa de curació del 98%.

 

Font: infohep.org

Referència: Read the WHO policy brief Access to hepatitis C testing and treatment for PWID and people in prisons – a global perspective at www.who.int/hepatitis/publications/idu-prison-access-hepatitis-c/en/.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

L’hepatitis B pot afectar a la visió

L’hepatitis B pot afectar a la visió

Les persones amb el virus de l’hepatitis B tenen un risc significativament elevat de desenvolupar qualsevol tipus de degeneració macular relacionada amb l’edat (DMAE), segons un nou informe publicat a Acta Ophthalmologica. És possible que el virus de l’hepatitis B fins i tot pugui accelerar la progressió de la DMAE.

Què és la degeneració macular associada amb l’edat?

La degeneració macular associada a l’edat (també anomenada degeneració macular, DMAE o DMA) constitueix el deteriorament de la màcula, que és la petita àrea central de la retina de l’ull que determina la precisió de la visió central. La salut de la màcula determina la nostra capacitat per llegir, reconèixer cares, conduir, mirar la televisió, usar un ordinador i dur a terme qualsevol altra tasca visual que requereixi que puguem mirar amb gran detall.

Investigació hepatitis B relacionada amb DMAE

Investigadors de la Universitat Mèdica de Taipei van realitzar un estudi retrospectiu per examinar l’associació entre el virus de l’hepatitis B crònica i la DMAE. L’equip va utilitzar pacients amb freqüència coincident de la base de dades de l’assegurança de salut longitudinal 2000 per trobar 1 milió de pacients en el programa d’assegurança de salut nacional de Taiwan.

Els autors de l’estudi van escriure que, especialment a Taiwan, la DMAE s’ha convertit en una preocupació crucial en relació amb la salut i la qualitat de vida dels adults grans que constitueixen una proporció creixent de la població. Van afegir que existeixen diversos graus de discapacitat visual entre els casos avançats de DMA.

L’equip va descobrir que 17.796 pacients amb virus d’hepatitis B diagnosticats entre el 2000 i el 2012. Comparats amb 71.184 pacients sense hepatitis B segons l’edat, el sexe i l’any de la data de l’índex. Cadascun dels participants va ser seguit fins a finals del 2013, i els que van desenvolupat DMA es van identificar durant tot el període.

Els autors de l’estudi van avaluar la progressió de la DMAE classificant als pacients en el grup de DMA exsudativa en 3 subgrups: només exsudatius; exsudatiu primer seguit de no exsudatiu; i no exsudatiu primer seguit d’exsudatiu. No van poder classificar DMA precoç i avançada ni determinar la lateralitat dels diagnòstics en les dades.

Els pacients amb el virus de l’hepatitis B amb major freqüència tenien altres comorbiditats com hipertensió, diabetis, hiperlipidèmia, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), malaltia coronària, malaltia renal crònica, cirrosi, cataractes o retinopatia diabètica en comparació amb els controls emparellats. Els pacients amb el virus de l’hepatitis B també tenien menys probabilitats d’usar estatines, però més probabilitats d’usar medicaments antiinflamatoris no asteroïdeus que els controls comparats.

Segons van determinar els investigadors, la incidència de qualsevol tipus de DMAE va ser de 3,88 per 1.000 persones(any. La incidència va ser de 2,27 per 1.000 persones/any en la cohort del virus de l’hepatitis B, en comparació amb 1,61 per cada 1.000 persones/any en els controls comparats.

L’índex de risc en qualsevol moment de la DMAE entre els pacients amb virus de l’hepatitis B va ser 1,41 cops més alt que els controls comparats. Segons els investigadors, aquesta associació va ser més forta entre els pacients que van mostrar una progressió de la malaltia de DMA no exsudativa a DMA exsudativa.

També van trobar que els participants de 65 anys o més van demostrar un risc 4,99 cops major de desenvolupar qualsevol tipus de DMAE en comparació amb els menors de 65 anys.

“Presentem que la infecció crònica pel virus de l’hepatitis b pot ser un factor de risc de DMA segons el nostre estudi longitudinal i poblacional”, va explicar el doctor Chih-Ching Yeh, autor de l’estudi. “Els metges de família poden prestar atenció al risc de degeneració relacionada amb l’edat en els seus pacients amb el virus de l’hepatitis B”.

Els autors de l’estudi van dir que les associacions entre el virus de l’hepatitis B i altres manifestacions oculars, com els ulls secs i les cataractes, també s’han informat en altres països asiàtics.

“Tot i que la taxa d’infecció pel virus de l’hepatitis B està disminuint a nivell mundial degut als programes de vacunació eficaces, s’han de realitzar més estudis per determinar si el virus de l’hepatitis B o les intervencions antiinflamatòries redueixen el risc de DMA en persones amb el virus de l’hepatitis B crònica”, van manifestar els autors.

 

Font: hepatitis2000.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Els òrgans de persones portadores del virus de l’hepatitis C actualment són vàlids per a ser trasplantats (experiència dels Estats Units)

Els òrgans de persones portadores del virus de l’hepatitis C actualment són vàlids per a ser trasplantats (experiència dels Estats Units)

Les persones acceptades per a transplantament hepàtic en tots els centres de transplantament i que esperen rebre un fetge pateixen l’escassetat relativa de donants.

La demanda d’òrgans excedeix en gran mesura a l’oferta, el que limita el nombre de transplantaments realitzats. Només la meitat dels 14.000 pacients que el 2016 es trobaven a la llista nacional de transplantament van rebre un fetge. La possible acceptació dels òrgans de donants portadors del virus de l’hepatitis C (VHC), va ser una qüestió polèmica donat que permetria augmentar el nombre de donants.

Molts dels òrgans de donants positius pel VHC provenen de persones mortes per sobredosi de drogues, que van augmentar de 7 a 21 per cada 100.000 habitants entre els anys 1999 i 2016. Però si aquests donants potencials complien amb els criteris habituals per a la donació, això permetria millorar l’oferta. L’ús d’aquests òrgans podria no només estendre el grup de donants pels potencials receptors, sinó també millorar la supervivència durant la llista d’espera.

Antivirals que canvien el joc

Es van establir criteris per identificar als donants amb factors de risc de transmissió de malalties infeccioses, a través del trasplantament d’òrgans, com el VHC. Això permet que els centres de trasplantament redueixin el risc de transmissió o també assegurin el tractament adequat en els receptors en cas d’una infecció posterior al trasplantament. Tanmateix, una acceptació més àmplia d’aquests òrgans (incloent els morts per sobredosi de drogues) podria millorar substancialment les taxes de transplantament. La taxa d’aquells que es van descartar va ser significativa: en cas dels ronyons obtinguts de donants amb major risc, la proporció d’òrgans extrets però no trasplantats va assolir el 20% el 2016.

Però la tendència està canviant. En el passat, els òrgans amb VHC es descartaven o bé s’oferien només als pacients amb el VHC positiu. No obstant, l’eficàcia i la tolerabilitat de la teràpia amb els antivirals d’acció directa (AAD) ha fet que estigui justificat l’ús d’òrgans de donants infectats pel VHC, inclòs el seu trasplantament en receptors que no tinguin VHC. De fet, un nombre creixent d’hospitals ara ofereix òrgans amb VHC positius a pacients sense infecció per VHC. Els seus resultats, després del trasplantament d’òrgans de donants VHC positiu i morts per sobredosi han estat similars als obtinguts amb donants VHC negatiu. El 2018, es van trasplantar un total de 1.631 òrgans amb VHC positiu, dels quals 1.058 es van destinar a pacients sense infecció per VHC. Al poder recuperar els òrgans d’aquests donants s’ha associat amb llistes d’espera de trasplantaments més curtes.

Es segueix debatent aquesta opció. Recentment va cridar l’atenció un article del Wall Street Journal titulat: ‘El cirurgià de trasplantaments necessitava un nou cor, tot i que tingués hepatitis C’. Robert Montgomery, un famós cirurgià de trasplantament de ronyó que va defensar durant molt de temps que els seus pacients acceptin òrgans trasplantats infectats amb VHC, ara serveix com a exemple viu, ja que va rebre un cor d’un usuari d’heroïna infectat amb VHC que va morir per sobredosi. Tot i que el Dr. Montgomery va donar positiu al VHC poc després del seu trasplantament, va ser tractat exitosament amb els AAD per eliminar la infecció. “Aquesta va ser una oportunitat tant per poder tenir un òrgan que probablement no s’hauria usat com per actuar en la línia moral amb la qual creia i amb la qual havia informat als pacients”, va afirmar.

Pot ser el moment per a què la comunitat de trasplantaments en general defineixi la logística que envolta l’ús d’òrgans amb VHC positiu i també documenti els resultats d’aquests trasplantaments.

Avaluació estàndard de donants per detectar el VHC

El protocol d’estudi dels donants està ben establerta per agents infecciosos i s’ha millorat mitjançant l’ús de proves d’àcid nucleic (RNA-VHC) que detecten la virèmia per VHC i redueixen el període d’infecció no detectable (és a dir, el “període finestar”). Hi ha dos subgrups diferents de donants de major risc relacionats amb el VHC. El segon d’aquests ofereix la major promesa per expandir el grup de donants:

  • Donants que són positius pel RNA-VHC; tenen una infecció activa per VHC. Com s’esperava, el trasplantament d’aquest òrgan donant s’associa amb la transmissió del VHC.
  • Donants que són negatius pel RNA-VHC; en altres paraules, van tenir una infecció activa per VHC, però ja no són virèmiques. El seu estat serològic podria indicar que van eliminar espontàniament el VHC o que es van tractar amb èxit i es van curar. Històricament, els òrgans d’aquests donants s’han restringit a receptors amb VHC detectable i es descartaven si aquest receptor no estava disponible.

Estudis recents aclareixen els resultats

Recentment, es van publicar els resultats dels trasplantaments en receptors els donants dels quals van morir per sobredosi de drogues. Es van identificar 7.313 donants morts per traumes o altres causes i 19.897 trasplantaments de donant de mort per sobredosi i es van comparar els resultats. Donada la seva edat, predominantment més jove, els donants morts per sobredosi tenien menys probabilitats de tenir hipertensió, diabetis o antecedents d’infart de miocardi; no obstant, degut a l’ús de drogues, era més probable que tinguessin VHC, la prevalença del qual ha augmentat des de l’any 2000. Tanmateix, les taxes estandarditzades de supervivència dels pacients als 5 anys així com la supervivència de l’empelt van ser similars pels receptors d’òrgans de donants morts per sobredosi en comparació amb els donants morts per trauma o per altres causes.

En un altre estudi, es va seguir prospectivament a 25 receptors de trasplantaments consecutius sense VHC que van rebre un fetge de donants, morts per sobredosi i amb VHC positiu. Dels 25 receptors avaluats, la transmissió del VHC es va produir només en quatre pacients (16%). Tres pacients van ser tractats amb èxit amb la teràpia amb AAD. El quart pacient va morir per complicacions post-operatòries.

En un altre estudi es van examinar els resultats de la supervivència de l’empelt en més d’11.000 receptors amb i sense infecció per VHC i que van rebre fetges de donants amb VHC positiu. Independentment de l’emparellament (RNA-VHC del donant positiu o negatiu amb RNA-VHC del receptor positiu o negatiu), les taxes de supervivència de l’empelt als 2 anys van ser similars en tots els grups.

En una anàlisi de pacients sotmesos a trasplantament cardíac, es van analitzar els resultats del trasplantament de donants VHC positiu i trasplantats a receptors no infectats. Dels 20 pacients que van acceptar ser inclosos a la llista de cors amb VHC positiu, 10 van ser sotmesos a trasplantament. Als 3 dies posteriors al trasplantament, es va detectar el VHC en tots els receptors i es van tractar amb elbasvir/grazoprevir. Nou pacients van respondre en les 4 setmanes posteriors a l’inici de la teràpia. El desè pacients va morir per problemes relacionats amb el trasplantament.

L’ús d’òrgans positius pel VHC és factible gràcies a disposar de la teràpia AAD. En un estudi recent, es van comparar els resultats de dos grups de trasplantament hepàtic, morts i necessitat de trasplantament en individus infectats pel VHC en l’era pre-AAD (2002-2013) en comparació amb l’era post-AAD (després del 2014). No és sorprenent que en l’era anterior als AAD, els pacients infectats pel VHC tenien una major probabilitat de fracàs de l’empelt i una menor supervivència general del pacient en comparació amb els pacients no infectats. En contrast, en l’era posterior als AAD, no es van observar diferències significatives en la supervivència global o de l’empelt entre els pacients amb trasplantament infectats i els no infectats.

Teràpia preventiva: una altra estratègia a considerar

L’administració preventiva de la teràpia amb AAD podria prevenir la infecció en receptors de trasplantament negatius pel VHC. Un assaig de prova de concepte d’un sol centre va avaluar recentment aquesta estratègia i va incloure a pacients en llista d’espera que van expressar la seva disposició a acceptar un cor d’un donant amb VHC positiu. Quan el pacient rebia una oferta d’un òrgan, s’iniciava la teràpia preventiva amb glecaprevir/pibrentasvir. La primera dosi de tractament s’administrava abans del seu trasllat al quiròfan. Després, cada pacient va completar un curs de 8 setmanes de teràpia amb els AAD post-trasplantament. Tots els pacients tenien VHC indetectable o no quantificable el dia 7 després del trasplantament i s’han mantingut negatius posteriorment. A més, l’anàlisi preliminar va indicar que el temps d’espera pel trasplantament va ser menor en aquells pacients disposats a acceptar un cor amb VHC positiu.

El cost, sempre una consideració, també va ser avaluat pels investigadors. Es va adaptar un model matemàtic de Markov per simular un assaig virtual de pacients amb VHC negatiu a la llista d’espera de trasplantament de fetge, comparant els resultats clínics i econòmics a llarg termini en pacients disposats a acceptar només fetges amb VHC negatiu amb els quals estan disposats a acceptar qualsevol fetge (sigui VHC negatiu o VHC positiu). Van concloure que el trasplantament de fetge amb VHC positiu en pacients amb VHC negatiu als quals s’administra teràpia amb AAD preventiva és una estratègia eficient i rendible que podria millorar els resultats de salut. També van destacar els beneficis potencials quant a l’estalvi de costos per un enfoc reactiu, o sigui tractar només si té lloc una infecció.

Conclouen que calen més estudis per avaluar més a fons els resultats clínics associats amb aquests òrgans d’alt risc, però és probable que l’administració de teràpia preventiva minimitzi el dany al pacient.

Una opció que ara està damunt de la taula

En resum, on estem ara?

Sobre la base de les dades disponibles, s’està informant d’aquesta opció amb els candidats per a trasplantaments i les seves famílies en els centres de trasplantament. Com s’esperava, inicialment expressen la seva preocupació per la possibilitat d’adquirir el VHC, però es senten tranquil·litzats fins a cert punt quan se’ls hi explica els riscos i beneficis a l’acceptar o rebutjar òrgans de donants amb VHC.

Abans que l’ús d’òrgans infectats pel VHC es generalitzi, serà necessari abordar diversos problemes, específicament el cost i l’accés al tractament i la variació dels donants d’òrgans segons les regions geogràfiques (als Estats Units). A més, és possible que els donants morts per sobredosi puguin albergar altres agents patògens diferents del VHC, inclosos els relacionats amb endocarditis o bacterièmia.

Per tant, serà molt important continuar avaluant la transmissió de la malaltia i els resultats en estudis a llarg termini, però els resultats actuals són encoratjadors donant suport al trasplantament d’òrgans infectats pel VHC en receptors seleccionats amb i sense infecció pel VHC, sempre que s’apliquin criteris clars al seleccionar la parella donant-receptor.

 

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Egipte realitza les proves de l’hepatitis C a 30 milions de persones en quatre mesos

Egipte realitza les proves de l’hepatitis C a 30 milions de persones en quatre mesos

Egipte va examinar a gairebé 30 milions de persones contra l’hepatitis C en els primers quatre mesos d’un programa nacional de detecció que va començar a l’octubre del 2018, segons van afirmar investigadors egipcis al Congrés Internacional del Fetge celebrat a Viena a mitjans del mes d’abril.

“Egipte va tenir la prevalença més alta d’hepatitis C al món el 2008”, va afirmar Wahed Doss, cap de la Comissió Nacional pel Control de l’Hepatitis Viral d’Egipte, però va tractar a 2,5 milions de persones el 2016 amb antivirals d’acció directa (AADs). Des de llavors, l’impuls ha començat a disminuir a mesura que el programa nacional de tractament ha tractat a gairebé tots els diagnosticats.

El 2018 es va llançar un programa nacional de detecció l’objectiu del qual era realitzar les proves d’hepatitis C a 62 milions d’adults i 15 milions d’adolescents pel 2020.

El programa gratuït de detecció de l’hepatitis C s’integra amb la detecció de diabetis, pressió arterial alta i obesitat. Les persones diagnosticades amb hepatitis C reben un tractament gratuït de 12 setmanes amb versions genèriques d’antivirals d’acció directa. Els medicaments costen al govern egipci 45 dòlars per curs de tractament i el cost total per curació, inclosos els diagnòstics, és de 75 dòlars.

En lloc d’anar de porta a porta, el programa de detecció ofereix proves en una combinació de centres de detecció i unitats mòbils de detecció en mesquites, estacions de metro, terrenys esportius i fàbriques. El país s’ha dividit en tres regions, cadascuna una coberta per fins a 7.000 llocs de detecció que operen 12 hores al dia, set dies a la setmana.

Les persones diagnosticades amb hepatitis C es reserven per derivar a un centre de tractament i se’ls hi fa un seguiment si no assisteixen a les cites d’avaluació. Un total de 134 centres de tractament ofereixen tractament per a l’hepatitis C, a càrrec de 4.000 empleats.

El programa de detecció a Egipte va assolir el 78% de la població elegible en àrees on ja es va realitzar la detecció. Les proves de detecció van identificar 1,2 milions de persones amb anticossos positius pel virus de l’hepatitis C (VHC), dels quals 900.000 estan infectats crònicament i necessiten tractament. En general, el 4,5% de la població examinada va ser positiva per a l’anticòs contra el VHC, però la prevalença dels anticossos contra el VHC va augmentar al 12,5% en persones de 65 anys o més.

“L’escala del programa nacional de tractament d’Egipte va ser el resultat de la pressió de la societat civil i la voluntat política per eliminar l’hepatitis C, juntament amb el baix cost dels antivirals genèrics d’acció directa i l’adquisició massiva de medicaments. S’espera que dos milions de persones comencin el tractament a finals del 2019”, va afirmar el Dr. Doss.

 

Font: infohep.org

Referència: Abdel-Razek W et al. The world’s largest hepatitis C screening programme in Egypt. The International Liver Congress, Vienna, abstract LBP-08, 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Semergen dóna un pas endavant per empoderar al pacient crònic

Semergen dóna un pas endavant per empoderar al pacient crònic

José Luis Llisterri, president de Semergen, ha criticat que l’estratègia nacional de cronicitat no s’hagi posat en funcionament.

Els dies 9 i 10 de maig va tenir lloc a l’Hospital Virgen de la Arrixaca de MÚrcia el VII Congrés Nacional de Pacients Crònics de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), on especialistes de Medicina Familiar i associacions de pacients s’uneixen per empoderar al crònic pluripatològic.

“Des del 2012 estem treballant intensament amb els pacients”, ha senyalat José Luis Llisterri, president de Semergen, durant la inauguració del congrés. “Podem presumir d’haver posat a la junta directiva a un responsable de pacients, hem creat aquest congrés i comptem amb un web on els malalts poden evitar les fake news amb qualsevol consulta, contestada per tres metges”.

Aquest web, Pacientes Semergen, va ser creada fa gairebé cinc anys i s’ha consolidat com a referència per evitar la “infoxicació”, ha senyalat el metge de família, que s’ha mostrat molt crític amb la situació actual de l’estratègia d’abordatge a la cronicitat.

Abordatge multidisciplinari de persones

Aquest pla era “un full de ruta excel·lent en el qual vaig tenir l’honor de participar-hi” però que no va arribar a bon port, entre d’altres coses, per no tenir un pressupost. “A Espanya hi ha diversos milions de pacients crònics. Les malalties s’uneixen, s’integren, i s’ha de realitzar un abordatge multidisciplinari de les persones, no de les malalties”.

Llisterri ha destacat que “es parla molt d’empoderament però es fa poc”, i posa com exemple el cas de l’hepatitis C, on els pacients van haver d’aliar-se, prendre consciència de la seva situació davant “d’uns polítics que no eren capaços de reconèixer que un fàrmac salvava vides”.

No tot són pastilles

El conseller de Sanitat de la Regió de Múrcia, Manuel Villegas, ha pres nota de les paraules del president de Semergen, reconeixent que, en qüestions de salut, “no hauria d’haver-hi tants enfrontaments, hauríem d’haver estat tots units. Lluito per a què puguem parlar amb tranquil·litat de salut”.

A la comunitat “tenim gairebé un 25% de nens amb obesitat, gairebé un 30% de fumadors”, ha ressaltat, senyalant que no és suficient amb el tractament, “hem de fomentar la prevenció”.

Villegas ha incidit en aquesta idea apuntant que “no tot són pastilles. Quan en els mitjans de comunicació insistim en la necessitat que als nens se’ls eduqui, els pacients han d’ajudar. És convenient que ens ajudeu en la prevenció primària entre la gent més jove”.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR