El diagnòstic oportunista i el maneig integral són les principals claus per avançar en el control i l’eliminació de les hepatitis virals.
Aquest ha estat el punt d’inflexió al qual han arribat els ponents de la primera taula rodona de la jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica V’. Un acte emmarcat dins dels Cursos d’Estiu 2023 organitzats per la Universitat Complutense de Madrid i que ha comptat amb la col·laboració de Gilead Sciences.
Per assolir aquest objectiu, el cap del Servei d’Urgències a l’Hospital Clínico San Carlos, Juan González, ha detallat que l’experiència més recent i exitosa que han tingut per tractar l’hepatitis C és a través d’un diagnòstic similar al que van utilitzar amb el VIH.
Aquest especialista, juntament al seu equip, va decidir el 2019 crear un projecte seriós enfocat en les malalties infeccioses, en concret, destinat a pacients amb VIH. “Hi havia un 13% de població que no sabia que el tenia. I això tenia conseqüències a nivell de Salut Pública perquè la malaltia es seguia contagiant i implicava una major mortalitat”, ha reconegut.
Atenció a Urgències a 29 milions de pacients anuals
D’aquesta forma, González va començar el seu projecte dins del servei d’Urgències, un àrea on atenen a 29 milions de persones a l’any i és l’únic punt de contacte per a individus en risc d’exclusió social que no tenen relació amb l’Atenció Primària.
“Aquest tipus de pacients ja havien passat per Urgències algun cop, però no havíem demanat una prova de VIH. Llavors, vam decidir fer una estratègia de sol·licituds per aquesta patologia en individus que presentaven sis condicions que incrementaven el risc de tenir VIH. Entre elles, malalties com l’herpes zòster o la síndrome mononucleòsica”, ha indicat.
Encara que van avançar molt en el diagnòstic d’aquest tipus de pacients, no va ser suficient. Per això, van crear una xarxa nacional on a cada Comunitat Autònoma hi havia un coordinador i un representant de cada hospital que va ajudar “molt” per assolir el seu objectiu.
900 diagnòstics de VIH entre el 2022 i el 2023
“Ha estat un programa d’èxit perquè en dos anys hem aconseguit 900 nous diagnòstics de VIH amb una ràtio de positivitat de l’1,35%. L’estratègia ha donat molts bons resultats i sempre ha estat tot avalat per activitat científica i múltiples estudis. Per aquesta raó, si volem trobar en els serveis d’Urgència el diagnòstic de l’hepatitis C hem de, en la meva opinió, agafar aquesta estratègia que està funcionant”, ha explicat.
Una forma d’avançar en aquesta problemàtica que ha compartit també el cap del Servei de Digestiu a l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, Javier Crespo, qui ha afegit a l’equació la necessitat que hi hagi un diagnòstic integral per tallar les hepatitis virals.
En aquest sentit, Crespo ha explicat que les societats científiques van crear un document guia per “intentar” que es seguís un diagnòstic integral per aquestes malalties. En concret, es detalla que totes les hepatitis virals “es diagnostiquen igual” i que comparteixen “mecanismes de transmissió”. Per tant, un individu que està en risc de contraure una hepatitis B, “també ho està d’una hepatitis C, Delta o fins i tot del VIH, i s’hauria de tenir en compte”.
Enquesta a 80 hospitals sobre el diagnòstic integral
Per conèixer si el diagnòstic integral de les malalties virals es realitza en els hospitals, Crespo va realitzar una enquesta preguntant a 130 hospitals, dels quals van contestar només prop de 80 d’ells.
“Vam descobrir quelcom que ja intuíem. En pràcticament tots els hospitals es fa diagnòstic per a l’hepatitis C, en menys del 50% es fa de l’hepatitis D i no en tots els casos es fa un diagnòstic reflex de la B”, ha assegurat.
A més, hi ha dos aspectes rellevants que ha ressaltat Crespo. El primer, que a “molts” hospitals espanyols “no es pot” diagnosticar el virus Delta perquè la tecnologia que hi ha “no és suficient”. I el segon, que molts dels pacients que es descobreix que tenen hepatitis C, “fonamentalment”, vénen de poblacions vulnerables. “S’ha de solucionar”, ha subratllat.
Una preocupació que també té el metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses a l’Hospital Universitari Infanta Leonor, Pablo Ryan, qui treballa amb pacients en situacions vulnerables i que, alhora, tenen VIH.
D’aquesta forma, Ryan ha assegurat que el major percentatge d’individus amb hepatitis C procedeixen de poblacions vulnerables amb difícil accés a l’atenció mèdica. Segons ha subratllat, aquests pacients comparteixen característiques comunes entre ells, perquè tenen “determinants socials i conductes” que incideixen en què tinguin una prevalença “més alta” d’infectar-se.
“Llavors, en aquest col·lectiu existeix un àrea de millora en l’accés a l’atenció mèdica, en el cribratge del diagnòstic, en el tractament, en l’estigma, la discriminació, l’educació i la conscienciació. Per això, s’han d’abordar amb estratègies integrals i plans autonòmics que aconsegueixin solucions de fons per aquest tipus de pacients”, ha detallat.
Les poblacions vulnerables tenen “innumerables barreres”
Per concloure, Ryan ha recordat que les poblacions vulnerables tenen “innumerables barreres” i la major d’elles és el tractament que es dispensa a l’hospital. “Necessiten medicació hospitalària i això fa que existeixin múltiples barreres fins que l’usuari arriba al seu tractament, i a això s’ha de sumar la manca de drets a l’assistència sanitària, l’estigma i la discriminació”, ha indicat.
El paper del metge d’Atenció Primària en la detecció d’hepatitis virals és també fonamental. Així ho ha reconegut el facultatiu Francisco Atienza, qui ha recordat que la majoria de pacients nous, “amb major o menor integració” estan en els centres de salut.
Per aquesta raó, Atienza ha insistit en què quan Primària participa en programes de cerca de pacients amb aquest tipus de patologies, “suposa un plus d’entre el 20 i 40%” en individus que rescaten.
“Tenim un paper molt important a l’hora de diagnosticar a la població de risc, però també és necessari sensibilitzar i formar als metges dels centres de salut, i treballar totes les associacions i administracions possibles per aconseguir un resultat adequat amb les malalties hepàtiques”, ha conclòs.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
