L’hepatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron es mostra optimista sobre l’impacte que la tasca clínica i una estratègia nacional han tingut en el nostre país per ‘esborrar’ la infecció.
L’hepatòloga María Buti ha contribuït amb el seu treball assistencial i investigador a què avui a Espanya estiguem a prop de l’eliminació de l’hepatitis C. Com a consultora sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR), a Barcelona, ha centrat la seva carrera professional en el desenvolupament de nous tractaments per a la infecció vírica, que estan aconseguint la curació de la malaltia.
“Gràcies als nous tractaments, Espanya serà un dels primers països avançats que eliminarà l’hepatitis C al món. Ha estat fruit d’una tasca de molts metges i científics i, també, del pla estratègic del ministeri, entre d’altres factors”, indica, i al·ludeix, a més, a l’estratègia mundial impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que proposa eradicar l’hepatitis C l’any 2030.
La també catedràtica de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i científica en el grup Ciber de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) ha merescut el Premi Fundación Lilly d’Investigació Biomèdica Clínica 2023 per les seves aportacions al camp de les hepatitis virals, entre d’altres malalties. Entre les seves contribucions més rellevants destaquen: estudis en pacients amb hepatitis C genotip 3 i fracàs terapèutic, investigacions sobre la resposta a diferents tractaments en trasplantaments hepàtics, els descobriments dels quals van suposar un nou paradigma i van ser incorporats a les guies nacionals i internacionals; així com el diagnòstic precoç i la prevenció de la cirrosi hepàtica.
Juntament amb els tractaments, han estat claus els programes de microeliminació, “que ara s’estan centrant en poblacions vulnerables”, apunta l’especialista. “Per reduir la mortalitat i la incidència, és imprescindible treballar en això. I ara és el moment, perquè tenim eines pel diagnòstic i pel tractament, disminuint així la mortalitat per aquesta afecció”, recalca.
Cribratge oportunista
El cribratge de l’hepatitis C s’efectua a Espanya atenent a factors de risc, no obstant, algunes comunitats autònomes l’han introduït per a la població general de forma oportunista o per franja d’edat (per exemple, entre 40 i 69 anys, a Galícia).
“Considero que és interessant fer una prova d’hepatitis C almenys un cop a la vida, sobretot perquè tenim la possibilitat de curar la infecció”.
Si l’hepatitis C és un clar cas d’èxit, l’eliminació de l’hepatitis B ha de recórrer encara un camí més llarg. A nivell mundial aquesta infecció constitueix la causa més freqüent de càncer de fetge i tot i que hi ha opcions terapèutiques, no són curatives. No obstant, “amb els tractaments actuals –que no són curatius, però suprimeixen el virus- ha disminuït la necessitat de trasplantament hepàtic per aquesta infecció”.
I apunta sobre els avenços que “de fet, un dels meus estudis ha estat demostrar que el tractament antiviral aconsegueix que torni la fibrosi. Tanmateix, no aconseguim abolir completament el risc de càncer hepàtic, només el disminuïm i, concretament, les persones amb virus B continuen tenint risc de desenvolupar càncer hepàtic”.
Un dels treballs del grup de María Buti de major impacte clínic va demostrar en pacients trasplantats que el tractament amb gammaglobulina hiperimmune administrada durant uns pocs mesos combinat amb teràpies antivirals orals preveu la recidiva de la infecció, el que ha suposat una millora en la supervivència d’aquests malalts, a més de en els costos de l’abordatge.
“Pel nostre país és tot un repte incorporar l’hepatitis B al programa d’eliminació de l’hepatitis C. Hem de treballar de forma més integrada ambdues hepatitis virals, abordar-les de forma conjunta. És cert que a Espanya tenim una vacuna per prevenir aquesta malaltia i que està contemplada en el calendari vacunal. No obstant, no és una malaltia eradicada, doncs seguim veient casos d’hepatitis B en població espanyola de més de 40 o 50 anys, que no s’han vacunat perquè en aquell moment no estava establert en el programa de vacunació, i en algunes persones immigrants que en el seu país d’origen no s’immunitza front a aquesta infecció”.
Davant d’un pacient amb hepatitis B, l’hepatòloga ha recordat que s’ha de sospitar sempre d’una eventual infecció per hepatitis delta. Aquesta malaltia hepàtica viral, la més greu per la seva ràpida progressió a cirrosi i càncer hepàtic, pot beneficiar-se del diagnòstic precoç. “Clarament, està infradiagnosticada, si bé hi ha oportunitats per millorar la seva detecció que no hauríem d’aprofitar”.
Alcohol, primera causa de trasplantament… De moment
Avui la primera causa de trasplantament hepàtic és la malaltia produïda per l’alcohol i, trepitjant-li els talons, el fetge gras. “La malaltia hepàtica metabòlica, el dipòsit de greix en el fetge que s’associa a l’obesitat i a la diabetis, està augmentant”, senyala la també responsable de Salut Pública de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge.
Un fenomen preocupant és que el fetge gras es troba cada cop més en edats menors. “Tenim evidència que les generacions futures tindran més obesitat: començaran a consumir alcohol molt abans, tenen fàcil accés a productes poc saludables –a més de rebre estímuls publicitaris constants per consumir-los-. Tot això, juntament amb una disminució de l’exercici, promou l’obesitat i en conseqüències el fetge gras”.
Buti recorda que la malaltia s’associa directament amb el sedentarisme i la mala alimentació, quelcom que la societat general té ben present en relació a la salut cardiovascular, però no tant amb el fetge. “Aquest premi és una oportunitat per conscienciar sobre com el nostre estil de vida també impacta en les malalties hepàtiques”.
Font: elmundo.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
