Un assaig clínic internacional en què ha participar l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva mostra la seguretat i eficàcia del dispositiu de diàlisi hepàtica Dialive en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica per aquells l’única opció actual és el trasplantament de fetge.
La insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (ACLF, acute-on-chronic liver failure) és una síndrome que es caracteritza per una descompensació aguda d’una hepatopatia crònica, associada a la fallida de diferents òrgans i a una elevada mortalitat, i per la presència d’inflamació sistèmica.
L’ACLF es produeix en el 30% dels pacients hospitalitzats amb cirrosi i ocasiona més d’un milió de morts a tot el món cada any. Actualment, l’únic tractament potencial és el trasplantament hepàtic, que està disponible per a molts pocs pacients.
Un assaig clínic internacional controlat aleatoritzat de Fase I, en humans, utilitzant Dialive -un nou dispositiu de diàlisi hepàtica-, va demostrar el seu potencial com a teràpia modificadora de la malaltia, generant millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF i resolent la insuficiència hepàtica de manera significativament més ràpid i en una major proporció de pacients en comparació amb el tractament de suport estàndard.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat al Journal of Hepatology, la revista oficial de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, per les seves sigles en anglès) i la principal entre les dedicades a les malalties del fetge.
En aquest assaig clínic –liderat pel doctor Banwari Agarwal, de la Unitat de Cures Intensives Hepàtiques del Royal Free Hospital de Londres- han participat 34 centres d’Europa, els Estats Units i Singapur. Per part de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, han intervingut els doctors María Pilar Ballester, del Grup d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’Incliva i del Servei Medicina Digestiva de l’Hospital Clínic, i Juan Antonio Carbonell, responsable de la Unitat de Bioestadística d’Incliva.
A més, han participat altres centres espanyols com els hospitals Gregorio Marañón i Ramón y Cajal, de Madrid, i els seus instituts d’investigació, l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), del Institut de Salud Carlos III.
L’investigador principal de l’assaig, el doctor Rajiv Jalan –del Institute for Liver & Digestive Health del University College London (UCL), amb seu al Royal Free Hospital de Londres, i la European Foundation for the Study of Chronic Liver Failure (EF Clif), a Barcelona, i inventor del dispositiu juntament amb el Dr. Nathan Davies–, ha explicat que Dialive “es basa en la comprensió dels mecanismes subjacents de l’ACLF, que es corregeixen amb aquesta màquina mitjançant l’intercanvi d’albúmina disfuncional i l’eliminació de patrons moleculars associats al dany i els patògens”.
“Dos assajos preclínics anteriors havien demostrat que aquest dispositiu havia salvat la vida d’animals amb insuficiència hepàtica. Aquestes dades es van utilitzar per sol·licitar una subvenció de la Unió Europea (ALIVER) per dur a terme aquest assaig clínic”, ha explicat.
Pacients avaluats
Els investigadors van avaluar a 32 pacients amb cirrosi alcohòlica i ACLF que van rebre tractament amb Dialive durant un màxim de cinc dies o el tractament de suport estàndard. Els punts finals es van avaluar en el dia 10.
L’objectiu principal va ser avaluar la seguretat de Dialive en pacients amb ACLF. Els objectius secundaris van ser avaluar els efectes clínics, el rendiment del dispositiu i l’efecte en biomarcadors rellevants per a la fisiopatologia en el subgrup de 30 pacients que van rebre almenys tres sessions de tractament amb Dialive.
L’estudi va confirmar que el sistema Dialive és segur en tots els pacients. A més, els pacients van experimentar millores significatives en tots els principals mecanismes fisiopatològics subjacents de l’ACLF, com la funció de l’albúmina, la reducció dels productes de la mort cel·lular i l’endotoxemia, la restauració de la funció endotelial i la senyalització cel·lular.
Encara que l’estudi no va ser dissenyat per avaluar l’eficàcia, va mostrar que la proporció de pacients en què es va resoldre l’ACLF va ser major amb Dialive i el temps per a la resolució de l’ACLF es va reduir significativament. No obstant, no es va veure una disminució de la mortalitat en aquest reduït estudi, pel que els investigadors plantegen la necessitat de nous assajos clínics de major abast en el futur per confirmar l’eficàcia i seguretat de Dialive.
“Aquest és el primer tractament que ha mostrat un efecte clínic tan ràpid en pacients amb ACLF”, segons el doctor Steffen Mitzner, coinvestigador principal, del Instituto Fraunhofer IZI i del Rostock University Medical Center, a Alemanya. “Els pacients que van resoldre l’ACLF van romandre lliures d’ACLF durant 28 dies malgrat ser tractats només amb el dispositiu durant tres dies. La millora en els biomarcadors que estan presents a la fisiopatologia de l’ACLF es va mantenir fins i tot cinc dies després d’aturar la teràpia”, ha dit.
“Aquestes dades indiquen que Dialive pot ser una teràpia modificadora de la malaltia per pacients amb ACLF, pels quals no hi ha cap teràpia disponible excepte el trasplantament hepàtic, que només està disponible per a una minoria molt petita d’aquests pacients”, ha destacat el doctor Jalan. “L’impacte potencial és enorme si aquestes dades poden confirmar-se en assajos clínics de major abast”. Aquest estudi ha rebut finançament del programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea.
Font: europapress.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
