L’impacte de la crisi climàtica a la salut: del global a l’específic del fetge
S’està reconeixent que la crisi climàtica és una de les majors amenaces per a la salut mundial del segle XXI, perquè el canvi climàtic s’associa a malalties.
Ja estem veient l’impacte negatiu a la salut mundial degut a l’augment de la temperatura i la contaminació de l’aire. Un episodi notable va ser l’onada de calor extrem a Europa a l’estiu del 2003, que va produir un excés de morts. S’estima que van ser 70.000 morts de més a tot Europa, de les quals el 20% a Londres i el 70% a Paris, atribuïdes al canvi climàtic induït per l’home o antropogènic.
El canvi climàtic també afecta als determinants socials i ambientals de la salut, com l’aigua i la seguretat alimentària, l’estat mental i un fàcil accés a l’atenció mèdica assequible, l’exercici i altres activitats físiques, la manca dels quals s’associen a canvis negatius que tenen efectes nocius a la salut a nivell mundial.
En particular i des de la perspectiva de l’hepatologia, la malaltia hepàtica causa aproximadament 2 milions de morts a l’any a tot el món, i aquesta xifra de pacients de malaltia hepàtica continua creixent. Els factors que causen el canvi climàtic i el deteriorament de la salut mundial en general també poden exercir un paper important en el desenvolupament d’una sèrie de malalties hepàtiques, la majoria de les quals (potser totes) són prevenibles. Aquesta explicació pot contribuir a l’observació que, entre el 1990 i el 2017, gairebé tots els països del món van informar de l’augment en la prevalença de la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, per les seves sigles en anglès). Aquesta és una malaltia hepàtica que té efectes climàtics i ecològics adversos.
Encara que es requereix més investigació per comprendre la connexió entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica, aquest comentari s’enfoca en dos punts: 1) l’efecte del canvi climàtic a la malaltia hepàtica i viceversa, i 2) com idear solucions des de l’hepatologia sostenibles que puguin abordar els reptes plantejats. Aquesta és una estratègia global considerant les especialitats relacionades amb l’hepatologia: gastroenterologia i endoscòpia així com una perspectiva global dels sistemes de salut.
Reflexions sobre possibles solucions d’Hepatologia Sostenible front al repte de les interaccions recíproques entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica
Veiem una clara necessitat d’educar-nos a nosaltres mateixos, als nostres pacients, al públic i a les autoritats sanitàries sobre la relació entre el canvi climàtic i la prevalença i l’atenció a la malaltia hepàtica. Hem d’avançar urgentment cap a un model d’atenció més sostenible a la malaltia hepàtica, destacant els seus beneficis potencials pels pacients i els sistemes d’atenció mèdica, tant en relació amb les finances individuals com institucionals, i no menys important per a la salut del planeta.
Com a enfocament general, es pot raonar que les mateixes intervencions podrien millorar tant el canvi climàtic com la malaltia hepàtica, per exemple, fomentant l’activitat física, com caminar i anar en bicicleta en lloc de transport motoritzat. Tot i que és intuïtiu que existeix un impacte de la pràctica de l’hepatologia clínica al medi ambient i una associació entre la malaltia hepàtica i el clima.
Alhora i juntament amb l’hepatologia, es desenvolupa el concepte d’un futur més sostenible per a l’endoscòpia, el qual ha estat promogut pel “Grup d’Endoscòpia Verda”, motivat per l’observació negativa que l’endoscòpia és la tercera font de malbaratament en un hospital típic.
Aquí es presenten algunes solucions que podrien reduir tant el canvi climàtic com les malalties hepàtiques.
1) Guia per a l’Hepatologia Sostenible
L’abordatge dels factors que es sap afavoreixen el canvi climàtic, és vital per restaurar i mantenir la salut del fetge humà i un medi ambient saludable. Per exemple, les dietes basades en plantes (a diferència de la carn vermella i els aliments ultraprocessats) tenen una empremta de carboni més baixa que una dieta occidental típica, i s’estima que estan associades amb una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de fins un 84% i un menor risc de NAFLD.
L’exercici regular redueix la incidència de fetge gras i, per tant, ha de promoure’s per reduir l’obesitat. Això es relaciona amb la dependència del transport motoritzat. Si la persona canviés un viatge al dia en cotxe per un en bicicleta, això reduiria l’empremta de carboni d’aquella persona en aproximadament 0,5 tones durant un any. Necessitem reformular l’obesitat i la NAFLD com a problemes socials, en lloc de centrar-nos únicament en la responsabilitat individual; necessitem fer campanya per instaurar mesures públiques (promoció de viatges actius, reducció de la contaminació de l’aire i dietes més saludables) que beneficiaran als nostres pacients, i a tots i també al medi ambient.
2) Serveis d’hepatologia sostenibles
La pràctica clínica sostenible s’han d’aplicar a totes les especialitats mèdiques i no són específiques de l’hepatologia, sinó que han d’adaptar-se per satisfer les circumstàncies de cada especialitat. La indústria de la salut és una font important de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial; als Estats Units, per exemple, el sector de la salut representa aproximadament el 8,5% de les emissions nacionals de carboni. El cost estimat de les deixalles al sistema d’atenció de la salut dels EUA és aproximadament el 25% de la despesa total en atenció de la salut. El sector assistencial ha de responsabilitzar-se de la seva contribució al canvi climàtic i prestar urgentment serveis sostenibles, inclosa l’atenció responsable a pacients amb malalties hepàtiques. Els objectius de l’atenció mèdica sostenible són la prevenció, l’empoderament i l’autocura del pacient, la prestació de serveis eficients i la provisió d’alternatives baixes en carboni.
Al simplificar la pràctica clínica, com repetició de proves i visites clíniques innecessàries, esperaríem reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que resulten de l’eliminació de materials d’un sol ús utilitzats i del transport motoritzat no necessari, millorant així la salut del planeta. S’han d’idear solucions creatives que minimitzin els costos relacionats amb les deixalles i els impactes ambientals negatius alhora que es preserven l’atenció al pacient i als avenços científics. En aquest context, hem de desenvolupar pautes i criteris per determinar si el seguiment dels pacients ha de ser presencial o en determinats casos mitjançant alguna forma de contacte remot, i amb quina freqüència. De manera similar, necessitem dades sobre el valor de les proves no invasives per avaluar la progressió de la malaltia i indicar la necessitat de proves invasives.
3) S’ha de posar èmfasi la prevenció primària en Hepatologia
Prevenir en lloc de curar és un tema clau de sostenibilitat descrit pel Centre per a l’Atenció de la Salut Sostenible del Regne Unit, que també va ser abordat recentment per la Comissió EASL-Lancet. A l’últim comentari no es va discutir específicament un vincle amb el canvi climàtic, potser destacant un manca de consciència a la comunitat d’hepatologia. La Comissió EASL-Lancet, que es va centrar en protegir a la propera generació de les complicacions i la mortalitat prematura per malaltia hepàtica, ha proposat enfocar la prevenció i el diagnòstic precoç en el tractament de les malalties hepàtiques, objectius fonamentals de l’Hepatologia pel futur proper. Aquest canvi conceptual també podria reduir l’impacte climàtic negatiu del sector salut.
4) Exemples de serveis sostenibles en Hepatologia (és a dir, prestació de serveis i alternatives baixes en carboni)
La pandèmia de COVID-19 ha precipitat una reavaluació de la prestació de serveis mèdics. Fins i tot abans de la pandèmia de COVID-19, es va parlar sobre una major prestació de serveis sostenibles dins de l’Hepatologia. Hi ha hagut un moviment cap a la reducció de l’ús de proves invasives mitjançant l’ús de biomarcadors serològics i algoritmes per diagnòstic diferencial clínic i bioquímic. Una endoscòpia ambulatòria, sense sedació, es pot realitzar durant una visita clínica de rutina, estalviant un viatge addicional del pacient per a l’endoscòpia i la necessitat d’acompanyament, i a més els materials d’un sol ús utilitzats per a la sedació. S’havien informat avenços amb la telemedicina abans que aquest servei es generalitzés, i va ser adoptat, per exemple, al lliurament de tractament de l’hepatitis C als reclusos a presons del Regne Unit.
L’era de la COVID-19 ha obligat als equips d’Hepatologia de tot el món a explorar diferents formes de treballar; moltes d’aquestes noves vies compleixen els criteris per a una atenció sanitària sostenible. En una unitat de trasplantament de fetge del Regne Unit, es va adoptar una via d’avaluació de trasplantament virtual, el que va resultar en una reducció significativa dels viatges de pacients. Les consultes per telèfon i vídeo (“virtuals”) s’han adoptat àmpliament i podrien comportar estalvis significatius de carboni (principalment a l’evitar els viatges dels pacients). Les dades d’hepatologia ambulatòria del Royal Cornwall Hospital al Regne Unit demostren que des de l’inici de la pandèmia, s’han estalviat més de 120.000 milles de pacients, gràcies a les consultes virtuals, amb un estalvi d’emissions de CO2 equivalent a 97 viatges en avió de Londres a Nova York (W Stableforth, comunicació personal, gener del 2022). No obstant, l’entusiasme per la telemedicina ha d’acollir-se amb cautela perquè cal més informació. L’Hepatologia ambulatòria virtual és atractiva, però pot no ser necessàriament la panacea per a un servei d’Hepatologia Sostenible.
La millora dels serveis d’Hepatologia amb una qualitat sostenible serà obligatòria a la pràctica clínica habitual, inclosa la reducció dels residus i les visites no necessàries a l’hospital en un ampli espectre de malalties hepàtiques, com en pacients estables i ben compensats amb cirrosi, hepatitis autoimmune, colangitis biliar primària, i NAFLD, per a qui les proves no invasives, la telemedicina i la detecció de varius poden ser suficients.
Una crida a l’acció a actualitzar-se
L’acció decisiva dins de la comunitat d’Hepatologia amb respecte a la crisi climàtica està endarrerida; i no es pot continuar amb “com sempre”. Les societats d’especialistes en hepatologia, juntament amb la ciutadania, els pacients, els polítics i els investigadors (que representen tant a la ciència com a la indústria) han de treballar junts per abordar les amenaces vinculades amb el canvi climàtic i la malaltia hepàtica. Aquelles persones que són conscients d’aquestes connexions clima-hepatologia han d’estar a l’avantguarda per treballar en aquests conceptes dins de les seves organitzacions. Un dels objectius del comentari actual és crear consciència dins dels àmbits de l’hepatologia sobre el vincle entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica. Les mesures pràctiques han de ser preses per metges individuals, departaments, organitzacions d’atenció mèdica i societats professionals. En conseqüència, els objectius més amplis dels hepatòlegs han de ser:
- Crear consciència sobre el vincle recíproc entre el canvi climàtic i la malaltia hepàtica, que inclou la formació pre-graduada a la facultat de medicina i la formació especialitzada.
- Facilitar la recerca sobre l’impacte del clima al fetge i l’atenció mèdica relacionada amb el fetge.
- Promoure la consciència de com les formes de vida poden tenir un impacte positiu en la prevenció de malalties hepàtiques i la crisi climàtica, i advocar per aquests canvis de comportament i estil de vida.
- Reduir els contactes d’atenció mèdica de baix valor en Hepatologia, per exemple, reduir les visites i procediments presencials que no siguin necessaris.
- Promoure serveis d’hepatologia sostenibles i bones pràctiques entre col·legues, principalment a través de conferències virtuals, simpòsiums i reunions interactives de grups petits intercalades amb reunions socials, educatives i presencials.
- Desenvolupar conjunts estandarditzats de mètriques (protocols) de sostenibilitat específiques per a Hepatologia.
- Advocar per inversions governamentals, per exemple, polítiques per reduir l’impacte nociu de l’alcohol, prohibir la comercialització de menjar ràpid, promoure aliments saludables i fer que l’exercici sigui gratuït i accessible per a tots.
Resum
Ha reconèixer-se l’associació entre el canvi climàtic i la salut i la malaltia hepàtica i la necessitat de Serveis d’Hepatologia Sostenibles. Com va dir el president Barack Obama a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de l’ONU el 2014: “Som la primera generació en sentir l’impacte del canvi climàtic i l’última generació que pot fer quelcom al respecte”. Com a hepatòlegs, ara hem de tenir en compte aquest missatge i treballar junts per la salut dels nostres pacients i del planeta proporcionant una Hepatologia Sostenible des del punt de vista mediambiental.
Font: journal-of-hepatology.eu
Referència: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2022.02.012
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT