Interaccions dels AAD amb abús d’opioides, alcohol o drogues il·lícites en pacients infectats amb VHC

Les infeccions virals cròniques per hepatitis C són un problema de salut important, amb aproximadament 1,75 milions de casos nous a tot el món (estimació del 2015).

La prevalença del virus de l’hepatitis C (VHC) és variable globalment: prop del 0,1%‐1,0% en països europeus, 2,0%‐6,5% a l’Àsia Central i fins el 7,0% en països africans. En els països occidentals, la principal font de les noves infeccions pel VHC és l’ús de drogues intravenoses, el que va causar 390.000 nous casos el 2015. Les persones amb trastorns per l’ús de substàncies (PWSUD, en les seves sigles en anglès) constitueixen la majoria dels casos de VHC incidents (nous) (75%) i prevalents (crònics) (80%) en regions d’alts ingressos.

Des del 2014, el desenvolupament dels antivirals d’acció directa (AADs) va revolucionar el tractament de les infeccions cròniques pel VHC, amb taxes molt elevades de resposta virològica sostinguda (RVS) >95% i una menor durada del tractament (8 a 12 setmanes). Els règims disponibles actuals consisteixen en combinacions de fàrmacs fixos pangenotípics (sofosbuvir / velpatasvir o glecaprevir / pibrentasvir), o en un règim alternatiu específic de genotip que inclou sofosbuvir, ledipasvir, daclatasvir, grazoprevir / elbasvir i triteràpia amb l’associació de dosi fixa de sofosbuvir / velpatasvir / voxilaprevir.

En persones amb trastorns per l’ús de substàncies, l’eradicació del VHC podria disminuir la transmissió del virus, reduint la taxa d’infecció. Tanmateix, s’han identificat diverses barreres per a la teràpia del VHC, com l’alta taxa de trastorns psiquiàtrics (psicosi i depressió), mala adherència, ús continu de substàncies, inclòs el consum d’alcohol, respostes més baixes a la teràpia, preu dels medicaments i el risc de reinfecció. El risc d’interaccions dels AAD amb medicaments emprats en trastorns de substàncies, com la teràpia de substitució d’opioides (OST), així com amb drogues il·lícites o recreatives. Les substàncies nacionals (cocaïna, alcohol) poden constituir una barrera per a l’accés als AAD en persones amb trastorns per ús de substàncies.

Els AAD podrien estar subjectes a interaccions entre medicaments (DDI, en les seves sigles en anglès), ja que es transformen per enzims metabòlics i substrats dels transportadors. Recentment s’ha revisat l’evidència amb respecte a la DDI rellevant amb la majoria dels possibles medicaments receptats concomitantment.

Resum

La prevalença del virus de l’hepatitis C (VHC) és extremadament alta en pacients que consumeixen i s’injecten drogues il·lícites. Les preocupacions sobre la mala adherència i la pot a la interacció amb l’abús de drogues podrien constituir un motiu desencoratjant addicional per a l’inici del tractament en aquests pacients. A l’article es discuteix la farmacocinètica i la farmacodinàmica dels AAD prescrits actualment (inhibidors de NSA5: daclatasvir, elbasvir, ledipasvir, pibrentasvir, velpatasvir; inhibidor de NS5B: sofosbuvir; inhibidors de la proteasa NS3 / 4A: glecaprevir, grazoprevir, i voxilaprevir), i les substàncies d’abús més comunes (opioides: buprenorfina, fentanilo, heroïna, metadona, morfina, oxicodona; estimulants: anfetamines, catinones, cocaïna; cannabinoides; etanol).

En general, la majoria dels AAD són substrats i inhibidors de la glucoproteïna P transportadora transmembrana (P-gp), i diversos d’ells són metabolitzats per enzims citocrom P450. Les interaccions clínicament rellevants estan associades amb els moduladors de P-gp i de CYP3A. La majoria de les substàncies d’abús són eliminades pels enzims metabolitzadors de Fase I i Fase II, però cap d’elles són inhibidors o inductors importants. Els estudis de farmacocinètica no van mostrar interaccions rellevants entre AADs i buprenorfina. En base a consideracions farmacològiques, no s’espera pèrdua d’eficàcia ni events adversos del fàrmac associat a una interacció perjudicial amb opioides, estimulants, cannabinoides i etanol. En resum, la revisió de la literatura que presenten els autors mostra que el potencial d’interacció dels AAD amb la majoria dels opioides i les drogues il·lícites és limitat i no hauria de ser un obstacle per iniciar el tractament amb AADs.

Font: Liver International

Referència: Ing Lorenzini K, Girardin F. Direct‐ acting antivirals interactions with opioids, alcohol or illicit drugs in HCV‐infected patients. Liver Int. 2020;40:32–44. https://doi.org/10.1111/liv.14283

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT