La carrera per acabar amb les malalties hepàtiques avança a un bon ritme a Espanya

Les previsions indiquen un descens en malaltia hepàtica viral, tot i que augmentaria el NASH.

En cinc anys, segons les previsions, es produirà un descens de la malaltia hepàtica viral, tot i que augmentarà el nombre de casos de malaltia per fetge gras no alcohòlic (NASH), que arribarà a convertir-se en una patologia amb més importància que l’hepatitis C. Així ho explicava José Luis Calleja, cap de Secció d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro, fa d’aquestes malalties.

Del que no hi ha dubte és que la carrera per assolir l’eliminació de l’hepatitis C ha agafat ritme i podria aconseguir la seva meta abans del 2030, tal i com s’estableix des de l’Organització Mundial de las Salut. En paraules de Calleja, també és necessari “fer un esforç per salvar les barreres de les diferents malalties: manca de conscienciació, manca de diagnòstic, o la manca de derivació a l’especialista”. Així ho va concretat l’expert durant la celebració del Simpòsium ‘Estratègies en el maneig de la malaltia hepàtica i el seu impacte en Salut Pública’ organitzat per Gilead.

Respecte a la situació d’aquestes patologies al nostre país, l’especialista va precisar que “és un problema clínic rellevant als EUA i a Espanya anem per darrere; es suposa que o es prenen mesures preventives o en poc temps tindrem un problema seriós en relació amb la major freqüència de l’obesitat infantil, i amb la diabetis associada a aquesta obesitat en la població general”.

L’hepatòleg Miguel Ángel Simón de l’Hospital Lozano Blesa, va incidir en la millora del diagnòstic en un sol pas del VHC; una tàctica que, en la seva opinió, permet que no es perdin pacients pel camí. “Els test serològics, a més, són fàcils de fer en la consulta diària”, va apuntar. En relació a això, Calleja va apuntar que s’està avançant, ja que “la major part d’hospitals compten amb aquest tipus de diagnòstic”.

Quan a l’abordatge terapèutic d’aquesta patologia (sofosbuvir/velpatasvir) “ha demostrat ser molt eficaç”. Els tractaments pangenotípics es fan forts així en aquest nou escenari.

Radiografia de l’Hepatitis B

D’altra banda, Montserrat García, va analitzar l’abordatge que es realitza de l’hepatitis B. Les dades epidemiològiques actuals senyalen una prevalença d’HBsAG a Espanya entre el 0,5%-0,7%, la que és major entre grups de major edat i immigrants d’àrees endèmiques. L’experta va explicar que un gran nombre de pacients amb hepatitis crònica B encara no estan diagnosticats ni tractats. A més, s’ha observat que els pacients actuals tendeixen a ser de major edat amb hepatopatia més avançada i amb majors comorbiditats.

Les guies EASL proposen introduir canvis com, per exemple, ampliar els criteris de tractament a alguns immunotolerants i també obren la porta a suspendre la teràpia en pacients amb HBeAG negatius. Per això, García va acotar que “és necessari identificar aquells pacients que, malgrat no rebre tractament amb anàlegs presenten un major risc de desenvolupament d’hepatocarcinoma”.

Les NASH

D’altra banda, Rocío Aller de la Fuente, de l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid, es va centrar en la malaltia per fetge gras no alcohòlic, la malaltia més freqüent en països occidentals. Aquestes patologies suposen un impacte important pel sistema sanitari (pel volum, el risc cardiovascular, les neoplàsies, i el trasplantament).

La fibrosi avançada (F3/F4) és el factor que més impacta en la supervivència. L’estratègia per aquesta experta s’ha de centrar en el cribratge del risc cardiovascular i de fibrosi en fetge gras. Aquestes patologies en la diabetis tenen pitjor evolució i suposen un predictor de progressió de la fibrosi. Actualment, la BH és el gold Standard però té limitacions i els test han demostrat una aproximació diagnòstica acceptable per discriminar la fibrosi avançada.

Font: elglobal.net

Notícia traduïda per l’ASSCAT