Com ha afectat la pandèmia en el diagnòstic i tractament dels pacients amb hepatitis C?

El Cap de Servei de Digestiu de Valdecilla i president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, Javier Crespo, assegura que l’absència d’identificació i tractament dels pacients amb hepatitis C provoca una progressió de la malaltia.

Eliminar les hepatitis víriques com a problema de salut pública l’any 2030 és un dels objectius marcats pel Ministeri de Sanitat. No obstant, amb l’arribada del coronavirus, totes les atencions s’han centrat en aconseguir una vacuna eficaç contra la COVID-19, així com evitar i reduir la seva propagació. És per això que altres activitats més específiques, com el programa d’eliminació de l’hepatitis C, poden haver-se vist alterades.

“La primera onada de la pandèmia de la COVID-19 ha produït una enorme crisi sanitària amb milers de morts al nostre país. Però, ja estem observant les següents onades, les conseqüències indirectes d’aquesta pandèmia. I, entre elles, la caiguda vertiginosa en el diagnòstic i tractament d’altres malalties. Un clar exemple són els pacients infectats amb el virus de l’hepatitis C (VHC)”, senyala el Cap de Servei de Digestiu de l’Hospital de Valdecilla i president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD), Javier Crespo.

Tal i com indica aquest expert, durant aquests mesos pràcticament no s’han identificat nous pacients infectats pel VHC i el número de tractaments iniciats ha estat ínfim. Una “segona onada” que pot unir-se, a llarg termini, d’una “tercera onada” encara més “perniciosa”. “Alguns dels pacients identificats i no tractats, pertanyents a poblacions altament vulnerables es perdran en el nostre sistema sanitari. Això comportarà una progressió de la malaltia hepàtica identificada tardanament, l’aparició de cirrosi descompensada, l’increment del número de pacients que necessiten un trasplantament hepàtic i el desenvolupament d‘una de les complicacions més temudes de la cirrosi, el carcinoma hepatocel·lular”.

Per tot això, Crespo afirma que entre els reptes actuals es troba l’evitar que la pandèmia de COVID-19 se converteixi en una barrera per a l’atenció d’aquests pacients. “Hem de recuperar de forma immediata tots els programes d’identificació dels pacients potencialment infectats pel VHC, reprendre els múltiples programes de microeliminació actius a Espanya i iniciar, de forma immediata, el tractament dels pacients infectats”.

A aquest respecte, exposa una proposta “clara, senzilla i mínimament imaginativa” per diagnosticar i eliminar la malaltia en època de COVID-19: “Avaluar la presència d’una infecció per VHC (VHB, VHI) en totes les determinacions serològiques de SARS-CoV-2. Aquest diagnòstic es pot efectuar amb una única extracció de sang, efectuant el diagnòstic en un sol pas com ja fem de forma habitual al nostre país”. D’aquesta forma, segons l’especialista, “la crisi de COVID-19 podria permetre’ns aprofitar la ‘consciència social viral’ per millorar alguns aspectes de salut com la infecció pel VHC, transforma la crisi sanitària en una oportunitat de diagnòstic (i de tractament i curació) per alguns pacients”.

Situació actual

Segons l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya és possible sempre i quan siguem capaços d’emprar els recursos i les eines necessàries per a la mateixa. “El nostre país estava excel·lentment situat en la cursa per l’eliminació del VHC al món, i, de fet, era manifestament possible avançar l’eliminació del VHC a l’any 2024”, afirma Crespo.

Així doncs, segons un document de l’AEEH les recomanacions a seguir per a l’eliminació del VHC se poden agrupar en cinc categories: El cribratge del VHC en funció de l’edat, de l’existència de factors de risc clàssics d’adquisició de la infecció, cerca activa de pacients diagnosticats amb anterioritat i desenvolupament d’estratègies de microeliminació en poblacions vulnerables; la simplificació del diagnòstic del VHC (diagnòstic en un sol pas diagnòstic en el punt d’atenció del pacient); la simplificació del tractament dels pacients i millora dels circuits assistencials; mesures de política sanitària, i, finalment, l’establiment d’indicadors d’eliminació del VHC.

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT