COVID-19: últimes notícies destacades

La publicació Medscape realitza de forma periòdica una recopilació de les notícies més destacades sobre la COVID-19 a nivell mundial.

Per a l’OMS, “el virus potser no marxi mai”

Després de fer tant de soroll, potser va arribar per quedar-se. El coronavirus SARS-CoV-2 podria transformar-se en endèmic com el virus de la immunodeficiència humana, va afirmar des de Ginebra el Dr. Mike Ryan, expert en emergències de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). “És important ser realista i no crec que ningú pugui predir quan desapareixerà aquesta malaltia”, va admetre dimecres 13.

La matemàtica i les simulacions per ordinador tampoc són d’ajuda en aquest punt (així com en altres pronòstics sobre l’evolució precisa de la pandèmia). Els models “no són quelcom màgic que ens permet donar dates exactes”, va expressar el Dr. Sylvain Aldighieri, gerent d’incident per a COVID-19 de l’Organització Panamericana de la Salut.

Autòpsies donen suport potencial a la utilitat de la teràpia anticoagulant

Encara que els riscos de bioseguretat limiten la realització d’autòpsies, comencen a aparèixer dades que suggereixen que els events tromboembòlics o coagulopaties induïdes juguen un rol important en la patogènesi de la infecció. Un estudi alemany va constatar la presència de trombosi venosa profunda en 7 de 12 autòpsies de pacients morts per COVID-19 (58%), amb embòlia pulmonar com a causa directa de mort en quatre d’ells.

Pel Dr. Stavros Konstantinides, director mèdic del Centrums für Thrombose und Hämostase de la Universitätsmedizin Mainz a Maguncia, Alemanya, el corol·lari és clar: “En aquest moment, acceptem que tots els pacients ingressats amb COVID-19 necessiten teràpia profilàctica amb heparina”.

Un recent estudi observacional a Nova York també va mostrar que l’adició d’anticoagulants s’associa amb un augment de la sobrevida mitjana de 14 a 21 dies. No obstant, com adverteix el Dr. John Mandrola, cardiòleg i autor de podcasts sobre evidència mèdica per a Medscape, es requereixen estudis aleatoritzats i amb doble cec per confirmar els suposats beneficis d’aquests fàrmacs. “Fins i tot en pandèmies, la ciència lenta té les seves virtuts”, va afirmar.

Nova guia porta més tranquil·litat als pacients amb asma

Tenir asma no sembla associar-se de forma independent a major probabilitat de desenvolupar o morir per COVID-19, van senyalar els autors de la flamant versió d’una guia espanyola pel maneig d’aquesta condició, que inclou un apartat especial sobre l’impacte clínic del SARS-CoV-2.

“Els pacients han de seguir rebent el tractament de manteniment inhalat habitual. De fet, existeix una hipòtesi no confirmada que estima que els esteroides inhalats podrien atorgar certa prevenció. No obstant, en els pacients amb asma que estan infectats no s’han d’emprar nebulitzadors per a l’aerosolització de fàrmacs, sinó dispositius acoblats a espaiadors o cambres d’inhalació; tampoc equips de ventilació no invasiva d’una sola branca i sense filtres bacterià ubicat abans del port de sortida”, va declarar el Dr. Vicente Plaza, director de la guia i director de formació i docència de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

Cefalea, diarrees, dolors musculars… i creixen els símptomes atípics

Al passar a la fase 1 de desescalada del confinament, i després de vuit setmanes d’estat d’alarma, el Ministeri de Sanitat d’Espanya va decidir redefinir els casos sospitosos d’infecció per SARS-CoV-2, que ara inclou símptomes atípics com onicofàgia, anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre d’altres, “segons criteri clínic”.

No són els únics símptomes inusuals de la malaltia infecciosa. L’American Academy of Dermatology i altres societats de dermatologia van alertar sobre una lesió característica dels dits del peu en alguns pacients amb COVID-19, que evoca l’exposició a temperatures fredes i és més comuna en nens. Dermatòlegs espanyols van identificat un patró de cinc manifestacions cutànies, sent la més freqüent les erupcions màculapapuloses (47%) que persisteixen poc més d’una setmana. I Centers for Disease Control and Prevention (CDC) va incloure a la seva llista de símptomes els calfreds, la faringitis i els estremiments continuats.

“Aquesta malaltia pot atacar gairebé a qualsevol òrgan i sistema, i no sempre es manifesta per símptomes respiratoris”, va resumir el Dr. Harlan Krumholz, cardiòleg de Yale New Haven Hospital, a Connecticut, Estats Units.

Clorpromazina es suma a la llarga llista de possibles tractaments

Una observació casual va dispara la sospita: un dels primers casos de COVID-19 en un hospital psiquiàtric de Paris, França, va infectar a dos terços dels cuidadors, però a cap pacient. I potser la protecció la va conferir clorpromazina, un antic antipsicòtic receptat a milions de persones des de fa gairebé 70 anys.

Ara, l’estudi clínic ReCoVery de fase 3, pilot i multicèntric, intentarà avaluar els efectes del fàrmac (fins a 300 mg/dia) en pacients internats SARS-CoV-2 positius que requereixin oxigen.

Estudis in vitro del Institut Pasteur han mostrat que clorpromazina impedeix l’entrada i excreció del virus en cultius de cèl·lules. “D’altra banda, el fàrmac té una distribució satisfactòria a l’organisme, ja que es concentra principalment als pulmons”, es va entusiasmar el Dr. Raphaël Gaillard, psiquiatra del centre hospitalari Sainte-Anne, a Paris.

Els assentaments irregulars són el taló d’Aquil·les a la regió?

A Llatinoamèrica el  21% de la població urbana habita en assentaments irregulars, també coneguts com a viles, faveles o tuguris. I la situació de la Ciutat de Buenos Aires, on en els últims dies gairebé un 30% dels casos positius de COVID-19 es van concentrar en els barris populars, posa un signe d’interrogació sobre la capacitat dels governs per contenir la disseminació de la pandèmia en aquests enclavaments on resulta gairebé impossible mantenir les mesures d’higiene i distanciament social.

“Aquesta pandèmia segueix ressaltant les persistents desigualtats a les nostres societats, que afecten la transmissió, la morbiditat i la mortalitat per COVID-19”, va senyalar la directora de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), Dra. Carissa Etienne. “El que hem defer en el futur (…) és una transformació de les nostres polítiques socials i econòmiques per abordar les necessitats d’aquestes poblacions vulnerables”.

Els especialistes que corren més risc

Els oftalmòlegs es van pujar al pòdium dels tres especialistes mèdics amb major nombre d’infectats per SARS-CoV-2, després dels anestesiòlegs i els metges d’emergència, segons un rellevament entre residents de 24 especialitats de Nova York.

“La gent pensa en pacients ambulatoris, baixa agudesa visual, però els pacients i el metge estan a menys d’1,5 metres de distància. I cap vestia mascaretes a inicis de març”, va dir l’autor principal de l’estudi, el Dr. Royce Chen, director del programa de residències d’oftalmologia de la Columbia University Irving Medical Center, a Nova York.

A Mèxic, una antiga residència presidencial allotja metges que atenen COVID-19

Una enquesta de l’Institut Mexicà de l’Assegurança Social va constatar que el 86% del personal de salut que atén COVID-19 estava interessat en allotjar-se fora de les seves cases durant aquesta contingència. Per prop d’un centenar que treballa en tres centres mèdics, es va trobar la solució: es va habilitar una antiga residència dels presidents de Mèxic, el Complex Cultural Los Pinos, per oferir-los vivenda temporal.

El predi té allotjaments separats per a homes i dones, a més d’un menjador, una antic heliport i fins a trinquets de futbol com a espais recreatius. Els professionals comptaran també amb assistència mèdica i psicològica. Al 14 de juny, el país ja té 42.595 casos confirmats i 4.477 morts, mentre espera una segona onada per a octubre.

Alemanya relaxa el confinament, però adverteixen que no és una illa

A mesura que Alemanya relaxa el confinament, experts adverteixen sobre dos problemes a l’horitzó. D’una banda, el govern va plantejar que, si les diferents circumscripcions excedeixen les 50 noves infeccions per cada 100.000 habitants en els últims 7 dies, hauran de reprendre mesures restrictives. No obstant, als districtes petits, com Greix, a Turíngia, només uns pocs casos ingressats des de regions veïnes condueixen a arribar al límit, mentre que ciutats grans com Berlin difícilment entrin en zona de risc.

D’altra banda, les mesures serviran de poc si després s’obren les fronteres i hi ha un flux massiu de noves persones infectades. “Hem de trobar una solució europea”, va dir Dr. Michael Meyer-Hermann, cap del departament d’immunologia del Helmholtz-Zentrum für Infektionsforschung (HZI), a Brunswick. I va comparar amb la situació d’Austràlia, que va aconseguir reduir la quantitat de nous contagis a 25 per dia mitjançant un rastreig intensiu de casos sospitosos i contactes. I va comentar que la seva condició d’illa li dóna millors oportunitats per controlar qui ve al país.

Fumar protegeix de COVID-19? Compte amb les interpretacions equivocades

Un estudi britànic a MedRxiv, sense revisió per iguals, va analitzar 5.683 morts per COVID-19 i va comparar les característiques clíniques d’aquesta població amb una base d’històries clíniques electròniques de 17 milions de pacients. Els autors van calcular que, en l’anàlisi sense ajustar, fumar puja un 25% el risc de mort per la infecció amb SARS-CoV-2. No obstant, a l’ajustar per tots els confundidors, el risc va semblar baixar un 12% entre els fumadors. Mitjans com The Economist van titular: “Els fumadors semblen menys proclius a posar-se malalts amb COVID-19”.

Però és una interpretació perillosa i equivocada, explica en un vídeo el Dr. Perry Wilson. I la raó és que ajustar per malaltia respiratòria, que probablement està a la ruta causal de la relació tabaquisme-COVID-19, implica dir: “Si tots aquests fumadors no tinguessin malaltia respiratòria, seria més probable que sobrevisquin a COVID-19”. Que és com dir: “Si totes les persones que no usen cinturó de seguretat no sortissin disparats per la finestra, seria més probable que sobrevisquin a un accident vehicular. Definitivament, no hi ha una raó per no posar-se el cinturó de seguretat”, senyala el Dr. Wilson.

Y conclou: “S’ha de ser molt curós quan es tracta d’avaluar causalitat en dades observacionals. Ajustar per tot no és una bona estratègia, perquè es corre el risc d’ajustar per coses que estan en la ruta causal, el que arruïna els resultats”.

Metges que no estan a la “línia de foc”, però ofereixen solucions

No cal atendre pacients amb COVID-19 per a què els metges puguin aportar el seu granet de sorra contra la pandèmia. Al Brasil, un uròleg lidera un projecte de producció de mascaretes de protecció facial; un ginecòleg fa laringoscopis amb una impressora 3D; un pediatra de 79 anys es va registrar com a voluntari per respondre consultes en telemedicina; un ortopedista va desenvolupar un ventilador mecànic de baix cost; i un experimentat metge de família grava vídeos amb missatges de suport emocional pels col·legues que estan a la primera “línia de batalla”.

“Podem i hem d’ajudar. Sense actituds heroiques, però amb prudència, objectivitat i realisme”, va explicar el Dr. Pablo González Blasco, qui es dedica a la formació de futurs col·legues des de la Sociedade Brasileira de Medicina de Família.

12 consells per conciliar la son a la pandèmia

Les mesures convencional d’higiene de la son també requereixen ajustaments en temps d’ansietat, incertesa i confinament. “El vertigen quiet de la quarantena afavoreix insomnis i malsons, diferents als d’altres èpoques”, va escriure la periodista i poeta argentina Raquel Garzón en Clarín.

Ara, Journal of Sleep Research va publicar dotze consells actualitzats per a la pandèmia d’un grup de treball de la European Academy for Cognitive Behavioural Therapy for Insomnia, liderat per la Dra. Ellemarije Altena, de la Université de Bordeaux a Bordeus, França:

• Anar al llit i axecar-se aproximadament a la mateixa hora tots els dies.
• Prendre descansos de 15 minuts durant el dia per reduir l’estrès i reflexionar sobre les preocupacions i la situació.
• Reservar el llit només per dormir i tenir relacions sexuals: sense feina, sense televisió ni ordinador…
• Intentar seguir el patró de son natural.
• Usar les xarxes socials com una forma de combatre l’estrès, per comunicar-se amb amics i familiars i com una distracció.
• Deixar el mòbil i altres dispositius connectats fora de l’habitació.
• Limitar l’exposició a notícies sobre la pandèmia.
• Fer exercici diari a la llum del dia.
• Trobar maneres de mantenir-se ocupat i entretingut, com fer tasques a la llar.
• Estar tan exposat a la llum diürna com sigui possible durant el dia i mantenir la llum tènue o apagada a la nit.
• Fer activitats familiars i relaxants abans d’anar al llit.
• En cas de no estar físicament actiu, menjar menys, idealment dues hores abans d’anar-se’n al llit.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT