Les dades epidemiològiques sobre la mortalitat relacionada amb el fetge suggereixen que el cafè té un efecte protector dependent de la quantitat de cafè que es prengui.
Objectiu
Estimar l’impacte potencial global de l’augment del consum de cafè per càpita en la mortalitat mundial relacionada amb el fetge.
Hipòtesi
Augmentar el consum de cafè per càpita a més de 2 tasses per dia a nivell de població general té el potencial d’evitar centenars de milers de morts relacionades amb el fetge anualment si l’impacte del cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge es confirma en assajos clínics.
Mètodes
Utilitzant el conjunt de dades de l’estudi Global Burden of Disease 2016. Problemes de salut, en adults (els majors de 15 anys), els autors van modelar l’impacte de l’augment del consumo de cafè per càpita en la mortalitat relacionada amb el fetge el 2016 en 94 països utilitzant els quocients de risc publicats per si s’ingerien més de 2 tasses de cafè/dia i 4 tasses/dia o més. Ajustant per factors estadístics de confusió i supòsits en un model provat usant anàlisi de sensibilitat.
Resultats
Es va estimar que a tot el món, va haver-hi 1,240.201 morts relacionades amb el fetge en adults el 2016. La taxa de mortalitat hepàtica global mitjana el 2016 va ser de 15 morts / 100.000 habitants / any. Si tots els països amb una ingesta per càpita de cafè de menys de 2 tasses/dia augmentaran a més de 2 tasses/dia, el nombre total previst de morts relacionades amb el fetge hauria estat 630.947 el 2016 amb 452.861 de morts evitades. Si el consum per càpita fos de més de 4 tasses/dia, el nombre previst de morts relacionades amb el fetge el 2016 hagués estat 360.523 amb 723.287 de morts evitades.
Introducció
La malaltia hepàtica és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a nivell mundial. A tot el món, s’estima que la cirrosi és la causa de més d’un milió de morts a l’any, el que equival a més del 2% de totes les morts. A més, el carcinoma hepatocel·lular (HCC) tenint una malaltia hepàtica de base, és la tercera causa més comuna de mort per càncer a tot el món, amb 745.000 morts a l’any. Existeixen nombrosos esforços per prevenir les complicacions per malaltia hepàtica, tant a nivell nacional com internacional, com són les estratègies de vacunació i tractament per a l’hepatitis B i C. No obstant, es requereixen intervencions addicionals fàcils per reduir la càrrega de la mortalitat relacionada amb la malaltia hepàtica. El cafè és una d’aquelles intervencions que podria tenir un paper potencial.
Durant dècades, s’ha reconegut que la ingesta de cafè ofereix cert grau de protecció contra les malalties hepàtiques. Els informes inicials van descriure una associació entre la ingesta de cafè i les millora en les proves de funció hepàtica. En els últims anys, hi ha hagut un nombre creixent de publicacions que informen que la ingesta de cafè no només millora la bioquímica del fetge, sinó que també alenteix la progressió a la cirrosi i s’associa amb un risc reduït de mort per malaltia hepàtica. La magnitud de la protecció que ofereix el cafè en els estudis de cohorts és important.
En un dels estudis de cohorts prospectius d’alta qualitat més grans fins a la data, Setiawan et al. van demostrar una reducció del 46% en la mort per cirrosi hepàtica per a les persones avaluades a l’ingressar a l’estudi com beure 2-3 tasses/dia; i una reducció del 71% en la mort per cirrosi en aquells que consumeixen 4 tasses o més al dia, després d’ajustar per factors de confusió clau com són edat, IMC, diabetis, sexe, raça, nivell educatiu i consum d’alcohol.
Les dades es van extreure de l’Estudi de Cohort Multiètnic dels EUA, una cohort de diferents ètnies, de 162.022 homes i dones de Hawaii i Califòrnia, (25% caucàsics, 16% afroamericans, 30% asiàtics, 7% natius illencs i 22% hispans) amb malaltia hepàtica crònica de diverses etiologies o sense malaltia, en els quals d’inici s’havia exclòs l’HCC.
De manera similar, la cohort prospectiva de l’Estudi de Salut Xinès de Singapur també va revelar una reducció similar del 66% en la mortalitat relacionada amb el fetge amb un augment en la ingesta de cafè a dos o més tasses per dia; no obstant, no es va observar un impacte en la mortalitat relacionada amb el fetge en les persones amb hepatitis B crònica. És important destacar que les dades publicades han demostrat reduccions en la mortalitat relacionada amb el fetge, la cirrosi hepàtica i el càncer de fetge en les poblacions orientals i occidentals que donen suport a la idoneïtat del cafè com una possible intervenció mundial. Si bé els estudis preliminars en models animals donen suport al mecanisme protector del cafè sobre la fibrogènesi hepàtica i el dany hepàtic, el mecanisme exacte pel qual el cafè atenua la progressió de la fibrosi a les persones segueix sense estar clar.
El cafè compleix molts dels requisits quan es tracta de possibles intervencions que poden exercir un paper en la reducció de la mortalitat per malalties hepàtiques a nivell mundial. Està àmpliament disponible, generalment és assequible i està associat amb efectes secundaris mínims. L’impacte potencial en la salut global per la ingesta de cafè, que es defensa com una teràpia per a la salut del fetge no s’ha explorat prèviament i el modelatge matemàtic és una forma d’explorar l’impacte potencial de noves intervencions a nivell de població. L’objectiu d’aquest estudi va ser estimar la possible reducció de la mortalitat associada a malalties hepàtiques amb l’augment del consum de cafè a tot el món, utilitzant models matemàtics i estimacions publicades de reducció del risc relatiu en la mortalitat relacionada amb el fetge.
Figura 1. Mapa mundial de la ingesta diària estimada de cafè per càpita en tasses/dia. Es demostra la ingesta diària estimada de cafè per càpita (tasses/dia) per Amèrica del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda, Europa i Escandinàvia. Totes les altres regions del món havien estimat la ingesta diària de cafè per càpita en menys d’una tassa per dia.
Comentaris
La malaltia hepàtica és responsable de més d’un milió de morts a tot el món cada any, amb una càrrega major als països d’ingressos mitjans baixos degut a una elevada prevalença de l’hepatitis viral. Per tant, es necessiten amb urgència iniciatives rendibles, assequibles i accessibles per implementar a nivell de població internacional poder reduir aquesta xifra. Les últimes dues dècades han vist una quantitat significativa de publicacions importants que han consolidat l’evidència que el consum de cafè juga un paper important protector front al risc de mort per cirrosi i/o HCC. En aquest s’estima que gairebé mig milió de vides podrien salvar-se anualment si s’adoptés a nivell mundial el consum moderat de cafè com una iniciativa de salut per reduir el risc de mort prematura per malatia hepàtica.
El nombre de vides potencials salvades si es pogués implementar una ingesta de cafè de dues tasses/dia varien notablement segons la ubicació geogràfica. Les projeccions teòriques estimen que es salvarien poques o cap vida a Europa amb aquesta política, ja que en aquesta regió la ingesta mitjana de cafè actual ja és de dues o més tasses diàries. No obstant, fora d’Europa, les taxes de consum de cafè són relativament baixes. Només al sud-est asiàtic, estimem que es podrien salvar més de 150.000 vides anualment amb la implementació d’una política de dues tasses/dia i també en altres regions del món on el consum de cafè és baix i les taxes de malaltia hepàtica subjacent són relativament altes. En particular, aquests països amb més probabilitats d’obtenir beneficis en disminuir la mortalitat de causa hepàtica, són productors de cafè (sud-est d’Àsia, Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina).
Aquestes dades també estimen que es podrien salvar més de 720.000 vides anualment si la ingesta mundial de cafè augmentés a quatre o més tasses diàries. Algunes sèries publicades ja han demostrat un efecte dosi-resposta per a la ingesta de cafè i protecció contra la mortalitat tant per cirrosi com per HCC. La magnitud de la reducció varia, entre les sèries de casos. En l’article actual, vam decidir utilitzar les estimacions de reducció de riscos generades a partir de l’article de Setiawan i els seus col·legues. El seu estudi de cohort va ser prospectiu i va incloure el conjunt de dades més gran amb informació per a més de 162.000 individus i va ser ètnicament mixt.
Encara que les seves dades es van obtenir en una població exclusivament nord-americà amb una edat mitjana de 60 anys que pot no ser generalitzable a la població mundial, l’estudi va incloure pacients amb diverses etiologies de malaltia hepàtica. Els riscos relatius derivats de l’estudi també es van ajustar apropiadament per a la confusió per sexe, edat, alcohol, tabaquisme, IMC, ètnia, nivell d’educació i diabetis. A més, fins a la data, no hi ha hagut una revisió sistemàtica ni una metanàlisi sobre l’impacte del consum de cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge, a partir dels quals podríem derivar un RR combinat per utilitzar-lo en aquest estudi.
Les dades de Setiawan i els seus col·legues van revelar que, en comparació amb els no bevedors de cafè, aquells que bevien 2-3 tasses al dia tenen una reducció del 38% en el risc d’HCC i una reducció del 46% en el risc de mort per malaltia hepàtica crònica (cirrosi). Si les persones bevien quatre o més tasses al dia, la reducció del risc d’HCC era del 41% i de mort per cirrosi era del 71%. Altres estudis de cohorts han informat reduccions de risc de magnitud similar.
Lai et al. també van informar una reducció de la mortalitat en pacients amb malaltia hepàtica per l’augment del consum de cafè en una cohort de població adulta noruega, no obstant aquesta cohort estava formada exclusivament per homes fumadors de Finlàndia, pel que no està clara la possibilitat de generalitzar els resultats més enllà d’aquesta població. Klatsky et al. també van informar un efecte dosi-resposta entre la ingesta de cafè i la mortalitat relacionada amb la cirrosi en una cohort poblacional dels EUA. També hi ha hagut diversos estudis de casos i controls que donen suport a l’associació entre el consum de cafè i la millora de la supervivència relacionada amb el fetge, encara que no es pot establir la causalitat a partir d’aquests estudis.
En general, les dades s’han considerat el suficientment convincents com per a què, per primer cop, les directrius de pràctica clínica de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès) pel carcinoma hepatocel·lular (2018) i la malaltia del fetge gras no alcohòlic (2015) recomanen un major consum de cafè en persones amb malaltia hepàtica crònica, per reduir la progressió de la malaltia hepàtica, la incidència d’HCC i la mortalitat relacionada amb el fetge. A més, el cafè sembla una intervenció segura per a les persones amb malaltia hepàtica crònica tal i com es destaca a les guies clíniques de l’EASL per a l’HCC.
Tanmateix, l’article de Goh i col·legues planteja un punt important, donat que no està clar si els beneficis del cafè en la reducció del risc de mortalitat hepàtica es distribueixen uniformement entre totes les etiologies de la malaltia hepàtica, altres articles no han donat suport a aquest descobriment.
En l’article de Setiawan, l’efecte protector del cafè sobre la reducció del risc d’HCC i la mortalitat per cirrosi no es va examinar específicament en pacients amb hepatitis viral subjacent com anàlisis de subgrups. No obstant, no van trobar proves que donin suport a la interacció entre el consum de cafè i l’etiologia de l’hepatitis viral de la malaltia hepàtica. L’única publicació que explora específicament els beneficis del consum de cafè en persones amb hepatitis B va trobar que el cafè protegeix contra el desenvolupament d’HCC, però no va examinar la mortalitat per cirrosi com a criteri de valoració.
Encara que les dades que donen suport als beneficis potencials del cafè per reduir el risc d’HCC són convincents, les dades dels registres de càncer són estimatius en moltes parts del món, particularment en països d’ingressos mitjans baixos amb alta prevalença d’HCC i baixa ingesta de cafè, com l’Àfrica i l’Àsia i no es va explorar l’impacte potencial d’un major consum de cafè sobre el risc d’HCC.
El mecanisme pel qual el cafè ofereix protecció contra la malaltia hepàtica no s’ha demostrat clarament, però sembla que la cafeïna no és el químic protector. Dels molts compostos del cafè, els diterpens i els àcids clorogènics són els més estudiats en la malaltia hepàtica. L’alt consum de cafè s’ha correlacionat amb una millor sensibilitat a la insulina, el que suggereix que el cafè pot exercir efectes protectors a l’atenuar la fibrosi hepàtica induïda per insulina i/o NAFLD com a cofactor en la progressió de la malaltia hepàtica. La ingesta de cafè també s’ha associat amb taxes més baixes d’inflamació bioquímica en estudis transversals en humans i en estudis amb animals, i es relaciona amb els nivells d’enzims hepàtics i de citocines proinflamatòries IFN-γ i TNF-α que van ser menors amb la ingesta de cafè.
Aquest article i les projeccions de vides salvades tenen molts biaixos potencials. En primer lloc, es tracta d’un estudi d’un model, considerant les vides potencials salvades en funció de les taxes de reducció de risc teòric, no es disposa de taxes de reducció de risc publicades i derivades d’una revisió sistemàtica i una metanàlisi. A més, una limitació dels estudis de cohorts és que, si bé l’avaluació del consum de cafè (exposició) va tenir lloc abans del resultat d’interès, l’impacte de la malaltia hepàtica crònica greu en la ingesta de cafè no s’ha tingut en compte, per tant, no es pot excloure la causalitat inversa. En l’article de Setiawan i col·legues es va poder excloure la història prèvia o actual d’HCC a l’inici de l’estudi; tanmateix, les característiques de la malaltia hepàtica subjacent i la gravetat a l’ingressar a l’estudi va ser limitat.
Les dades de Setiawan es van desenvolupar a partir d’una població de persones que viuen als EUA, on és elevada la prevalença d’obesitat, malaltia del fetge gras no alcohòlic i consum d’alcohol, si aquestes estimacions es poden ampliar a comunitats en altres lloc amb diferents factors de risc de malaltia hepàtica segueixen sense resposta.
Si bé no es disposa de dades sobre la durada del consum necessari per obtenir els beneficis del cafè en la supervivència, vam realitzar una anàlisi de sensibilitat addicional per estimar el nombre de vides potencialment salvades el 2016 amb un major consum de cafè, restringit a les persones grans, i que va mostrar que encara hi ha centenars de milers de morts relacionades amb el fetge que podrien evitar-se amb un major consum de cafè. Per tant, vam arribar a la conclusió que fins i tot amb ajustaments per factors de confusió i supòsits, un augment en la ingesta de cafè té el potencial de salvar centenars de milers de vides a escala mundial.
Com les dades de mortalitat relacionada amb el fetge són només estimacions, és probable que les dades d’aquest estudi no informen totalment sobre els beneficis del cafè.
Però els resultats suggereixen que un major consum de cafè podria reduir la mortalitat relacionada amb la malaltia hepàtica a tot el món. No obstant, fins a la data, els estudis clau reportats han estat cohorts observacionals i fins que s’observi un benefici en la mortalitat als assajos controlats aleatoris, s’ha de moderar l’entusiasme per adoptar la política de consum de cafè. Els descobriments d’aquest estudi suggereixen que es realitzaran més investigacions sobre els mecanismes protectors del cafè en la malaltia hepàtica, les dades d’un assaig controlat aleatori serien beneficiosos, en particular degut al seu baix cost, àmplia accessibilitat i bon perfil de seguretat. Els estudis d’intervenció de salut pública també estarien justificats per explorar la millor manera de generar l’impacte potencial que el cafè podria tenir en termes de reducció global de la càrrega de malaltia hepàtica.
Conclusió
Segons les dades disponibles, el cafè representa una intervenció de salut pública simple, relativament segura i accessible que pot reduir la mortalitat relacionada amb el fetge a nivell mundial. Si l’impacte del cafè en la mortalitat relacionada amb el fetge que es mostra als estudis de cohort es confirma en assajos clínics, augmentar el consum de cafè per càpita a més de dues tasses per càpita per dia a nivell de població tindria el potencial d’evitar centenars de milers de morts per malaltia hepàtica. Es necessiten amb urgència més investigacions per confirmar els beneficis del cafè sobre la mortalitat relacionada amb el fetge.
Font: Alimentary Pharmacology & Therapeutics
Referència: Gow P, Spelman T, Gardner S, Hellard M, Howell J. Estimates of the global reduction in liver disease-related mortality with increased coffee consumption: an analysis of the Global Burden of Disease Dataset. Aliment Pharmacol Ther. 2020;52:1195–1203. https://doi.org/10.1111/apt.16020
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
