La infecció pel virus de l’hepatitis D en la població mundial és molt més freqüent del que es creia: resultats d’una revisió sistemàtica i metanàlisi

El 2010, es va estimar que al voltant de 248 milions de persones eren portadores de l’HBsAg (diagnòstic d’hepatitis per virus B) a nivell mundial.

A partir del 2016, es va estimar que 468 milions de persones vivien amb l’hepatitis B i que 119 milions de persones s’havien infectat durant aquest mateix any. Els estudis científics han demostrat que la infecció pel virus de l’hepatitis B (VHB), que va ser descoberta el 1963 per Blumberg, és la causa més comuna de carcinoma hepatocel·lular (CHC) a tot el món. El percentatge de pacients amb cirrosi hepàtica i càncer de fetge degut al VHB ha augmentat entre el 2006 i el 2016.

El virus de l’hepatitis D (VHD) va ser descobert per primer cop per Rizzeto i col·legues a mitjans de la dècada del 1970 mentre investigaven a un grup de pacients amb VHB amb hepatitis greu. El VHD és un virus defectuós ja que només pot propagar-se si existeix el VHB. S’estimava que aproximadament el 5% dels portadors crònics de VHB es coinfectan amb VHD. Segons les dades publicades entre els anys 80 i 90, s’estimava que entre 15 i 20 milions de persones eren portadores del VHD a tot el món.

Els estudis sistemàtics realitzats sobre la història natural de la coinfecció crònica del VHB i VHD és una de les formes més greu d’hepatitis viral, i aquest grup té un risc més elevat de desenvolupar cirrosi i HCC que les persones amb monoinfecció per VHB. El 2015, 97 nacions havien inclòs la vacuna del VHB pels recent nascuts, i 180 països van incloure la vacuna HepB3 (HepB3 = tres dosis de la vacuna de l’hepatitis B) en el seu programa de vacunacions de rutina.

No obstant, encara es detecten brots epidèmics d’infecció per VHD i les opcions de tractament de la infecció per VHD segueixen sent molt limitades, donar que l’únic tractament parcialment eficaç és l’interferó. Després de l’administració d’interferó (IFN) α o d’IFN-pegilado podrien produir-se recaigudes. No hi ha cap estudi publicat a la literatura que hagi avaluat globalment el nombre de persones afectades per la infecció per VHD. Per tant, es precisen estimacions fiables per establir la prevalença actualitzada de la infecció pel VHD. L’objectiu del present estudi és investigar la prevalença actual, els genotips i els factors de risc associats a la infecció per VHD.

Objectiu

El virus de l’hepatitis D (VHD) és un virus defectuós que precisa en el seu cicle de vida el virus de l’hepatitis B (VHB). Es pot produir una coinfecció quan es transmeten a la vegada o bé la persona portadora del VHB pot patir una superinfecció. El VHB amb superinfecció pel VHD s’ha considerat com una de les formes més greus d’hepatitis viral crònica. Tanmateix, existeixen poques dades sobre la càrrega global de la infecció pel VHD.

Disseny

Es van realitzar cerques sobre hepatitis delta a PubMed, Embase, la biblioteca de Cochrane i bases de dades integrades de recursos de coneixement de la Xina des de l’1 de gener del 1977 fins el 31 de desembre del 2016. Es van incloure estudis amb una mida de mostra mínim de 50 pacients. El present estudi va analitzar dades referides a un total de 40 milions d’individus per estimar la prevalença de VHD emprant el model d’efectes aleatoris Der-Simonian. Les dades es van categoritzar d’acord amb els factors de risc.

Resultats

D’un total de 2.717 estudis inicialment identificats, només 182 articles de 61 països i regions van complir amb els criteris d’inclusió final. La prevalença general del VHD va ser del 0,98% de la població (95% IC 0,61 a 1,42). En la població amb HBsAg positiu, la prevalença combinada de VHD va ser del 14,57% (95% IC 12,93 a 16,27): la seroprevalença va ser del 10,58% (95% IC 9,14 a 12,11) en la població general sense factors de risc, si existia d’ús de drogues per via intravenosa (UDVI) i/o comportament sexual de risc de CSR va ser del 37,57% (95% IC 29,30 a 46,20), en la població UDVI i del 17,01% (95% IC 10.69 a 24.34) en la població amb CSR.

Conclusió

S’estima que aproximadament el 10,58% de portadors d’HBsAg (no UDVI ni CSR) es troben coinfectats amb el VHD, que és el doble del que s’ha estimat anteriorment. També s’observa una prevalença de VHD substancialment major en la població d’UDVI i en els individus amb CSR. Després del present estudi es destaca la necessitat d’un major interès en la detecció del VHD de rutina i la implementació rigorosa del programa de vacunes contra el VHB.

Importància d’aquest estudi

Què es sap ja sobre aquest tema?

• És coneguda l’elevada prevalença del virus de l’hepatitis D (VHD) avaluada entre les poblacions positives pel HBsAg en les regions africanes.
• Però es necessiten més estudis per determinar la càrrega del VHD i els factos de risc per a la infecció de VHD a tot el món.
• Aquests resultats són importants per impulsar l’examen de rutina per detectar el VHD i impulsar el programa de vacunació antivirus de l’hepatitis B (VHB).

Quins són els nous descobriments?

• La prevalença del VHD entre dos grups especials (usuaris de drogues intravenoses i persones que tenen un comportament sexual d’alt risc) va ser molt major que en la població general.
• La prevalença combinada del VHD en la població amb HBsAg-positiu va ser el doble del que es va estimar anteriorment.
• L’aparició de nous genotips VHD a Europa és un repte i és de destacar pel futur.

Com podria impactar en la pràctica clínica del futur?

• La tendència temporal que segueix la infecció pel VHD no és tan optimista com ens imaginàvem, suggerint que és precís que es posin en pràctica amb la major urgència les directrius internacionals de cribratge del VHD i del programa de vacunació anti-VHB.

Comentaris de l’ASSCAT

Després de llegir aquesta revisió sistemàtica publica a la revista Gut sobre l’hepatitis per VHD sabem que és una infecció molt més freqüent del que ens imaginàvem. S’estima que més de 60 milions de persones a tot el món podrien estar infectades pel VHD. Aquesta xifra és molt més elevada del que s’havia estimat abans, afecta en especial a usuaris de drogues intravenoses i a persones amb pràctiques sexuals de risc i a més aquesta infecció ha anat en augment en els últims anys.

Què podem aprendre d’aquest estudi? El nombre de persones que s’estima infectades pel VHD és molt major del que es pensava anteriorment, tot i que la veritable prevalença del VHD segueix sent un tema de debat. Basant-nos en els nombres presentats a l’article de Chen et al., es poden calcular xifres que poden ser conflictives i sense precedents.

En conclusió, la càrrega de la malaltia global causada pel VHD, està augmentant i és urgent diagnosticar als afectats, per poder-los tractar quan això sigui possible, detectar als seus contactes per vacunar-los i implementar les directrius de vacunació eficaç amb tres dosis de la vacuna anti-VHB.

Font: Gut

Referència: Chen H-Y, et al. Gut 2019;68:512–521.

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT