by Comunicació ASSCAT | 28/06/2023
L’ONU va revelar un augment preocupant de la producció i el consum de drogues al món, alhora que va denunciar que les desigualtats agreugen l’efecte nociu de les addiccions a escala global.
L’Informe Mundial sobre Drogues 2023, difós durant el Congrés de l’EASL, destaca que els consumidors d’estupefaents van augmentar un 23% en l’última dècada, fins els 296 milions, el que suposa el 5,8% de la població global d’entre 15 i 64 anys.
Les morts relacionades amb les drogues també van créixer un 17,5% entre 2009 i 2019, fins prop de 500.000. L’hepatitis C i les sobredosis van ser les principals causes de mort. Els opioides, com l’heroïna i el fentanilo, són el tipus de drogues més letal.
El cànnabis continua sent la droga més popular, amb uns 219 milions de consumidors, seguida dels opioides, les amfetamines, la cocaïna i els estimulants del tipus “èxtasis”.
La producció de cocaïna va assolir un rècord històric el 2021 i la demanda també està en el seu punt més alt, el que fa témer que aquesta droga s’expandeixi fora dels seus mercats tradicionals d’Amèrica del Nord i Europa.
Drogues sintètiques
A més, les drogues sintètiques passen per un moment d’auge sense precedents degut a què ofereixen un mètode de producció més barat i ràpid al no dependre de collites, com la fulla de coca o la rosella, ni de limitacions geogràfiques.
“Les drogues sintètiques es poden produir a qualsevol lloc i en qualsevol moment”, va resumir a la premsa Angela Me, la investigadora que va coordinar l’informe, sobre els avantatges d’aquestes substàncies pels grups criminals.
L’informe menciona “l’epidèmia de sobredosi” als Estats Units, amb 80.000 morts per opioides el 2021, un 60% més que el 2019. La majoria d’aquestes morts són degudes a opioides sintètics, principalment el fentanilo, 100 cops més potent que la morfina.
A més, l’informe destaca el problema emergent de “l’epidèmia d’opioides” causada a l’Àfrica pel tramadol (un tipus d’analgèsic) i que compta amb escassa atenció per part dels mitjans de comunicació.
Salut mental i consum
L’ONU explica l’augment dels consumidors, en part, per l’expansió de la població mundial, però també degut a la creixent “agilitat” dels grups criminals en la fabricació d’estupefaents i a les noves formes de comercialització a Internet.
Un altre factor important darrere de l’augment del consum són els “problemes de salut mental”, especialment després de les situacions d’ansietat causades per la pandèmia, segons va relatar Angela Me.
Malgrat l’augment dels casos més greus de trastorn per drogues a tot el món, només una de cada cinc persones en aquesta situació rep algun tipus de tractament.
“El número de persones que pateixen trastorns per consum de drogues s’ha disparat fins els 39,5 milions, el que suposa un augment del 45% en 10 anys”, destaca l’informe.
L’ONU recorda que existeix una relació entre malaltia mental i consum de drogues i que moltes persones recorren a substàncies en el mercat il·legal per automedicar-se.
“Molta gent que consumeix drogues ho fa com automedicació, no és només per col·locar-se”, va explicar Chloe Carpentier, una investigadora de l’ONU, per trencar amb la idea que l’ús d’estupefaents és només per a fins recreatius.
Per això, l’informe demana als Estats que prioritzin la salut pública, la prevenció i l’accés als serveis de tractament per respondre a la situació.
Desigualtats
Les desigualtats econòmiques i de genero contribueixen també a augmentar l’efecte nociu de les drogues, amb els països pobres, les dones i els joves com els principals perdedors respecte a l’accés a l’ús mèdic de substàncies o als tractaments contra l’addicció.
En els països desenvolupats, per exemple, la disponibilitat d’opioides pel tractament del dolor és quaranta cops major que en els països amb rendes mitjanes o baixes.
Així, el 86% de la població mundial viu en països sense un accés adequat a aquest tipus de medicaments per cures pal·liatives o reducció del dolor.
“Les desigualtats socials i econòmiques segueixen impulsant i sent impulsades pel fenomen de les drogues, amenaçant la salut pública i els drets humans”, conclou l’informe.
Com major és el nivell socioeconòmic més alta és la propensió a començar a usar drogues, segons el document, però són els grups socioeconòmics més baixos “els que paguen el preu més alt, ja que tenen més probabilitats de patir trastorns” y no tenir tractament.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Comunicació ASSCAT | 08/05/2023
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que actualitzarà les seves directrius sobre proves i tractament de l’hepatitis B en una reunió d’experts que es va celebrar del 2 al 5 de maig en 7 sessions.
Aquesta actualització s’inclourà en les ‘Directrius sobre prevenció, diagnòstic, tractament i atenció de les hepatitis previstes pel 2024’, que incorporaran tant les recomanacions existents com les noves relatives a la infecció crònica pels virus de l’hepatitis B (VHB) i C (VHC).
L’objectiu principal d’aquesta reunió sobre l’hepatitis B és actualitzar les recomanacions clau i/o desenvolupar noves recomanacions.
El dia 1 es va centrar en l’ampliació de l’elegibilitat pel tractament en adults, adolescents i nens, i en els llindars per l’ús de proves no invasives per a l’estadificació de la malaltia hepàtica.
El dia 2 es va centrar en la consideració de règims antivirals addicionals, i criteris ampliats per l’ús de profilaxi antiviral per a la prevenció de la transmissió de mare a fill. El dia 3 es va centrar en el diagnòstic del VHB i proves per a la coinfecció Delta.
Per últim, el dia 4 es va centrar en la prestació de serveis simplificats i les bones pràctiques clau per promoure l’accés, l’adherència i la retenció en l’atenció.
Font: elmedicointeractivo.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Comunicació ASSCAT | 18/04/2023
Investigadors de l’Hospital Universitari de Copenhague (Dinamarca) han desenvolupat una prova que permet detectar el VIH, l’hepatitis B i l’hepatitis C a partir d’una sola gota de sang, que han presentat en el Congrés Europeu de Microbiologia Clínica y Malalties Infeccioses (ECCMID), que es celebra a Copenhague.
Més d’un milió de persones a l’any moren a causa de l’hepatitis B o l’hepatitis C. 650.000 persones moren anualment per causes relacionades amb el VIH i 1,5 milions adquireixen el virus. L’Organització Mundial de la Salut ha fet de l’eliminació dels tres virus pel 2030 una de les seves estratègies mundials, però es necessiten noves proves si es vol reduir el nombre de casos.
La prova més comuna per detectar l’hepatitis B, l’hepatitis C i el VIH consisteix en extreure una mostra de sang d’una vena amb una agulla. Encara que aquest mètode funciona molt bé, existeix un reservori potencialment gran de les tres malalties en llocs on aquest mètode no és adequat.
Pot tractar-se de presons, centres de rehabilitació de drogodependents i albergs per a persones sense llar, on la presa de mostres de sang venosa no sempre és adequada, o països on l’enviament i emmagatzematge refrigerat de les mostres de sang pot resultar complicat.
D’altres alternatives són les anàlisis de taques de sang seca, en les quals s’analitza una sola gota de sang per detectar àcid nucleic dels tres virus.
Stephen Nilsson-Moller i els seus col·legues del Departament de Microbiologia Clínica de l’Hospital Universitari de Copenhague han avaluat una d’aquestes proves. Per realitzar-la es punxa el dit de la persona i es recullen algunes taques de sang en paper de filtre i es deixen assecar.
A continuació, l’equip d’anàlisi Hologic Panther System utilitza una tècnica denominada amplificació mediada per transcripció per analitzar una de les taques de sang en busca de material genètic dels tres virus. L’anàlisi està dissenyat per realitzar-se, i normalment es realitza, en mostres líquides de plasma o sèrum, no en les mostres seques emprades aquí.
Es van analitzar 20 mostres amb quantitats conegudes de VIH, hepatitis B i hepatitis C mitjançant el mètode de la taca de sang seca (60 en total) i es van detectar els virus en totes les mostres.
També es va diluir el plasma per determinar el límit inferior de detecció. Això va demostrar que era possible detectar els virus a nivells molt inferiors als quals es troben normalment en pacients no tractats.
Nilsson-Moller destaca que han demostrat que, amb els equips hospitalaris existents, és possible detectar el VIH, l’hepatitis B i l’hepatitis C a partir d’una sola gota de sang.
“La prova de la taca de sang seca és ideal per a llocs on es vol utilitzar una agulla per raons de seguretat o on és menys pràctic. Per exemple, en presons, centres de rehabilitació de drogodependents i albergs per a persones sense llar. També és adequar per a països en desenvolupament o llocs on es corre el risc que la mostra de sang es faci malbé abans de ser traslladada a un laboratori que pugui analitzar-la”.
“Les mostres de sang han d’analitzar-se en sis hores si es conserven a temperatura ambient, mentre que les taques de sang seca poden durar nou mesos sense refrigeració”, apunta.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Comunicació ASSCAT | 27/03/2023
El president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), José Luis Calleja, ha advertit que entre el 20% i el 25% de la població espanyola té fetge gras, una patologia que constitueix la tercera causa de càncer de fetge; si bé considera probable que sigui la primera en una dècada, donat l’avenç de la seva prevalença.
Així ho va expressar l’especialista en el marc de la presentació del 48è Congrés de l’AEEH, on es van abordar els principals reptes en relació amb les patologies del fetge, com és el cas del fetge gras. “Aquesta malaltia està molt lligada a l’epidèmia d’obesitat i de diabetis que hi ha a la població, tot i que afortunadament només una petita part d’aquests pacients fan un quadre hepàtic més important”, va aclarir l’expert, per afegir que, inicialment, la malaltia apareix acompanyada d’una inflamació que després desemboca en cirrosi.
Segons l’expert, aquest augment de malaltia hepàtica metabòlica té molt a veure amb els hàbits de consum actuals, que afavoreixen el consum d’aliments ultraprocessars en detriment de la dieta mediterrània. “Necessitem lleis que afavoreixin no tant la penalització del menjar ultraprocessat, sinó afavorir la dieta mediterrània”, va incidir Calleja.
Per tot això, Calleja va advertir que ha canviat el perfil de pacient amb malaltia hepàtica avançada. “Abans era un pacient de mitjana edat que tenia infecció per hepatitis C. Ara, és un pacient de més edat amb síndrome metabòlica i, en aquest context, ha desenvolupat cirrosi”, va comentar el president de l’AEEH.
Un altre dels factors de risc per a l’aparició del fetge gras i de la malaltia hepàtica en general és el consum d’alcohol. De fet, el 50% dels pacients ingressats en digestiu ho estan per problemes d’alcohol. “El missatge de consum moderat d’alcohol s’ha de canviar. Volem promoure que, en qualsevol pacient amb malaltia hepàtica, el seu consum d’alcohol ha de ser zero”, va reclamar Calleja.
Fetge gras en nens
Per part seva, la secretària de l’AEEH, Sabela Lens, va llançar l’advertència que el fetge gras ja constitueix una de les principals consultes en Pediatria: “A més, els pediatres veuen un patró més agressiu associat a la curta edat, i aquest inici precoç de la malaltia fa preveure que, a les properes dècades, la gent jove tindrà malaltia hepàtica avançada”, va assegurar.
Tal i com van recordar ambdós experts, el tractament del fetge gras es basa en dieta i exercici físic. “Si un pacient baixa un 10% del seu pes, desapareix pràcticament la totalitat del fetge gras. És a dir, fent exercici físic i amb una dieta hipocalòrica, la malaltia reverteix i desapareix”, va reiterar Calleja, si bé va aclarir que “pocs pacients ho aconsegueixen”.
“El 90% dels pacients de les nostres consultes fracassen a la dieta a llarg termini, i ho fan perquè no tenim els mitjans suficients per fer un seguiment”, va lamentar el president de l’AEEH. “Aquestes persones necessiten suport, seguiment, intervenció psicològica, consell nutricional i temps de professionals per a què el pacient entengui per què ha de fer la dieta”, va argumentar.
En aquest punt, Calleja va anunciar que l’AEEH està elaborant un consens amb la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i amb les societats de metges de família, a saber, la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) per abordar aquest aspecte de manera global i fer aquest tipus de recomanacions.
Pla Nacional de Prevenció de Malalties Hepàtiques
Per tot això, l’AEEH està desenvolupant un Pla Nacional de Prevenció de Malalties Hepàtiques que preveu presentar davant del Ministeri de Sanitat i les Comunitats Autònomes després de l’estiu o, almenys, a l’últim trimestre de l’any.
“La malaltia hepàtica és asimptomàtica fins a la fase final. Els esforços que promovem com a societat és que sabem que, a dia d’avui, la majoria de les malalties hepàtiques són prevenibles”, va incidir Calleja. “Necessitem un Pla que abordi la malaltia hepàtica no des del punt de vista del tractament, pel que arribem molt tard, sinó de la prevenció de que el pacient el pugui desenvolupar”, va comentar.
Un total de 50 professionals estan treballant en ell, centrant-se en àrees com el càncer de fetge, l’hepatitis, el fetge gras, l’alcohol i les malalties rares. “Aquests experts dissenyaran accions per a la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament de les malalties, i no només les enumeraran, sinó que també les prioritzaran, amb l’objectiu de posar el fetge a l’agenda de la legislació”, va concloure Calleja.
Càncer de fetge
Si els experts preveuen que el fetge gras es convertirà en la principal causa de càncer de fetge en menys d’una dècada és perquè la presència de càncer de fetge en pacients amb fetge gras a Espanya s’ha triplicat a l’última dècada.
El càncer de fetge és el segon tipus de càncer que més anys de vida resta a la població i cada any es diagnostiquen a Espanya 6.600 nous casos de càncer de fetge, la meitat ja en estadis avançats, el que redueix cinc cops les seves possibilitats de supervivència.
Representa el 2,3% de tots els tumors i el sisè en ordre de freqüència, però el temor dels especialistes és que la seva prevalença creixi si no s’atura l’epidèmia de fetge gras lligada a obesitat i diabetis. L’hepatocarcinoma és el tumor primari del fetge més freqüent, suposant entre el 80-90% dels casos d’aquesta patologia, seguit del colangiocarcinoma.
Pel president de l’AEEH, el principal problema d’aquest càncer és que és el seu estigma, ja que s’associa a l’alcohol i les drogues. “Ha costat molt visibilitzar que li pot passar a persones que no presenten factors de risc”, va comentar.
En aquest punt, tant el president com la secretària de l’AEEH van mencionar el problema a l’accés a la innovació per a teràpies d’aquest tipus de càncer. Així, Calleja va criticar que Espanya hagi denegat fàrmacs en segona línia després d’haver estat aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA).
El mateix passa amb un tractament per a l’Hepatitis Delta, la forma més agressiva d’hepatitis viral i orfe de tractament. Afecta al 5% de les persones amb hepatitis D i hi ha més de 200 pacients infectats a Espanya. El 2020, l’EMA va aprovar el primer fàrmac, però a Espanya encara no està aprovat, si bé s’han tractat a 9 pacients a través d’ús compassiu.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
by Comunicació ASSCAT | 21/03/2023
Els nous tractaments de Gilead que es van començar a usar el 2015 van revolucionar l’avenç de la malaltia.
El Pla Estratègic de l’Hepatitis C que el Ministeri de Sanitat va posar en marxa el 2015 i els nous tractaments van canviar el rumb de la malaltia en només uns anys. Però encara queda un pas més per marcar història i que Espanya es converteixi en el segon país, després d’Islàndia, en assolir la seva eliminació a nivell mundial: diagnosticar als pacients perduts. Per aconseguir-ho els especialistes aposten pel cribratge per edat a través d’una prova de sang.
“El 2015, l’hepatitis C era la principal causa de cirrosi i trasplantament, no obstant, en uns anys s’ha convertit en residual. Els resultats dels tractaments han tingut un impacte assistencial impensable, fins i tot per nosaltres mateixos”, ha explicat José Luis Calleja, president de l’Associació Espanyola d’Estudis del Fetge (AEEH), en una trobada organitzada per Gilead sobre hepatitis virals on s’ha fet un balanç sobre la seva situació actual, així com la necessitat del diagnòstic integral i oportunista.
Concretament, els especialistes sostenen que la població espanyola nascuda entre el 1950 i el 1980 és la que hauria de realitzar-se una prova diagnòstica d’aquesta patologia almenys un cop a la vida. Una solució senzilla que ajudaria a localitzar a dos terços de pacients. Consistiria en un test de sang, que es pot fer en una analítica, i que detecta tant la presència d’anticossos com el virus actiu.
No obstant, aquest factor encara no forma part de l’estratègia nacional, però sí d’alguns plans regionals com a Cantàbria i Galícia, el que genera “desigualtats” al propi territori espanyol. “S’han d’aprofitar les oportunitats de contacte dels pacients amb el Sistema Nacional de Salut (SNS), optimitzar processos de cribratge i diagnòstic i no deixar a ningú enrere en l’abordatge”, ha ressaltat Calleja.
Més de 22.000 pacients sense diagnosticar
El 2030 és l’any marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per eliminar aquesta malaltia. S’espera que en aquest moment s’arribi a reduir la incidència un 90%, disminuir la mortalitat un 65% , diagnosticar al 90% dels pacients i que el 80% d’ells rebin tractament.
En aquest sentit, la posició d’Espanya està bastant avançada. Segons Manuel Romero, cap de Secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, s’ha de posar el focus en les 76.5000 persones amb hepatitis C a Espanya que estan al SNS però “s’han perdut” i no reben tractament; i en diagnosticar a un terç de pacients (22.500 persones) amb infecció activa però que ho desconeixen. “El pla va ser ambiciós i ja van més de 160.000 pacients tractats, ara s’ha d’arribar als que queden”, ha sostingut Romero.
Des de la farmacèutica Gilead treballen tant en la investigació de nous tractaments com en la prevenció i detecció de la patologia dins i fora dels hospitals. Marta Velázquez, directora de la Unitat de Malalties Hepàtiques de Gilead Espanya, ha indicat que fa 20 anys que van començar a estudiar les opcions per combatre les hepatitis virals i en aquestes dues dècades han presentat set fàrmacs, que han servit per tractar a quatre milions de persones, 100.000 a Espanya.
D’una banda, ofereixen beques i suport a la generació de dades clíniques i farmacoeconomia per aconseguir la microeliminació de la mateixa; mentre que d’altra banda, busquen als pacients perduts a través de les bases de dades d’hospitals i intenten arribar a la població vulnerable amb unitats mòbils de cribratge, acreditacions de centres o xerrades de conscienciació.
Diagnòstic integral d’hepatitis virals cròniques
Per part seva, Javier Crespo, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, ha destacat que estem davant d’una “oportunitat històrica” per eliminar l’hepatitis C. “L’última maniobra per assolir el nostre objectiu és el diagnòstic integral de les hepatitis virals cròniques en una única extracció analítica. Tot i que es sospiti un virus, s’ha d’analitzar la resta, donat que comparteixen vies de transmissió i amb una sola consulta amb un únic tub de sang es pot aconseguir”, ha manifestat Crespo.
De fet, detectar a aquests pacients és fonamental degut a la carència de símptomes de la malaltia. Tal i com especifica Crespo, el 25% dels nous casos detectats tenen risc de desenvolupar cirrosi perquè se’ls hi detecta en nivells avançats.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
