Els nous tractaments de Gilead que es van començar a usar el 2015 van revolucionar l’avenç de la malaltia.
El Pla Estratègic de l’Hepatitis C que el Ministeri de Sanitat va posar en marxa el 2015 i els nous tractaments van canviar el rumb de la malaltia en només uns anys. Però encara queda un pas més per marcar història i que Espanya es converteixi en el segon país, després d’Islàndia, en assolir la seva eliminació a nivell mundial: diagnosticar als pacients perduts. Per aconseguir-ho els especialistes aposten pel cribratge per edat a través d’una prova de sang.
“El 2015, l’hepatitis C era la principal causa de cirrosi i trasplantament, no obstant, en uns anys s’ha convertit en residual. Els resultats dels tractaments han tingut un impacte assistencial impensable, fins i tot per nosaltres mateixos”, ha explicat José Luis Calleja, president de l’Associació Espanyola d’Estudis del Fetge (AEEH), en una trobada organitzada per Gilead sobre hepatitis virals on s’ha fet un balanç sobre la seva situació actual, així com la necessitat del diagnòstic integral i oportunista.
Concretament, els especialistes sostenen que la població espanyola nascuda entre el 1950 i el 1980 és la que hauria de realitzar-se una prova diagnòstica d’aquesta patologia almenys un cop a la vida. Una solució senzilla que ajudaria a localitzar a dos terços de pacients. Consistiria en un test de sang, que es pot fer en una analítica, i que detecta tant la presència d’anticossos com el virus actiu.
No obstant, aquest factor encara no forma part de l’estratègia nacional, però sí d’alguns plans regionals com a Cantàbria i Galícia, el que genera “desigualtats” al propi territori espanyol. “S’han d’aprofitar les oportunitats de contacte dels pacients amb el Sistema Nacional de Salut (SNS), optimitzar processos de cribratge i diagnòstic i no deixar a ningú enrere en l’abordatge”, ha ressaltat Calleja.
Més de 22.000 pacients sense diagnosticar
El 2030 és l’any marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per eliminar aquesta malaltia. S’espera que en aquest moment s’arribi a reduir la incidència un 90%, disminuir la mortalitat un 65% , diagnosticar al 90% dels pacients i que el 80% d’ells rebin tractament.
En aquest sentit, la posició d’Espanya està bastant avançada. Segons Manuel Romero, cap de Secció d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, s’ha de posar el focus en les 76.5000 persones amb hepatitis C a Espanya que estan al SNS però “s’han perdut” i no reben tractament; i en diagnosticar a un terç de pacients (22.500 persones) amb infecció activa però que ho desconeixen. “El pla va ser ambiciós i ja van més de 160.000 pacients tractats, ara s’ha d’arribar als que queden”, ha sostingut Romero.
Des de la farmacèutica Gilead treballen tant en la investigació de nous tractaments com en la prevenció i detecció de la patologia dins i fora dels hospitals. Marta Velázquez, directora de la Unitat de Malalties Hepàtiques de Gilead Espanya, ha indicat que fa 20 anys que van començar a estudiar les opcions per combatre les hepatitis virals i en aquestes dues dècades han presentat set fàrmacs, que han servit per tractar a quatre milions de persones, 100.000 a Espanya.
D’una banda, ofereixen beques i suport a la generació de dades clíniques i farmacoeconomia per aconseguir la microeliminació de la mateixa; mentre que d’altra banda, busquen als pacients perduts a través de les bases de dades d’hospitals i intenten arribar a la població vulnerable amb unitats mòbils de cribratge, acreditacions de centres o xerrades de conscienciació.
Diagnòstic integral d’hepatitis virals cròniques
Per part seva, Javier Crespo, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, ha destacat que estem davant d’una “oportunitat històrica” per eliminar l’hepatitis C. “L’última maniobra per assolir el nostre objectiu és el diagnòstic integral de les hepatitis virals cròniques en una única extracció analítica. Tot i que es sospiti un virus, s’ha d’analitzar la resta, donat que comparteixen vies de transmissió i amb una sola consulta amb un únic tub de sang es pot aconseguir”, ha manifestat Crespo.
De fet, detectar a aquests pacients és fonamental degut a la carència de símptomes de la malaltia. Tal i com especifica Crespo, el 25% dels nous casos detectats tenen risc de desenvolupar cirrosi perquè se’ls hi detecta en nivells avançats.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
