L’ONU va revelar un augment preocupant de la producció i el consum de drogues al món, alhora que va denunciar que les desigualtats agreugen l’efecte nociu de les addiccions a escala global.
L’Informe Mundial sobre Drogues 2023, difós durant el Congrés de l’EASL, destaca que els consumidors d’estupefaents van augmentar un 23% en l’última dècada, fins els 296 milions, el que suposa el 5,8% de la població global d’entre 15 i 64 anys.
Les morts relacionades amb les drogues també van créixer un 17,5% entre 2009 i 2019, fins prop de 500.000. L’hepatitis C i les sobredosis van ser les principals causes de mort. Els opioides, com l’heroïna i el fentanilo, són el tipus de drogues més letal.
El cànnabis continua sent la droga més popular, amb uns 219 milions de consumidors, seguida dels opioides, les amfetamines, la cocaïna i els estimulants del tipus “èxtasis”.
La producció de cocaïna va assolir un rècord històric el 2021 i la demanda també està en el seu punt més alt, el que fa témer que aquesta droga s’expandeixi fora dels seus mercats tradicionals d’Amèrica del Nord i Europa.
Drogues sintètiques
A més, les drogues sintètiques passen per un moment d’auge sense precedents degut a què ofereixen un mètode de producció més barat i ràpid al no dependre de collites, com la fulla de coca o la rosella, ni de limitacions geogràfiques.
“Les drogues sintètiques es poden produir a qualsevol lloc i en qualsevol moment”, va resumir a la premsa Angela Me, la investigadora que va coordinar l’informe, sobre els avantatges d’aquestes substàncies pels grups criminals.
L’informe menciona “l’epidèmia de sobredosi” als Estats Units, amb 80.000 morts per opioides el 2021, un 60% més que el 2019. La majoria d’aquestes morts són degudes a opioides sintètics, principalment el fentanilo, 100 cops més potent que la morfina.
A més, l’informe destaca el problema emergent de “l’epidèmia d’opioides” causada a l’Àfrica pel tramadol (un tipus d’analgèsic) i que compta amb escassa atenció per part dels mitjans de comunicació.
Salut mental i consum
L’ONU explica l’augment dels consumidors, en part, per l’expansió de la població mundial, però també degut a la creixent “agilitat” dels grups criminals en la fabricació d’estupefaents i a les noves formes de comercialització a Internet.
Un altre factor important darrere de l’augment del consum són els “problemes de salut mental”, especialment després de les situacions d’ansietat causades per la pandèmia, segons va relatar Angela Me.
Malgrat l’augment dels casos més greus de trastorn per drogues a tot el món, només una de cada cinc persones en aquesta situació rep algun tipus de tractament.
“El número de persones que pateixen trastorns per consum de drogues s’ha disparat fins els 39,5 milions, el que suposa un augment del 45% en 10 anys”, destaca l’informe.
L’ONU recorda que existeix una relació entre malaltia mental i consum de drogues i que moltes persones recorren a substàncies en el mercat il·legal per automedicar-se.
“Molta gent que consumeix drogues ho fa com automedicació, no és només per col·locar-se”, va explicar Chloe Carpentier, una investigadora de l’ONU, per trencar amb la idea que l’ús d’estupefaents és només per a fins recreatius.
Per això, l’informe demana als Estats que prioritzin la salut pública, la prevenció i l’accés als serveis de tractament per respondre a la situació.
Desigualtats
Les desigualtats econòmiques i de genero contribueixen també a augmentar l’efecte nociu de les drogues, amb els països pobres, les dones i els joves com els principals perdedors respecte a l’accés a l’ús mèdic de substàncies o als tractaments contra l’addicció.
En els països desenvolupats, per exemple, la disponibilitat d’opioides pel tractament del dolor és quaranta cops major que en els països amb rendes mitjanes o baixes.
Així, el 86% de la població mundial viu en països sense un accés adequat a aquest tipus de medicaments per cures pal·liatives o reducció del dolor.
“Les desigualtats socials i econòmiques segueixen impulsant i sent impulsades pel fenomen de les drogues, amenaçant la salut pública i els drets humans”, conclou l’informe.
Com major és el nivell socioeconòmic més alta és la propensió a començar a usar drogues, segons el document, però són els grups socioeconòmics més baixos “els que paguen el preu més alt, ja que tenen més probabilitats de patir trastorns” y no tenir tractament.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
