El president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), José Luis Calleja, ha advertit que entre el 20% i el 25% de la població espanyola té fetge gras, una patologia que constitueix la tercera causa de càncer de fetge; si bé considera probable que sigui la primera en una dècada, donat l’avenç de la seva prevalença.
Així ho va expressar l’especialista en el marc de la presentació del 48è Congrés de l’AEEH, on es van abordar els principals reptes en relació amb les patologies del fetge, com és el cas del fetge gras. “Aquesta malaltia està molt lligada a l’epidèmia d’obesitat i de diabetis que hi ha a la població, tot i que afortunadament només una petita part d’aquests pacients fan un quadre hepàtic més important”, va aclarir l’expert, per afegir que, inicialment, la malaltia apareix acompanyada d’una inflamació que després desemboca en cirrosi.
Segons l’expert, aquest augment de malaltia hepàtica metabòlica té molt a veure amb els hàbits de consum actuals, que afavoreixen el consum d’aliments ultraprocessars en detriment de la dieta mediterrània. “Necessitem lleis que afavoreixin no tant la penalització del menjar ultraprocessat, sinó afavorir la dieta mediterrània”, va incidir Calleja.
Per tot això, Calleja va advertir que ha canviat el perfil de pacient amb malaltia hepàtica avançada. “Abans era un pacient de mitjana edat que tenia infecció per hepatitis C. Ara, és un pacient de més edat amb síndrome metabòlica i, en aquest context, ha desenvolupat cirrosi”, va comentar el president de l’AEEH.
Un altre dels factors de risc per a l’aparició del fetge gras i de la malaltia hepàtica en general és el consum d’alcohol. De fet, el 50% dels pacients ingressats en digestiu ho estan per problemes d’alcohol. “El missatge de consum moderat d’alcohol s’ha de canviar. Volem promoure que, en qualsevol pacient amb malaltia hepàtica, el seu consum d’alcohol ha de ser zero”, va reclamar Calleja.
Fetge gras en nens
Per part seva, la secretària de l’AEEH, Sabela Lens, va llançar l’advertència que el fetge gras ja constitueix una de les principals consultes en Pediatria: “A més, els pediatres veuen un patró més agressiu associat a la curta edat, i aquest inici precoç de la malaltia fa preveure que, a les properes dècades, la gent jove tindrà malaltia hepàtica avançada”, va assegurar.
Tal i com van recordar ambdós experts, el tractament del fetge gras es basa en dieta i exercici físic. “Si un pacient baixa un 10% del seu pes, desapareix pràcticament la totalitat del fetge gras. És a dir, fent exercici físic i amb una dieta hipocalòrica, la malaltia reverteix i desapareix”, va reiterar Calleja, si bé va aclarir que “pocs pacients ho aconsegueixen”.
“El 90% dels pacients de les nostres consultes fracassen a la dieta a llarg termini, i ho fan perquè no tenim els mitjans suficients per fer un seguiment”, va lamentar el president de l’AEEH. “Aquestes persones necessiten suport, seguiment, intervenció psicològica, consell nutricional i temps de professionals per a què el pacient entengui per què ha de fer la dieta”, va argumentar.
En aquest punt, Calleja va anunciar que l’AEEH està elaborant un consens amb la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i amb les societats de metges de família, a saber, la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) per abordar aquest aspecte de manera global i fer aquest tipus de recomanacions.
Pla Nacional de Prevenció de Malalties Hepàtiques
Per tot això, l’AEEH està desenvolupant un Pla Nacional de Prevenció de Malalties Hepàtiques que preveu presentar davant del Ministeri de Sanitat i les Comunitats Autònomes després de l’estiu o, almenys, a l’últim trimestre de l’any.
“La malaltia hepàtica és asimptomàtica fins a la fase final. Els esforços que promovem com a societat és que sabem que, a dia d’avui, la majoria de les malalties hepàtiques són prevenibles”, va incidir Calleja. “Necessitem un Pla que abordi la malaltia hepàtica no des del punt de vista del tractament, pel que arribem molt tard, sinó de la prevenció de que el pacient el pugui desenvolupar”, va comentar.
Un total de 50 professionals estan treballant en ell, centrant-se en àrees com el càncer de fetge, l’hepatitis, el fetge gras, l’alcohol i les malalties rares. “Aquests experts dissenyaran accions per a la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament de les malalties, i no només les enumeraran, sinó que també les prioritzaran, amb l’objectiu de posar el fetge a l’agenda de la legislació”, va concloure Calleja.
Càncer de fetge
Si els experts preveuen que el fetge gras es convertirà en la principal causa de càncer de fetge en menys d’una dècada és perquè la presència de càncer de fetge en pacients amb fetge gras a Espanya s’ha triplicat a l’última dècada.
El càncer de fetge és el segon tipus de càncer que més anys de vida resta a la població i cada any es diagnostiquen a Espanya 6.600 nous casos de càncer de fetge, la meitat ja en estadis avançats, el que redueix cinc cops les seves possibilitats de supervivència.
Representa el 2,3% de tots els tumors i el sisè en ordre de freqüència, però el temor dels especialistes és que la seva prevalença creixi si no s’atura l’epidèmia de fetge gras lligada a obesitat i diabetis. L’hepatocarcinoma és el tumor primari del fetge més freqüent, suposant entre el 80-90% dels casos d’aquesta patologia, seguit del colangiocarcinoma.
Pel president de l’AEEH, el principal problema d’aquest càncer és que és el seu estigma, ja que s’associa a l’alcohol i les drogues. “Ha costat molt visibilitzar que li pot passar a persones que no presenten factors de risc”, va comentar.
En aquest punt, tant el president com la secretària de l’AEEH van mencionar el problema a l’accés a la innovació per a teràpies d’aquest tipus de càncer. Així, Calleja va criticar que Espanya hagi denegat fàrmacs en segona línia després d’haver estat aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA).
El mateix passa amb un tractament per a l’Hepatitis Delta, la forma més agressiva d’hepatitis viral i orfe de tractament. Afecta al 5% de les persones amb hepatitis D i hi ha més de 200 pacients infectats a Espanya. El 2020, l’EMA va aprovar el primer fàrmac, però a Espanya encara no està aprovat, si bé s’han tractat a 9 pacients a través d’ús compassiu.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
