Gilead posa el focus en reactivar l’abordatge de l’hepatitis C
El laboratori incideix en la necessitat de reactivar les unitats d’hepatologia després de l’aturada per la pandèmia.
Gilead Sciences ha organitzat la jornada “COVID-19 i maneig de malalties hepàtiques” per analitzar i compartir, des d’un punt de vista multidisciplinari, l’impacto de la pandèmia per COVID-19 en la pràctica clínica a la regió de Madrid, així com debatre sobre el restabliment dels diferents circuits d’atenció als pacients hepàtics i la implementació de noves formes de relacionar-se en l’àmbit sanitari.
Des de principis de març, hem assistit al nostre país a la major crisi sanitària de l’últim segle generada per COVID-19. En paraules d’Inmaculada Fernández, de l’Hospital Universitari Doce de Octubre de Madrid i moderadora de la jornada, “durant dos mesos, el Sistema Nacional de Salut va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2. Això va obligar a suspendre els procediments i assistències no urgents als pacients amb altres malalties. Poc a poc, segons ha anat disminuint la incidència d’aquesta malaltia infecciosa a la nostra població, les diferents especialitats, i en particular l’hepatologia, han anat progressivament reactivant la seva activitat”.
Encara que s’està tornant poc a poc a la normalitat, la pandèmia ha impactat en la pràctica clínica diària i ha provocat una modificació en els circuits de maneig i atenció dels pacients hepàtics. “Després de la disminució dels pacients infectats pel virus SARS-CoV-2 que van a l’hospital, hem de reiniciar l’activitat a la unitat d’hepatologia començant per l’activitat preferent que es va suspendre degut al col·lapse dels hospitals per la pandèmia. S’ha de reprendre l’screening de carcinoma hepatocel·lular (CHC) dels pacients cirròtics i iniciar els tractaments antivirals d’hepatitis C que es van posposar. Tot això adoptant les màximes mesures de seguretat, tant pel pacient com pel personal sanitari”, ha afegit Fernández.
Aquestes mesures de seguretat impliquen, entre d’altres, disminuir en el possible les visites dels pacients a l’hospital mitjançant l’ús de la telemedicina i la utilització adequada dels recursos. “Utilitzem test serològics per a la classificació del nivell de fibrosi hepàtica dels pacients. Aquests test i, especialment la seva combinació, permeten mitjançant la realització d’una anàlisi, determinar el grau de fibrosi hepàtica en un grup important de pacients, disminuint exploracions innecessàries i visites a l’hospital”, ha apuntat la moderadora de la jornada.
Pla Estratègic per a l’Abordatge de la’Hepatitis C
Gilead ha organitzat aquesta sessió de pràctica clínica a Madrid com a part del seu “compromís amb la formació mèdica continuada per seguir avançant en la resolució de les necessitats mèdiques dels pacients. Per a la companyia és imprescindible la celebració de reunions amb especialistes on es comparteixi coneixement i es debati sobre el maneig de les malalties hepàtiques. La investigació i la innovació científica són claus per aconseguir que Espanya (referent en el tractament de les malalties hepàtiques i de l’hepatitis C) sigui un dels primers països del món en aconseguir eliminar aquesta malaltia vírica”.
Des de la implementació del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C, s’han tractat més de 130.000 pacients a Espanya. No obstant, i com es publica al document de posicionament de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) sobre l’eliminació de l’hepatitis C, s’estima que en l’àmbit de la població general que va a l’atenció primària hi ha encara 76.500 persones virèmies. Per això, és molt important, “malgrat de l’actual context de pandèmia, no oblidar a aquests pacients i seguir insistint per millorar el diagnòstic i l’accés al tractament en les fases precoces de la malaltia”.
La jornada “COVID-19 i maneig de malalties hepàtiques” a Madrid ha estat moderada per Inmaculada Fernández, de l’Hospital Universitari Doce de Octubre de Madrid; i ha comptat amb la participació de Belén Piqueras, de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, Madrid; Francisco Gea, de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid; i Antonio Olveira, de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
