El maneig de la fatiga associada amb la malaltia hepàtica crònica és difícil a la pràctica clínica diària. Encara que la fatiga es pot associar a moltes malalties cròniques, és més freqüent en malalties amb un component inflamatori.
La fatiga pot tenir causes tant neuromusculars (perifèriques) com ser el resultat de canvis en la neurotransmissió dins del cervell (causes centrals). No obstant, la fatiga en la malaltia hepàtica crònica té un fort component social / i dependent de l’entorn i, sovint, s’associa amb depressió i ansietat.
Donada la creixent consciència dels resultats que perceben els pacients sobre la seva salut a l’avaluar els resultats del tractament i de la investigació clínica, existeix una necessitat creixent de comprendre i gestionar millor aquest símptoma debilitant però no ben entès. Tot i que s’han generat diverses hipòtesis sobre els mecanismes fisiopatològics per explicar el desenvolupament de la fatiga, la comprensió de la fatiga en pacients amb malaltia hepàtica crònica segueix sent incompleta. Si es comprenguessin millor les vies i els sistemes de neurotransmissors involucrats es podrien administrar teràpies dirigides específiques.
Actualment, el maneig de la fatiga en la malaltia hepàtica crònica pot implicar un ús combinat de mètodes per millorar components del comportament i intervencions farmacològiques, es disposa de tractaments tenen potencial per millorar el maneig de la fatiga en la malaltia hepàtica crònica. Tanmateix, falten estudis per conèixer el millor enfocament i l’objectiu bioquímic més apropiat, han estat escassos els assajos clínics per abordar aquest problema i amb pocs casos. En aquesta revisió, es descriuen els conceptes actuals sobre l’impacte de la fatiga i els símptomes relacionats en la malaltia hepàtica crònica, es comenten teories sobre la seva patogènia i s’examinen enfocaments actuals pel seu tractament.
Punts clau
- La malaltia hepàtica crònica (EHC) sol anar acompanyada de símptomes complexes i interrelacionats, incloent la fatiga, que poden afectar greument a la qualitat de vida del pacient (QV).
- La fatiga pot ser d’origen perifèric o central, amb mecanismes fisiopatològics complexes que involucren vies de neurotransmissió alterades.
- El principal enfocament pel maneig de la fatiga en la EHC és donar suport al pacient, ja que actualment no es disposa de teràpies farmacològiques específiques dirigides a les anomalies fisiològiques.
- Els avenços recents en la comprensió dels mecanismes de la fatiga tenen la possibilitat d’oferir intervencions farmacològiques dirigides a millorar la fatiga.
Introducció
La malaltia hepàtica crònica (EHC) afecta a més de 30 milions de persones a tot el món amb una prevalença que augmenta ràpidament degut a l’impacte continu de l’hepatitis viral i l’impacte ràpidament creixent de la malaltia hepàtica relacionada amb l’obesitat. La EHC pot tenir el seu origen en diverses causes, com hepatitis viral, malaltia hepàtica autoimmune (colangitis biliar primària (CBP), hepatitis autoimmune (HAI) i colangitis esclerosante primària (CEP), malaltia del fetge gras no alcohòlic / esteatohepatitis no alcohòlica (NAFLD / NASH), malaltia hepàtica alcohòlica (ALD), així com malalties genètiques (hemocromatosi i deficiència d’alfa-1-antitripsina etc.).
La prevalença de NAFLD en la població general és aproximadament del 20% al 30% als països occidentals i del 5% al 18% a l’Àsia. La NAFLD consisteix en un espectre de malalties hepàtiques que van des de la simple deposició de greix al fetge (esteatosi; denominada fetge gras no alcohòlic o NAFLD), a esteatosi amb lesió inflamatòria associada (NASH). És important destacar que l’EHGNA pot, alhora, provocar fibrosi, cirrosi i, en alguns casos, carcinoma hepatocel·lular (HCC).
L’hepatopatia alcohòlica també abasta un ampli espectre de lesions hepàtiques, que van des de l’esteatosi simple fins a l’hepatitis alcohòlica que pot complicar-se amb fibrosi hepàtica i cirrosi. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la morbiditat atribuïble a l’alcohol als països desenvolupats explica la pèrdua del 10% dels anys de vida ajustats per discapacitat, superat només pel tabac (12%). Dins d’aquesta xifra, la cirrosi és responsable del 70%-80% de la mortalitat per alcohol registrada directament. A més del seu notable impacte en la salut, aquesta enorme càrrega de morbiditat relacionada amb la EHA té un impacte econòmic d’uns 125.000 milions d’euros anuals a Europa, el que representa l’1,3% del producte interior brut.
L’enfocament del metge en la EHC és, naturalment, el maneig del risc de vida associat amb la progressió de la malaltia a cirrosi i les seves complicacions associades a través de teràpies per alentiment de la malaltia, el maneig de les complicacions i, quan sigui necessari, el trasplantament. No obstant, s’aprecia cada cop més que la EHC pot anar acompanyada de símptomes complexes presents al llarg de la malaltia i que sovint tenen un impacte substancial en la qualitat de vida del pacient (QV).
La malaltia hepàtica crònica, independentment de la seva etiologia i estadi, sol anar acompanyada d’alteracions com depressió i ansietat que resulten de canvis associats a la malaltia en la neurotransmissió dins del cervell. Aquests canvis cerebrals podrien incloure fatiga, alteració de l’estat d’ànim (és a dir, depressió i ansietat), pèrdua de gana, alteracions de la son i pèrdua d’interès social; en conjunt, s’han denominat conductes de malaltia. La fatiga és un símptoma complex que abasta una varietat de símptomes com letargia, malestar, fluixesa i esgotament. Encara que la fatiga podria ser una conseqüència de fer activitats diàries normals, la fatiga sol ser el símptoma més freqüent en els pacients amb EHC i sovint està estretament associat amb alteracions de l’estat d’ànim, com depressió i ansietat.
L’objectiu d’aquesta revisió és presentar de forma resumida els coneixements actuals de l’impacte de la fatiga i símptomes relacionats en la EHC, les teories que sustenten la patogènesi i, de gran importància pels pacients, els enfocaments actuals pel seu tractament.
Conclusions
La fatiga és un problema important en pacients amb EHC. Existeix una consciència cada cop major dels resultats de salut percebuts pel pacient al rebre un tractament i també en els estudis d’investigació clínica. S’han investigat diversos mecanismes fisiopatològics per explicar el desenvolupament de la fatiga; tanmateix, els coneixements sobre la fatiga en pacients amb malaltia hepàtica són encara incomplets. Es precisen més estudis sobre les vies i els sistemes de neurotransmissors involucrats el qual podria proporcionar teràpies específiques dirigides per a la fatiga associada a la malaltia hepàtica crònica.
Font: NIH (Liver International)
Referència: Swain MG, Jones DEJ. Fatigue in chronic liver disease: New insights and therapeutic approaches. Liver Int. 2019;39:6–19. https://doi.org/10.1111/liv.13919
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
