Enfortiment de la detecció de malalties infeccioses i vacunació entre els migrants a Europa: Què és necessita per tancar els buits d’implementació?
La migració a la Unió Europea (UE) / Espai Econòmic Europeu (EEE) afecta a l’epidemiologia de les malalties infeccioses, incloses la tuberculosi (TB), el VIH, les hepatitis B i C i les malalties parasitàries.
Algunes subpoblacions de migrants també es consideren un grup poc immunitzat i, per tant, en risc de malalties que es poden prevenir mitjançant la vacunació.
Proporcionar als migrants d’alt risc exàmens de detecció i vacunació oportuns i eficaços, i comprendre la millor manera d’implementar programes de detecció i vacunació més integrats en els sistemes de salut europeus que garanteixin la vinculació amb l’atenció i el tractament, és clau per millorar la salut dels migrants i les seves comunitats, juntament amb els objectius nacionals i regionals per a la vigilància, control i eliminació d’infeccions.
El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles en anglès) ha contestat a les crides a l’acció per millorar la salut dels migrants i enfortir la cobertura de salut universal mitjançant el desenvolupament d’una guia basada en l’evidència pels responsables de formular polítiques, experts en salut pública i professionals d’atenció mèdica de primera línia sobre com abordar la detecció i la vacunació en migrants recent arribats dins de la UE / EEE. En aquest comentari, oferim una perspectiva per desenvolupar una detecció i vacunació eficaces dels migrants recent arribats, amb un enfocament en la definició de reptes d’implementació i buits d’evidència en els països de la UE / EEE que reben un alt número d’immigrants.
Ara és necessari aprofitar l’impuls creixent en torn a la salut dels migrants per enfortir la base d’evidència i advocar per l’accés universal a l’atenció mèdica per a tots els migrants a la UE / EEE, inclosos els immigrants indocumentats. Això ha d’incloure proves de detecció i vacunació voluntàries, confidencials i no estigmatitzants que han de ser gratuïtes i facilitar la vinculació amb l’atenció i el tractament adequats.
Font: Travel Medicine and Infectious Disease
Referència: https://doi.org/10.1016/j.tmaid.2020.101715
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
