Pronòstic dels pacients amb COVID-19 que tenen malaltia hepàtica per fetge gras no alcohòlic (NAFLD): una anàlisi preliminar

El Journal of Hepatology publica online un article sobre els resultats preliminars de la infecció amb COVID-19 en pacients que tenen de base NAFLD.

Els autors van observar lesió hepàtica en pacients amb COVID-19 amb una incidència que oscil·lava entre un 14% i un 53%. S’estudien els patrons de la lesió hepàtica i la implicació de les malalties del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) en els resultats clínics dels pacients que es van diagnosticar de COVID-19.

Mètodes

Des del 20 de gener fins al 18 de febrer del 2020, es van estudiar pacients consecutius ingressats en dos hospitals designats COVID-19 a la Xina amb informació confirmada sobre l’estat de COVID-19 i NAFLD. El diagnòstic i el maneig clínic dels pacients amb COVID-19 van estar d’acord amb les pautes de pràctica emeses per la Comissió Nacional de Salut de la Xina amb les PCR. La lesió hepàtica es va definir com d’un patró hepatocel·lular si el nivell d’alanina aminotransferasa (ALT) era >30 UI/L pels homes i >19 UI/L per a les dones; ductular si la fosfatasa alcalina (ALP) era > límit superior normal (ULN) acompanyat de glutamil-transferasa (GGT) per sobre d’ULN; mixt si els enzims hepatocel·lulares i ductulars s’elevaven per sobre del límit superior de la normalitat (ULN, sigles en anglès). La NAFLD es va identificar com a índex d’esteatosi hepàtica [HSI = 8 × (ALT / AST) + IMC (+ 2 si diabetis tipus 2, + 2 si és dona)] més de 36 punts i/o mitjançant ecografia abdominal. Els pacients van ser seguits fins a l’alta amb recuperació, mort o bé fins el 23 de març del 2020. L’estudi va ser aprovat pels Comitès d’Ètica de FYSPH (20200303006) i el Cinquè Centre Mèdic de PLAGH (2020005D).

La importància de las característiques clíniques en l’ingrés es va avaluar mitjançant anàlisis de regressió logística univariant i multivariant per investigar els factors de risc independents de la progressió de la malaltia, el valor dep <0,05 es va considerar significatiu.

Resultats

Es van estudiar 202 pacients consecutius amb COVID-19 confirmat juntament amb la informació relacionada amb l’estat del NAFLD. Es va observar lesió hepàtica en 101 (50%) i 152 (75,2%) pacients a l’ingrés i durant l’hospitalització, respectivament. Gairebé totes les lesiones hepàtiques van ser lleus amb un patró hepatocel·lular, només el 2,6% (4/152) tenia un patró ductular o mixt. Seixanta set (33,2%) pacients tenien funció hepàtica anormal persistent des de l’ingrés fins a l’alta. Trenta nou (19,3%) i 163 (80,7%) tenien malaltia progressiva i estable, respectivament. Els pacients amb malaltia progressiva eren grans, tenien un IMC més alt, percentatge de comorbiditat i NAFLD. L’anàlisi de regressió logística univariant i multivariant va mostrar que el sexe masculí, edat >60 anys, l’IMC més alt, la comorbiditat subjacent i NAFLD (OR 6,4, IC, es van associar amb la progressió de la COVID-19.

Els pacients amb NAFLD tenien major risc de progressió de la malaltia, un 6,6% (5/126) front a un 44,7% (34/76), major probabilitat de funció hepàtica anormal des de l’ingrés fins a l’alta, 70% (53/76) vs. 11,1% (14/126) i més temps d’eliminació viral, 17,5 ± 5,2 dies front a 12,1 ± 4,4 dies, en comparació amb les persones que no patien NAFLD.

Discussió

De manera similar a altres treballs, aquest estudi va mostrar que la lesió hepàtica en pacients amb COVID-19 era freqüent però de naturalesa lleu. El patró de la lesió hepàtica era principalment hepatocel·lular en lloc de colestàtic. Això és d’interès ja que s’ha demostrat que les cèl·lules biliars tenen una alta expressió del receptor de l’enzim convertidor d’angiotensina (ACE2) amb una alta afinitat per la proteïna espiga del SARS-CoV-2. La biòpsia hepàtica posmortem en un d’aquests pacients va mostrar esteatosi microvesicular, acompanyada d’hiperactivació de cèl·lules T el que suggereix que la lesió hepàtica en COVID-19 és probablement immunomediada en lloc del dany citopàtics directe com es descriu en altres malalties respiratòries virals. La majoria dels pacients en aquesta sèrie amb lesió hepàtica persistent tenien NAFLD i un IMC alt. Els pacients amb NAFLD també tenien un major risc de progressió de la COVID-19 amb major gravetat i un major temps d’eliminació viral. Amb l’augment de la prevalença mundial de NAFLD, això pot suggerir que una gran proporció de la població podria estar en risc de patir COVID-19 greu.

Es sap que hi ha abundants receptors ACE2 al intestí prim i s’espera que el fetge amb el seu ric subministrament de sang des del intestí prim es trobi amb el SARS-CoV-2. El fetge conté la major quantitat de macròfags (cèl·lules de Kupffer) en el cos i és un potent productor de citoquines. L’alteració de l’estat de la immunitat innata del fetge podria exercir un paper crític en el resultat clínic de COVID-19. En pacients amb NAFLD, l’estat dels macròfags pot estar alterat, el que afecta a la resposta inflamatòria o tolerant de l’hoste als senyals del SARS-CoV-2 generades des de l’eix intestí-fetge. L’obesitat i la NAFLD s’han associat amb una major producció de citoquines proinflamatòries com TNF-α per les cèl·lules adiposes i les cèl·lules de Kupffer. No es coneix encara si la immunitat innata deteriorada, manifestada per la diversitat funcional dels macròfags, el desequilibri entre macròfags M1 que promouen inflamació i macròfags M2 supressors de la inflamació conduirien a la progressió de COVID-19. Una millor comprensió del paper de NAFLD en COVID-19, podria permetre aclarir la patogènesi i tenir implicacions terapèutiques.

Font: Journal of Hepatology

Referència: https://doi.org/10.1016/j.jhep.2020.03.044

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT