Si bé existeixen vacunes per dues de les tres formes més comunes d’hepatitis viral, l’hepatitis A i l’hepatitis B, els investigadors, fins ara, no n’han pogut desenvolupar cap que immunitzi front a l’hepatitis C.
Cada any, l’hepatitis i les malalties relacionades amb aquesta malaltia maten a més d’un milió de persones a tot el món. Si no s’aborda, la mortalitat per aquesta causa pot augmentar i, fins i tot, el 2040, superar en nombre a les morts causades col·lectivament pel VIH, la tuberculosi i la malària.
Davant del panorama, l’Organització Mundial de la Salut i altres grups de líders sanitaris es van comprometre a treballar per eliminar l’hepatitis viral pel 2030. Si bé existeixen vacunes per dues de les tres formes més comunes d’hepatitis viral, l’hepatitis A i l’hepatitis B, els investigadors no han pogut, fins ara desenvolupar-ne cap per a l’hepatitis C. Els esforços per preparar el sistema immunitari per combatre el virus s’han vist frustrats, en part degut a les limitacions en les tècniques disponibles per estudiar les cèl·lules immunitàries responsables de combatre el VHC.
Al respecte, una nova investigació de l’Escola de Medicina Keck de la Universitat de Califòrnia del Sud (USC), publicada, recentment, a la revista Frontiers in Virology, ha aprofitat tecnologia puntera per aïllar i analitzar cèl·lules immunitàries específiques del VHC, per primer cop.
“Per primer cop, vam poder examinar la unió de cèl·lules T individuals als epítops del VHC, proporcionant dades que seran un recurs valuós per altres grups que treballen per desenvolupar vacunes contra la infecció pel VHC”, va explicar Ana C. Maretti-Mira, professora assistent d’investigació a l’Escola de Medicina Keck de la USC i primer autor de l’estudi. “Els estudis anteriors estaven limitats per la tecnologia que usaven i no podien dir-nos a quins epítops apuntar”.
Els investigadors van estudiar les cèl·lules T CD8+, un tipus de cèl·lula immunitària la funció de la qual és reconèixer i matar als invasors, inclosos els virus. Les cèl·lules T CD8+ troben i s’uneixen a una part del virus amb una forma específica coneguda com epítop, el que els hi permet replicar-se i generar una resposta immunitària adaptativa per protegir el cos contra futures infeccions. Comprendre aquest procés a nivell granular pot ajudar a impulsar la investigació d’una vacuna contra el VHC.
Quan una cèl·lula T CD8+ entra en acció després de trobar un invasor, també pot danyar o matar les cèl·lules sanes properes. (Això es coneix com citotoxicitat de l’espectador i explica per què el VHC pot causar dany hepàtic). Els investigadors van trobar que el tractament antiviral va reduir significativament la citotoxicitat en les cèl·lules. També van trobar diferents mecanismes de reparació en els pacients que van rebre tractament front a aquells que es van recuperar espontàniament, el que podria oferir més d’una via per desenvolupar una vacuna eficaç.
La professora Maretti-Mira i el seu equip tenen previst analitzar, en aquesta línia, embarassos en els quals la mare està afectada pel VHC. A diferència de molts altres virus, només prop del 5% dels fetus contrauran el VHC d’una mare VHC positiva. Comprendre por què la taxa de transmissió és relativament baixa podria oferir una altra pista sobre com desencadenar la immunitat contra el VHC.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
