Vinculació d’obesitat amb COVID-19 greu, sobretot en menors de 60 anys

27/05/2020 | Notícies de premsa

Cada cop resulta més clar que l’obesitat és un dels principals factors de risc per COVID-19 greu, sobretot en pacients més joves.

Dades recent publicades a Nova York mostren que entre els menors de 60 anys l’obesitat va tenir el doble de probabilitats de donar lloc a hospitalització per COVID-19, i també va augmentar significativament la probabilitat que una persona acabés en cures intensives.

“Al semblar l’obesitat en persones menors de 60 anys és un factor de risc d’hospitalització i necessitat de cures intensives que no s’havia reconegut. Això té implicacions importants i pràctiques si es considera que gairebé el 40% dels adults als Estats Units presenta obesitat i té un índex de massa corporal ≥30”, van escriure la Dra. Jennifer Lighter, de NYU School of Medicine/NYU Langone Health, i els seus col·laboradors, a la seva carta d’investigació publicada el 9 d’abril en la versió online de Clinical Infectious Diseases.

Descobriments similars en una publicació preimpresa, que encara no ha estat revisada per iguals, d’un altre hospital de Nova York mostren que amb excepció de l’edat avançada, l’obesitat (IMC >40 kg/m2) va tenir l’associació més forta amb l’hospitalització per COVID-19, augmentant el risc més de sis tants.

Mentrestant, un nou estudi francès mostra alta freqüència d’obesitat entre pacients ingressats en una unitat de cures intensives per COVID-19; a més, la gravetat de la malaltia va augmentar conforme s’incrementava l’índex de massa corporal.

Un dels autors va manifestar a Medscape Noticias Médicas que molts pacients eren més joves, i que l’obesitat era el seu únic factor de risc.

“Els pacients amb obesitat han d’evitar qualsevol contaminació amb el virus de COVID-19, reforçant totes les mesures de prevenció durant la pandèmia actual”, van indicar els autors, dirigits pel Dr. Arthur Simonnet, del Centre Hospitalier Universitaire de Lille, a França.

També van ressaltar que als pacients amb COVID-19 que tenen obesitat greu se’ls ha de vigilar de manera més estreta.

Les persones amb obesitat són joves i s’agreugen amb gran rapidesa

El coautor de l’article francès publicat el 9 d’abril en la versió online d’Obesity, el Dr. François Pattou, Ph. D., va comentar a Medscape Noticias Médicas que quan els pacients amb COVID-19 van començar a arribar a la seva unitat de cures intensives a Lille, hi havia pacients joves que no tenien cap altra comorbiditat.

“Simplement tenien obesitat”, va observar, afegint que semblaven tenir una malaltia molt específica, quelcom diferent de l’observat abans, i s’agreujaven amb gran rapidesa.

En el seu estudi van analitzar 124 pacients consecutius ingressats a la unitat de cures intensives amb COVID-19 entre el 25 de febrer i el 5 d’abril del 2020, i els van comparar amb un grup de control històric de 306 pacients que el 2019 van ser ingressats a la unitat de cures intensives del mateix hospital per malalties respiratòries agudes greus no relacionades amb COVID-19.

Cap al 6 d’abril, 60 pacients amb COVID-19 s’havien donat d’alta de cures intensives, 8 havien mort, i 46 romanien a la unitat. La majoria d’ells (73%) constituïda per homes, amb una mitjana d’edat de 60 anys.

L’obesitat i l’obesitat greu eren més prevalents de manera estadísticament significativa entre els pacients amb COVID-19: 47,6% i 28,2% front a 25,2% i 10,8% entre controls històrics (p <0,001 per a la tendència).

Un descobriment clau va consistir en què els pacients amb índex de massa corporal >35 kg/m2 van tenir un increment de més de set tants en el risc de requerir ventilació mecànica (odds ratio [OR]: 7,36; p = 0,021), en comparació amb aquells amb índex de massa corporal <25 kg/m2, encara després de l’ajustament amb respecte a edat, diabetis i hipertensió.

L’obesitat en menors de 60 anys duplica almenys el risc d’hospitalització als Estats Units

Els estudis procedents de Nova York, un del qual va ser estratificat segons edat, ofereixen un panorama similar.

La Dra. Lighter i els seus col·labords van trobar que dels 3.615 individus que van resultar positius a les proves per a COVID-19 en la seva sèrie, 775 (21%) tenien índex de massa corporal de 30-34 kg/m2, i 595 (16%) tenien índex de massa corporal ≥35 kg/m2.

L’obesitat no va ser un factor predictor d’ingrés a l’hospital o a la unitat de cures intensives en els majors de 60 anys, però sí en menors d’aquella edat.

Les persones menors de 60 anys amb índex de massa corporal de 30-34 kg/m2 van tenir el doble de probabilitats de ser hospitalitzades (hazard ratio [HR]: 2,0; p <0,0001), i ingressades en cures intensives (HR: 1,8; p = 0,006), en comparació amb les menors de 60 amb índex de massa corporal <30 kg/m2.

Així mateix, els individus menors de 60 anys amb índex de massa corporal ≥35 kg/m2 van tenir 2,2 (p <0,0001), i 3,6 (p <0,0001) més probabilitats de ser ingressats en cures agudes i intensives.

“Lamentablement, l’obesitat en persones de menys de 60 anys és un factor de risc epidemiològic recent identificat que pot contribuir a incrementar les taxes de morbiditat amb COVID-19 que es presenten als Estats Units”, van concloure.

I en l’altre estudi nord-americà, el Dr. Christopher M. Petrilli, de la NYU Grossman School of Medicine, i els seus col·laboradors, van analitzar a 4.103 pacients amb COVID-19 tractats entre l’1 de març i el 2 d’abril del 2020, i que van ser objecte de seguiment fins al 7 d’abril.

Poc menys de la meitat dels pacients (48,7%) va ser hospitalitzat i d’ells, 22,3% van requerir ventilació mecànica, i 14,6% va morir o va ser donat d’alta a un hospici. La investigació va ser preimpresa l’11 de abril en medRxiv.

Va demostrar que a banda de l’edat, els predictors més potents d’hospitalització van ser índex de massa corporal >40 kg/m2 (OR: 6,2), i insuficiència cardíaca (OR: 4,3).

“És notable que el trastorn crònic que va tenir l’associació més potent amb la malaltia greu fos l’obesitat, amb un odds ratio substancialment major que qualsevol malaltia cardiovascular o pulmonar”, van senyalar.

És la inflamació la causa?

El Dr. Pattou va considerar que la causa de l’augment del risc de gravetat de la malaltia observada en pacients amb obesitat amb COVID-19 és la inflamació, mitjançada per dipòsits de fibrina a la circulació, que els seus col·legues han observat en les necròpsies, i que “obstrueixen el pas d’oxigen a través de la sang”.

Això pot ajudar a explicar per què la ventilació mecànica pot tenir menys èxit en aquests pacients.

“La resposta és eliminar aquesta inflamació”, va observar el Dr. Pattou.

El Dr. Petrilli i els seus col·laboradors també van observar que l’obesitat “és ben reconeguda com un trastorn proinflamatori”.

I els seus descobriments mostren “la importància dels marcadors inflamatoris per distingir malalties greus de no greus en el futur”, van afegir, senyalant que entre aquests marcadors les elevacions precoces de la proteïna C reactiva i el dímer D van tenir l’associació més potent amb la ventilació mecànica o la mortalitat.

El Dr. Livio Luzi, de IRCCS MultiMedica, a Milà, Itàlia, prèviament ha escrit sobre la relació entre influenza i obesitat, i va comentar a Medscape Noticias Médicas els ensenyaments potencials per a la pandèmia de COVID-19.

“L’obesitat es caracteritza per una alteració de la resposta immunitària i per una inflamació crònica lleu. A més, els individus amb obesitat tenen una alteració en la dinàmica de la ventilació pulmonar, amb una reducció de l’excursión diafragmàtica”, va afegir el Dr. Luzi.

Aquests factors, units a uns altres, “poden ajudar a explicar” els resultats actuals, i ressalten la importància de la vigilància estreta dels pacients amb obesitat i COVID-19, va concloure.

 

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

27/05/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post