L´hepatitis B és una malaltia hepàtica causada pel virus de l´hepatitis B (VHB).

La infecció pot convertir-se en crònica i, en alguns casos, la malaltia pot evolucionar després d’anys a cirrosi hepàtica i / o a càncer de fetge amb un alt risc de mort.

En determinades zones geogràfiques com a Àfrica subsahariana i al sud-est asiàtic la prevalença és molt elevada, s’estima que entre 8-16%. Als països desenvolupats la prevalença ronda l’1%, amb una tendència a disminuir en les noves generacions ja que en la gran majoria dels països desenvolupats es prevé la transmissió del VHB de la mare al nadó, i la vacuna anti-VBH es contempla en tots els nounats.

Des de fa diversos anys, es vénen desenvolupant, en el si de la Unió Europea, diferents iniciatives dirigides a cridar l’atenció sobre la importància de l’hepatitis B, ja que és capaç d’ocasionar malaltia hepàtica crònica irreversible i és responsable d’un elevat nombre de morts a tot el món. Els experts han alertat aquest perill, alhora que destaquen la possibilitat de prevenir eficaçment la malaltia amb la vacuna específica anti-VBH i l’existència de diferents medicaments útils per controlar la malaltia i evitar la progressió del dany hepàtic en les persones infectades.

L’hepatitis provocada pel VHB (virus de l’hepatitis B) és una malaltia hepàtica que pot ser aguda i evolucionar a crònica, o bé pot cursar amb re-aguditzacions.

La infecció pel virus de l’hepatitis B (VBH) pot prevenir-se amb una vacuna molt eficaç i segura que protegeix enfront de la infecció pel virus B i, consegüentment, la sobreinfecció pel virus delta (VDH) que només passa en els portadors del virus B.

La vacunació està tenint un impacte innegable en la prevenció de la infecció i de les complicacions associades a ella. La vacunació anti-VBH, en persones sense malalties cròniques i amb defenses normals té una efectivitat del 95%. Això vol dir que prevé la infecció pel VBH, la infecció per VDH i el desenvolupament d’hepatopatia crònica i càncer de fetge.

A Espanya, la vacuna anti-VBH està inclosa en el calendari de vacunació de les comunitats autònomes des de 1991 i es va completar l’any 2002. Actualment, s’administra en 3 dosi, a les 12 hores del naixement, als 1-2 mesos i als 6-18 mesos d’edat. També es pot administrar a nens més no vacunats i a persones adultes, especialment a aquells exposats a situacions de risc, i pot administrar alguna dosi addicional de reforç, encara que la seva utilitat és controvertida fins i tot en les persones amb resposta limitada.

La immunització passiva amb l’administració d’immunoglobulines específiques anti-VBH, també és de gran utilitat i està indicada en determinades situacions com en el trasplantament hepàtic per VHB per evitar la reinfecció de l’empelt o en els nens nascuts de dones infectades. En els pacients immunodeprimits o que patiran immunosupressió és fonamental la vacunació prèvia. En determinades situacions clíniques si hi ha la possibilitat de reactivació viral, per exemple, abans del tractament amb quimioteràpia o amb fàrmacs immunosupressors, es recomana l’administració de tractaments antivirals preventius.

Malgrat existir una vacuna per prevenir la infecció pel VHB, des de 1982, aquesta malaltia representa un problema sanitari de gran magnitud a nivell mundial i és un dels majors desafiaments globals de Salut Pública per ser un virus endèmic en moltes parles del món i que està afectant centenars de milions de persones.