Diagnòstic Clínic del VBH

L’hepatitis B aguda pot ser asimptomàtica. Els símptomes més freqüents i rellevants del quadre agut simptomàtic són: malestar general, astènia, fatiga, febre, dolors musculars i articulars, nàusees, vòmits, orines fosques i icterícia acompanyats d’alteracions analítica en el perfil bioquímic hepàtic En la forma crònica, els símptomes solen ser lleus i intermitents variant entre petites dispèpsies i intoleràncies alimentàries concretes a quadres de cansament i astènia més o menys perllongats. El perfil bioquímic presenta alteracions de les transaminases compatible amb la presència de la infecció viral.

Hi ha infeccions que, per produir símptomes molt atípics i poc rellevants, no són diagnosticades com a tals, la majoria d’elles evolucionen de forma espontània a la curació deixant protecció permanent, altres es fan cròniques i evolucionen amb símptomes poc específics i elevacions moderades i oscil·lants de les transaminases, la objectivació casual mitjançant l’anàlisi de la serologia específica s’orientarà a seu diagnòstic.

La forma fulminant cursa amb fallada multisistèmic, per anul·lació de la funció hepàtica amb una ràpida caiguda dels factors de coagulació i alteracions bioquímiques molt cridaneres. Aquests pacients han de ser remesos al més aviat possible a un centre on es puguin avaluar per a un trasplantament urgent.

La coinfecció amb altres virus pot donar lloc a modificacions dels símptomes i del perfil bioquímic, especialment en la coinfecció amb el Virus Delta (VDH) que suposa un factor de risc afegit en l’evolució de les persones que tenen tots dos virus.

Diagnòstic Microbiològic del VBH

En el laboratori s´han de considerar 2 tipus de probes:

• Els marcadors serològics.
• Les probes moleculars per a la detecció de l’àcid nuclèic (NAT).

Pel que fa als marcadors serològics hem de distinguir els següents:

•  Antígen de superfície: HBsAg

El HBsAg, antigen de superfície o antigen Austràlia, és sintetitza en el citoplasma de l’hepatòcit.

És una partícula formada per més de 100 còpies de molècules proteiques amb una complexa estructura tridimensional. Aquest antigen es troba en el citoplasma unit a les membranes del reticle endoplasmàtic des d’on, lliure i en gran quantitat, s’excreta al torrent sanguini amb formes d’agregats esfèrics o filamentosos.

Aquestes formes excretades d’antigen, encara que són marcadores d’infectivitat, no són infeccioses que no té el DNA del VBH. En les fases agudes, la virèmia també és molt alta podent-se aconseguir concentracions de 10⁶ a 10⁹ UI/mL.La concentració d´aquest antígen en la sang pot oscil·lar entre 50 i 300 mg/mL.

El HBsAg és un marcador molt precoç, pot ser detectat tant en el període d’incubació com en la fase aguda i en l’estadi crònic. En cas d’evolució favorable, desapareixerà als 3 o 6 mesos de la malaltia. Si aquest marcador dóna positiu després del sisè mes de la malaltia, defineix la situació clínica d’hepatitis crònica.

Tot i que els assajos de detecció de l’HBsAg més utilitzats són els qualitatius (positiu / negatiu), en l’actualitat també existeixen anàlisi, que han demostrat la seva utilitat, amb la quantificació de l’HBsAg (encara que aquesta prova no està disponible en tots els laboratoris). En els últims anys s’han comunicat nombrosos estudis sobre la quantificació de l’HBsAg i els resultats es relacionen amb el pronòstic, la història natural, la patofisiologia i la resposta al tractament de l’hepatitis crònica B. La quantificació dels nivells de l’HBsAg, es fonamenta en la seva relació amb la resposta immune de la persona, amb els nivells del DNAccc (del nucli cel·lular) i amb la càrrega viral del VBH. Així, la determinació quantitativa de l’HBsAg pot ser útil en la predicció de la resposta al tractament, en el monitoratge de la progressió de la malaltia i en la identificació dels veritables portadors inactius de la infecció.

• Anticossos anti-HBs

El HBsAg provoca l’aparició d’anticossos, anomenats anti-HBs. Aquests anticossos apareixen en les persones vacunades i també podria aparèixer en les persones curades.

L’anti-HBs és l’últim marcador a aparèixer. La seva seroconversió passa poc després de la desaparició de l’HBsAg, als 2 o tres mesos de la infecció en els cursos aguts autolimitats. La presència d’aquest marcador indica immunitat de llarga durada enfront de la reinfecció. A les persones vacunades és l’únic marcador de VBH present i es considera que un individu està protegit si la concentració d’aquest anticòs supera les 10-20 mUI / ml.

A les persones vacunades, la resposta no és tan intensa com la que passa després de la infecció i els anticossos induïts mitjançant la vacuna disminueixen a major velocitat fins a la seva possible total desaparició. Un cert nombre de responedors, passats uns anys i en relació amb el títol aconseguit després de la vacunació, poden col·locar-se per sota del nivell detectable d’anticossos.

Aquestes persones romanen protegides enfront de la reinfecció. No obstant això, alguns autors consideren aconsellable revacunar a aquests pacients especialment si pertanyen a col·lectius amb risc d’infecció. No es coneix amb certesa quin és el nivell mínim d’anticossos que protegeix de la infecció, però es pensa que fins i tot els individus vacunats no responedors romanen protegits de la infecció i que es mantindria una memòria immunològica que elevaria títols d’anticossos davant de qualsevol estímul antigènic.