Si t´han diagnosticat una hepatitis B, potser la persona es planteja ràpidament si hauria d’informar de la malaltia a diverses persones.

No és imprescindible que es comuniqui a tothom que es pateixes una hepatitis B; hi ha molts factors, entre ells la llibertat individual i la manera de ser de cadascú, que poden influir en la decisió de comunicar-ho o no i a qui si i qui no. Però és molt important, comunicar-ho als familiars amb els quals es conviu i als contactes sexuals. S’ha de tenir en compte que es pot transmetre l’hepatitis B, si hi ha alguna possibilitat que una altra persona hagi entrat o entri en contacte amb la sang o amb els fluids corporals, en aquests casos sí s’ha d’informar que es pateix hepatitis B. l’objectiu és que aquestes persones puguin decidir si es sotmeten a les proves diagnòstiques ia la vacunació preventiva, així com adoptar les mesures necessàries per no transmetre el virus a ningú més. És important també conèixer l’estat d’altres familiars propers, com els germans, els pares, etc. persones amb les que s’ha conviscut de petit, ja que algunes persones van patir la transmissió de la infecció en la infància. En aquest context es pot ajudar a detectar casos no diagnosticats i afavorir el control. També hi ha persones a qui pots acudir que poden ser dentistes, infermeres que extreuen mostres de sang, acupuntors o tatuadors als que en la seva actuació professional seria molt útil que se’ls comuniqui la malaltia. Si et preocupa aquest aspecte, el millor és que parli amb el metge o amb els voluntaris de les associacions de pacients que poden ajudar a decidir a qui dir-ho i com fer-ho.