Les dones en edat fèrtil (15 a 49 anys) representen gairebé una quarta part de la població mundial. Amb una taxa global de fertilitat de 2 a 4 naixements per dona, la salut de moltes dones en aquest grup està indissolublement lligada al benestar dels recent nascuts, especialment considerant la possible transmissió vertical del virus de l’hepatitis C (VHC).

Introducció

En el cas de les dones amb RNA del VHC que queden embarassades, la transmissió perinatal té lloc en aproximadament el 5% dels casos. S’estima que 224.000 nens de 0 a 2 anys estan infectats amb el VHC a tot el món; no obstant, actualment no es disposa d’una intervenció per prevenir la transmissió vertical. Tot i que els antivirals d’acció directa (AADs) tenen una eficàcia del 95 al 99% per curar el VHC, el seu ús durant l’embaràs no està aprovat, perquè les dades de seguretat i eficàcia són escassos. A més, no existeixen dades que orientin el tractament durant la lactància. Degut a aquestes barreres considerables pel tractament del VHC en l’embaràs i el postpart, les dones en edat fèrtil podrien considerar-se una població clau per a la detecció del VHC.

En algunes àrees, com els EUA, es creu que l’augment en l’ús de drogues injectables entre les dones en edat fèrtil ha augmentat la incidència d’infecció per VHC en aquesta cohort i també en els seus fills. Del 2011 al 2016, la positivitat d’anticossos anti-VHC va augmentar en un 36% en dones en edat fèrtil i en un 13% en nens menors de 5 anys als EUA. A nivell mundial, s’estima que hi ha 3,2 milions de dones d’entre 15 i 64 anys que s’injecten drogues i, el 2015, s’estimava que les persones que s’injectaven drogues eren 6,063.500 (8,5%) de les 71,146.000 infeccions virèmiques per VHC. Globalment també provoquen infeccions entre les dones en edat fèrtil, els brots de transmissió aïllats, la reutilització d’equips mèdics i/o intervencions dentals en entorns no segurs. A més, les dones embarassades amb infecció pel VHC que també tenen trastorns per consum de substàncies o cirrosi hepàtica tenen un major risc de patir complicacions materna-fetal. Curar la malaltia abans de l’embaràs podria reduir de forma doble la transmissió vertical i horitzontal del VHC. Els resultats de la infecció crònica pel VHC, com el dany hepàtic, poden trigar 20 anys en desenvolupar-se després de la infecció. L’edat mitjana de les persones que s’injecten drogues coincideix amb l’edat reproductiva mitjana, el que significa que, en absència d’una campanya de detecció integral o universal, la transmissió asimptomàtica (inclosa la vertical) pot continuar sense ser detectada, especialment entre les poblacions de dones en alt risc.

La càrrega del VHC és un problema de salut mundial ja que la morbiditat i la mortalitat relacionades amb el fetge continuen augmentant. Fins a la data, la prevalença del VHC s’ha avaluat en la població general i en grups amb alt risc d’infecció, com les persones que viuen amb el VIH i/o amb hepatitis B, i en persones que s’injecten drogues. No obstant, les estimacions són escasses per a d’altres poblacions clau, incloses les dones en edat fèrtil. Les principals organitzacions que atenen temes de salut de tot el món estan treballant per assolir els objectius d’eliminació del 2030 en el que es refereix a la incidència, el diagnòstic, el tractament i la mortalitat pel VHC. Per emmarcar el problema, és necessari calcular el nombre mundial d’infeccions virèmiques pel VHC entre dones en edat fèrtil i identificar los punts crítics regionals de la malaltia i els plans de detecció i tractament.

L’objectiu del present estudi va ser combinar la cerca bibliogràfica, amb un treball de models i una extrapolació al que podria ser la realitat estimada per avaluar la prevalença global del VHC amb RNA positiu, entre les dones en edat fèrtil el 2019.

Context

El tractament de la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) durant l’embaràs no està aprovat; tanmateix, intervencions dirigides específicament a les dones, en particular a aquelles en edat fèrtil (15 a 49 anys), podrien prevenir la transmissió vertical i la propagació comunitària. Per avaluar l’impacte d’aquestes intervencions, es necessiten millors estimacions de prevalença en aquest grup. L’objectiu va ser estimar la prevalença global del VHC virèmic el 2019 entre les dones en edat fèrtil.

Mètodes

En aquest estudi de models, es van utilitzar models prèviament desenvolupats per a 110 països, dels quals es disposaven dades demogràfiques i epidemiològiques del VHC específics de cada país. Es va fer una revisió de la literatura, buscant a PubMed i a Embase, els estudis publicats entre l’1 de gener del 2000 i el 30 de juny del 2018, que van informar sobre la prevalença d’anticossos anti-VHC o RNA-VHC, en dones en edat fèrtil. Els estudis d’aquesta revisió de la literatura i els estudis en models es van comparar mitjançant l’ús d’un sistema de puntuació de la qualitat de les dades i els models es van actualitzar. Aquests models de càrrega de malaltia per VHC es van usar per calcular la prevalença de VHC virèmica el 2019 en dones en edat fèrtil. Als països sense model, la prevalença va ser extrapolada segons la regió a la Càrrega Global de Malaltia (GBD, en les seves sigles en anglès).

Estimació de resultats

S’estima que 14,860.000 (interval d’incertesa del 95% [IU] entre 9,667.000 – 18,282.000) serien les dones de 15 a 49 anys amb infecció per VHC a tot el món el 2019, el que correspon a una prevalença virèmica de 0 al 78%. A nivell mundial, la prevalença del VHC va augmentar amb l’edat, passant de 0 a 25%, en dones de 15 a 19 anys i d’1 al 21%, en dones de 45 a 49 anys. La Xina (16% del total d’infeccions) i el Pakistan (15%) tenien el major número d’infeccions virèmiques, però la prevalença virèmica va ser més alta a Mongòlia, del 5 al 14%, i a Burundi del 4 al 91%. Dels països amb 500 casos o més, la prevalença virèmica més baixa es va observar a Xile. Entre les regions de GBD, a Europa de l’Est es va veure una prevalença virèmica alta del 3 al 39%. I segons la regió de l’OMS, la regió del Mediterrani Oriental va tenir la major prevalença virèmica de l’1 al 75%.

Interpretació

La majoria de les investigacions sobre la càrrega de malaltia per VHC entre dones de 15 a 49 anys es centra en dones embarassades. Utilitzant models, aquesta anàlisi proporciona estimacions mundials i nacionals de la prevalença del VHC en totes les dones en edat fèrtil. Aquestes dades podrien ser una base per a les estratègies de proves diagnòstiques i tractament abans de l’embaràs per reduir la transmissió vertical i la càrrega total de malaltia.

Resultats

En la cerca bibliogràfica inicial es van identificar 2.108 estudis dels quals 455 van complir amb els criteris d’elegibilitat per a una revisió de text complet. 41 estudis van complir amb els criteris d’inclusió i tenien un model de país o territori basat en estudis de prevalença o extrapolacions disponibles per comparació. 34 (83%) dels 41 estudis comparatius van informar sobre la prevalença mesurada per anticossos anti-VHC, 38 (93%) estudis van incloure dones embarassades o en període de postpart, i només cinc (12%) es van realitzar a nivell nacional i es van considerar generalitzables a la població objectiu (dones de 15 a 49 anys). Les estimacions de prevalença en dos (40%) de cinc estudis comparatius realitzats a nivell nacional i en tres (23%) de 13 estudis comparatius realitzats en un sol centre (per exemple, un hospital o una clínica) van caure dins del rang de dades modelades. No es va veure que cap dels 41 estudis de comparació tingués una major qualitat en els resultats pel model actual per estimar la prevalença en la població objectiu i, per tant, no es va reemplaçar cap estudi model.

Les dades de la prevalença del RNA- VHC en dones en edat fèrtil estaven disponibles per a tots els països excepte a la República Democràtica del Congo, la prevalença del qual es va aproximar mitjançant l’ús de dades de prevalença per a persones de 0 a 14 anys i persones de 40 anys o més. 74 (67%) dels 110 estudis utilitzats en els models no van estratificar la prevalença específica per edat i per sexe. Per aquests països, es va aplicar una raó de prevalença per sexe a la distribució de la prevalença per edat per estimar la prevalença en dones de totes les edats a l’any de l’informe.

La prevalença mundial del RNA-VHC en 2019, en dones de 15 a 49 anys es va estimar que estava entre el 0 i el 78%, corresponent a 14,860.000 de dones infectades. Es va disposar de models específics, segons el país o el territori en 13-15 milions (88%) sobre el número estimat de dones infectades. Per exemple, a nivell mundial, el nombre i la prevalença d’infeccions per VHC van augmentar amb l’edat. El major augment es va produir entre les cohorts més joves, amb gairebé el doble d’infeccions entre les dones de 20 a 24 anys en comparació amb les dones de 15 a 19 anys.

Gairebé la meitat de les infeccions virèmiques per VHC en dones en edat fèrtil es van concentrar en quatre països: la Xina (16% del total d’infeccions), Pakistan (15%), Rússia (9%) i l’Índia (8%). No obstant, la prevalença virèmica va ser més alta a Mongòlia, Burundi, Gabon i Uzbekistan. Dels països amb 500 casos o més, la prevalença virèmica va ser més baixa a Xile, els Països Baixos i el Japó. Entre les regions de GBD, Europa de l’Est (de 3 al 39%) i l’Àsia central (del 3 al 25%) van tenir les estimacions de prevalença virèmica més altes. Dels 10 països amb major prevalença virèmica, quatre són de l’Àsia central (Mongòlia, Uzbekistan, Kirguistan i Kazajstan). Les estimacions d’alta prevalença a Mongòlia i Uzbekistan van influir molt en les estimacions de prevalença per a la regió de l’Àsia central.

Per regió de l’OMS, les estimacions de prevalença més altes es van observar a la regió del Mediterrani oriental, impulsada principalment per Pakistan (que representa el 70% del total de casos regionals), i a la regió europea, principalment a Rússia (que representa el 45% del total de casos regionals). La prevalença estimada del VHC també va augmentar a mida que va disminuir el nivell d’ingressos. La prevalença virèmica estimada entre les dones en edat fèrtil en les economies amb ingressos baixos i mitjans va ser gairebé 1,2 cops major que les estimacions per a les economies d’ingressos mitjans alts i de gairebé 2,5 cops major que les estimacions per a les economies d’ingressos alts.

Debat

Suposant un estimat de 71 milions d’infeccions per VHC a tot el món, aproximadament el 21% de la població mundial infectada pel VHC són dones en edat fèrtil, i són dones que tenen entre 15 i 49 anys. La Xina, Pakistan, Rússia i l’Índia van representar gairebé la meitat de les infeccions virèmiques mundials en dones en edat fèrtil; aquests països alberguen al 42% de la població mundial, pel que ja s’espera un elevat nombre total de casos. En la classificació del total d’infeccions virèmiques en la població adulta, el 2015, també es va trobar que la Xina, Pakistan, Rússia i l’Índia estaven entre els cinc països principals, en consonància amb els presents resultats. El 2015, Egipte va ser el quart país en número de més infeccions al món; no obstant, des de llavors el país ha donat passos considerables per reduir la seva càrrega de malaltia pel VHC, el que es reflecteix en els resultats d’aquesta anàlisi. Malgrat els alts recomptes de casos, la Xina i l’Índia tenen una prevalença del VHC relativament baixa, influenciada per un baix predomini total al país. El nombre total d’infeccions va ser similar entre la Xina i Pakistan i entre Rússia i l’Índia, però la Xina i l’Índia tenen entre sis i deu cops més dones d’entre 15 i 49 anys que Rússia i l’Índia. La xifra elevada de dones infectades i d’edat fèrtil, a Mongòlia i Burundi és deguda principalment a una alta prevalença total al país.

A nivell regional, el consum de drogues injectables és probablement un factor important de l’alta prevalença del VHC a Europa de l’Est. La prevalença del VHC entre les persones que s’injecten drogues en aquesta regió és del 40% al 80%. En una anàlisi del 2020, la Fundació del Centre per a l’Anàlisi de Malalties va estimar que la prevalença del VHC en nens de 0 a 2 anys a Europa de l’Est era aproximadament de 4 a 10 cops major que en altres regions europees, el que implica nivells més alts de transmissió vertical en aquesta regió en relació amb les regions veïnes i s’alinea amb els resultats de la present anàlisi. L’alta prevalença del VHC estimada per a dones en edat fèrtil a l’Àsia central, va dependre de l’alta prevalença total del VHC reportada a Mongòlia, Uzbekistan, Kirguistan i Kazajstan. A més, la relació entre l’augment del número de casos, l’augment de la prevalença i l’augment de l’edat va ser evident a tot el món; aquesta tendència no estava relacionada amb l’any de la recopilació de dades i probablement estigui relacionada amb una exposició acumulativa als factores de risc a mida que les persones envelleixen.

No existeixen recomanacions per realitzar proves de rutina pel diagnòstic del VHC en dones en edat fèrtil, fins i tot entre els països d’alts ingressos, la detecció perinatal del VHC és poc comuna. Només tres dels 26 països de la UE realitzen de forma rutinària la detecció del VHC perinatal. L’Associació Nord-Americana per a l’Estudi de Malalties Hepàtiques (AASLD) i els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA van començar a recomanar la detecció perinatal a principis del 2020. Tanmateix, degut a que la detecció basada en el risc roman vigent per a la població general de dones en edat fèrtil i no es recomana el tractament durant l’embaràs, la transmissió vertical no es reduirà sota aquestes pautes. S’ha vist que el cribratge basat en el risc pot conduir a un infradiagnòstic en comparació amb el cribratge universal, especialment per a les persones que adopten conductes d’alt risc, com l’ús de drogues injectables.

A molts països de baixos ingressos, les dones s’enfronten de manera rutinària a barreres per accedir a l’atenció mèdica degut a la iniquitat de gènere, el que pot limitar la mobilitat física a les clíniques, els recursos financers i la presa de decisions per buscar i accedir a l’atenció. La literatura publicada també suggereix que les tendències de l‘embaràs varien àmpliament segons el país i la regió. Els embarassos d’adolescents (15-18 anys) són més comuns a les comunitats marginades, influenciades per la pobresa, la manca d’accés a l’educació i les escasses oportunitats de feina.

S’estima que 722.000 dones joves de 15 a 19 anys estan infectades amb el VHC a tot el món, amb la prevalença més alta als països d’ingressos mitjans i baixos. Per aquests dones joves i altres dones que enfronten barreres per accedir a l’atenció mèdica, l’embaràs pot ser l’única vegada per accedir al sistema d’atenció mèdica. En conseqüència, els programes de detecció i tractament per a dones en edat fèrtil poden ser difícils als entorns d’ingressos baixos i mitjans-baixos. En aquestes situacions, l’embaràs podria presentar la millor oportunitat per a la prova del VHC i vincular a les persones infectades amb l’atenció. El VHC també pot passar-se per alt als exàmens de salut pediàtrics, i moltes dones desconeixen el seu estat d’infecció abans de les proves prenatals.

L’examen i anàlisis durant l’embaràs podria millorar l’acceptació del tractament postpart, el que evitaria la transmissió en embarassos futurs i s’hauria de tenir en compte el risc pel nadó. A tot el món, el 87% de les embarassades accedeixen a l’atenció prenatal almenys un cop; no obstant, les taxes d’accés cauen fins a un 20% en alguns països del sud-est asiàtic i un 30% en alguns països de l’Àfrica. Les oportunitats de vinculació a la cura associada a l’embaràs i amb l’atenció en aquestes regions són, per tant, limitades i es podria considerar la detecció en el moment del part. Després de l’èxit de campanyes específiques (per exemple, cohort de naixement o cribratge de risc), s’ha proposat el cribratge universal de dones embarassades perquè aquest cribratge podria dissenyar-se d’una manera similar i també tenir èxit; tanmateix, no existeixen propostes d’aquest tipus per avaluar a les dones en edat fèrtil. No obstant, fins i tot pels pacients examinats i diagnosticats amb èxit, persisteixen barreres addicionals per a la cura, com la vinculació amb l’atenció, l’aprovació del tractament, el cost del tractament i la possibilitat de reinfecció.

Fins on sabem, el present estudi mostra les primeres estimacions de la prevalença del RNA-VHC en dones en edat fèrtil a nivell regional i mundial. La majoria dels estudis nacionals sobre la prevalença del VHC entre dones de 15 a 49 anys es van centrar en dones embarassades, en particular en aquelles que busquen atenció prenatal, i no abasten a totes les dones embarassades, o a les quals no busquen una atenció mèdica. L’escassetat d’investigacions realitzades en dones en edat fèrtil reflecteix la dificultat de diagnosticar i tractar a les dones fora de la cascada de l’embaràs.

Aquest estudi es basa en el treball de models anteriors utilitzat per estimar la prevalença mundial del VHC, amb gairebé les tres quartes parts dels models revisats i​validats per experts locals. Quan van estar disponibles, els models es van actualitzar amb noves dades epidemiològiques fins al 7 de juliol del 2020. Es va consultar a experts locals; en el cas d’Egipte, aquesta consulta va donar com a resultat una classificació relativa de la càrrega de morbiditat més baixa que la projectada segons les dades del 2015.

Les limitacions del modelat i l’extrapolació, tal com s’utilitzen en aquesta anàlisi, s’han abordat anteriorment i la majoria es relacionen amb la disponibilitat de dades. En primer lloc, la majoria de les estimacions de prevalença utilitzades en els models procedeixen d’estudis que van informar únicament sobre proves d’anticossos anti-VHC; per tant, a les dades d‘anticossos se’ls van aplicar taxes de virèmiques específiques del país o del territori prèviament identificades. Encara que l’any d’estimació de la taxa virèmica pot diferir de l’any d’estimació de la prevalença, cap d’aquests estudis va informar dades recopilades abans que els tractaments antivirals d’acció directa estiguessin disponibles en la majoria de les nacions e 2017, pel que els avenços recents en el tractament probablement no van influir en aquesta estadística. En segon lloc, vam considerar que les estimacions de prevalença en els cinc models de països que utilitzen dades del 2017 (Armènia, Brasil, Xile, Ruanda i Tayikistan) podrien veure’s afectats pels esforços d’eliminació.

Finalment, les dades de prevalença no es van estratificar per sexe pel 67% dels models. Creiem que usem la següent millor opció; vam aplicar una proporció específica per sexe a les dades de prevalença de la literatura publicada i, en molts casos, del mateixos estudis que l’estimació de prevalença original. Malgrat aquestes limitacions, els models específics del país o del territori estaven disponibles pel 88% de la població mundial de dones en edat fèrtil que s’estima que tenen virèmia per VHC, el que dóna com a resultat estimacions més precises que les que poden adquirir-se amb extrapolacions regionals (utilitzades amb major freqüència en estudis de modelat).

Les dones en edat fèrtil han de considerar-se una població clau a la qual dirigir-se per a la prevenció del VHC degut al potencial de transmissió vertical i a l’augment de l’ús de drogues injectables entre alguns membres d’aquest grup demogràfic. La detecció del VHC podria oferir-se durant les visites ginecològiques de rutina per a la població general de dones i durant las cites prenatals i ginecològiques per a les dones embarassades. A més, el cribratge prenatal universal podria resultar un mètode eficaç per prevenir la transmissió vertical en embarassos futurs, si la mare rep tractament postpart. Aquest mètode podria ser particularment útil en països amb altes taxes de natalitat o escàs accés a recursos de planificació familiar i anticoncepció. Proporcionar una estimació confiable de la prevalença del VHC en dones en edat fèrtil hauria de permetre als governs nacionals, les agències de salut globals i els grups de pacients crear millors estratègies de prova i tractament per reduir la transmissió vertical i la càrrega total de malaltia.

Comentari ASSCAT

Esplèndid article on es destaca l’interès en detectar l’hepatitis C (VHC-RNA) en les dones, sobretot en edat fèrtil. És molt informatiu i clar però falten comentaris sobre què fer quan reconeixen si la mare és portadora del VHC, assumeixen que la transmissió al nadó és del 5%. Què s’hauria de fer? Existeixen barreres, però segons les recents guies clíniques de l’AASLD/ IDSA i de l’EASL, la població pediàtrica és única i és clau per a l’eliminació proposada per l’OMS i les societats científiques mencionades publiquen les recomanacions pel seu diagnòstic i teràpia. Missatge: els tractaments amb els AAD estan aprovats pels nens majors de 3 anys. També és necessari informar bé a les dones i implicar als pediatres, a més dels ginecòlegs.

 

Font: thelancet.com

Referència: https://doi.org/10.1016/S2468-1253(20)30359-9 (publicat el 27 de gener del 2021)

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

Related Post