Una nova investigació quantifica la reducció de la mortalitat a partir del Pla Nacional que es va impulsar el 2015.

Un equip d’investigadors de l’Escola Nacional de Sanitat de l’ISCIII han publicat a la revista Hepatology un estudi els resultats del qual confirmen que la possibilitat dels pacients d’accedir de forma gratuïta als nous medicaments antivirals d’acció directa en el marc del Pla Nacional d’Hepatitis C, iniciat a l’abril del 2015, ha tingut un impacte molt favorable en la mortalitat relacionada amb aquesta malaltia a Espanya.

El treball està signat per Julieta PolitiJuan Miguel GuerrasMarta DonatMaría Jose Belza y Gregorio Barrio, tots ells investigadors de l’ISCIII, juntament amb Elena Ronda, de la Universitat d’Alacant, i Enrique Regidor, de la Universitat Complutense de Madrid. Aquests investigadors, també membres del Ciber d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp), han examinat en aquest treball els canvis en la mortalitat relacionada i no relacionada amb l’hepatitis C en el període 2015-2018, i han comparat les dades amb el període 2001-2014.

Els resultats de l’estudi senyalen una important acceleració en la tendència descendent de les morts per hepatitis C, passant d’un descens del 3,2% anual en el període 2001-2014 a un 18,4%  entre el 2015 i el 2018. A més, el descens en les morts per altres causes relacionades amb l’hepatitis C, com l’hepatocarcinoma i el VIH, també es va accelerar.

En canvi, la mortalitat per cirrosi va continuar descendiment al mateix ritme, i la mortalitat per altres causes no relacionades amb l’hepatitis C va disminuir el seu descens en el mateix període de temps.

La infecció per hepatitis C continua sent una causa important de morbiditat i mortalitat hepàtica en molts països. Sense tractament adequat, entre un 75 i un 85% d’aquestes infeccions evolucionen a hepatitis cròniques, de les quals alhora un 10-20% generen cirrosi hepàtica o hepatocarcinoma, el que eleva considerablement el risc de mortalitat prematura.

Fins a l’arribada de la segona generació d’antivirals d’acció directa el 2014, els esforços per reduir la càrrega de malaltia per hepatitis C havien estat poc efectius, però aquests nous antivirals van canviar de forma radical el panorama, ja que suposaven un tractament curt, senzill i ben tolerat pels pacients. Més del 95% de les persones amb hepatitis C tractades amb aquests nous antivirals mostren nivells indetectables en sang de l’ARN del virus, el que suposa un augment molt significatiu en els nivells de curació de la malaltia.

Pla Nacional d’Hepatitis C

L’aparició d’aquests antivirals altament eficaços va derivar en el desenvolupament i publicació del Pla Nacional d’Hepatitis C a l’abril del 2015 per promoure un diagnòstic i tractament adequats, ja que l’hepatitis C s’havia convertit en la principal causa infecciosa de càrrega de morbiditat a Espanya a la dècada 2000-2009. Tanmateix, fins a la data, l’evidència sobre l’efecte dels nous tractaments en la reducció de mortalitat relacionada amb hepatitis C era limitada.

En els últims anys l’aparició dels nous antivirals d’acció directa ha revolucionat el tractament de l’hepatitis C, augmentant de forma molt significativa les curacions entre els pacients, també els inclosos en grups de molt alt risc, com els consumidors de drogues injectables. Aquests fàrmacs, juntament amb els nous mètodes de cribratge, han portat al llançament de nous objectius, molt més ambiciosos: l’OMS confia en què el 2030 s’hagin reduït les noves infeccions en un 90% i que les morts hagin disminuït un 65%.

Els resultats de l’estudi posen de manifest l’avantatge de comptar amb una estratègia nacional que ha permès l’accés universal i sostenible al tractament gratuït amb fàrmacs d’alt cost, i consoliden les opcions a mig-llarg termini d’eradicació de l’hepatitis C a Espanya, un objectiu que encara ha de superar reptes pendents com el maneig i extensió de possibles cribratges, l’accés global a tractaments i una atenció especial a poblacions marginals i de risc.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Related Post