L’eliminació de l’hepatitis pel 2030 està en dubte, ja que els països no aconsegueixen ampliar el diagnòstic i el tractament

10/05/2019 | Articles, Notícies de premsa

La majoria dels països lluitaran per eliminar l’hepatitis C pel 2030, però degut a la manca d’inversió i de voluntat política, no assoliran un objectiu acordat internacionalment establert per l’Organització Mundial de la Salut, segons una presentació del Congrés Internacional de Viena.

“Malgrat el progrés que hem vist, clarament no ho aconseguirem”, va explicar Gottfried Hirnschall, director de VIH i Hepatitis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), durant un simpòsium sobre l’eliminació de l’hepatitis viral organitzat per l’OMS.

L’Assemblea Mundial de la Salut va acordar objectius ambiciosos per a l’eliminació de l’hepatitis viral el 2016. Els països es van comprometre a ampliar la prevenció, el diagnòstic i el tractament per a què les morts causades per l’hepatitis viral es redueixin en un 65% i les noves infeccions es redueixin en un 90%.

Tot i que 124 països tenen plans nacionals per a l’eliminació de l’hepatitis viral, el 42% dels plans no compten amb fons nacionals, segons Mark Bulterys, cap de l’Equip d’Hepatitis de l’OMS.

A més, tot i que a finals del 2017 s’havia tractat a 5 milions de persones amb antivirals d’acció directa (AADs, en les seves sigles en anglès), la majoria d’aquests tractaments es realitzaven en 10 “països campions” que havien millorat el tractament ràpidament, inclosos Egipte, Brasil i Austràlia.

Fins i tot en els països d’ingressos més alts, l’eliminació de l’hepatitis C només pot assolir-se en uns pocs països pel 2030, segons les estimacions del Centre d’Anàlisi de Malalties. Nou països (Austràlia, França, Islàndia, Itàlia, el Japó, Corea del Sud, Espanya, Suïssa i el Regne Unit) assoliran l’eliminació pel 2030 a les taxes actuals de diagnòstic i tractament.

Malgrat les reduccions dramàtiques en els preus de les versions genèriques dels AAD a menys de 100 dòlars per curació, alguns països de baixos ingressos encara estan pagant preus substancialment més alts, tot i que són elegibles per a medicaments de baix preu sota acords de llicència voluntària. El 62% de les persones amb hepatitis C viuen en països coberts per aquests acords, que permeten la importació de versions genèriques d’AADs fabricades sota llicència voluntària de l’empresa originadora de països com l’Índia o Egipte.

L’OMS ha calculat quant costarà eliminar l’hepatitis C pel 2030. El seu model, desenvolupat per la Dra. Melikha Toy de la Universitat de Stanford, estima que costarà 58,8 mil milions de dòlars per assolir l’eliminació de l’hepatitis viral pel 2030, una mica més alt que l’estimació presentada per la professora Margaret Hellard, del Burnet Institute, Melbourne, el dia de la inauguració de la conferència.

Però el Dr. Toy va dir que el cost de l’eliminació podria ser considerablement més baix si els preus dels medicaments baixen ràpidament, si els països empren acords de llicències voluntàries per obtenir medicaments de baix cost, i si el cost dels diagnòstics disminueix, especialment les proves d’ADN de l’hepatitis B. Una gran part del cost de l’eliminació serà el cost del monitoreig de l’ADN del VHB, i gran part del cost de l’eliminació es concentrarà en la regió del Pacífic Occidental i l’Àfrica degut a l’alta càrrega de l’hepatitis B en aquestes regions.

El cost de l’eliminació afegiria 1,5% al pressupost total per a la cobertura de salut universal proposat per l’OMS el 2017. El pressupost estableix quant costaria assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a la salut pel 2030 a través de la cobertura de salut universal en 67 països d’ingressos mitjos. El diagnòstic de l’hepatitis i el tractament no es van incloure en aquest cost.

“Si observa les dades i pregunta què està aconseguint l’hepatitis en el context de la cobertura de salut universal, es tracta simplement d’enlairar-se”, va explicar el doctor Gottfried Hirnschall.

“Escoltem sobre Egipte, Mongòlia, Geòrgia, la Xina, Brasil, però hi ha molts altres països que encara no s’estan movent. Hi ha continents sencers que s’estan quedant enrere, l’Àfrica en relació a l’hepatitis B, i per a l’hepatitis C, alguns dels països amb major càrrega no s’estan movent el suficient, per exemple, Rússia, i la Xina encara té un llarg camí per recórrer malgrat un impuls positiu que s’ha anat acumulant”.

“S’ha creat un moviment, s’ha generat un impuls, s’ha demostrat la viabilitat en alguns països, però molts altres encara estan buscant a través de la recerca i trobant excuses fàcils per no fer-ho”.

Per mantenir una trajectòria positiva i accelerar-la, encara serà necessària la defensa. No hem de donar la impressió que el VIH està gairebé acabat, i hem d’encoratjar als països a que incloguin aquests serveis en un enfoc més ampli de finançament de la salut, i ho veiem en alguns països, com Tailàndia.

“En el caso de l’hepatitis, hem de desmitificar que el maneig és molt complex i només ho poden fer els hepatòlegs; estem en una conferència d’hepatologia i hem de convèncer-los que no és només la seva feina, sinó que ho pot fer qualsevol metge general i en alguns entorns de baixos ingressos podria simplificar-se encara més, que és el que hem vist en el VIH”.

 

Font: infohep.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post