L’ús d’aquest grup de fàrmacs s’associa a reduccions del teixit adipós en nombroses localitzacions corporals, particularment en pacients obesos o amb fetge gras.
Els resultats d’una metanàlisi realitzada sobre més de 1.000 pacients amb diabetis de tipus 2 revelen que l’ús d’inhibidors del transportador SGLT2, també coneguts com gliflozines, redueixen el greix visceral, subcutània i hepàtica, amb una concomitant disminució del pes corporal i del perímetre de cintura. El major benefici va ser observat en pacients joves obesos i amb fetge gras per causes no relacionades amb l’alcohol. Hongyun Lu, investigador de la Universitat de Jinan i director de l’estudi, afirma que la durada de la teràpia va resultar ser clau en alguns d’aquests efectes, sent l’eficàcia major en els tractaments d’entre 16 i 40 setmanes, així com en pacients menors de 60 anys. La teràpia de menys de 16 setmanes de durada no va oferir beneficis significatius en termes de reducció del greix hepàtic o subcutani, assegura el científic.
Els 18 assajos clínics aleatoritzats inclosos en l’anàlisi han comparat dapagliflozina, empagliflozina, ipragliflozina o canagliflozina amb placebo o d’altres fàrmacs antidiabètics, tals com sitagliptina, semaglutida, pioglitazona, glimepirida o metformina. Malgrat aquesta heterogeneïtat, els resultats van romandre consistents en els múltiples enfocaments estadístics empleats pels investigadors. Els actuals descobriments es sumen als favorables efectes reportats en estudis previs amb gliflozines, en els quals aquests fàrmacs van mitigar les complicacions cardiovasculars a llarg termini de la diabetis, amb la consegüent reducció del risc d’accidents cardiovasculars i de la mortalitat. Lu conclou teoritzant que aquests efectes podrien ser conseqüència de la disminució dels dipòsits grassos, els quals són coneguts factors de risc cardiovascular.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
