El càncer de fetge és un tumor que continua sent desconegut per a molts. Gairebé no provoca símptomes en les primeres fases i, quan apareix, sol ser en un estudi avançat de la malaltia.
És un dels tumors amb major mortalitat associada i, malgrat que en molts casos és un càncer prevenibles, el nombre de nous diagnòstics no ha deixat de créixer en els últims anys. Parlem del càncer de fetge, un tipus de tumor no molt conegut que pot tenir un bon pronòstic si es diagnostica precoçment.
Què és el càncer de fetge?
El fetge és l’òrgan intern més gran del nostre cos i desenvolupa funcions vitals, com convertir els aliments en energia, filtrar i netejar la nostra sang o secretar bilis. En condicions normals, el fetge té la capacitat de regenerar-se i renovar les seves cèl·lules (hepatòcits), ben com a part del procés fisiològic de manteniment de l’òrgan, bé com a conseqüència de algun dany. Però, en ocasions, es produeix un error en aquest procés i és llavors quan es produeix un càncer de fetge. És llavors quan es produeix un càncer de fetge.
No és un tipus de tumor poc comú: amb més de 900.000 nous diagnòstics a l’any, és el sisè càncer més diagnosticat al món. A Espanya, més de 6.500 persones (homes en la seva gran majoria) reben anualment aquest diagnòstic. És, a més, la tercera causa principal de mort per càncer al món, i la sisena al nostre país. Tot i així, el seu coneixement continua sent una assignatura pendent per a bona part de la societat.
No hem de confondre el càncer de fetge primari amb el secundari o metastàsic. En el primer, el tumor s’origina en el propi fetge; en el segon, l’origen del càncer és un altre òrgan -mama, pulmó, pàncreas, colon o estómac són els més habituals-, però les cèl·lules canceroses han arribat fins al fetge, s’han acumulat allà i han donat origen a aquest càncer hepàtic secundari.
Per què es produeix?
Darrera d’aquest tumor hi ha múltiples causes, però un concepte ha de quedar-nos clar: en la majoria dels casos la seva aparició està estretament lligada a la presència de la malaltia hepàtica crònica. I aquesta malaltia pot estar produïda per diferents factors:
- Hepatitis: l’hepatitis viral és el principal factor de risc per desenvolupar un càncer de fetge.
- Alcohol: el consum excessiu d’alcohol pot danyar a les cèl·lules hepàtiques i és un altre important factor de risc del càncer de fetge.
- Acumulació de greix: un important factor de risc, que cada dia va en augment, és la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NASH, per les seves sigles en anglès). Es tracta d’una patologia caracteritzada per l’acumulació excessiva de greix al fetge, i es relaciona amb malalties com la diabetis o l’obesitat, així com amb el consum de menjars riques en greixos.
- Hemocromatosi hereditària: es tracta d’una malaltia per la qual l’organisme absorbeix i acumula al fetge massa ferro, el que provoca un dany hepàtic.
Al càncer de fetge no s’arriba de la nit al matí. Es tracta d’un procés que s’inicia quan els hepatòcits es danyen per alguna de les causes que hem mencionat abans (infecció vírica, consum de tòxics, fetge gras, hemocromatosi…) i es genera una lesió. Quan els danys es repeteixen en el temps, la cicatriu va creixent i donant lloc a una fibrosi. Pot arribar un moment en què la fibrosi progressi a cirrosi degut a què les cèl·lules hepàtiques estan ja irremeiablement danyades i no es poden generar.
- La majoria dels hepatocarcinomes, entre el 60 i el 90%, es produeixen a partir d’una cirrosi.
- Vigilar la malaltia hepàtica crònica i aturar la seva evolució és la millor forma de prevenir el càncer de fetge.
- Per facilitar un diagnòstic precoç, els pacients amb cirrosi hepàtica de qualsevol etiologia han de ser considerats per participar en programes de cribatge. Les recomanacions suggereixen una ecografia abdominal cada sis mesos.
Quins símptomes produeix?
A l’inici de l’article ens referíem al càncer de fetge com un tumor que no dóna senyals o símptomes concrets. I és així perquè sol romandre silent fins que es troba en una fase avançada. En els estadis inicials, els símptomes són inespecífics i poden confondre’s amb els d’altres malalties, pel que són difícils d’identificar. S’ha de tenir en compte que l’interior del fetge ‘no fa mal’, i a més, a l’estar en la seva major part cobert per la caixa toràcica, no resulta fàcil la seva detecció mitjançant palpació en un examen toràcic.
Entre els símptomes generals que ens poden alertar d’un possible tumor hepàtic tenim: pèrdua de pes involuntària, dolor a l’abdomen, fatiga i debilitat general, nàusees o vòmits, pèrdua de gana i sacietat temprana, i femta blanquinosa. Però aquests signes solen presentar-se en etapes avançades, quan l’abordatge de la malaltia és ja molt difícil. Por això són tan importants la prevenció i el diagnòstic precoç.
La prevenció, clau en la lluita contra el càncer de fetge
Si analitzem aquestes pinzellades que hem donat sobre el càncer de fetge, ens trobem amb una paradoxa: es tracta d’un càncer que en molts casos es pot prevenir; tot i així, és la tercera causa principal de mort per càncer i és un dels càncers en què la mortalitat va augmentant. Què està fallant?
“Està fallant la prevenció”, explica Eva Pérez Bech, presidenta de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH). “És crucial tallar l’impacte de les malalties hepàtiques. I no es tracta només de les hepatitis virals: sembla que no se li està prestant suficient atenció al fetge gras no alcohòlic, que no deixa de créixer degut a uns hàbits de vida poc saludables: obesitat, consum de menjars greixos, sedentarisme…”.
Trasplantada de fetge el 1995, Pérez Bech coneix en primera persona el càncer de fetge i les seves conseqüències, tant físiques com psicològiques i socials. “Un dels problemes és el de la invisibilitat. Jo sempre dic que del que no es parla, sembla que no existeix, i del càncer de fetge rara vegada se’n parla. Ni en públic ni en privat”. Perquè en torn a aquesta malaltia, assegura, s’ha creat un estigma que afavoreix la seva ocultació. “Porta tota la vida l’estigma del mal viure, com si fos una malaltia de persones amb hàbits poc recomanables”. Acostumada al tracte amb els pacients, explica que n’hi ha molts que “oculten que tenen càncer de fetge. Prefereixen dir que tenen càncer d’estómac i ho parlen només amb l’entorn més proper”.
La vida amb càncer de fetge no és senzilla, reconeix, “sobretot, quan l’unim a aquest mal pronòstic que hem tingut fins fa molt poc temps. Ara sembla que comença a haver-hi una petita llum amb els nous tractaments, sembla que podem començar a tenir més esperances”. Però el crucial és, assegura, lluitar per evitar arribar a aquest punt en què el tractament i la curació es fan tan difícils: “És necessari un pla d’actuació i prevenció en càncer de fetge, de forma que s’arribi al diagnòstic precoç”.
El diagnòstic precoç és, precisament, el cavall de batalla en la lluita contra aquest càncer. “Si es detecta a temps, s’aconsegueix un alt increment en les taxes de supervivència dels pacients a cinc anys. S’ha d’estar a sobre de totes les malalties hepàtiques cròniques”. És la petició que fan des de la FNETH, així com la importància de l’equitat en l’accés als medicaments i als tractaments més avançats. “Que el teu codi postal no determini la qualitat de la teva atenció”.
Com es tracta?
Sobre la invisibilitat i els estigmes també ens parla Beatriz Pérez Sanz, directora mèdica de Roche: “Front a altres més coneguts com el de mama o el de pulmó, el càncer de fetge passa una mica desapercebut per a la població, malgrat que és una de les principals causes de mort per càncer i un dels tumors la mortalitat del qual va en augment. A més, compta amb l’estigma d’estar molt associat al consum d’alcohol i a altres mals hàbits de vida”.
També ella incideix en la importància de la prevenció i la detecció precoç: “Si es diagnostica de forma temprana, és possible fins i tot eliminar completament el tumor. Per això és tan important fomentar els programes de prevenció i conscienciar sobre la importància d’una dieta adequada i de la pràctica d’exercici físic”.
És fonamental aquest esforç, donat que, en fases avançades, les opcions de tractament són més limitades.
Font: elconfidencial.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
