El nou president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), l’hepatòleg Manuel Romero, ha arribat al càrrec amb “enorme satisfacció” i s’ha plantejat diverses línies d’acció amb la finalitat de visibilitzar que les malalties del fetge “s’estan transformant en un problema de salut de primera magnitud per la seva prevalença”.
Nascut el 1967, Romero és cap de la Secció de Fetge i Gastroenterologia de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, catedràtic de Medicina de la Universitat de Sevilla i acumula una intensa trajectòria clínica, investigadora i acadèmica sobre les malalties del fetge.
“Em fa molta il·lusió. Un a la vida va fent coses i tenint responsabilitats però ser president és una posició que em genera una enorme satisfacció”, assegura Romero en una entrevista amb EFESalud.
La salut hepàtica
Pels propers dos anys que estarà a la presidència, l’hepatòleg s’ha marcat l’objectiu principal “d’intentar col·locar la salut hepàtica com un problema real de la societat espanyola”.
Per això, l’AEEH treballa en una estratègia nacional amb la finalitat de conèixer “quines són les debilitats, les fortaleses, les oportunitats i les amenaces que tenim” en aquest camp.
“El que sí és veritat és que la medicina va canviant davant dels nostres nassos i sense donar-nos compte, coses que un creia que no passaven estan passant, i coses que estaven passant i un no veia ara les veu amb absoluta nitidesa i les malalties hepàtiques s’estan transformant en un problema de salut de primera magnitud per la seva prevalença”, reflexiona Romero.
En aquest sentit incideix fonamentalment en la malaltia del fetge gras “un problema molt gran”, que afecta a un de cada tres espanyols, actua com a catalitzadora pel desenvolupament de complicacions i està molt relacionada amb les alteracions metabòliques com la hipertensió, la diabetis i l’obesitat.
El fetge gras es caracteritza per l’acumulació d’àcids grassos i triglicèrids en les cèl·lules hepàtiques i pot causar inflamació de l’òrgan, amb la possibilitat de desenvolupar fibrosi i derivar en dany hepàtic crònic o cirrosi.
La importància de la prevenció
Per això, Romero aposta per conscienciar sobre la importància d’implementar estratègies per a la prevenció, però no només d’aquesta sinó també per a d’altres patologies del fetge com les hepatitis o la malaltia hepàtica alcohòlica.
“Si detectem a un pacient una hepatitis B, li podem posar un tractament; o una hepatitis C, li posem un tractament i el curem en el 100% dels casos; si detectem a una persona que pren alcohol i té dany en el fetge i aconseguim que deixi de prendre’l, el dany reverteix i desapareix”, subratlla l’hepatòleg sobre la importància de la prevenció i la detecció precoç de les malalties del fetge.
Millorar la formació en hepatologia
Romero s’ha marcat una segona línia d’actuació per aquests dos anys amb la finalitat de millorar el paper de l’hepatologia en la formació del metge espanyol. Així, l’AEEH vol treballar “de la mà del Ministeri de Sanitat” per a la creació d’un àrea de capacitació específica.
“S’ha de millorar perquè l’hepatologia pertany a l’especialitat d’aparell digestiu, que està molt bé així, però és veritat que s’ha desenvolupat una complexitat en el maneig tant per mètodes diagnòstics, de la medicina de precisió (…) que en quatre anys de residència no dóna temps a formar-se per sentir-se còmode a l’hora de fer, per exemple, biòpsies hepàtiques o endoscòpies de la hipertensió portal”, afirma Romero.
Per això, considera que seria molt “interessant” crear aquesta àrea de capacitació per a què el resident “acabi de formar-se com a hepatòleg expert”.
Segons l’opinió del president de l’AEEH, augmentaria encara més el nivell dels hepatòlegs a Espanya.
Medicina de precisió en hepatologia
I una tercera línia que s’ha marcat Romero és treballar amb Sanitat, l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i els hospitals en tot el desenvolupament de la medicina de precisió en hepatologia.
“Per exemple, la del fetge gras està clar que és una malaltia, però la medicina de precisió ens permetrà estratificar als pacients de manera correcta i trobarem almenys sis, set grups diferents”, abunda el president de l’AEEH. Des de l’Associació, es posaran en marxa programes formatius en aquesta matèria.
Altres malalties del fetge que preocupen
Romero veu un horitzó molt esperançador per a l’hepatitis C després del descobriment de tractaments “súper eficaços” que apunten cap a l’eliminació d’aquesta malaltia.
“Estem molt a prop, estem fem cribratge i hi ha programes de cribratge que no detecten ja cap pacient virèmic. És quelcom meravellós. Ens queda l’última empenta”, augura.
Amb l’hepatitis C en una situació inimaginable fa no tants anys, el fetge gras és de les patologies que més preocupen, tal i com ja ha comentat el doctor, però n’hi ha d’altres, com l’hepatitis B, que continua donant feina.
“I la parella de ball del fetge gras és l’alcohol”, apunta Romero perquè una persona que consumeix aquesta substància i té un fetge que no està sa es “transforma en una píndola explosiva”.
Per això, l’hepatòleg defensa una política de salut pública sobre el consum d’alcohol.
El silenci de les malalties del fetge
Un dels problemes fonamentals en torn a les malalties del fetge és el silenci amb què actuen.
Segons Romero, dos de cada tres pacients que ingressen a l’hospital amb una descompensació d’una malaltia hepàtica no tenien idea alguna que patissin una patologia en el fetge.
“Tot es produeix de manera molt silenciosa, vas per la vida i no tens sensació de malaltia perquè el fetge no fa mal, llavors sempre hem d’investigar per fer el diagnòstic el més aviat possible perquè si no, arribarem tard”, sentencia l’hepatòleg.
Sobre això, Romero indica que quan una malaltia hepàtica greu es manifesta és perquè ja s’han passat totes les barreres i del poc que queda és el trasplantament “i no n’hi ha per tots”.
El millor per detectar malalties del fetge és l’ecografia i les anàlisis de sang, en els quals s’ha d’observar les transaminases, les plaquetes i l’edat del pacient.
Amb aquestes dues eines podem separar a la població espanyola en dos: aquells que tenen malaltia hepàtica que potencialment pogués ser important i aquells que no. “Són marcadors de gran poder, barats i molt fàcils d’usar”, conclou el president de l’AEEH.
Font: efesalud.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
