És la conclusió de la taula organitzada per l’Hospital Ramón y Cajal, en el marc de la Setmana de les Malalties Hepàtiques organitzada per l’AEEH.
La Setmana de les Malalties Hepàtiques a Madrid, organitzada per l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), ha tingut a l’Hospital Ramón y Cajal un dels principals focus de diàleg en torn a les fites i el futur del trasplantament hepàtic.
Una de les principals conclusions que s’ha posat sobre la taula és que el trasplantament hepàtic és la millor opció terapèutica per a pacients amb cirrosi descompensada i hepatocarcinoma. Amb els anys ha augmentat proporcionalment el número de pacients amb hepatocarcinoma respecte als trasplantats per cirrosis i insuficiència hepàtica.
Javier Nuño, cap de Secció del Servei de Cirurgia General i Digestiu, ha descrit com ha evolucionat la tècnica del trasplantament des dels seus inicis fins a l’estandardització actual. I des del mateix servei de Gastroenterologia s’ha fet el propi amb els canvis de la immunosupressió, amb pautes de minimització que permeten una adequada protecció renal. El resultat és un augment de la supervivència del pacient trasplantat als 5 anys, segons dades proporcionades por l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), del 70% entre 1984-2003 al 85% assolit en els últims cinc anys.
Atacar l’origen
La curació de l’hepatitis C ha modificat les causes de la cirrosi i, per tant, les de trasplantament hepàtic, sent minoritari el número de pacients que avui es trasplanten per aquest motiu. Actualment les causes de cirrosi més freqüents, i per les quals més pacients han de rebre un trasplantament, són l’abús de l’alcohol, la malaltia hepàtica metabòlica grassa deguda a obesitat i diabetis, i una combinació d’ambdues.
L’objectiu és reduir el buit entre el nombre de trasplantaments hepàtics que es realitzen a Espanya i el nombre de pacients en llista d’espera, que va ser de 1.550.
“El trasplantament hepàtic és un procediment complex des d’un punt de vista tècnic i logístic, i requereix unitats multidisciplinàries que incloguin cirurgians, hepatòlegs, anestesistes, hematòlegs, radiòlegs, entre molts altres especialistes, així com equips que coordinin la donació i recepció de l’òrgan”, senyala Agustín Albillos, cap de Servei de Gastroenterologia i Hepatologia.
Font: gacetamedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
