“El coronavirus no s’aturarà sol, ho farà quan es generi immunitat col·lectiva”

Viròleg segovià. Defensa que si fa 10 anys s’hagués traçat un pla mundial per prevenir pandèmies virals d’origen animal avui existiria un tractament efectiu contra aquesta infecció. “Ens hagués costat cent mil cops menys del que perdrem”.

El segovià Juan Reguera és viròleg i doctor en biologia molecular per la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser el primer espanyol en guanyar el premi de la fundació francesa Bettencourt Schueller. En la seva opinió, Espanya hauria de comptar amb aplicacions com les que té Corea per a finals d’estiu, ja que, encara presenten problemes a nivell de confidencialitat de dades personals, són “eines potents” per aturar l’expansió del virus i afavorir la mobilitat i tranquil·litat dels ciutadans.

El coronavirus és un virus més discret o intel·ligent?

Impredictible i polièdric. Una combinació que a la llum dels fets és molt eficient per evitar ser detectat, propagar-se i en alguns casos ser fatídic. Pot ser discret en una persona i mortal en una altra: infectar només tres dies o tres setmanes. És insòlit.

Molt es parla de la vacuna, per quan creu que estarà llesta? És possible que no es trobi mai?

No es pot predir a ciència certa. Hi ha dies evidències que inciten a pensar que serà possible. Una és que el virus quan infecta és capaç d’immunitzar permetent generar anticossos que bloquegen la infecció. Les cèl·lules que produeixen aquests anticossos es quedaran al cos, vigilants, protegint de futures infeccions. L’altra evidència ve de treballs científics publicats recentment de vacunes que aconsegueixen immunitzar a macacos. Es poden fabricar molt ràpid, si bé mai s’han utilitzat en humans pels riscos que comporten: són cancerígenes. No obstant, si aquestes poden, per què no unes altres basades en tècniques més segures? Ara bé, serà difícil tenir una disponible abans de primavera.

Després de saber que només el 5% de la població espanyola ha tingut contacte amb el virus. Què ens espera?

Molt camí per endavant. No hi ha raons per pensar que la infecció es vagi a aturar sola, més aviat s’aturarà quan es generi immunitat col·lectiva. La pregunta del milió és: Quanta gent haurà d’estar immunitzada per aconseguir la immunitat col·lectiva? Depèn de cada país. Té a veure amb la probabilitat que un portador transmeti el virus, el famós R0. En el cas de la COVID-19 hi ha estimacions que plantegen que, si mantenim els gestos barrera, el percentatge seria menor del 30% i si fem tot el contrari la immunitat col·lectiva podria superar el 70% de la població la següent pregunta del milió és: Com aconseguirem aquesta immunitat col·lectiva? S’han de contemplar dos escenaris possibles, un que aconseguim una vacuna per immunitzar a la població i un altre és que no. Davant d’aquest dilema s’han adoptat diferents actituds. La que crida més l’atenció és la del president Trump, que aposta per deixar que el virus s’estengui per a què la gent s’immunitzi més ràpid sense tenir en compte ni el col·lapse sanitari ni la salut general, esperant que l’activitat econòmica torni com abans millor a la normalitat. La seva actitud provoca un escenari apocalíptic i és una barbaritat. Una altra és que seguint les mesures de prevenció puguem reduir l’expansió del virus, evitar el col·lapse sanitari i guanyar temps per aconseguir una vacuna que ens permeti recobrar la normalitat.

Les persones que s’han posat malaltes estan protegides?

La immunització no és un procés de tot o res sinó més aviat gradual. Donar positiu en la prova serològica és indici que estem protegits, de tal manera que si tornem a tenir una infecció els símptomes haurien de ser més lleus o nuls i la incubació més breu o inapreciable.

Què li sembla la desescalada d’Espanya? 

Molt previnguda. Està bé a nivell de salut pública, però a nivell econòmic i social és més controvertida, perquè no només se li està impedint a un sector de la població el treballar per arribar a finals de mes, sinó que s’estan retallant llibertats fonamentals dels ciutadans, com la llibertat de reunió, de moure’s lliurement, etcètera. Crec que altres països estan tenint molt més en compte aquests aspectes. Una desescalada gradual permet controlar el risc de repunt. S’ha de tenir en compte que des de que el virus s’estén fins que els hospitals s’omplen ha passat una setmana, això és el que ha permès una expansió tan gran de virus en el primer brot i és el que s’ha d’evitar. En altres països han apostat més fort desescalant amb rapidesa, probablement pensant en què l’estiu aturarà la pandèmia. El temps donarà la raó a uns o a uns altres.

Amb les altes temperatures podríem dir adéu a la pandèmia?

És raonable pensar que el virus s’aturarà durant l’estiu, però res fa pensar que s’extingeixi. Per tant, és molt important vigilar d’a prop aquesta hipotètica aturada de la pandèmia i treballar tot el possible per estar preparats front a un fort repunt d’infeccions a la tardor-hivern.

L’ús generalitzat de mascaretes ajudarà a que la possible segona onada del virus sigui menys greu?

És el respecte al conjunt de mesures preventives, inclosa la mascareta, el que permetrà un menor i més suau repunt de les infeccions. S’ha de pensar que països com el Japó, Corea o Suècia no han arribat al confinament com a Espanya o França i aconsegueixen mantenir el virus a ratlla, respectant els gestos barrera. Aquests països ens estan mostrant el camí. No serà fàcil per a ningú mantenir aquests comportaments durant molt de temps, però és necessari.

És partidari de proves a gran escala? Quins sectors són prioritaris?

Mirant a Corea o Alemanya, el que funciona bé són les proves per a tot aquell que presenti símptomes i tots aquells amb els que aquesta persona hagi estat els tres dies anteriors a l’aparició dels símptomes. Els positius han de quedar-se en quarantena 15 dies i fer-se la prova al final per assegurar-se que han eliminat el virus. Corea ha desenvolupat una aplicació per ajudar a seguir aquest patró de proves. Una aplicació que si dones positiu li envia un avís a tos els que hagi detectat que han estat en contacte amb tu i marca les zones on has estat, per suposat, sense desvetllar la identitat del positiu. Aquest tipus de plataformes haurien d’estar disponibles i funcionant per a finals de l’estiu. Encara que presenten problemes a nivell de confidencialitat de dades personals són sens dubte molt potents per aturar l’expansió del virus i afavorir la mobilitat i tranquil·litat dels ciutadans. Ara bé, per a què això funcioni les proves han de ser accessibles per a tots els sectors de la població. És fonamental baixar el preu de les PCR i oferir-les gratuïtes a qui no tingui els mitjans per pagar-les.

El pitjor seria que la COVID-19 es convertís en un virus estacional? Suposaria una important càrrega per a les arques públiques?

Un cop que s’aconsegueixi la immunitat col·lectiva el virus seguirà mantenint un nivell molt baix d’infeccions o fins i tot desapareixerà. Fins aquest moment probablement patim onades d’infeccions estacionals. Això es notarà en la sanitat pública. La clau estarà en buscar abaratir serveis com el diagnòstic i optimitzar els tractaments. A llarg termini el desenvolupament d’antivirals, medicaments que aturin la infecció, és més que possible, ja s’ha aconseguit per a virus relacionats, com el de l’hepatitis C, però portarà temps. Més tard o més aviat arribarà el moment en què la COVID-19 deixi de ser un problema i passi a ser només un incordi. Crec que en dos anys podríem arribar a quelcom molt semblant a l’antiga normalitat.

Si s’hagués invertit més en investigació i innovació la situació no hagués arribat fins a aquest punt?

A Espanya, a la investigació i la virologia se les ha tractat com un luxe en lloc d’una necessitat i els ciutadans no han exigit amb el seu vot que els partits proposin programes científics ambiciosos. Si fa 10 anys s’hagués traçat un pla mundial ben finançat per prevenir pandèmies virals d’origen animal avui tindríem tractaments efectius contra el coronavirus. Ens hagués costat cent mil cops menys del que perdrem en aquesta pandèmia.

Font: diariodecastillayleon.elmundo.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT