És molt important seguir una dieta saludable i equilibrada ja que el fetge processa i filtra tot el que mengem i bevem. Es recomana una dieta variada, rica en carbohidrats complexos i que contingui les suficients proteïnes. Evitar l’alcohol i medicaments potencialment hepatotòxics.

És bàsic llegir les etiquetes per conèixer els ingredients.

Les proteïnes derivades de les aus, el peix i els vegetals són les més beneficioses. Es recomana a totes les persones amb qualsevol malaltia hepàtica que no consumeixin mariscs crus o poc cuinats (fins i tot si són immunes a l’hepatitis A). Pel que fa a la cafeïna, no es recomana limitar el seu consum. El consum i la quantitat de cafè, te i begudes gasoses, es reduirà segons la tolerància individual. Atès que la xocolata té un elevat contingut en greixos (i en alguns tipus, també en cafeïna), s’ha de consumir amb moderació. En el nostre entorn és freqüent la intolerància a la lactosa, de manera que algunes persones amb hepatitis B no poden tolerar els productes lactis, però això és una situació individual.

Una dieta ben equilibrada hauria de contenir totes les vitamines essencials necessàries, però algunes persones prenen més suplements vitamínics. Els suplements de mega-vitamines poden ser perjudicials i sempre s’hauria de preguntar al metge. S’ha d’evitar el consum elevat de vitamines A i D; la vitamina A pot ser tòxica per al fetge.

Tots aquests consells són només orientatius i els pacients amb VBH han de consultar a un nutricionista o dietista titulat per rebre les indicacions dietètiques més adequades en cada cas. No iniciï cap dieta no convencional sense consultar prèviament amb un professional de la salut.

Les drogues, medicaments naturals, herbes i fàrmacs es processen en el fetge. Les persones amb VBH han d’evitar el consum de drogues recreatives, així com l’alcohol i el tabac ja que totes es processen en el fetge. Quant als medicaments s’hauria de consultar sempre amb el metge abans de prendre fàrmacs ja siguin amb o sense recepta. També s’ha demostrat que determinats tractaments de plantes medicinals causen danys al fetge. Per tant, molta prudència amb les plantes d’herbolari.

És important destacar que cada persona és diferent i el que un pacient amb hepatitis B pot tolerar bé a un altre li pot succeir el contrari. Per tant, és important que cada un adapti la seva dieta segons la seva experiència individual.

És important també tenir en compte que s’han d’evitar els menjars copiosos. És molt aconsellable menjar poc i sovint. Unes cinc vegades al dia. Si se sopa aviat és molt aconsellable prendre un petit refrigeri abans d’anar a dormir.

Per tal de prevenir l’empitjorament de la malaltia hepàtica i guanyar en qualitat de vida, a les persones que viuen amb hepatitis B crònica se’ls recomana fer una sèrie de canvis en els hàbits del seu estil de vida.Entre ells s’inclouen seguir una dieta sana i variada, practicar exercici físic de manera regular, però, sobretot, s’ha d’insistir en la importància d’abandonar el consum d’alcohol ja que les persones amb hepatitis B que beuen alcohol, encara que sigui de forma moderada, tenen major risc de progressar a cirrosi i, a més, en menor temps de manera que també augmenta el risc de patir càncer de fetge. Nombrosos estudis científics avalen aquesta informació.

Malgrat tot i malgrat que l’abstinència d’alcohol és el canvi més obvi que pot influir positivament en la salut de la persona que té hepatitis B, també es recomana deixar de fumar, ja que s’ha demostrat que fumar afavoreix la progressió de la fibrosi hepàtica i s’ha reconegut la seva toxicitat en general.

A causa de que el fum de la cigarreta conté moltes toxines i carcinògens coneguts, s’ha aconsellat des de sempre que les persones amb hepatitis B deixin de fumar. La nicotina és metabolitzada pel fetge, produint un metabòlit anomenat cotinina, el qual es manté en la sang durant unes 48 hores. Només entre el 10% i el 15% de la nicotina s’elimina directament mitjançant l’orina.

Cal disposar d’aquesta informació per poder reflexionar ja que són poques les coses que es pot fer per controlar el desenvolupament de la malaltia. Esperar que el tractament funcioni, complint al màxim amb l’adherència al mateix. No obstant això, depèn de la persona instaurar o modificar certes conductes que se sap són perjudicials per a la salut. El pacient hauria de fer-se la següent pregunta Què puc fer jo, com a pacient, per poder viure més i millor amb la meva malaltia? Les accions que segur són positives són, no beure alcohol i deixar de fumar.