Les malalties hepàtiques en general són pràcticament asimptomàtiques fins un estadi molt avançat, i això dificulta la identificació dels casos precoços.

Per aquest motiu pot ser una amenaça molt important pel Sistema Nacional de Salut, perquè malauradament les xifres actuals de sobrepès i obesitat són de prop del 40% en menors de 18 anys, i la incidència de diabetis cada any és major.

En aquesta entrevista, el Dr. José Luis Callejacap de Servei de Gastroenterologia i Hepatologia a l’Hospital Universitari Puerta del Hierro (Madrid) i Catedràtic de Medicina (UAM), ens explica què és l’esteatohepatitis no alcohòlica (fetge gras).

Pregunta.- En què consisteix l’esteatohepatitis no alcohòlica?

Resposta.- L’esteatohepatitis no alcohòlica, o més comunament coneguda com fetge gras, consisteix bàsicament en la infiltració de greix en el fetge. És una patologia que afecta aproximadament al 25% de la població general, i la seva incidència és creixent perquè està molt lligada a l’obesitat, a la diabetis i a la síndrome metabòlica (síndrome que inclou hipertensió arterial, augment de colesterol, augment d’àcid úric, etc.).

Als Estats Units, que és un país que al capdavant amb l’epidèmia d’obesitat i de diabetis, ja és la principal causa de malaltia crònica en el fetge i de cirrosi hepàtica, és a dir, de presència de greix en el fetge. En la major part dels casos és una malaltia de pronòstic excel·lent, però hi ha un subgrup de pacients en els quals el greix en el fetge va acompanyat d’inflamació, que al mantenir-se durant un període llarg de temps genera fibrosi i cirrosi. Estem parlant d’un número absolut de pacients important.

P.- Com impacta la malaltia en els pacients? I en el sistema sanitari?

R.- Les malalties hepàtiques en general són pràcticament asimptomàtiques fins un estadi molt avançat, i això dificulta la identificació dels casos precoços. Creiem que és una amenaça molt important pel Sistema Nacional de Salut, perquè malauradament les xifres actuals de sobrepès i obesitat són de prop del 40% en menors de 18 anys, i la incidència de diabetis cada any és major. D’aquí a uns anys, la malaltia hepàtica per fetge gras serà una malaltia molt prevalent a Espanya, perquè hi ha molt més sedentarisme i pitjor alimentació. Per tant, pensem que és absolutament imprescindible en l’agenda escolar sobre hàbits de vida saludable: en els últims anys, el percentatge de sedentarisme de la nostra joventut està pujant de manera alarmant, el que té molt a veure amb la forma actual d’oci. A més, hauria d’existir també una major protecció, fins i tot fiscal, de l’alimentació saludable: no pot ser que costi més barata una hamburguesa que una amanida, perquè en moments de crisi econòmica, com els actuals, les famílies pobres es converteixen també en famílies malaltes.

P.- Quines especialitats són les que estan involucrades en l’abordatge de la malaltia? Quin és el circuit del pacient?

R.- L’atenció primària és absolutament essencial, perquè és el primer nivell en el qual es veu a la major part dels pacients. És important desenvolupar protocols que permetin fer un cribratge inicial de la malaltia i identificar aquells que estan en major risc o ja presenten fibrosi hepàtica o separar-los d’aquells que seran suficient amb indicar-los hàbits de vida saludable. Aquesta malaltia és especialment freqüent i greu en persones amb diabetis, que representen aproximadament un 11% de la població espanyola: igual que està estandarditzada, que s’han de revisar el fons de l’ull, el ronyó, etc., hem d’intentar també que s’inclogui l’estat del fetge. Una altra especialitat especialment involucrada són els endocrinòlegs, per ser la diabetis una font important de pacients.

També estem treballant amb els especialistes de laboratori, els bioquímics clínics i els caps de servei d’anàlisis clínics: seria fàcil automatitzar un índex de fibrosi alhora que es realitza un control de la diabetis, i que el metge disposi automàticament d’aquesta informació. És a dir, aprofitar qualsevol actuació de salut per identificar prèviament la malaltia.

Després del cribratge en Atenció Primària, el grup de pacients que ja ha desenvolupat una fibrosi hepàtica o està en risc de desenvolupar-la són els que haurien de ser derivats a hepatologia.

P.- Quins tractaments hi ha disponibles en l’actualitat?

R.- Avui en dia el tractament més eficaç és la combinació de dieta i exercici físic que, si es compleix, el 90% dels pacients es curen; però malauradament, per la idiosincràsia del propi tractament, només un 10% dels pacients el mantenen a llarg termini. El fetge és un òrgan molt agraït: si som capaços d’aturar o de prevenir la causa que l’està danyant, es recupera. Però hi ha un punt de no retorn, que afortunadament és molt avançat, en què el pacient ha desenvolupat un càncer hepàtic o una fibrosi descompensada, i aquí la capacitat d’actuació és molt menor. Per aquests casos, actualment existeixen a nivell mundial de 40 o 50 assajos clínics diferents, amb diferents molècules.

P.- Existeix suficient conscienciació sobre la NASH?

R.- No, hi ha un desconeixement complet de la malaltia i a més entre els professionals de vegades es dóna certa banalització perquè, encara que la major part dels pacients evolucionen bé, hi ha un altre petit grup que no, per això no podem dir que és una malaltia completament benigna.

P.- Recentment, s’ha presentat l’informe L’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH): situació actual i reptes assistencials” elaborada en coordinació amb EY i amb la col·laboració institucional d’Advanz Pharma, i que ha comptat amb la seva participació com a expert. Quin és l’objectiu de l’informe i quins punts clau es recullen en el mateix?

R.- Aquest informe està dedicat a plantejar polítiques generals per intentar identificar precoçment els pacients amb risc de patir la patologia, i definir actuacions i mesures de prevenció que podem dur a terme per evitar la progressió de la malaltia.

P.- En el 48è Congrés anual de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, quins aspectes relatius a aquesta malaltia es van tractar?

R.- S’han presentat resultats preliminars d’alguns fàrmacs dirigits contra l’obesitat que ens ajudaran en els pacients que no poden perdre pes només amb dieta. També s’han presentat alguns resultats de teràpies no farmacològiques com són les endoscòpiques que permeten una restricció gàstrica, o fins i tot cirurgia de l’obesitat que, en alguns casos extrems, pot ajudar a què el pacient perdi pes i, per tant, millori el seu fetge.

 

Font: okdiario.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Related Post