Científics de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona han descobert noves funcions del succinat a l’identificar-lo com biomarcador no invasiu per predir i diagnosticar la malaltia del fetge gras no alcohòlic i com a protector de les cèl·lules hepàtiques.
La investigació, que publica la revista Metabolism, ha identificat el succinat com nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar el seu diagnòstic.
Però, a més, aquest estudi ha descobert una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de les cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids en les fases inicials de la malaltia.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta al 25% de la població, i en els casos més greus pot derivar en una cirrosi i implica un major risc de càncer.
L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de tenir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques, com obesitat o valors anormals de glucosa, enzims hepàtics i lípids.
Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras.
A més, han vist que el succinat té un potencial similar a d’altres biomarcadors no invasius per predir i confirmar diagnòstics d’aquesta patologia.
Segons els investigadors, incloure aquest paràmetre en la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan existeixen dubtes sobre l’evolució de la patologia.
També han descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, exerceix un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials.
Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, han demostrat per primer cop que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix en el fetge.
Aquest efecte protector és fonamental en les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades, segons els investigadors, liderats per Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, que han assegurat que aquests descobriments obren noves vies per desenvolupar fàrmacs destinats al seu tractament, fins ara inexistents.
L’estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus, Josep Trueta de Girona, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Clínico Virgen de la Arrixaca de Múrcia.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
