Els experts preveuen un augment dels casos de patologia dual després de l’aïllament, quarantena i postquarentena

22/06/2020 | Notícies de premsa

La patologia dual es la coexistència d’un trastorn addictiu i un altre trastorn mental entre la població.

També s’observarà un increment de factors estressants (infecció, morts de familiars, problemes socioeconòmics), i un augment o disminució del consum de substàncies segons la seva disponibilitat.

La depressió dual constitueix la condició clínica més comuna en patologia dual. “La depressió dual és més freqüent del que pensem. No totes les expressions clíniques de la depressió són iguals. Hi ha diferents tipus de depressió que hem de considerar i tractar. Els clínics hem de tenir formació en patologia dual, en aquest cas, de depressió i addiccions perquè les addiccions o consums problemàtics són també trastorns mentals a l’igual que la depressió”, ha explicat el president de la Fundació Patologia Dual de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD), Néstor Szerman.

En comparació amb aquelles persones que compten amb un sol diagnòstic, els pacients amb patologia dual mostren una elevada gravetat psicopatològica, somàtica i social, així com un elevat cost per a la societat que es manifesta a través d’un major nombre d’urgències psiquiàtriques, i d’ingressos psiquiàtrics, elevada prevalença de suïcidi, més conductes de risc i infeccions associades (VIH i hepatitis C i B), major taxa d’atur i marginació i major nombre de conductes antisocials.

En el cas d’aquells pacients amb depressió dual diagnosticada abans de la situació provocada per la pandèmia de COVID-19, i amb la finalitat d’evitar recaigudes o la reagudització de la malaltia, la doctora de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar, Marta Torrens, ha destacat la necessitat de mantenir un seguiment estret del pacient ja diagnosticat, ja sigui per via telemàtica o presencial, garantint que rebi el tractament adequat, i detectar els factors de risc que hagin pogut augmentar durant la quarantena com, per exemple, els episodis de violència de parella, mort de familiars, dol o l’augment de desigualtat social amb greus problemes econòmics.

Diferències entre dones i homes

Així mateix, els experts han detallat que el 40% de les persones amb depressió presenta un ús problemàtic de l’alcohol, el que empitjora la simptomatologia, el pronòstic de la malaltia i dificulta la recuperació. En aquest sentit, han indicat que la depressió dual afecta més a les dones que als homes.

“En la depressió dual en dones destaquen, a més de factors de tipus biològic, psicològic i ambiental, que expliquen la major prevalença de depressió en el sexe femení, altres factors com l’efecte de les drogues segons el moment del cicle hormonal i l’elevada prevalença d’estar patint violència de parella, major marginalització social i més estigma en la dona amb addicció respecte de l’home”, ha explicat la doctora Torrens.

Segons el doctor Szerman, tots els trastorns mentals estan basats en el cervell humà i aquest no és igual en homes i dones. “Hi ha un dimorfisme sexual del cervell que es relaciona, per exemple, amb què els trastorns afectius siguin gairebé el doble en dones que homes”, ha explicat.

Abordatge i tractament de la depressió dual

La majoria dels pacients amb malaltia mental greu sol ocultar el fet de patir un ús problemàtic o addictiu a substàncies, el que dificulta el correcte abordatge de la patologia dual.

Els pacients amb depressió dual presenten un curs més tòrpid, constitueixen un fenotip diferent amb símptomes d’inestabilitat emocional, símptomes cognitius marcats, més intents de suïcidi, anhedònia, menys compliment i adherència terapèutica i més refracció als tractaments habituals.

Els símptomes cognitius de la depressió tenen efectes negatius sobre el pacient que afecten al seu funcionament i productivitat, com dificultats d’atenció i concentració, de memòria, de presa de decisions i planificació, amb un elevat impacte en l’àmbit laboral, familiar i social.

El tractament de la depressió dual ha de plantejar-se des d’un model integrador i a llarg termini. “Quan tractem a un pacient amb depressió i alcohol és molt important fer un diagnòstic correcte d’ambdues situacions clíniques, que atengui a que hi ha una situació especial i que s’han de tractar les dues expressions simultàniament. No s’ha d’esperar a que el pacient deixi el consum per tractar la depressió i viceversa”, ha explicat Szerman.

Així mateix, explica Szerman, els tractaments farmacològics són fonamentals per tractar els trastorns mentals. Així, ha informat que les metanàlisis indiquen que els antidepressius serotoninèrgics (els anomenats ISRS), no són útils per tractar la depressió dual.

“S’ha de recórrer a antidepressius amb mecanismes d’acció diferents, si bé s’han d’utilitzar molècules antidepressives que puguin ser útils juntament amb el tractament per a l’alcohol. Els estudis que coneixem indiquen que el tractament d’un antidepressiu juntament amb un tractament per a l’alcohol és molt més eficaç que usar-los de forma seqüencial”, ha conclòs l’expert.

 

Font: cope.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

22/06/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post