Diagnòstic del HCC: com s´estableix 

El diagnòstic precoç del HCC és la clau per poder optar a un millor resultat del tractament. L’hepatitis crònica és progressiva i condueix a una cirrosi. Els fetges cirròtics presenten nòduls que inicialment són regeneratius (benignes), que resulten de la proliferació augmentada d’hepatòcits. La diferenciació entre aquests nòduls regeneratius i el HCC varia en funció de la grandària dels nòduls i de la seva aparença en les proves de radiologia. Els nòduls sospitosos menors d’1 cm (figura 1) detectats per ecografia i que no es poden definir han de ser seguits repetint l’ECO a 3-4 mesos. Els nòduls sospitosos de més d’1 cm detectats per ECO haurien de ser estudiats amb TAC amb contrast vascular.

El diagnòstic de HCC es basa en l’augment del contrast en la fase arterial seguit per la desaparició del contrast en la fase venosa (rentat)(figura 2).

Figura 2: Imatge de TAC trifásic. Mostra una lesió hepàtica compatible amb un carcinoma hepatocel·lular (HCC). La primera fase és la arterial i mostra una lesió hipervascular. A la segona s’observa la fase d’equilibri (el tumor té un aspecte similar al teixit adjacent) i en la fase venosa, s’aprecia el rentat del contrast de la lesió. Nota: Es pot veure a la perifèria de la lesió 01:00 pseudocápsula amb contrast

Una anàlisi recent dels resultats diagnòstics obtinguts amb TAC i RM per avaluar el HCC ha demostrat que la RM té una major sensibilitat per lesió que la TAC i ha de ser la modalitat d’imatge preferida per al diagnòstic de HCC en pacients amb malaltia hepàtica crònica. Però això també dependrà de la disponibilitat i experiència de cada centre. Si la primera prova radiològica és equívoca, es recomana una tècnica diferent, quin seria millor si TAC o RM, depèn del centre i de l’experiència de l’equip. Si el diagnòstic segueix sent incert, un nivell sèric d’AFP major de 400 ng / ml té valor diagnòstic. La biòpsia percutània s’ha de limitar als nòduls sospitosos, que per TC o RM no es poden tipificar radiològicament d’HC.